einstein a la platja

Els mapes a l’era d’Internet

2009-06-22T17:03:00.005+02:00

VIDEO: Els mapes a l’era d’Internet

L’evolució tecnològica i el desenvolupament de la xarxa Internet ha obert la porta als mapes en tres dimensions: una nova mirada sobre la geografia del món. Tanmateix, la c artografia ha esdevingut una ciència exacta que genera infinitat de dades indispensables per la presa de decisions militars, ambientals, econòmiques…per això hem proposat a Jaume Miranda, director del Institut Cartogràfic, que ens expliqui com és la cartografía en els temps d’Internet. I ens enlairem amb un equip del Institut per veure la topografia dels nostre territori.

Obesitat, malaltia i rebuig social

2009-06-11T13:56:00.005+02:00

VIDEO: Obesitat, malaltia i rebuig social

L’obesitat no és problema estètic; és una malaltia crònica, complexa i multifactorial i que ha estat batejada per l’organització Mundial de la Salut com epidemia del segle XXI.
Hem convocat a Xavier Formiguera, endocrinòleg i president de la Societat Española per a l’Estudi de l’Obesitat, i a Albert Jovell, director general de la Fundació Josep Laporte i president del Foro Español de Pacientes, per dialogar sobre que en sap la ciència avui i com afronten els afectats la seva malaltia i la discriminació que pateixien. A més a més, veiem tres casos de persones amb sobrepes: com els afecta, la seva lluita, que senten.

El cotxe elèctric, aire fresc per Barcelona?

2009-06-11T13:54:00.002+02:00

VIDEO: El cotxe elèctric, aire fresc per Barcelona?

Barcelona és una ciutat massa contaminada i massa sorollosa, segons tots els indicadors de la Unió Europea. Però la millora del model de mobilitat és complexa i té moltes vessants. L?aposta decidida pel cotxe elèctric pot ser el primer pas per donar suport a una indústria en crisi i alhora millorar la vida a la ciutat. Per analitzar tot això, hem convocat a Francesc Dorca, enginyer de telecomunicacions i expert en cotxes elèctrics, i a Antoni Sudrià, professor de la UPC i en l'actualitat responsable de l'àrea elèctrica i electrònica de l'Institut de Recerca de l'Energia de Catalunya. I també sortim de passeig amb un cotxe elèctric per veure realment les diferències.

Jordi Sabater Pi, el científic-artista

2009-06-11T13:51:00.002+02:00

VIDEO: Jordi Sabater Pi, el científic-artista

Ara fa uns dies el Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona acollia el lliurament dels premis Jordi Sabater Pi a tres instituts de secundària de Barcelona. L'atorgament d'aquests guardons és una oportunitat per explorar la vida i les aportacions científiques i artístiques d'aquest destacat etòleg català. Persones properes a Jordi Sabater Pi ens expliquen moltes coses i desvetllen algunes anècdotes, i també revivim els millors moments d'una conversa anterior amb el Jordi Sabater Pi.

La mutilació genital femenina, un afer català?

2009-05-28T12:28:00.001+02:00

VIDEO:La mutilació genital femenina, un afer català?

Segons l’Organització Mundial de la Salut, dos milions de nenes cada any pateixen la mutilació genital femenina. Esbrinem els origens d’aquesta pràctica, coneixem la opinió de dones afrikanes residents a Catalunya i veiem quines alternatives es proposen des d’aquí per acabar amb aquestes mutilacions. A més a més, els avenços de la ciència mèdica fan avui possible la reconstrucció del clítoris femení mutilat. El doctor Pere Barri Soldevila, ginecòleg del Departament de Ginecologia, Obstetricia i Reproducció del Institut Universitari Dexeus, és dels pocs especialistes mundials en aquesta tècnica. Li hem proposat conversar als jardins de la nova seu USP-Dexeus amb Imma Sau, pediatre a Santa Coloma de Farners i responsable de la formació en prevenció de les mutilacions genitals femenines de l’Institut Català de la Salut.

Fauna a Barcelona

2009-05-21T18:50:00.001+02:00

Fauna a Barcelona

Barcelona compta amb una fauna tan nombrosa com variada: algunes
espècies pertanyen a la fauna local i altres són animals exòtics que
han esdevingut fauna invasora. A més a més, tenim la fauna captiva del
Zoo i els animals domèstics. Aquesta biodiversitat urbana aporta vida
i contacte amb els animals, però també pot ser font de problemes. Ho
veiem en un reportatge sobre el comerç d’animals, i Jordi Colom, cap
de conservadors del Zoo, i Margarida Parés, responsable de
biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona, ens expliquen com es
treballa per conservar la fauna autòctona i alhora per reintrodüir
espècies amenaçades.

Les arrels de la creativitat

2009-05-18T15:12:00.001+02:00

VIDEO: Les arrels de la creativitat

Com s'innova a la Universitat?

2009-05-07T11:30:00.000+02:00

VIDEO: Com s'innova a la Universitat?

Els parcs científics i de recerca que han creat les nostres universitats volen tenir una paper protagonista en el procés de la innovació. Son els que contribueixen a la creació de moltes empreses sortides de la seva recerca i que aspiren a consolidarse en el mercat amb tecnologia puntera i productes comercials. Veiem alguns exemples, i hem demanat a Jordi Marquet, vicerector de Projectes Estratègics de la UAB i director del Parc de Recerca de aquesta universitat, i a Jesús Purroy, director de Recerca i Innovació del Parc Científic de Barcelona i actiu divulgador científic, que facin una radiografia de la situació.

Tenir cura dels ulls dels infants

2009-04-28T10:56:00.001+02:00

VÍDEO: Tenir cura dels ulls dels infants

Ens ocupem de les deficiències visuals, sobre tot les congènites que afecten als infants, i veiem com des de diferents institucions com la ONCE i el Departament d’Educació treballen per integrar les persones afectades amb la màxima normalitat possible durant l’etapa d’aprenentatge. Per conèixer un cas actual, anem a l’escola amb la Georgiana, que té deu anys i estudia a Badia del Vallès.
I parlem amb els germans Elena i Rafael Barraquer, de la coneguda nissaga d’oftamòlegs, per saber les afeccions més habituals, les tècniques i la recerca punta en aquestes patologies.

Amors per tota la vida?

2009-04-22T17:25:00.004+02:00

“Amors per tota la vida?”

Són minoria absoluta, però algunes parelles mantenen l’amor de per vida. Quin paper juguen en aquestes relacions duradores la bioquímica i els factors socials i culturals? Per intentar trobar una resposta, esbrinem allò que saben les ciències naturals i humanes de l’enamorament i de l’amor. En parlem amb bioquímics, demògrafs, sociòlegs, psicòlegs i antropòlegs, mentre repassem algunes de les millors escenes del cine d’amor.

PER APROFUNDIR:
Ignacio Morgado, Emocions i intel·ligència social, Mina, 2006
Anthony Giddens, La transformación de la Intimidad, Cátedra, 1992
Ulrick Beck i Elisableth Beck-Gernshein, El normal Caos del Amor, El Roure, 1998
Zygmunt Baumann, Amor líquido, acerca de la fragilidad de las relaciones humanas, Fondo de Cultura Económica, 2003
Aaron T. Beck, Con el amor no basta, Paidós

Els límits de l’envelliment

2009-04-15T11:55:00.002+02:00

VIDEO: “Els límits de l’envelliment”

No obstant les promeses d’alguns científics, parar l’envelliment és impossible avui. Conversem amb la neuròloga Mercè Boada i el bioquímic Josep Lluís Torres sobre el límits reals de l’envelliment. També acompanyen la Claudia, una voluntària d’Amics de la Gent Gran, en una visita a la Pepita, una senyora de 91 anys. Desenvolupar serveis socials eficients és el repte principal per atendre les exigències de la gent gran, segons metges i experts.

Internet i la ciència

2009-04-08T16:35:00.003+02:00

VIDEO: “Internet i la ciència”

En les darreres dècades, Internet ha sacsejat el món de la ciència. Entrevistem Luis Ángel Fernández Hermana, expert en xarxes socials, i Llorenç Valverde, vicerector de Tecnologia de la Universitat Oberta de Catalunya, sobre com Internet ha canviat el coneixement científic i sobre la tendència creixent a la privatització d’aquest saber. També explorem els treballs d’alguns artistes que van participar en el congrés “Google Revolution” amb obres que reflexionen sobre Internet, democràcia, empatx informatiu i noves maneres de veure el món.

Per aprofundir:
Is Google Making Us Stupid?
Is Google Making Us Smarter?
Driven to Distraction
Googlearchy or Googlocracy?

Per què somiem?

2009-04-01T18:57:00.002+02:00

VIDEO:“Per què somiem?”

Quatre dibuixants esbossen els seus somnis -malsons, somnis repetitius, somnis de persecució i somnis lúcids- mentre el psicòleg Quim Mesalles ens dóna la seva interpretació de cadascun d’ells. Parlem també amb els psicòlegs Jordi Borràs i Mireia Darder sobre com l’estudi dels somnis en les darreres dècades ha capgirat moltes de les visions precedents sobre aquest tema, en particular la interpretació de Freud.

“Podem viure sense abelles?

2009-03-25T10:16:00.003+01:00

VIDEO.“Podem viure sense abelles?"

On són les abelles? Els investigadors estan preocupats per la davallada de la població d’aquest insectes, crucials per la pol•linització i doncs per la producció del molts aliments. Seguim l’apicultor Salvador Mallofré en una sortida al camp i parlem amb els experts Silvia Cañas i Jaume Cambra de les hipòtesis sobre el despoblament dels ruscos. També parlem del valor ecològic i cultural d’aquests insectes socials amb els biòlegs Xavier Bellés i Marina Blas.

Per aprofundir:
Síndrome de despoblamiento de las colmenas, Situación de la Investigación (Vida Apícola)
Síndrome de despobalmiento de las colmenas en España, consideraciones sobre su origen (Vida Apícola)
On són les abelles? Esteve Miràngels i Feixas
Las abejas de miel y Los humanos, una larga coexistencia con un futuro incierto, Fernando Calatayud Tortosa
“La extinción de las abejas está relacionada con los agroquímicos”, entrevista a Guy Bernelas (Diagonal)
Centro Agrario de Marchamalo
Unidad de Apicoltura, Universidad de Córdoba
Apinevada
Jaume Cambra
Antonio Pajuelo
Apicultors de Catalunya

Feina i cos: vivim a deshores?

2009-03-18T10:57:00.002+01:00

VIDEO: “Feina i cos: vivim a deshores?”

Dia i nit. Hivern, primavera, estiu, tardor. Fases lunars. La vida té un ritmes naturals. Però avui vivim en una economia de 24 hores al dia, 365 dies a l’any, on l’èxit laboral ha esdevingut la mesura de totes les coses. Parlem de com humanitzar l’organització del temps amb el filòsof i escriptor Josep Maria Esquirol i amb la cronobiòloga de la UB Trinitat Cambras. També explorem les experiències de La Pelu, Random House Mondadori i Rational Time.

Habitatges que estalvien

2009-03-10T19:43:00.001+01:00

VIDEO: “Habitatges que estalvien”

L’edificació i l’habitatge sostenible són possibles: ho veiem en experiències pioneres com el Centre Esplai, a San Cosme o la casa particular de Tomás García Risquez, a Caldetes. Parlem amb l’arquitecte Joan Sabaté i l’ enginyer industrial Iván Capdevila dels passos que cal fer per a un canvi de paradigma, cap a la sostenibilitat.

Malalties minoritàries

2009-03-04T13:58:00.001+01:00

VIDEO:“Malalties minoritàries”

Les malalties que afecten poques persones poden caure fàcilment en l’oblit. Al programa d’aquesta setmana, l’escriptor Màrius Serra, pare d’un nen amb una greu encefalopatia que la ciència no pot definir del tot, dialoga amb l’Alfons Macaya, neuropediatre del seu fill i investigador a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Marisa Martínez i Guillem Sullà ens expliquen les seves dificultats com a afectats per malalties “minoritàries”.

Parts conscients

2009-02-28T19:38:00.002+01:00

VIDEO: “Parts conscients”

El part medicalitzat no és la única opció possible: l’Anna Hugas, que ha parit dos fills a casa, i l’Anna Martínez, que ha optat pel part natural hospitalari, ens expliquen la seva tria. Parlem d’aquestes opcions amb la llevadora Isabel Salgado i el metge Oriol Coll, de l’Hospital Clínic-Maternitat. Conversem també amb el doctor Vicenç Cararach, pioner del part natural hospitalari del Clínic.

El llegat de Darwin

2009-02-19T15:49:00.003+01:00

VIDEO: “El llegat de Darwin”

Al programa d’aquesta setmana seguim els passos de Charles Darwin a les Illes Galápagos, per reviure algunes de les experiències que el van portar a concebre la teoria de l’evolució. Ho fem acompanyats del naturalista Jordi Serrallonga, qui visita sovint aquells indrets, i del biòleg Salvador Carranza, expert en biogeografia de les illes. Parlem també amb l’expert en sistemes complexos Ricard Solé i amb l’investigador en evolució Arcadi Navarro, per conèixer les perspectives del darwinisme al segle XXI.

Adolescència: etapa de pas o estatus etern?

2009-02-04T13:23:00.001+01:00

VIDEO: “Adolescència: etapa de pas o estatus etern?”

Descarats, irresponsables, transgressors…són adjectius que caracteritzen la percepció sobre l’adolescència a la societat occidental. A l’”Einstein a la platja” preguntem si el comportament adolescent té la seva arrel en un cervell immadur al Jordi Royo, autor del llibre “Els rebels del benestar”, i al Jaume Claret, psiquatre i psicoanalista a la Fundació Hospital de Dia Nou Barris. També parlem amb l’Omar, de Senegal, i la Bárbara, de Brasil, que ens diuen que en les seves cultures aquesta etapa de la vida és molt més curta, o fins i tot no existeix.

"Per què atrauen les creences irracionals?"

2009-01-28T14:37:00.002+01:00

VIDEO "Per què atrauen les creences irracionals?"

Seguim els passos de l'Emma i el Jesús en el món de l'ocultisme, per entendre per què les creences irracionals tenen avui més força que mai. En parlem amb el Ferran Sáez Mateu (filòsof de la Universitat Ramon Llull), el Sebastià d'Arbó (tot un referent en el món de les paraciències) i representants de la psicologia, l'antropologia i les ciències matemàtiques.

Enginyeries: poc atractives pels joves?

2009-01-21T16:40:00.001+01:00

VIDEO: “Enginyeries: poc atractives pels joves?”

Malgrat que el mercat de treball necessita enginyers i enginyeres, les vocacions davallen. A l’”Einstein a la platja” ens preguntem el perquè d’aquesta paradoxa. En parlem amb el Josep Amat, catedràtic de Robòtica de la UPC, i el Ramon Ollé, president de la Bussiness Engineering School de La Salle. També comptem amb punt de vista d’estudiants i professors d’enginyeria i explorem les idees innovadores del David Goldberg sobre l’ensenyament d’aquesta disciplina.

Ciència contra l’oblit

2009-01-15T23:17:00.002+01:00

VIDEO: “Ciència contra l’oblit”

A l’”Einstein a la platja” parlem de les conseqüències psicològiques de la Guerra Civil i de com antropòlegs, biòlegs i historiadors treballen per identificar les restes humanes de les fosses de la guerra. Ho fem amb l'Anna Miñarro, psicòloga clínica i psicoanalista, i el Ricard Vinyes, historiador. Al reportatge, acompanyem la Montserrat Martínez Solé a la fossa comuna de Gurb, on és enterrat el seu avi.

Per aprofundir:
Memòria democràtica: Fosses comuns i desapareguts

Associació per a la recuperació de la memòria històrica de Catalunya

"Garzón ha decepcionado a mucha gente"(La Vanguardia)

La integració de les persones amb síndrome de Down

2008-12-24T16:41:00.002+01:00

VIDEO:“La integració de les persones amb síndrome de Down”

A l'"Einstein a la platja" d'aquesta parlem de la independència, les relacions personals i la integració laboral de les persones amb Síndrome de Down. Ho fem amb la Katy Trias, directora general de la Fundació Catalana Síndrome de Down, que és a punt de celebrar 25 anys. Al reportatge veiem que viure experiències fora de l’àmbit familiar millora la qualitat de vida de les persones amb Síndrome de Down.

Migranya: molt més que un mal de cap

2008-12-19T18:29:00.003+01:00

VÍDEO:“Migranya: molt més que un mal de cap”

A l’”Einstein a la platja” parlem d’un dels camps de la neurologia menys considerat: l’estudi de les cefalees. Ho fem amb la Patricia Pozo Rosich, neuròloga de l’Hospital Vall d’Hebron. Al reportatge, parlem amb pacients i amb metges experts en cefalea.

Amors tòxics

2008-12-11T18:19:00.007+01:00

VÍDEO:"Amors tòxics"
Vídeo complet de l'entrevista al Walter Riso

A l'Einstein a la platja d'aquesta setmana parlem de les relacions de parella que fan mal: desconfiades, perfeccionistes, violentes… Ho fem amb el Walter Riso, psicòleg i escriptor. Al reportatge, preguntem a expertes en sexualitat i socioaddiccions com
detectar i tractar les relacions destructives.

Per aprofundir:
Atenció o Investigació de Socioaddiccions
Institut d'Estudis de la Sexualitat i la Parella

...

Montsec, el millor cel del Catalunya

2008-12-08T19:42:00.003+01:00

VIDEO: “Montsec, el millor cel del Catalunya”

A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana parlem del Parc Astronòmic del Montsec, un centre de recerca i divulgació que vol apropar l’astronomia a experts i aficionats. Ho fem amb l'Ignasi Ribas, investigador del Institut d'Estudis Espacials de Catalunya i coordinador del projecte de robotització de l'Observatori Astronòmic del Montsec. Al reportatge, explorem el Parc Astronòmic del Montsec i seguim els aficionats que hi van a fer observacions.

Per aprofundir:
Parc Astronòmic del Montsec
Agrupació Astronòmica de Sabadell

La ment del terrorista suïcida

2008-11-28T11:35:00.007+01:00

VIDEO:“La ment del terrorista suïcida”
Vídeo complet de l'entrevista al Scott Atran

A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana explorem les components psicològiques, antropològiques i biològiques del terrorisme suïcida, amb l'Scott Atran, antropòleg i professor de la Universitat de Michigan. Al reportatge, parlem dels coneixements científics sobre cooperació i violència a partir de l’exemple del conflicte d’Irlanda del Nord.

Per aprofundir:
Scott Atran
John Alderdice
Càtedra El Cervell Social
Número de Science sobre la genètica del comportament
Som egoistes o cooperatius? (Arcadi Navarro) (cast.,engl.)

2008-11-20T18:07:00.004+01:00

VIDEO: “Receptes per una vida més lenta”

A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana parlem del slow life, un estil de vida alternatiu al ritme consumista i accelerat que domina la nostra societat. Ho fem amb l'Andri Stahel, professor de la càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya. Al reportatge, veiem algunes experiències de producció i consum slow, cooperatiu i de proximitat.

Per aprofundir:
Martí Rosell, agricultura ecològica
Cooperativa L'Aixada
Forn Barcelona Reykyavik
Slow Food
"Bueno, limpio y justo", Carlo Petrini, Ed. Polifemo

Toxoplasmosi i embaràs: mites i realitat

2008-11-13T16:34:00.004+01:00

VIDEO: “Toxoplasmosi i embaràs: mites i realitat”

A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana parlem d’una pregunta que es fan moltes dones embarassades: puc conviure amb el meu gat durant l’embaràs? En parlem amb l'Albert Lloret, instructor clínic del servei de Medicina Interna de l’Hospital Clínic Veterinari de la UAB. Al reportatge, coneixem les experiències de dones embarassades amb gats i parlem amb metges experts en toxoplasmosi.

Del descobriment a la patent

2008-11-06T19:09:00.005+01:00

VIDEO: “Del descobriment a la patent”

A l'Einstein a la platja d'aquesta setmana parlem de com les patents registrades a Espanya, un terç de les quals són catalanes, han guanyat un pes internacional en les últimes dècades. Ho fem amb el Pascual Segura, director del Centre de Patents de la Universitat de Barcelona. Al reportatge, farem un viatge en el temps per recordar quins van ser els predecessors de la tradició inventiva a Catalunya.

Per aprofundir:

Galeria de Científics Catalans
Circuits: Eureka. Inventors i descobridors a Barcelona
Circuits: Dones de ciència

Adéu als gens omnipotents

2008-11-03T13:36:00.004+01:00

VIDEO: “Adéu als gens omnipotents”

A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana parlem de com han evolucionat la genètica i el mateix concepte d’expressió gènica, que ha passat d’un absolut determinisme a jugar un paper molt més relatiu. Ho fem amb Miguel Beato, director del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona Al reportatge, veiem com les darreres recerques han modificat el determinisme genètic.

Per aprofundir
Matiana González Silva, Del factor sociológico al factor genético. Genes y enfermedad en las páginas de El País (1976-2002)

Reeducar el cos

2008-10-27T15:25:00.003+01:00

VIDEO: Reeducar el cos

A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana abordem la reeducació postural global, un mètode fonamentat en la idea de tornar la seva harmonia natural al cos i d'assolir una millor qualitat de vida en el dia a dia. En parlem amb la Montserrat Palacín, metgessa i experta en Reeducació Postural Global (RPG). Al reportatge, veiem algunes de les postures més problemàtiques i com és poden treballar per corregir-les.

Ciència: eina de guerra o de pau?

2008-10-17T15:15:00.003+02:00

VIDEO: Ciència: eina de guerra o de pau?

A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana volem preguntar-nos si la ciència és una eina de pau o de guerra. Per això, intentem entendre la relació entre la investigació científica i les aplicacions militars. En parlem amb el Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau. Al reportatge, coneixem casos reals de recerca científica amb aplicacions militars a Barcelona i també científics que s’hi oposen i fins i tot objecten.

Per aprofundir:
Fundació per la Pau
Centre d'Estudis per a la Pau J. M. Delàs
Barcelona Aeronàutica i de l'Espai (BAiE)
Campanya "Prou investigació militar"
Indústria d'armes a Catalunya: Dels trabucs a l'aeronàutica (Pere Ortega)
Declaració d'Objecció científica a la recerca militar

Música, entre l'art i la ciència

2008-10-03T22:19:00.006+02:00

VIDEO: Música, entre l'art i la ciència

A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana parlem de tot allò que és sonor, des de la pròpia natura fins al llenguatge i sobre tot la música, per entendre la seva interacció amb l’entorn des d’una vessant científica. Ho fem amb el José Sanchez-Dehesa, físic i catedràtic de Tecnologia Electrònica a la Universitat Politècnica de València. Al reportatge, veiem les propostes musicals entre l’art i la ciència presentades a l’encontre “En Resonnància”.

Per aprofundir:

David Dunn
David Dunn and J. P. Crutchfield, "Entomogenic Climate Change"
David Dunn and J. P. Crutchfield, "Insects, Trees, and Climate: The
Bioacoustic Ecology of Deforestation and Entomogenic Climate Change",
Son de mar
La música més enllà del comerç
Ann Mitchell, "The neurobiology of music"
David Benner, "Neurobiology of harmony"
Howard Hughes Medical Center, "Viendo, oyendo y oliendo el mundo"
Walter J. Freeman, A neurobiological role of music in social bonding

Espais naturals: conservació o desenvolupament?

2008-10-02T15:23:00.004+02:00

VIDEO: Espais naturals: conservació o desenvolupament?

Aquesta setmana analitzem la complexa relació entre conservació i desenvolupament dels espais naturals. En parlem amb la Puri Canals, biòloga, presidenta de Depana i també vicepresidenta de l’UICN, l’Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. Al reportatge, visitem el Parc Natural del Cadí-Moixeró, un entorn que es vol desenvolupar sense trencar l’equilibri.

Per aprofundir:

Parc Natural del Cadí-Moixeró
IUCN World Conservation Congress

Bessons: iguals però diferents

2008-09-26T13:22:00.007+02:00

VIDEO: Bessons: iguals però diferents

Al programa d'aquesta setmana intentem respondre a l'eterna pregunta sobre allò que és hereditari i allò que és conseqüència de l'entorn. Ho fem parlant d'epigenètica, un terme poc familiar, que però sentirem cada vegada més sovint. Des de la Sala dels Miralls del Parc d'Atraccions del Tibidabo, Lluís Reales conversa amb Manel Esteller, metge i director del Programa d'Epigenètica de l'Institut Català d'Oncologia. I en el reportatge veiem dues parelles de bessons, que ens descobeixen les seves semblances i diferències, junt amb diversos experts.

Un dels aspectes més impactants de l'epigenètica és que dona algunes evidències (encara dubtoses) de que potser s'hauria de revisar el Darwinisme, incorporant-hi alguns elements de Lamarkisme. Per aprofundir aquests aspectes:

Los genes no lo son todo (El País)
Epigenetics: genome, meet your environment (The Scientist)
Epigenetics (Nova Science Now)

Biomaterials, un complement a les cèl•lules mare

2008-09-19T14:18:00.005+02:00

VIDEO: Biomaterials, un complement a les cèl•lules mare

A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana parlem de la ciència biònica, que permet substituir o regenerar parts danyades del nostre cos. Amb la combinació de diferents especialitats com la medicina regenerativa i els biomaterials s’han fet molts avenços en aquest camp. Des del Parc científic de Barcelona, Lluís Reales conversa amb Elisabeth Engel. I en el reportatge veurem com els investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) està portant a terme un projecte en que derivats del vidre i la sal poden convertir-se en ossos dins del nostre cos.

Per aprofundir:

Biotech bodies
Nuevos materiales en la sociedad del siglo XXI
La ciencia y la ingeniería de los biomateriales, un desafío interdisciplinario

Aprendre a fer recerca

2008-09-17T12:03:00.001+02:00

VIDEO: Aprendre a fer recerca

A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana ens centrarem en els alumnes que han participat en el projecte “Joves i ciència”, una iniciativa per fomentar noves vocacions científiques impulsada per l’Obra Social de Caixa Catalunya. Lluís Reales parla amb la jove directora d’aquest projecte, veterinària i professora de Química de l’escola AULA de Barcelona, Maria Calsamiglia. En el reportatge veurem com aquest grup de joves talents aprenen a fer recerca en un entorn idíl•lic, als Pirineus.

La tuberculosi, un repte de salut pública

2008-06-26T14:31:00.004+02:00

VIDEO: “La tuberculosi, un repte de salut pública”

Avui ens ocupem de la tuberculosi des d’una perspectiva històrica i també posant atenció a l’actualitat. En el nostre reportatge viatgem als passats segles per veure què implicava patir aquesta malatia infecciosa a Catalunya. I Lluís Reales analitzarà la situació actual de la malaltia a la nostra ciutat amb el nostre convidat, el doctor Joan Caylà, Cap del Servei d’Epidemiologia de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

Per aprofundir:

Fundamentos sociopoliticos de la prevención de enfermedad
¡Dinero para la cruz de la vida!
Los sanatiorios para tuberculosos

Aprendre ciència amb imaginació

2008-06-23T11:34:00.004+02:00

VIDEO: “Aprendre ciència amb imaginació”

A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana veiem els vincles que hi ha entre el cinema o altres expressions artístiques i la ciència. Des del Parc del Laberint, Lluís Reales parla amb Manel Moreno, que utilitza pel•lícules, còmics i literatura per divulgar el coneixement científic a les classes que imparteix a la Universitat Politècnica de Catalunya. I en el reportatge veiem tres dels contes dels nens i nenes que han participat al concurs de contes de temes científics organitzat pel Cosmocaixa.

Biocombustibles: una alternativa sostenible?

2008-06-16T14:24:00.004+02:00

VIDEO: "Biocombustibles: una alternativa sostenible?"

A l'"Einstein a la platja" d'aquesta setmana veiem quines alternatives energètiques tenim davant l'escassetat i encariment dels combustibles fòssils. El director del programa Lluís Reales parla amb Henk Hobbelink, director de Grain, una fundació que treballa per promoure una agricultura sostenible. I en el reportatge coneixem el funcionament de l'"Amboli", un vehicle creat per tècnics de l'escola Universitària de Igualada que funciona amb oli de colza (permet un transport net i autogestionat des de la collita fins carregar el dipòsit.)

Per aprofundir:

Revista Biodiversidad

Stop-Agrocombustibles

Adoptar: del fill imaginat al fill real

2008-06-08T14:28:00.003+02:00

VIDEO: Adoptar: del fill imaginat al fill real

En el programa d’aquesta setmana dediquem especial atenció a les adopcions, amb una entrevista i un reportatge. Lluís Reales parla amb Marta San Martino, psicòloga de l’Equip d’Adopcions Infantils i Adolescents de la Fundació Vidal i Barraquer sobre l’aventura d’adoptar. I en el reportatge coneixem a l’Alex, un nen xinès de quatre anys, que va ser adoptat ara fa un any per una parella catalana. Ells ens parlen de la seva experiència com a pares adoptius.

Per aprofundir:

-"Adopcíón y vínculo familiar, crianza, escolaridad y adolescencia en la adopción internacional". Editorial Paidós i Fundació Vidal i Barraquer
-"Los Otros" de Marta San Martino (Revista "Niños de Hoy")
-Publicacions de Vinyet Mirabent a la Revista Catalana d´Atenció Precoç
-Dra. Ana Beràstegui (Universitat de Comillas) (1,2,3)
-Dr. Levy Susanne

Lideratge i societat del coneixement

2008-06-01T20:01:00.002+02:00

VIDEO: Lideratge i societat del coneixement

A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana parlem de com adaptar-se a una societat que canvia de forma accelerada. El director del programa, Lluís Reales, parla amb el psicòleg i consultor empresarial tamar Rogovsky sobre els models d’organització i la societat del coneixement. I en el reportatge “Aprendre a canviar”, coneixem un taller sobre neuropedagogia del comportament que dóna eines per a la transformació.

Per aprofundir:

The dominant economic regimen is not interested in worrying about people (Forum Barcelona 2004)
Cualquier crisis es una buena oportunidad para atreverse a cambiar (El País)
Como organizar su empresa para hacer frente a la crisis (Cicle de conferencies sobre la gestió de l'empresa)
La efectividad de una empresa reside en el buen manejo de la paradoja
Desarrollo Organizacional: La intervención del psicólogo en la empresa
Los recursos humanos son el principal activo empresarial en un mercado sin barreras
Tenemos estrés porque nuestro cerebro no está diseñado para el ritmo actual
El fin de los recursos humanos
Repensando la Calidad Asistencial
Barreras en la implementación de una estrategia de calidad total
Las Barreras del Cambio a la Cultura del Exito
The Military Psychologist During Wartime

Malalties mentals: reptes assistencials

2008-05-25T21:15:00.004+02:00

VIDEO: De la bogeria a la malaltia mental

Lluís Reales parla amb Luis Miguel Martín, psiquiatra i director de Programes Especials de l'Institut d'Atenció Psiquiàtrica de l'IAPS-Hospital del Mar, que ens explicarà com és l'atenció mèdica i la rehabilitació que reben les persones amb trastorns mentals greus i els reptes del model assistencial de la salut mental a Catalunya. I en el reportatge, repassem des d'un punt de vista històric la transformació de les institucions que han assistit a malalts mentals greus des de mitjans del segle XIX.

CREAF: 20 anys de recerca ecològica

2008-05-20T19:44:00.004+02:00

VIDEO: CREAF: 20 anys de recerca ecològica

Lluís Reales ha abordat els grans reptes ambientals amb Javier Retana, director del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), organisme que aquest any celebra el seu vintè aniversari. Al reportatge, hem conegut dos projectes del CREAF: un atles climàtic de la Península Ibèrica i uns camps experimentals per estudiar l’efecte hivernacle.

Per aprofundir:

Creaf: 20 anys
El Butlletí del CREAF
Articles de divulació del CREAF

La bicicleta a Barcelona: una alternativa?

2008-05-10T19:31:00.006+02:00

VIDEO: La bicicleta a Barcelona: una alternativa?

És la bicicleta una alternativa de mobilitat sostenible a Barcelona seguint el model d’altres ciutats europees? A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana Lluís Reales ha parlat amb Didac Ferrer, enginyer industrial i director de CITIES, el Centre de Sostenibilitat de la UPC. En el reportatge, hem visitat el taller de Mora Bike per veure com es dissenya una bici per a urbanites.

Per aprofundir:

"Barcelona es un punto emergente para el sector de la bicicleta" (La Vanguardia)
Bicicletas plegables, panorama de marcas y modelos (Terra)
EspaiBici, una fiesta de enamorados (Terra)

Video Mora Bike

DROGUES: CONÈIXER EL RISC

2008-05-03T16:49:00.005+02:00

VIDEO: "DROGUES: CONÈIXER EL RISC"

Al programa d’aquesta setmana Lluís Reales ha parlat amb la Marta Torrens, psiquiatra i coordinadora de Toxicomanies de l’IAPS-Hospital del Mar, que ens ha explicat quins factors predisposen a l’addicció a les drogues i ha dibuixat el perfil del consumidor. En el reportatge, hem assistit a la representació teatral “No em ratllis”, una aposta de la oenegé Teatreacció per conscienciar als joves dels riscos del consum de drogues.

Per aprofundir:

Plan nacional sobre drogas

Los 20 mitos de las drogas (Público)

AIGUA: ESCASSETAT PER SEMPRE?

2008-04-26T20:31:00.009+02:00

VIDEO: "AIGUA: ESCASSETAT PER SEMPRE?"

A l'"Einstein a la platja" d'aquesta setmana hem conversat amb Rafael Mujeriego, Catedràtic d’Enginyeria Ambiental dela UPC, i al reportatge hem visitat la planta de captació d’aigua de mar de La Tordera que abasteix l’àrea del Maresme Nord i la Costa Brava Sud.

Per aprofundir:

R.Mujeriego, "La reutilización, la regulación y la desalación de agua"
R.Mujeriego, "La gestión del agua en el sur de California"
R.Mujeriego, "La reutilización, la regulación y la desalación en la gestión integrada del agua"

Entrevista a R. Mujeriego (ABC):
«Hay que aprender la lección: el problema del agua requiere una atención especial»
«La reutilización del agua es clave de cara al futuro»
«Hay que preservar el medio ambiente, que es ya un partícipe de pleno derecho en este debate»

Manual d'urgència per entendre la pertinaç sequera (El Periódico)
Las claves de la 'nueva guerra del agua' (El Mundo)

[tema]EL CONSUM DE MEDICAMENTS A CATALUNYA

2008-04-26T20:31:00.008+02:00

VIDEO: EL CONSUM DE MEDICAMENTS A CATALUNYA

[tema]EL GUST PER LES MATEMÀTIQUES

2008-04-26T20:30:00.002+02:00

VIDEO: EL GUST PER LES MATEMÀTIQUES

[tema]PASSIÓ PER LA LLUM

2008-04-26T20:29:00.001+02:00

VIDEO: PASSIÓ PER LA LLUM

[tema]EL FUTUR DE COLLSEROLA

2008-04-26T20:28:00.001+02:00

VIDEO:EL FUTUR DE COLLSEROLA

[tema]L’IMPACTE DE L’ENVELLIMENT EN EL SISTEMA DE SALUT

2008-04-26T20:26:00.002+02:00

VIDEO: L’IMPACTE DE L’ENVELLIMENT EN EL SISTEMA DE SALUT

[enigma]El cilindro y el DIN A4

2008-03-16T23:23:00.002+01:00

Pregunta: Se parte de una hoja de papael DIN A4 con el que vamos aconstruir un cilindro. Podemos hacerlo a lo largo o a lo ancho. Obviamente, en cualquiera de los dos casos el área es la misma, ya que han sido construidos con el mismo trozo de papel, pero ¿serán también iguales los dos volúmenes?

Respuesta: Cuanto mayor es la altura del cilindro, menor es el volumen.

[tema]Dissenyar ciutats accessibles

2008-03-16T23:22:00.004+01:00

VIDEO: DISSENYAR CIUTATS ACCESSIBLES

canal*ACCESSIBLE: "40 persones discapacitades fotografien amb telèfons mòbils cada obstacle que troben pels carrers. Mitjançant missatges multimèdia dibuixen a internet la cartografia de la Barcelona inaccessible."

[tema]Recerca científica-Innovació industrial

2008-03-16T23:20:00.003+01:00

VIDEO: RECERCA CIENTÍFICA-INNOVACIÓ INDUSTRIAL

[tema]Com influeix tenir germans?

2008-03-04T19:33:00.002+01:00

VIDEO: COM INFLUEIX TENIR GERMANS?

Com influeix el nombre de germans en la configuració de la nostra personalitat adulta? A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana, Lluís Reales parlarà amb Roser Nadal, investigadora de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma que ha firmat una recerca sobre aquest tema.
I en el reportatge, coneixerem en què es basa la criança natural. Ens ho explicaran una família que la du a la pràctica, i la psicòloga infantil, Rosa Jové, que ha escrit més d’un llibre sobre el tema.

[tema]Els tòxics entren a casa

2008-03-04T19:31:00.002+01:00

VIDEO: ELS TÒXICS ENTREN A CASA

A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana descobrirem les alternatives més ecològiques perquè els tòxics no entrin a casa. Des del terrat d’una casa de Ciutat Vella, el director del programa, Lluís Reales, conversarà amb Eduard Rodríguez Farré, professor d’investigació de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona i especialista en Toxicologia. I en el reportatge, ens colarem a casa d’uns veïns per veure com posen bugades i netegen la llar la majoria dels barcelonins, mentre el periodista José Luís Gallego ens ensenya l’opció més ecològica per dur a terme aquestes tasques.

[enigma]El radio de la Luna

2008-03-04T19:29:00.001+01:00

Pregunta: Si, medido en lunarios, se tiene que el volumen de la Luna en lunarios cúbicos tiene el mismo valor que la superficie medida en lunarios cuadrados ¿cuántos lunarios mide el radio de la Luna?.
Respuesta: R = 3 lunarios.

[tema]Hi ha vida artificial a Bcn?

2008-03-04T19:26:00.002+01:00

VIDEO: HI HA VIDA ARTIFICIAL A BCN?

Parlem sobre com i per què serveix crear vida artificial al laboratori i quines limitacions ètiques té. Des del Parc de la Ciutadella, el director del programa, Lluís Reales, conversa amb Ricard Solé, director del Laboratori Sistemes Complexos de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). I en el reportatge, anem al Centre de Regulació Genòmica del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), on visitem a l’equip de Luís Serrano, que està treballant a partir d’una bactèria amb només 600 gens.

[enigma]La letra del carnet

2008-03-04T19:23:00.002+01:00

Pregunta: ¿Qué tienen en común todos los DNI con la misma letra de control?
Respuesta: La diferencia entre dos cualesquiera de ellos es siempre 23 o un múltiplo de 23.
LETRA T R W A G M Y F P D X B N J Z S Q V H L C K E
RESTO 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22

[tema]Nens que no paren quiets

2008-03-04T19:18:00.002+01:00

VIDEO: NENS QUE NO PAREN QUIETS

Des del Turo Parc, el director del programa, Lluís Reales, conversa amb Rosa Nicolau, codirectora de la Unitat de TDAH de l’Hospital Clínic, sobre nens amb TDAH o Trastorn per Dèficit de l’Atenció amb o sense Hiperactivitat. I en el reportatge, escoltm parlar a pares i terapeutes sobre estratègies psicopedagògiques per fer front a aquest trastorn.

[enigma]El cuadrato mágico

2008-02-07T19:32:00.000+01:00

Construir un cuadrado mágico de 5º orden, es decir, distribuir la sucesión de los 25 primeros números naturales en una tabla de 5x5 de manera que la suma de cualquier fila, columna o diagonal de la tabla de cómo resultado el mismo número (en este caso 65)

La solución para la tabla propuesta es:

17 24 1 8 15
23 5 7 14 16
4 6 13 20 22
10 12 19 21 3
11 18 25 2 9

Como fácilmente se puede comprobar la suma de las filas, las columnas (e incluso las diagonales) es igual a 15.

No existe un método general para construir este tipo de cuadrados, pero sí lo hay cuando se trata de cuadrados de orden impar y los números forman una progresión aritmética. Un método es el de Bachet, que ya comentamos en el programa. Otro es el llamado método hindú, que pasamos a describir a continuación.

El método consiste básicamente en ir colocando las cifras sucesivas en diagonal y en orden ascendente (cada cifra en la casilla superior derecha) En el caso en que se trate de un número que esté en la fila superior, el siguiente se coloca en la columna siguiente y en la fila inferior.

En el caso en que se nos salga por la derecha, el número lo situamos en la primera columna y en la fila superior.

En el caso de que la celda correspondiente ya esté ocupada por un número utilizaremos la casilla inmediatamente inferior a la del número correspondiente.

Siguiendo este método podemos construir por ejemplo un cuadrado de orden 5, cuya suma de filas o columnas es siempre 65. Empezaremos colocando el primer número en la casilla central de la primera columna y seguiremos las instrucciones anteriores.

[tema]Creacionisme a casa nostra: com cal reaccionar?

2008-02-03T09:38:00.000+01:00

VIDEO: ALLÒ QUE DARWIN SÍ SABIA

Les recents xerrades creacionistes han remarcat la presència a Espanya de posicions properes al disseny intel•ligent, que ja alguns polítics i mitjans de comunicació han abanderat. (Cròniques,2,3,4)

La presència del creacionisme “a casa nostra” planteja el problema de com reaccionar davant d’una visió obertament anticientífica, que en altres parts del món ha assolit una gran visibilitat. Una de les reaccions possibles és liderada per Richard Dawkins, que considera que el problema no és només el creacionisme, sinó la religió en general. La Sociedad para el Avance del Pensamiento C rítico és potser el grup més proper a la posició de Dawkins a Espanya. Aquesta reacció preten contrarrestar l’emergència de posicions anticientífiques en el món religiós (especialment cristià, pel que fa a Europa, 2,3).

Però més d’un ha alertat que aquesta posició pot promoure en el públic la percepció de la presència d’una “guerra” entre dues visions “religioses” igualment arbitràries o bé entre dues teories “cienífiques” igualment viables. Per exemple, l’argument de la llibertat de pensament i expressió s’ha ja fet servir a Espanya per defensar la propaganda creacionista. Per això, National Science Foundation han optat per una posició més “dialogant”, a través de la publicació del llibre “Science, evolution and creationism” que, segons sembla, preten promoure la visió científica entre la majoria de nordamericans que la rebutjen o dubten de la seva validesa. Però, no planteja aquesta actitud els mateixos riscos que la primera?

Mentrestant, han aparescut diverses “guies pràctiques” (2,3) per respondre a les fal•làcies argumentals dels creacionistes. Com sempre, tampoc s’ha d’oblidar que una eina poderosa és la ironia.

[enigma]Enigma de los números primos

2008-01-31T22:43:00.000+01:00

Distribuir la serie de números 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 entre los vértices de un cubo, de manera que la suma de números situados en una misma arista de siempre como resultado un número primo.

Una posible disposición de los números sería ésta

[tema]Els ciutadans han de pagar una taxa proporcional a les escombreries que llença cadascú?

2008-01-26T20:43:00.001+01:00

VIDEO : LA BOSSA D’ESCOMBRARIES: RESIDU O RECURS?

RESIDUS. EINES PER ACTUAR (1,2)

L'experiència del Jaume

Fundació Prevenció de Residus i Consum

Catalunya lliure de bosses!

[enigma]El problema de las edades

2008-01-26T20:30:00.000+01:00

Un tío y su sobrino, que cumplen años en la misma fecha, celebren juntos el día de su aniversario. El sobrino está esperando heredar de su tío un piso. En un momento dado de la fiesta le pregunta: “Tío Alfredo, cuando me vas a dejar tu piso. Pronto voy a casarme y me iría muy bien disponer de él.” Su tío, después de reflexionar un momento le responde: “Heredarás el piso el día en que mi edad sea justo el doble de la tuya.” La pregunta que nos planteamos es ¿Cuánto tiempo deberá esperar el sobrino para poder disponer del piso?

Lógicamente, la diferencia de edad entre tío y sobrino permanece siempre constante y es de 29 años. El tío doblará en edad al sobrino cuando éste tenga 2·29 = 58 años, es decir, dentro de 6 años, que es el tiempo que tardará en heredar el sobrino.

[tema]Perquè només un 5% dels parts resulten en una donació de sang del cordó?

2008-01-23T09:56:00.001+01:00

VIDEO: CORDÓ UMBILICAL, SANG QUE SALVA VIDES

La donació de sang de cordó umbilical en el moment del part pot ser útil per a una vintena de malalties hematològiques i congènites. Els que més la necessiten són els malalts de leucèmia, perquè la sang de cordó constitueix la seva principal via terapèutica.

El cordó umbilical: font de vida

Banc de sang: donació de cordó

[enigma]Enigma de la calculadora

2008-01-18T12:13:00.000+01:00

LA CALCULADORA

Una calculadora de bolsillo tiene la mayoría de sus teclas estropeadas. Las únicas operativas son las que corresponden a
(,),-,X,=,1,2,3,4

En estas condiciones, encontrar la manera de escribir en la pantalla de la calculadora el número 35

SOLUCIÓN

Las operaciones que se han de realizar son las siguientes:

(2·4 – 1)(3·2- 1) = (8-1)(6 -1) = 7·5 = 35

[tema]El cos humà és "obsolet"?

2008-01-13T11:25:00.000+01:00

VIDEO: EL COS HUMÀ PER DINS

“Ha arribat el moment de qüestionar-se si un cos bíped, amb respiració, visió binocular i un cervell de 1400cc és una forma biològica adequada. No és capaç de gestionar la quantitat, complexitat i qualitat de la informació que ha acumulat; està intimidat per la precisió, la velocitat i el poder de la tecnologia i està mal equipat, des d’un punt de vista biològic, per sobreviure en el nou ecosistema extraterrèstre”. Així de contundent és la condemna del cos pronunciada per Stelarc, un dels més importants artistes electrònics contemporanis. Roger Malina, expert en Matèria Fosca i promotor de Leonardo, una iniciativa a la frontera entre ciència i art, va citar Stelarc entre els molts artistes i científics que estàn traballant per “eixamplar els sentits humans” en la seva visita a Barcelona, en l’àmbit de les trobades El(s) futur(s) de la Ciència(*)

Malina va afirmar que el descobriment científic és el resultat d’un eixamplament dels sentits mitjançant la tecnologia. Aquest mateix procés apareix també en la creació artística contemporània. Segons Malina, els sentits dels éssers humans són “dissenyats” per a la supervivència en el món, no per a la seva comprensió. Per entendre allò infinitament gran, allò infinitament petit, els fenòmens que duren milers de mil•lennis o poques fraccions de segon, no es pot fer una “extrapolació” de les experiències viscudes en dimensions i temps quotidians.

Per altra banda, el coneixement depèn del punt de vista de qui investiga. I la comprensió de la realitat és el resultat de la seva manipulació. Com es pot observar i manipular un objecte tan gran i d’evolució plurimil•lenària com per exemple una galàxia o el clima d’un planeta? L’expansió dels sentits mitjançant la tecnologia i les simulacions a l’ordinador en permeten una via d’accés a aquests objectes. Però es tracta sempre d’una comprensió mediata, que resulta en una explicació “a posteriori” de la història d’aquests objectes, més que en una veritable capacitat de predicció.

L’esforç d’expansió dels sentits apareix en moltes pràctiques artístiques contemporànies. Sterlac ha “implantat” en el seu cos un braç artificial (mogut per la musculatura de l’esquena) i una orella artificial (col•locada en un braç amb un micròfon incrustat). Char Davies ha creat un sistema que li permet moure un “avatar” en un entorn de realitat virtual amb el ritme del seu respir. Marcel•lí Antúnez Roca ha transportat el seu cos “híbrid” en situacions de falta de gravetat. Christa Sommerer ha ideat un sistema magnètic que permet als usuaris de tenir la sensació de jugar amb àtoms i molècules.

Tanmateix, cap d’aquests sistemes sembla assolir l’eficiència i la precisió de certs òrgans del cos humà. Projectes com e-Anatomy, el Visible Human Project, l’anatomia de MadlinePlus permeten viatjar gràficament i visualment dintre del cos humà, amb una percepció directa de la complexitat de l’organisme. Altres projectes més específics es concentren en l’entramat de les extremitats superiors i inferiors i del cor. Tanmateix, la fantasia sobre una anatomia diferent, una anatomia de somni, sembla haver acompanyat la humanitat des de fa molt temps.

(*=resum i gravació vídeo i audio disponibles a la web fins a finals de gener. Després es podràn consultar a la Biblioteca Sagrada Familia)

Un TEST per posar a prova el coneixement de l'anatomia

[tema]ELS MILLORS REPORTATGES DE L'ANY 2007

2008-01-06T21:25:00.000+01:00

VIDEO: ELS MILLORS REPORTATGES DE L'ANY 2007

[tema]Quin edifici de Barcelona evoca millor la relació entre arquitectura i natura?

2007-12-24T17:50:00.000+01:00

VIDEO: L’ART IMITA LA NATURA?

Ciència i poesia: UNA CONVERSA ININTERROMPUDA

Ciència i art: “ARTÍFICS” I “CIENTISTES”

Un llibre recent sobre aquest tema:
"L'artista en el laboraori. Pinzellades sobre art i ciència".
Edicions Bromera
Col·lecció "Sense fronteres"

[tema]TENIU MÉS RECEPTES DELICIOSES CONTRA LA HIPERTENSIÓ?

2007-12-15T17:22:00.000+01:00

El programa

Notícies sobre el cor

[tema]CREIEU QUE SEGUEIXEN SENT PIONERS ELS CINETÍFICS QUE FAN RECERCA ALS POLS?

2007-12-15T17:09:00.001+01:00

VIDEO: "INVESTIGADORS POLARS: ADDICTES AL GEL"

La ciència dels pols

[tema]PER QUÈ POSEM POCS LÍMITS A L'HORA D'EDUCAR ELS FILLS?

2007-12-04T16:24:00.000+01:00

VIDEO: ADOLESCÈNCIA, UNA ETAPA A CONTRARELLOTGE

[tema]PER QUÈ TENEN ELS NENS UNA IMATGE DELS CIENTÍFICS TAN ESTEREOTIPADA?

2007-11-24T18:50:00.000+01:00

VIDEO: TÉ FUTUR DEDICAR-SE A LA CIÈNCIA?

Gairebé una tercera part dels europeus creu que el sol dona la volta a la terra i gairebé una quarta part que els humans van conviure amb els dinosaures, segons l’Eurobaròmetre de 2005. Si aquesta és la imatge de la ciència al món desenvolupat no sorprèn que la imatge dels científics encara estigui plagada d’estereotips. Un home blanc, de mitjana edat (o més gran), amb bata blanca, ulleres i barba: aquesta és la imatge predominant als Estats Units, segons un estudi de 2002 de la US Science foundation(1,2).

El portal Recerca en acció, promogut per l’Agaur i la Direcció general de recerca de la Generalitat de Catalunya, ha investigat la imatge dels científics d’un grup de nens i nenes catalans, aprofitant la iniciativa “Dibuixa un científic”, realitzada durant la Festa de la Ciència. Els investigadors, coordinats per Teresa Escalas han fet servir el DAST(“Draw-a-scientist-test”)(1,2,3). Aquest protocol, inventat per Margaret Mead i Rhoda Métraux als anys ’50, va ser formalitzat per David Chambers als ’80 i des de llavors s’ha fet servir a tot el món amb algun precedent a Espanya.

Els resultats descoberts són preliminars i amb una precisió limitada, degut als biaixos en la tria dels nens que han dibuixat. Tanmateix, els dibuixos (1,2) revelen resultats interessants i en acord amb allò que s’ha observat en països amb les mateixes condicions culturals i socioeconòmiques de Catalunya. Els joves catalans tenen una imatge positiva dels científics, encara que també molt estereotipada: la gran majoria són homes, es dediquen a la química i treballen dins d'un laboratori. Els orígens d’aquests estereotips posen ser diversos: la influència del cine (1,2,3,4), de la televisió, de la literatura o fins i tot de la mitologia...

Vosaltres què en penseu: per què tenen els nens una imatge dels científics tan estereotipada?

[tema]LA INTEL·LIGÈNCIA ESTÀ ESCRITA EN ELS GENS?

2007-11-19T16:51:00.001+01:00

VIDEO: ELS NEANDERTHALS, UNA ESPÈCIE ENIGMÀTICA

La presumpta "intel·ligència superior" dels homes respecte a les dones o dels blancs respecte als negres ja no es defensa amb les argumentacions racistes tradicionals. Alguns científics importants s'ha apuntat a aquesta visió fent servir tot el pes de la seva autoritat i a la vegada ignorant l'evidència científica al respecte. És el cas de Lawrence H. Summers, ex-rector d'Harvard que va defensar que el desequilibri de gènere al món de la ciència es podia explicar amb diferències cerebrals. O del descubridor de l'estructura de l'ADN, James Watson, que va afirmar que els negres serien genèticament inferiors.

Però que se sap veritablement sobre les basis genètiques i neurals de les facultats més refinades de l'ésser humà? La complexitat i la dificultat de reconstuir la cadena que va des dels gens fins a capacitat superiors (com el llenguatge), passant pel cervell, va se el tema central de la xerrada de Faraneh Vargha-Khadem, el dijous passat a Barcelona. Vargha-Khadem va descobrir el 2001 un gen fonamental per desenvolupar la facultat de la parla. A la pregunta de quina és la seva opinió sobre les declaracions de Summers i Watson, va contestar que la "capacitat de parlar" és innata i igual per a tothom. El seu desenvolupament i l'excel·lencia en l'ús del llenguatge es deu a factors ambientals (educatius, socials i culturals) i no genètics.

Neurogenètica del segle XXI: El do de la parla
(a càrrec de Faraneh Vargha-Khadem: resum i MP3)

[tema]PODEN CONVIURE ELS OCELLS AMB ELS AVIONS?

2007-11-11T15:00:00.000+01:00

VIDEO: COM S'EDITA UNA GUIA D'OCELLS?

Poden conviure els ocells amb els avions?

Una sèrie d'enllaços per fer-se una opinó:

Reserva Natural del Delta del Llobgat
Ocells rars del Delta del Llobregat
"Inmigrantes" con plumas
Un paraíso a las puertas de Barcelona
Un petit paradís al costat de Barcelona

Josep del Hoyo
Lynx Edicions
Institut Català d'Orintologia

SEO/Birdlife
Depana

The Internet Bird Collection
Important Bird Areas

[tema]HI HA MÉS BONS METGES QUE METGES BONS?

2007-11-03T12:31:00.000+01:00

Metges estressats, metges que no escolten, metges que no saben comunicar. Molt sovint els pacients descriuen d’aquesta manera els professionals de la salut amb es quals entren en contacte. Segons alguns, aquesta situació es deu a la « falta » de metges. Es preveu una davallada en el nombre de facultatius a Espanya en els propers anys. I la situació catalana no és una excepció.

Els metges han expressat més d’una vegada el seu malestar i els pacients viuen les conseqüències d’aquesta situació sobre tot en les llargues llistes d’espera. Una situació especialment greu, considerant que el nombre de facultatius per habitant, a Espanya, és un dels més alts del món. Tanmateix, la seva distribució en el territori i per especialitat és molt desequilibrada. A més, la figura del professionals paramèdic que faci tasques avui encomanades al metge encara no està prou desenvolupada. Finalment, la demanda exagerada per part del pacient en una societat hipermedicalitzada també juga el seu paper.

L’equilibri numèric entre demanda i oferta és una qüestió fonamental per al futur del la sanitat pública. Però només és una part del problema. Segons alguns professionals, no només calen més metges, sinó metges “diferents”. És el problema que ha plantejat Ciril Rozman al programa i que des de fa temps remarquen els metges humanistes (1,2,3). Calen més bons metges o més metges bons?

[tema]S'HA DE TAXAR LA RECOL•LECCIÓ DE BOLETS?

2007-10-28T09:38:00.000+01:00

VIDEO: BOLETS, MANUAL D'INSTRUCCIONS

La recollida de bolets és una activitat de lleure o una agressió al bosc? Segons el Consorci Forestal de Catalunya (la associació que agrupa el propietaris de boscos familiars de la comunitat autònoma), molts boletaires aprofiten econòmicament dels fruits del bosc, que recullen gratuïtament, sense compartir les seves entrades amb els propietaris o les comunitats que han de pagar el cost del manteniment del bosc. A més a més, l’activitat boletaire implica la invasió dels espais naturals per part de cotxes i 4x4 i la seva contaminació amb residus i escombraries. El mateix departament de Medi Ambient de la Generalitat es va plantejar posar un impost per aquest ús del bosc, tal i com es fa en altres països (per exemple Itàlia), on els boletaires han de demanar una autorització, que costa una desena d’euros. Segons les estimacions econòmiques fetes per Medi Natural, els quilos de rovellons que es cullen anualment als Pirineus suposen un milió d'euros d’entrades. A Espanya, hi ha hagut més d’un cas de municipi que ha demanat un impost als boletaires, com ara Esterri de Cardós, a Catalunya i els municipis de la vall d’Ultzama, a Navarra. Aquestes mesures han desencadenat un fort rebuig (1,2) per part dels boletaires, que consideren que es tracta d’una privatització del bosc, que castiga el seu ús tradicional a favor d’un ús industrial molt més perillós. Els beneficis industrials dels productes forestals i la relació entre bosc i societat van ser un dels temes del 2n Congrés Forestal Català, el setembre de 2007. Se’n tornarà a parlar a desembre, a Còrdova, en l’àmbit de la trobada Worldfungi2007.

Enllaços relacionats:
Societat Catalana de Micologia
Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB (on treballa Josep Girbal)
Proyecto Flora Micológica Ibérica (1,2)
Noms populars de bolets
El canvi climàtic i els boscos: mitigació, vulnerabilitat, adaptació, de Jaume Terradas
Concurs fotogràfic de Wordlfungi2007

[tema]DAWKINS: UNA AJUDA PEL CREACIONISME?

2007-10-22T15:15:00.000+02:00

VIDEO: CIÈNCIA I DÉU

Amb el seu llibre "The God delusion"(1,2,3), el biòleg Richard Dawkins (famós entre d'altres coses pels seus llibres de divulgació) declara guerra a la religió i molt especialment al pujant creacionisme. Però, li està fent un bon servei a la ciència? O potser el lobby creacionista li haurà d'agraïr l'ajuda? Vet aquí les ressenyes del llibre fetes per Nature i Science.

[tema]ROBOTS, MITE I REALITAT

2007-10-17T19:56:00.000+02:00

VIDEO: ROBOTS, MITE I REALITAT

[tema]LA MEDITACIÓ, A DEBAT

2007-10-07T15:15:00.000+02:00

VIDEO: MEDITACIÓ I SALUT

Fer més eficient el processament de la informació en el cervell i alleugerir el dolor dels malalts d’artritis reumatoide. Aquest efectes sobre el pensament i la salut són els últims en incorporar-se a una llarga llista de virtuts de la meditació reconegudes com a plausibles pels científics. Les arrels de la meditació són a l’Orient però avui moltes persones la fan servir fora del seu context tradicional o religiós com a una forma de medicina fonamentada en la interacció ment-cos.

El passat juliol, el Centre Nacional de Medicina Complementària i Alternativa (que forma part del Institut Nacional de Salut nord-americà) va fer públics els resultats del estudi “Pràctiques de meditació per a la salut: estat de la recerca”. L’estudi investiga les evidències i les limitacions de la investigació sobre la meditació. Per un costat, mostra algunes evidències que suggereixen que la meditació s’associa a uns efectes potencialment benèfics sobre la salut. Per l’altre, afirma que “una conclusió definitiva sobre el paper de la meditació en la curació no es pot treure sobre la base de les evidències disponibles. En un futur, la investigació ha de ser més rigorosa”. Diversos investigadors han criticat l’enfocament de l’estudi, acusant els autors d’ignorar una part de les evidències.

[tema]CINC DÈCADES D'EXPLORACIÓ ESPACIAL

2007-10-03T17:29:00.000+02:00

VIDEO: CINC DÈCADES D'EXPLORACIÓ ESPACIAL

[tema]BCN: CONTAMINACIÓ QUE MATA

2007-09-22T18:45:00.000+02:00

VIDEO:"Tubs d'escapament, les altres cigarretes"

Més de mil morts cada any: és aquest el preu que paga l'Àrea Metropolitana de Barcelona per estar per sobre dels nivells de contaminació establerts per la Unió Europea. Aquest és un dels resultats més impactants d’un estudi coordinat per Nino Künzli, del CREAL, i promogut per la Generalitat.

Segons l’estudi, els nivells de contaminació atmosfèrica de Barcelona i de les 57 localitats del seu entorn són dels pitjors d'Europa. Són superiors als de Londres, però també als de Los Angeles, Mèxic o Nova York i només són superats per Nova Delhi, per Pequín i cinc metròpolis més de nivell socioeconòmic molt inferior a la capital catalana.

En la darrera dècada, nombrosos estudis han confirmat que l’exposició als nivells actuals de contaminació atmosfèrica provocada per l’home origina una àmplia gamma d’efectes perjudicials per a la salut, des de malalties diverses fins la mort.

Si els nivells mitjans anuals de partícules en suspensió a l'ambient es reduïssin a l'estàndard de la Unió Europea (40ug/m3), hi haurien aproximadament 1200 morts menys cada any i l'esperança de vida augmentaria cinc mesos. A més, s’evitarien 600 hospitalitzacions cada any relacionades amb malalties cardiorespiratòries, hi haurien 1.900 casos menys de bronquitis crònica en adults, 12.100 casos menys de símptomes de bronquitis aguda en nens i 18.700 atacs d'asma menys en adults i nens cada any.

Els contaminants emesos pels automòbils i els camions són un motiu de preocupació especial pel que fa a la salut. En particular, ho són les partícules en suspensió inhalables (PM10) –partícules minúscules, de 10 micròmetres o menys, d’origen sòlid o líquid suspeses a l’aire– i el gas diòxid de nitrogen (NO2). Totes dues substàncies, principalment originades pel trànsit, sobrepassen sovint els estàndards actuals fixats per protegir la salut.

Crònica d’El País

Crònica d’El Periódico

[participació]Ecologia per estalviar

2007-09-22T17:20:00.000+02:00

I TU, QUÈ FAS CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC?

Jo proposo la web www.ecoestalvi.cat ja que ofereix a tots els que no siguin ecologistes una bona raó per respectar el medi: l'estalvi econòmic.

Albert

[tema]LA "LLEI DEL SEXE"

2007-09-15T18:27:00.000+02:00

VIDEO: "El món fora d'equilibri"

“Si l’activitat sexual de les persones es reflectís en alguna característica física seva, per exemple l’alçada, veuríem nans i gegants passejar pel carrer”. Ho diu Eugene Stanley, entre el 100 físics del món més citats pels seus treballs, guardonat amb la prestigiosa Medalla Boltzmann. Stanley, que va donar una xerrada en l’àmbit del festival “Fora de l’equilibri”, sap del que parla. El 2001, va estudiar les relacions sexuals d’ una comunitat d’estudiants suecs. D’aquesta anàlisi va descobrir que hi ha una llei amagada, però molt clara matemàticament, que determina el nombre d’intercanvis sexuals entre les persones. Per què un físic es dedica a aquests temes? “Primer de tot, per curiositat”, contesta Stanley. “En segon lloc, perquè es poden fer servir les eines matemàtiques i la mentalitat de la física també per estudiar problemes socials. Finalment, perquè entendre com funciona els sexe ens pot ajudar a lluitar contra les malalties que es difonen per aquest canal”.

Els « gegants » del sexe

“L’alçada de les persones és una quantitat molt homogènia”, explica Stanley. Si la mitjana és 1,70 m, serà difícil trobar persones molt més altes (o més baixes). Trobar algú que tingui el doble d’aquesta alçada (3,40 metres!) és molt rar. El triple, impossible. En altres paraules, qualsevol persona del planeta no serà ni molt més alta ni molt més baixa d’1,70. Per aquesta raó, es poden fer cadires, cotxes, habitacions etc. de mida estándar i estar segurs de que gairebé tots els individus hi cabran.

“Ara fem el mateix raonament per les relacions sexuals ”, continua el científic. Es pot pensar que passa el mateix que amb l’alçada : la majoria de la població té més o menys el mateix nombre de parelles sexuals al llarg de la seva vida, tret d’uns pocs individus hiperactius (o que es guanyen la vida amb el sexe). “Doncs, l’anàlisi de les dades revela que aquesta imatge és completament equivocada”, replica Stanley. Primer de tot, els “gegants” del sexe són uns veritables titans. És a dir, poden tenir al llarg de la seva vida un nombre de parelles no només dos o tres, sinó 100 o 1000 vegades superior a la mitjana. Si això es reflectís en la seva alçada, podrien tocar la punta de l’Everest amb un dit. En segon lloc, no és veritat que hi ha una élit hiperactiva. Al contrari, entre els “nans” i els “gegants” del sexe, hi hauria individus de totes les « alçades ». És cert que la majoria de les persones té un nombre de parelles aproximadament igual a la mitjana. Però són molts els que en tenen el doble. Els que en tenen el triple són menys, però són tanmateix un bon grup. Els que quadrupliquen la mitjana són potser una quarta part dels primers: però això en una població gran vol dir molta gent. Per arribar a un conjunt de pocs individus, s’ha de considerar només els que tenen un nombre de parelles milers de vegades superior a la mitjana.

Una llei universal

“El que més conta”, explica Stanley, “és que el nombre d’individus que tenen un cert nombre de parelles segueix una llei matemàtica concreta: la llei de potència. Això vol dir que si enlloc dels estudiants suecs considerem qualsevol altra mostra (suposem, els habitants d’un país on es pot difondre el SIDA), podem estimar quantes persones en aquella població tindran un cert nombre de relacions sexuals. El conjunt d’individus amb un alt nombre de relacions (per exemple, els treballadors del sexe) s’hauran de cuidar més per evitar que l’epidèmia es difongui”.

Stanley és un dels científics que han descobert que la llei de potència s’amaga darrere d’altres fenòmens caracteritzats per una gran complexitat. “Processos naturals com els terratrèmols o econòmics com les crisis financeres, obeeixen a la mateixa llei”. La majoria dels sismes són petites vibracions. Però entre aquestes i els grans cataclismes hi ha una àmplia gamma de sismes d’intensitat intermèdia, distribuïts segons una llei de potència. Així mateix, les crisis financeres només són la « punta de l’iceberg » d'un conjunt de davallades o fluctuacions de totes les dimensions que es produeixen cada dia.

Un aparell contra l’infart

Els estudis de Stanley poden semblar molt abstractes. En realitat són tan pràctics que ja han portat a desenvolupar una màquina contra l’infart. “Nosaltres estudiem les fluctuacions de certes quantitats (el nombre de parelles, la magnitud dels terratrèmols, la intensitat de les crisis…) al voltant del seu valor mitjà. Amb aquest mètode hem descobert que unes fluctuacions anòmales al voltant del temps mitjà entre un batec del cor i el següent revelen que l’òrgan està malalt.” Aquesta observació s’ha concretat en un aparell que està començant a comercialitzar una empresa nord-americana. Consisteix en una banda que embolica el tòrax, mesura els temps dels batecs amb gran precisió i revela si hi ha desviacions anòmales al voltant la mitjana.

[tema]TERRITORI EN XARXA (II)

2007-06-23T19:24:00.000+02:00

Aquesta setmana, seguim explorant el món de les entitats compromeses amb la defensa i l'estudi del paisatge a Catalunya.

Pero, si després d'haver vist el reportatge teniu ganes d'anar d'excursió pels Aiguamolls de l'Empordà us reenviem primer a una magnífica ruta pel parc i a l'Associació d'Amics dels Aiguamolls.

Us racomanem de llegir, abans de partir, aquest "glossari del paisatge".

Fundacions i associacions:

Fundació Territori i Paisatge

Xarxa de custòdia del territori

Eurosite

Centres de recerca:

Societat Catalana d'Ordinació del Territori

Laboratori d'Anàlisi i Gestió del Paisatge

Institut d'Estudis Territorials

Institucions:

Departament de Política Territorial

Territori, Paisatge i Urbanisme a la Web de la Generalitat

Pàgina d'Urbanisme i Terriori de la Diputació

Institut del Paisatge Urbà de l'Ajuntament de Bcn

[tema]La Col·lecció Sabater Pi

2007-06-16T16:10:00.000+02:00

La Col·lecció Sabater Pi, a la Bibliotèca de la UB

Buscador de la col·lecció

Dibuixos de Sabater Pi en la col·lecció

"El dibuix botànic de Jordi Sabater Pi"

Entrevista d'El Mundo

Entrevista d'Omnium Cultural

La pàgina-web de Floquet de Neu, a la UAB

L'estupenda "Primate Gallery"

El grup HOMINID, de la UB

La Unitat de Paleo-etologia Homínida, de la UB

El Projecte Gran Simi

L'associació Darwin per a la preservació de titis i tamarins

[tema]LA SALUT, EN FEMENÍ

2007-06-08T00:25:00.000+02:00

"Histèria". Així es van classificar els símptomes d'una intoxicació que va afectar desenes de treballadores de l'hospital Vall d'Hebron, el 1994. El sexe de les pacients va reduir les possibilitats d'una diagnosis precoç, segons Carme Valls, que va presentar una moció al Parlament de Catalunya sobre aquest cas. La medicina s'ha fet majoritàriament per homes i per a homes i en casos com aquests s'en veuen clarament les conseqüències.

El cor de les dones batega més ràpidament que el dels homes. Les neurones consumeixen quantitats diferents de dopamina. El metabolisme processa l'alcohol de manera diferent. El sistema immunitari és més eficient contra els virus. El risc d'atac de cor després de la menopausa és quatre vegades més gran. Dades com aquestes i moltes altres posen en evidència la importància de la nova "medicina basada en el gènere".

Per una banda, les desigualtats socials entre homes i dones produeixen situacions patològiques. Per l'altra, les patologies que afecten les dones són sistemàticament infravalorades. L'aspirina es prescrivia com a remei i mesura de prevenció contra l'infart. Recentment, però, es va descobrir que aquests efectes són més limitats en les dones. La raó del descuit? Els assaigs s'havien fet majoritàriament amb homes. En general, es poden detectar uns importants biaixos de gènere a l'assistència sanitària.

Aquests temes es van tractar a Barcelona durant la trobada "Mujeres y hombres: salud, ciencia y tecnología" (es poden descarregar uns articles divulgatius inspirats en les ponències), es poden veure a l'exposició "Dona: un cos, una vida", de la qual hem parlat al programa, i es tractaran de manera científica al proper congrés de la Sociedad Española de Salud Pública.

La investigació en aquest àmbit és molt activa. La "Red Género y Salud" reuneix la majoria dels investigadors, entre els quals grups de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, de la Universitat de Girona, i del Centre d´Anàlisi i Programes Sanitaris. El "Grupo de Género y Salud Pública" del SESPAS reuneix professionals de tot Espanya. Finalment, l'Organització Mundial de la Salut promou el programa "Dona, gènere i salut".

Per a qui es vulgui mantenir informat, el SESPAS publica un butlletí i el Centre d´Anàlisi i Programes Sanitaris una revista, "Mujer y Salud". Eleusis, la ciutat de les dones a la xarxa, té un apartat sobre salut. Finalment, la pàgina GineWeb, de la Universitat de Saragossa, promou el GineBlog. Els professionals poden consultar informació especialitzada posada a disposició per la Junta d'Andalusia i una col·lecció de "bones pràctiques" de medicina de gènere.

Entre les institucions actives en aquest front hi ha l'Institut Català de la Dona, el Centre Municipal de Recursos i Informació per a les dones (CIRD), i l'Observatori Salut i Dona. Entre les associacions (moltes llistades a la web del CIRD), es poden destacar Dones en Xarxa i Xarxa de dones per la salut.

Per concloure, un petit "test" per a qui vulgui comprovar las seva "consciència de gènere" per al que fa la salut.

[tema]PAISATGE EN XARXA

2007-06-02T17:56:00.000+02:00

Aquesta setmana us animem a enviar-nos enllaços de persones, iniciatives i associacions compromeses amb la defensa del paisatge de Catalunya. Comencem nosaltres, donant els enllaços d'alguns dels convidats al programa. Le imatges que acompanyen aquesta entrada són de l'escola de paisatge d'Olot i Terrassa.

Observatori del Paisatge

Toni Sala

[tema]UNA CONVERSA ININTERROMPUDA

2007-05-26T17:39:00.000+02:00

La comunicació entre ciència i poesia s’ha tallat? No, segons Eugene Garfield. L’inventor del “Web on knowledge”, l’eina informàtica principal per explorar les publicacions tècniques, apunta a que el nombre de cites entre articles científics i humanístics és sorprenentment gran. Garfileld ha reflexionat més d’una vegada sobre la connexió entre poesia i ciència. El paper de la metàfora en les dues disciplines i la relació entre creativitat poètica i creativitat matemàtica són algunes de les connexions més importants.

Ciència i poesia, totalment compenetrades a l’Edat Mitjana, no han deixat mai de parlar-se. Un dels exemples més famosos, en el passat recent, és el poema d’Erasmus Darwin sobre la teoria científica del seu nebot, el famós Charles. Durant la passada Setmana de la Poesia de Barcelona, hi va haver diversos moments de trobada entre les dues disciplines. (1,2).Alguns recursos imprescindibles per tenir un panorama de la “poesia/ciència” en català i en castellà i sobretot per llegir una selecció molt acurada de textos són:

El número 62-63 de la revista “Reduccions”, editat per David Jou
El projecte Ciencia y Sugerencia
El recull de poesia i ciència de Madri+d
El projecte QuarkPoesia

I per als que no en tenen prou, els “Cent milions de milions de poesies” de Raymond Queneau.

[tema]QUAN LA CONTAMINACIÓ ATACA EL CERVELL

2007-05-18T20:03:00.000+02:00

Per eliminar una plaga de formigues van provocar danys permanents al sistema nerviós d'una vintena de persones. Va passar a l'hospital de la Vall d'Hebron,a Barcelona, el 1994. Poc després d'una fumigació anti-formigues, alguns treballadors van acusar malestar. Però no va ser fins el 1996 que se'ls hi va diagnosticar una intoxicació química múltiple, que implicava, entre d'altres coses, la incapacitat de concentrar-se i la pèrdua de memòria.

Després d'aquest episodi, va augmentar el control de les fumigacions, que van afectar més de 200 persones a tot Catalunya. Tanmateix, això no vol dir que l'exposició a contaminants químics s'hagi reduït en general. "Aquell va ser una cas extrem. Però la contaminació ens exposa cada dia a substàncies químiques de tot tipus" diu Eduard Rodríguez Farré, membre de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona i del CiMA. "No és exagerat afirmar que la contaminació incrementa la incidència de trastorns neuropsiquiàtrics". No es tracta de malalties específiques, sinó de síndromes o quadres clínics caracteritzats per situacions psicològiques com ansietat, insomni i depressió, però també per trastorns del moviment i de la visió o veritables psicopatologies. "La disciplina que estudia aquests fenòmens, la neurotoxicologia, és molt jove. L'Associació Internacional de Neurotoxicologia té poc més de vint anys".

L'últim treball de Rodríguez Farré és un estudi dels efectes del mercuri orgànic sobre la salut. Una dona embarassada espanyola que mengi tonyina no pot saber amb seguretat si la quantitat de mercuri orgànic que conté està per sota del llindar perillós. "Quan les tonyines entren al Mediterrani per Gibraltar, els pescadors espanyols les pesquen i les venen. El compradors japonesos mesuren la quantitat de metilmercuri del peix i se l'emporten només si està per sota dels seus estandars. La resta va al mercat espanyol i europeu. A Espanya només s'analitzen unes quantes mostres", explica Farré.

El metilmercuri pot generar trastorns de l'aprenentatge i del llenguatge en el nen o nena que ha de néixer. En quantitat més altes, arriba a causar trastorns motors. Finalment, si la quantitat és molt alta, pot provocar trastorns psicòtics. L'origen de la substància és el mercuri inorgànic industrial, abundant en rius com l'Ebre(1,2), per exemple. Aquesta substància no només no desapareix al mar, sinó que el plàncton i les algues la transformen en una substància orgànica, el metilmercuri, que s'acumula en el cos dels grans predadors com les tonyines o els peixos espasa. Així es tanca el cercle que ens porta a menjar les nostres mateixes deixalles.

El metilmercuri i les fumigacions amb organofosforats no són les úniques causes de neurotoxicitat. Són nombroses les substàncies perilloses (els pesticides, els metalls pesats...) que poden causar malalties (fatiga crònica, intoxicacions vàries...). Diversos estudis han apuntat també a que entre les causes del Parkinson hi podrien haver algunes substàncies tòxiques.

En un article publicat el 1998 per l'investigador Dominique Grandgean a Lancet, es van llistar 200 substàncies químiques normalment utilitzades que tenen efectes tòxics de tot tipus (incloent-hi els neuropsiquàtrics). Entre d'altres, les que formen part dels pesticides urbans, de les emissions d'incineradores i centrals nuclears i els estrògens ambientals,

"Actualment hi ha unes 100.000 substàncies químiques al mercat. De 80.000 no se'n coneix la toxicitat, perquè no s'ha fet cap estudi sobre els seus efectes". Davant d'aquesta situació, la Unió Europea va llançar el programa REACH. "Però al cap de cinc anys de discussions, la indústria química ha aconseguit gairebé neutralitzar el projecte". La idea original era imposar el principi de substitució dels materials sospitosos. "Però finalment les empreses han aconseguit que això es dugui a terme només en el cas que sigui "factible i viable"".

[tema]ISLAM I CIÈNCIA, AVUI

2007-05-12T19:51:00.000+02:00

“Els coneixements moderns sobre l’evolució del fetus ja estaven implicitament escrits a l’Alcorà: aquesta és la visió que comparteixen molts metges creients en l’Islam”. Acceptar els resultats científics i justificar-los a la llum de l’Alcorà és l’estratègia de concicliació entre fe i ciència que l’Islam ha propugnat en la majoria dels casos, explica Mònica Rius, del Grup d’Història de la Ciència Àrab de la UB. “Els països de religió islàmica, com a països colonitzats, van rebutjar molts aspectes de la cultura dels dominadors occidentals. Tanmateix, aquest rebuig no va incloure els avenços científics, en general”. No falten les excepcions. “La introducció de la televisió va desencadenar una crisis política a l'Aràbia Saudí. Tanmateix, l'“instrument del diable” va ser ràpidament aceptat cuan la classe dirigent d’aquell pais va tenir prou control sobre els seus continguts”.

A l’últim programa, vam veure que durant l’Edat mitjana l’Imperi Islàmic va ser el promotor dels principals avenços científics. L’herència d’aquella època consisteix, entre d’altre coses, en milers d’invencions. Aquest tema va centrar el congrés “Un llegat compartit. Ciència Islàmica a Orient i Occident”, que es va celebrar a l’abril a la UB, amb motiu del 75è aniversari de la publicació del llibre “Assaig d’història de les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya medieval”. En efecte, la influència de la cultura islàmica sobre la ciència a la Catalunya medieval va assolir un gran abast.

Però quina ha sigut la relació entre Islam i ciència després d’aquella edat d’or? I quina és avui en dia? “Fins al segle XV, senyors islàmics locals van seguir promovent iniciatives científiques importants, com ara l’Observatori de Samarcanda”. Les raons del declivi científic posterior són molt complexes. “És cert que les condicions socials, econòmiques i polítiques que van portar a la revolució industrial a Europa, no es van produir en cap altre lloc del món, incloent-hi els països islámics”. Tanmateix, segons asegura Rius, la recepció de la ciència i de la tècnica modernes no va ser un problema pel món islàmic i no representa cap problema cultural avui en dia.

La revista Nature va dedicar un ampli reportatge a la situació de la ciència al món islàmic contemporani (disponible també en Àrab), on destacava l’escassa inversió en investigació no militar per part de molts dels governs. El paper cada vegada més important dels moviments islamistes, que propugnen la presència de la religió a la política, tindria efectes contradictoris sobre la ciència, segons els comentaristes de la revista. Per una banda, alguns d’aquests moviments podrien fomentar l’educació i la investigació. Per altra banda “les condicions en les quals el coneixement va florir fa mil anys són molt allunyades de les que proposen els Islamistes. Llavors, el suport de la investigació científica es conjugava amb l’obertura a les altres cultures i fonts de coneixement”, segons l’editorial de la revista.

Són hores baixes no només i no tant pel coneixement científic en sí mateix, sinó també per una forma de pensament que s’inspiri en l’esperit crític i en el racionalisme de la ciència. “Per a la interpretació de l’Alcorà i dels textos de la tradició, l’Islam preveu diverses eines”, explica Mònica Rius. “El Taqlid consisteix en la imitació cega dels models del passat i dels mestres. Això pot ser útil en àmbits dels quals no es té coneixement. Per altra banda la Ijtihad consisteix en l’esforç d’interpretació crítica”. Aquestes tendències s’han anat alternant a la història de l’Islam. . “A l’edat mitjana alguns mestres van dir: “s’han tancat les portes de la Ijtihad”Avui hi ha intel•lectuals que opinen que s’haurien de reobrir, per què l’Islam s’adapti a la modernitat”. Als anys seixanta, a bona part del món islàmic predominàven els moviments progressistes. Avui s’han enfeblit. Però, opina Rius, això és molt semblant al que ha passat a Occident: dels moviments anti-vietnam als neoconservadors, del maig del seixanta-vuit a la victoria de Sarkosy...

[tema]NOTÍCIES SOBRE EL COR

2007-05-05T13:07:00.000+02:00

Els pacients amb problemes cardiovasculars disposen de molts recursos tant per informar-se sobre les seves malalties, com per viure millor. L’Institut Català de Ciències Cardiovascular-CSIC(si teniu Windows, podeu baixar-vos una presentació-video del centre aquí) organitza els tallers “En què consisteix la investigació cardiovascular?". L’ICCC és dirigit per Lina Badimon, la convidada del programa del dissabte, que també és directora de la Càtedra UAB-HSP-Catalana Occident.

El Club del Hipertenso, és una entitat dedicada a la difusió del coneixement de la hipertensió arterial dirigida al propi pacient, de forma gratuita i auspicada per la Societat Espanyola d' Hipertensió. La Fundación Hipercolesterolemia disposa, a la seva web, d’una introducció divulgativa sobre la salut cardiovascular. Per a qui vulgui aprofundir, existeix el portal de la Fundación del Corazón, el Health Disease Center del Massachussets General Hospital, i la informació al pacient de la European Society of Cardiology .

Pel que fa als centres de recerca, moltes de les institucions espanyoles que treballen en aquest àmbit s’agrupen en la Xarxa temàtica d’investigacions cardiovasculars. En aquesta xarxa, cal destacar el CNIC, dirigit per Valentí Fuster, a Madrid.

[tema]La ciència dels pols

2007-04-28T19:28:00.000+02:00

L'Any Polar Internacional, que se celebra el 2007-2008 a Espanya i a tot el món, ofereix un gran nombre d'activitats, moltes de les quals a Barcelona, per conèixer i apreciar la importància de les regions polars. L'Institut de Ciències del Mar(ICM), del qual forma part Carlos Pedrós-Alió, participa activament en aquesta tasca divulgativa.

L'Institut posa a disposició de qui tingui curiositat pel món dels pols una pàgina divulgativa. Per altra banda, els organitzadors de l'Any Polar Internacional han redactat un informe actualitzat sobre els principals coneixements de la ciència sobre els pols. Per a qui vulgui aprofundir, l'ICM proposa un recull de referències de llibres i pàgines-web. Un recurs molt interessant són els blocs dels investigadors que viuen i treballen als pols.

[tema]APRENDRE (VIDEO)JUGANT

2007-04-20T17:32:00.000+02:00

És possible combinar l'educació i la tecnología? Saturnino de la Torre, del Grup Consolidat d'Innovació Docent de la UB ens ha donat el seu punt de vista sobre aquest tema durant el programa. La tecnología és al centre del debat sobre l'educació. Ja en vam parlar al bloc. Però no es limita a l'àmbit de la investigació. Per exemple, ja hi ha més d'una experiència d'aplicació dels videojocs a l'aprenentatge als instituts.

La reflexió sobre aquestes experiències centrarà un curs dels Juliols de la UB i una trobada al Caixaforum. Una experiència de referència en aquest àmbit és el progecte britànnic FutureLab. Però també als instituts espanyols hi ha més d'una experiència pionera, com ara el Grup Gipi, el Grup F9, el projecte Aulamedia

Els pares que vulguin orientar-se per triar els videojocs més educatius, disposen de la "Guia Multimèdia" elaborada per Silvia Morón i Jordi Busquet i promoguda per la Càtedra Ethos de la URL, la Fundació Balnquerna i la cooperativa Abacus, i de la guia "Qui posa les regles del joc?" editada pel projecte educatiu de l'Ajuntament de Barcelona.

Un tema important per aprofundir és l'addicció als videojocs.

Finalment, vet aquí alguns dels investigadors que estudien la relació videojocs-educació:

Begoña Gros Salvat
Carles Freixa Pàmpols
Daniel Cassany
Isidro Moreno
Josep Blat Gimeno
Daniel Sánchez-Crespo
Javier Jaén Martínez
Irene Castellón Masalles

[tema]AL·LÒCTONS A L'ATAC (II)

2007-04-20T16:57:00.000+02:00

Són cada vegada més nombroses les espècies invasores que infesten els ecosistemes i la causa d'aquest creixement és principalment humana. Aquesta és la situació dibuixada pels experts del sector. A l'entrada "Al·loctons a l'atac" vam plantejar el problema. Però alguns dels espectadors van expressar un cert escepticisme. És cert que el fenòmen dels al·lòctons està experimentant un creixement? Hi ha una correlació entre aquest creixement i l'increment de les comunicacions (transport, comerç, turisme, etc..)?

"Moltissims estudis confirmen el creixement de les invasions", explica Piero Genovesi, investigador de l'IUCN-ISSG. "És veritat que les invasions sempre han existit: per exemple totes les espècies endèmiques de les illes mediterrànies es van extingir a causa de la introducció de noves espècies per part de l'home entre el 8000 i el 3000 a.C.". A la figura 1, es veu l'increment de les espècies introduides i la reducció de les endèmiques(1)."Tanmateix, el nombre de "nouvinguts" ha crescut de manera explosiva els últims decennis". A la figura 2 es veu el creixement exponencial de plantes al·lòctones a les illes Galápagos(2), mentre a la figura 3 es veu l'increment d'al.lòctons a les aigües de Dinamarca(3).

"La correlació d'aquest fenòmen amb la globalització de l'economia és més difícil de provar.", explica Geoffrey Howard, coordinador de la secció d'espècies invasores d'IUCN-ISSG. "Tanmateix, hi ha moltes evidències que recolzen aquesta idea". El treball de Sandra Duran, biòloga de la UB i guanyadora del premi Joan Oró 2003, demostra el paper de les aigües de llast de les naus en la difusió del crambe-crambe a la Mediterrània. "Hi ha un grapat d'estudis que demostren que moltes plantes al·lòctones venen dels sector de l'horticulura, un àmbit en creixement exponencial-com molts altres sectors econòmics", explica Genovesi. "Fins a começaments del segle vint, els invasors viatjaven lentament, sobretot per nau", afegeix Howard. "Amb la globalització, s'han obert molts altres camins".

Howard aconsella també una text de referència per aquest sector d'investigació:

"Invasive Alien Species: A New Synthesis"
Editors: Harold Mooney,Richard Mack, Jeffrey McNeely,Laurie Neville, Peter Johan Schei i Jeffrey Waage
Island Press
2005
(paperback: 368 ppgg.)

(1)Vigne, J.D., 1992. Zooarchaeology and the biogeographical history of the mammals of Corsica and Sardinia since the last ice age. Mammal Review 22(2): 87-96.
(2)Tye A. 2001 Invasive plant problems and requirements for weed risk assessment in the Galapagos Islands. In R. H. Groves, F. D. Panetta, and J. G. Virtue [eds.], Weed Risk Assessment, 153–175. CSIRO, Collingwood, Australia
(3)Gollash (no publicat)

[participació]Estalvi energètic: una guia

2007-04-18T10:59:00.000+02:00

I TU, QUÈ FAS CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC?

Aquí tenéis una guia de ahorro energético estupenda para descargaros.

Marta