VIDEO:“La integració de les persones amb síndrome de Down”
A l'"Einstein a la platja" d'aquesta parlem de la independència, les relacions personals i la integració laboral de les persones amb Síndrome de Down. Ho fem amb la Katy Trias, directora general de la Fundació Catalana Síndrome de Down, que és a punt de celebrar 25 anys. Al reportatge veiem que viure experiències fora de l’àmbit familiar millora la qualitat de vida de les persones amb Síndrome de Down.
19.12.08
Migranya: molt més que un mal de cap
VÍDEO:“Migranya: molt més que un mal de cap”
A l’”Einstein a la platja” parlem d’un dels camps de la neurologia menys considerat: l’estudi de les cefalees. Ho fem amb la Patricia Pozo Rosich, neuròloga de l’Hospital Vall d’Hebron. Al reportatge, parlem amb pacients i amb metges experts en cefalea.
A l’”Einstein a la platja” parlem d’un dels camps de la neurologia menys considerat: l’estudi de les cefalees. Ho fem amb la Patricia Pozo Rosich, neuròloga de l’Hospital Vall d’Hebron. Al reportatge, parlem amb pacients i amb metges experts en cefalea.
11.12.08
Amors tòxics
VÍDEO:"Amors tòxics"
Vídeo complet de l'entrevista al Walter Riso
A l'Einstein a la platja d'aquesta setmana parlem de les relacions de parella que fan mal: desconfiades, perfeccionistes, violentes… Ho fem amb el Walter Riso, psicòleg i escriptor. Al reportatge, preguntem a expertes en sexualitat i socioaddiccions com
detectar i tractar les relacions destructives.
Per aprofundir:
Atenció o Investigació de Socioaddiccions
Institut d'Estudis de la Sexualitat i la Parella
...
Vídeo complet de l'entrevista al Walter Riso
A l'Einstein a la platja d'aquesta setmana parlem de les relacions de parella que fan mal: desconfiades, perfeccionistes, violentes… Ho fem amb el Walter Riso, psicòleg i escriptor. Al reportatge, preguntem a expertes en sexualitat i socioaddiccions com
detectar i tractar les relacions destructives.
Per aprofundir:
Atenció o Investigació de Socioaddiccions
Institut d'Estudis de la Sexualitat i la Parella
...
8.12.08
Montsec, el millor cel del Catalunya
VIDEO: “Montsec, el millor cel del Catalunya”
Per aprofundir:
Parc Astronòmic del Montsec
Agrupació Astronòmica de Sabadell
A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana parlem del Parc Astronòmic del Montsec, un centre de recerca i divulgació que vol apropar l’astronomia a experts i aficionats. Ho fem amb l'Ignasi Ribas, investigador del Institut d'Estudis Espacials de Catalunya i coordinador del projecte de robotització de l'Observatori Astronòmic del Montsec. Al reportatge, explorem el Parc Astronòmic del Montsec i seguim els aficionats que hi van a fer observacions.
Per aprofundir:
Parc Astronòmic del Montsec
Agrupació Astronòmica de Sabadell
28.11.08
La ment del terrorista suïcida
VIDEO:“La ment del terrorista suïcida”
Vídeo complet de l'entrevista al Scott Atran
A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana explorem les components psicològiques, antropològiques i biològiques del terrorisme suïcida, amb l'Scott Atran, antropòleg i professor de la Universitat de Michigan. Al reportatge, parlem dels coneixements científics sobre cooperació i violència a partir de l’exemple del conflicte d’Irlanda del Nord.
Per aprofundir:
Scott Atran
John Alderdice
Càtedra El Cervell Social
Número de Science sobre la genètica del comportament
Som egoistes o cooperatius? (Arcadi Navarro) (cast.,engl.)
Vídeo complet de l'entrevista al Scott Atran
A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana explorem les components psicològiques, antropològiques i biològiques del terrorisme suïcida, amb l'Scott Atran, antropòleg i professor de la Universitat de Michigan. Al reportatge, parlem dels coneixements científics sobre cooperació i violència a partir de l’exemple del conflicte d’Irlanda del Nord.
Per aprofundir:
Scott Atran
John Alderdice
Càtedra El Cervell Social
Número de Science sobre la genètica del comportament
Som egoistes o cooperatius? (Arcadi Navarro) (cast.,engl.)
20.11.08
VIDEO: “Receptes per una vida més lenta”
A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana parlem del slow life, un estil de vida alternatiu al ritme consumista i accelerat que domina la nostra societat. Ho fem amb l'Andri Stahel, professor de la càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya. Al reportatge, veiem algunes experiències de producció i consum slow, cooperatiu i de proximitat.
Per aprofundir:
Martí Rosell, agricultura ecològica
Cooperativa L'Aixada
Forn Barcelona Reykyavik
Slow Food
"Bueno, limpio y justo", Carlo Petrini, Ed. Polifemo
A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana parlem del slow life, un estil de vida alternatiu al ritme consumista i accelerat que domina la nostra societat. Ho fem amb l'Andri Stahel, professor de la càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya. Al reportatge, veiem algunes experiències de producció i consum slow, cooperatiu i de proximitat.
Per aprofundir:
Martí Rosell, agricultura ecològica
Cooperativa L'Aixada
Forn Barcelona Reykyavik
Slow Food
"Bueno, limpio y justo", Carlo Petrini, Ed. Polifemo
13.11.08
Toxoplasmosi i embaràs: mites i realitat
VIDEO: “Toxoplasmosi i embaràs: mites i realitat”
A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana parlem d’una pregunta que es fan moltes dones embarassades: puc conviure amb el meu gat durant l’embaràs? En parlem amb l'Albert Lloret, instructor clínic del servei de Medicina Interna de l’Hospital Clínic Veterinari de la UAB. Al reportatge, coneixem les experiències de dones embarassades amb gats i parlem amb metges experts en toxoplasmosi.
A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana parlem d’una pregunta que es fan moltes dones embarassades: puc conviure amb el meu gat durant l’embaràs? En parlem amb l'Albert Lloret, instructor clínic del servei de Medicina Interna de l’Hospital Clínic Veterinari de la UAB. Al reportatge, coneixem les experiències de dones embarassades amb gats i parlem amb metges experts en toxoplasmosi.6.11.08
Del descobriment a la patent
VIDEO: “Del descobriment a la patent”
A l'Einstein a la platja d'aquesta setmana parlem de com les patents registrades a Espanya, un terç de les quals són catalanes, han guanyat un pes internacional en les últimes dècades. Ho fem amb el Pascual Segura, director del Centre de Patents de la Universitat de Barcelona. Al reportatge, farem un viatge en el temps per recordar quins van ser els predecessors de la tradició inventiva a Catalunya.
Per aprofundir:
Galeria de Científics Catalans
Circuits: Eureka. Inventors i descobridors a Barcelona
Circuits: Dones de ciència
A l'Einstein a la platja d'aquesta setmana parlem de com les patents registrades a Espanya, un terç de les quals són catalanes, han guanyat un pes internacional en les últimes dècades. Ho fem amb el Pascual Segura, director del Centre de Patents de la Universitat de Barcelona. Al reportatge, farem un viatge en el temps per recordar quins van ser els predecessors de la tradició inventiva a Catalunya.
Per aprofundir:
Galeria de Científics Catalans
Circuits: Eureka. Inventors i descobridors a Barcelona
Circuits: Dones de ciència
3.11.08
Adéu als gens omnipotents
VIDEO: “Adéu als gens omnipotents”
A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana parlem de com han evolucionat la genètica i el mateix concepte d’expressió gènica, que ha passat d’un absolut determinisme a jugar un paper molt més relatiu. Ho fem amb Miguel Beato, director del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona Al reportatge, veiem com les darreres recerques han modificat el determinisme genètic.
Per aprofundir
Matiana González Silva, Del factor sociológico al factor genético. Genes y enfermedad en las páginas de El País (1976-2002)
A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana parlem de com han evolucionat la genètica i el mateix concepte d’expressió gènica, que ha passat d’un absolut determinisme a jugar un paper molt més relatiu. Ho fem amb Miguel Beato, director del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona Al reportatge, veiem com les darreres recerques han modificat el determinisme genètic.
Per aprofundir
Matiana González Silva, Del factor sociológico al factor genético. Genes y enfermedad en las páginas de El País (1976-2002)
27.10.08
Reeducar el cos
VIDEO: Reeducar el cos
A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana abordem la reeducació postural global, un mètode fonamentat en la idea de tornar la seva harmonia natural al cos i d'assolir una millor qualitat de vida en el dia a dia. En parlem amb la Montserrat Palacín, metgessa i experta en Reeducació Postural Global (RPG). Al reportatge, veiem algunes de les postures més problemàtiques i com és poden treballar per corregir-les.
A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana abordem la reeducació postural global, un mètode fonamentat en la idea de tornar la seva harmonia natural al cos i d'assolir una millor qualitat de vida en el dia a dia. En parlem amb la Montserrat Palacín, metgessa i experta en Reeducació Postural Global (RPG). Al reportatge, veiem algunes de les postures més problemàtiques i com és poden treballar per corregir-les.
17.10.08
Ciència: eina de guerra o de pau?
VIDEO: Ciència: eina de guerra o de pau?
A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana volem preguntar-nos si la ciència és una eina de pau o de guerra. Per això, intentem entendre la relació entre la investigació científica i les aplicacions militars. En parlem amb el Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau. Al reportatge, coneixem casos reals de recerca científica amb aplicacions militars a Barcelona i també científics que s’hi oposen i fins i tot objecten.
Per aprofundir:
Fundació per la Pau
Centre d'Estudis per a la Pau J. M. Delàs
Barcelona Aeronàutica i de l'Espai (BAiE)
Campanya "Prou investigació militar"
Indústria d'armes a Catalunya: Dels trabucs a l'aeronàutica (Pere Ortega)
Declaració d'Objecció científica a la recerca militar
A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana volem preguntar-nos si la ciència és una eina de pau o de guerra. Per això, intentem entendre la relació entre la investigació científica i les aplicacions militars. En parlem amb el Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau. Al reportatge, coneixem casos reals de recerca científica amb aplicacions militars a Barcelona i també científics que s’hi oposen i fins i tot objecten.
Per aprofundir:
Fundació per la Pau
Centre d'Estudis per a la Pau J. M. Delàs
Barcelona Aeronàutica i de l'Espai (BAiE)
Campanya "Prou investigació militar"
Indústria d'armes a Catalunya: Dels trabucs a l'aeronàutica (Pere Ortega)
Declaració d'Objecció científica a la recerca militar
3.10.08
Música, entre l'art i la ciència
VIDEO: Música, entre l'art i la ciència
Per aprofundir:
David Dunn
David Dunn and J. P. Crutchfield, "Entomogenic Climate Change"
David Dunn and J. P. Crutchfield, "Insects, Trees, and Climate: The
Bioacoustic Ecology of Deforestation and Entomogenic Climate Change",
Son de mar
La música més enllà del comerç
Ann Mitchell, "The neurobiology of music"
David Benner, "Neurobiology of harmony"
Howard Hughes Medical Center, "Viendo, oyendo y oliendo el mundo"
Walter J. Freeman, A neurobiological role of music in social bonding
A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana parlem de tot allò que és sonor, des de la pròpia natura fins al llenguatge i sobre tot la música, per entendre la seva interacció amb l’entorn des d’una vessant científica. Ho fem amb el José Sanchez-Dehesa, físic i catedràtic de Tecnologia Electrònica a la Universitat Politècnica de València. Al reportatge, veiem les propostes musicals entre l’art i la ciència presentades a l’encontre “En Resonnància”.
Per aprofundir:
David Dunn
David Dunn and J. P. Crutchfield, "Entomogenic Climate Change"
David Dunn and J. P. Crutchfield, "Insects, Trees, and Climate: The
Bioacoustic Ecology of Deforestation and Entomogenic Climate Change",
Son de mar
La música més enllà del comerç
Ann Mitchell, "The neurobiology of music"
David Benner, "Neurobiology of harmony"
Howard Hughes Medical Center, "Viendo, oyendo y oliendo el mundo"
Walter J. Freeman, A neurobiological role of music in social bonding
2.10.08
Espais naturals: conservació o desenvolupament?
VIDEO: Espais naturals: conservació o desenvolupament?
Per aprofundir:
Parc Natural del Cadí-Moixeró
IUCN World Conservation Congress
Aquesta setmana analitzem la complexa relació entre conservació i desenvolupament dels espais naturals. En parlem amb la Puri Canals, biòloga, presidenta de Depana i també vicepresidenta de l’UICN, l’Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. Al reportatge, visitem el Parc Natural del Cadí-Moixeró, un entorn que es vol desenvolupar sense trencar l’equilibri.
Per aprofundir:
Parc Natural del Cadí-Moixeró
IUCN World Conservation Congress
26.9.08
Bessons: iguals però diferents
VIDEO: Bessons: iguals però diferents
Al programa d'aquesta setmana intentem respondre a l'eterna pregunta sobre allò que és hereditari i allò que és conseqüència de l'entorn. Ho fem parlant d'epigenètica, un terme poc familiar, que però sentirem cada vegada més sovint. Des de la Sala dels Miralls del Parc d'Atraccions del Tibidabo, Lluís Reales conversa amb Manel Esteller, metge i director del Programa d'Epigenètica de l'Institut Català d'Oncologia. I en el reportatge veiem dues parelles de bessons, que ens descobeixen les seves semblances i diferències, junt amb diversos experts.
Un dels aspectes més impactants de l'epigenètica és que dona algunes evidències (encara dubtoses) de que potser s'hauria de revisar el Darwinisme, incorporant-hi alguns elements de Lamarkisme. Per aprofundir aquests aspectes:
Los genes no lo son todo (El País)
Epigenetics: genome, meet your environment (The Scientist)
Epigenetics (Nova Science Now)
Al programa d'aquesta setmana intentem respondre a l'eterna pregunta sobre allò que és hereditari i allò que és conseqüència de l'entorn. Ho fem parlant d'epigenètica, un terme poc familiar, que però sentirem cada vegada més sovint. Des de la Sala dels Miralls del Parc d'Atraccions del Tibidabo, Lluís Reales conversa amb Manel Esteller, metge i director del Programa d'Epigenètica de l'Institut Català d'Oncologia. I en el reportatge veiem dues parelles de bessons, que ens descobeixen les seves semblances i diferències, junt amb diversos experts.
Un dels aspectes més impactants de l'epigenètica és que dona algunes evidències (encara dubtoses) de que potser s'hauria de revisar el Darwinisme, incorporant-hi alguns elements de Lamarkisme. Per aprofundir aquests aspectes:
Los genes no lo son todo (El País)
Epigenetics: genome, meet your environment (The Scientist)
Epigenetics (Nova Science Now)
19.9.08
Biomaterials, un complement a les cèl•lules mare
VIDEO: Biomaterials, un complement a les cèl•lules mare
Per aprofundir:
Biotech bodies
Nuevos materiales en la sociedad del siglo XXI
La ciencia y la ingeniería de los biomateriales, un desafío interdisciplinario
A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana parlem de la ciència biònica, que permet substituir o regenerar parts danyades del nostre cos. Amb la combinació de diferents especialitats com la medicina regenerativa i els biomaterials s’han fet molts avenços en aquest camp. Des del Parc científic de Barcelona, Lluís Reales conversa amb Elisabeth Engel. I en el reportatge veurem com els investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) està portant a terme un projecte en que derivats del vidre i la sal poden convertir-se en ossos dins del nostre cos.
Per aprofundir:
Biotech bodies
Nuevos materiales en la sociedad del siglo XXI
La ciencia y la ingeniería de los biomateriales, un desafío interdisciplinario
17.9.08
Aprendre a fer recerca
VIDEO: Aprendre a fer recerca
A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana ens centrarem en els alumnes que han participat en el projecte “Joves i ciència”, una iniciativa per fomentar noves vocacions científiques impulsada per l’Obra Social de Caixa Catalunya. Lluís Reales parla amb la jove directora d’aquest projecte, veterinària i professora de Química de l’escola AULA de Barcelona, Maria Calsamiglia. En el reportatge veurem com aquest grup de joves talents aprenen a fer recerca en un entorn idíl•lic, als Pirineus.
A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana ens centrarem en els alumnes que han participat en el projecte “Joves i ciència”, una iniciativa per fomentar noves vocacions científiques impulsada per l’Obra Social de Caixa Catalunya. Lluís Reales parla amb la jove directora d’aquest projecte, veterinària i professora de Química de l’escola AULA de Barcelona, Maria Calsamiglia. En el reportatge veurem com aquest grup de joves talents aprenen a fer recerca en un entorn idíl•lic, als Pirineus.
26.6.08
La tuberculosi, un repte de salut pública
VIDEO: “La tuberculosi, un repte de salut pública”
Avui ens ocupem de la tuberculosi des d’una perspectiva històrica i també posant atenció a l’actualitat. En el nostre reportatge viatgem als passats segles per veure què implicava patir aquesta malatia infecciosa a Catalunya. I Lluís Reales analitzarà la situació actual de la malaltia a la nostra ciutat amb el nostre convidat, el doctor Joan Caylà, Cap del Servei d’Epidemiologia de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
Per aprofundir:
Fundamentos sociopoliticos de la prevención de enfermedad
¡Dinero para la cruz de la vida!
Los sanatiorios para tuberculosos
Avui ens ocupem de la tuberculosi des d’una perspectiva històrica i també posant atenció a l’actualitat. En el nostre reportatge viatgem als passats segles per veure què implicava patir aquesta malatia infecciosa a Catalunya. I Lluís Reales analitzarà la situació actual de la malaltia a la nostra ciutat amb el nostre convidat, el doctor Joan Caylà, Cap del Servei d’Epidemiologia de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
Per aprofundir:
Fundamentos sociopoliticos de la prevención de enfermedad
¡Dinero para la cruz de la vida!
Los sanatiorios para tuberculosos
23.6.08
Aprendre ciència amb imaginació
VIDEO: “Aprendre ciència amb imaginació”
A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana veiem els vincles que hi ha entre el cinema o altres expressions artístiques i la ciència. Des del Parc del Laberint, Lluís Reales parla amb Manel Moreno, que utilitza pel•lícules, còmics i literatura per divulgar el coneixement científic a les classes que imparteix a la Universitat Politècnica de Catalunya. I en el reportatge veiem tres dels contes dels nens i nenes que han participat al concurs de contes de temes científics organitzat pel Cosmocaixa.
A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana veiem els vincles que hi ha entre el cinema o altres expressions artístiques i la ciència. Des del Parc del Laberint, Lluís Reales parla amb Manel Moreno, que utilitza pel•lícules, còmics i literatura per divulgar el coneixement científic a les classes que imparteix a la Universitat Politècnica de Catalunya. I en el reportatge veiem tres dels contes dels nens i nenes que han participat al concurs de contes de temes científics organitzat pel Cosmocaixa. 16.6.08
Biocombustibles: una alternativa sostenible?
VIDEO: "Biocombustibles: una alternativa sostenible?"
A l'"Einstein a la platja" d'aquesta setmana veiem quines alternatives energètiques tenim davant l'escassetat i encariment dels combustibles fòssils. El director del programa Lluís Reales parla amb Henk Hobbelink, director de Grain, una fundació que treballa per promoure una agricultura sostenible. I en el reportatge coneixem el funcionament de l'"Amboli", un vehicle creat per tècnics de l'escola Universitària de Igualada que funciona amb oli de colza (permet un transport net i autogestionat des de la collita fins carregar el dipòsit.)
Per aprofundir:
Revista Biodiversidad
Stop-Agrocombustibles
A l'"Einstein a la platja" d'aquesta setmana veiem quines alternatives energètiques tenim davant l'escassetat i encariment dels combustibles fòssils. El director del programa Lluís Reales parla amb Henk Hobbelink, director de Grain, una fundació que treballa per promoure una agricultura sostenible. I en el reportatge coneixem el funcionament de l'"Amboli", un vehicle creat per tècnics de l'escola Universitària de Igualada que funciona amb oli de colza (permet un transport net i autogestionat des de la collita fins carregar el dipòsit.)Per aprofundir:
Revista Biodiversidad
Stop-Agrocombustibles
8.6.08
Adoptar: del fill imaginat al fill real
VIDEO: Adoptar: del fill imaginat al fill real
En el programa d’aquesta setmana dediquem especial atenció a les adopcions, amb una entrevista i un reportatge. Lluís Reales parla amb Marta San Martino, psicòloga de l’Equip d’Adopcions Infantils i Adolescents de la Fundació Vidal i Barraquer sobre l’aventura d’adoptar. I en el reportatge coneixem a l’Alex, un nen xinès de quatre anys, que va ser adoptat ara fa un any per una parella catalana. Ells ens parlen de la seva experiència com a pares adoptius.
Per aprofundir:
-"Adopcíón y vínculo familiar, crianza, escolaridad y adolescencia en la adopción internacional". Editorial Paidós i Fundació Vidal i Barraquer
-"Los Otros" de Marta San Martino (Revista "Niños de Hoy")
-Publicacions de Vinyet Mirabent a la Revista Catalana d´Atenció Precoç
-Dra. Ana Beràstegui (Universitat de Comillas) (1,2,3)
-Dr. Levy Susanne
En el programa d’aquesta setmana dediquem especial atenció a les adopcions, amb una entrevista i un reportatge. Lluís Reales parla amb Marta San Martino, psicòloga de l’Equip d’Adopcions Infantils i Adolescents de la Fundació Vidal i Barraquer sobre l’aventura d’adoptar. I en el reportatge coneixem a l’Alex, un nen xinès de quatre anys, que va ser adoptat ara fa un any per una parella catalana. Ells ens parlen de la seva experiència com a pares adoptius. Per aprofundir:
-"Adopcíón y vínculo familiar, crianza, escolaridad y adolescencia en la adopción internacional". Editorial Paidós i Fundació Vidal i Barraquer
-"Los Otros" de Marta San Martino (Revista "Niños de Hoy")
-Publicacions de Vinyet Mirabent a la Revista Catalana d´Atenció Precoç
-Dra. Ana Beràstegui (Universitat de Comillas) (1,2,3)
-Dr. Levy Susanne
1.6.08
Lideratge i societat del coneixement
VIDEO: Lideratge i societat del coneixement
A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana parlem de com adaptar-se a una societat que canvia de forma accelerada. El director del programa, Lluís Reales, parla amb el psicòleg i consultor empresarial tamar Rogovsky sobre els models d’organització i la societat del coneixement. I en el reportatge “Aprendre a canviar”, coneixem un taller sobre neuropedagogia del comportament que dóna eines per a la transformació.
Per aprofundir:
The dominant economic regimen is not interested in worrying about people (Forum Barcelona 2004)
Cualquier crisis es una buena oportunidad para atreverse a cambiar (El País)
Como organizar su empresa para hacer frente a la crisis (Cicle de conferencies sobre la gestió de l'empresa)
La efectividad de una empresa reside en el buen manejo de la paradoja
Desarrollo Organizacional: La intervención del psicólogo en la empresa
Los recursos humanos son el principal activo empresarial en un mercado sin barreras
Tenemos estrés porque nuestro cerebro no está diseñado para el ritmo actual
El fin de los recursos humanos
Repensando la Calidad Asistencial
Barreras en la implementación de una estrategia de calidad total
Las Barreras del Cambio a la Cultura del Exito
The Military Psychologist During Wartime
A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana parlem de com adaptar-se a una societat que canvia de forma accelerada. El director del programa, Lluís Reales, parla amb el psicòleg i consultor empresarial tamar Rogovsky sobre els models d’organització i la societat del coneixement. I en el reportatge “Aprendre a canviar”, coneixem un taller sobre neuropedagogia del comportament que dóna eines per a la transformació.
Per aprofundir:
The dominant economic regimen is not interested in worrying about people (Forum Barcelona 2004)
Cualquier crisis es una buena oportunidad para atreverse a cambiar (El País)
Como organizar su empresa para hacer frente a la crisis (Cicle de conferencies sobre la gestió de l'empresa)
La efectividad de una empresa reside en el buen manejo de la paradoja
Desarrollo Organizacional: La intervención del psicólogo en la empresa
Los recursos humanos son el principal activo empresarial en un mercado sin barreras
Tenemos estrés porque nuestro cerebro no está diseñado para el ritmo actual
El fin de los recursos humanos
Repensando la Calidad Asistencial
Barreras en la implementación de una estrategia de calidad total
Las Barreras del Cambio a la Cultura del Exito
The Military Psychologist During Wartime
25.5.08
Malalties mentals: reptes assistencials
VIDEO: De la bogeria a la malaltia mental
Lluís Reales parla amb Luis Miguel Martín, psiquiatra i director de Programes Especials de l'Institut d'Atenció Psiquiàtrica de l'IAPS-Hospital del Mar, que ens explicarà com és l'atenció mèdica i la rehabilitació que reben les persones amb trastorns mentals greus i els reptes del model assistencial de la salut mental a Catalunya. I en el reportatge, repassem des d'un punt de vista històric la transformació de les institucions que han assistit a malalts mentals greus des de mitjans del segle XIX.
Lluís Reales parla amb Luis Miguel Martín, psiquiatra i director de Programes Especials de l'Institut d'Atenció Psiquiàtrica de l'IAPS-Hospital del Mar, que ens explicarà com és l'atenció mèdica i la rehabilitació que reben les persones amb trastorns mentals greus i els reptes del model assistencial de la salut mental a Catalunya. I en el reportatge, repassem des d'un punt de vista històric la transformació de les institucions que han assistit a malalts mentals greus des de mitjans del segle XIX.
20.5.08
CREAF: 20 anys de recerca ecològica
VIDEO: CREAF: 20 anys de recerca ecològica
Lluís Reales ha abordat els grans reptes ambientals amb Javier Retana, director del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), organisme que aquest any celebra el seu vintè aniversari. Al reportatge, hem conegut dos projectes del CREAF: un atles climàtic de la Península Ibèrica i uns camps experimentals per estudiar l’efecte hivernacle.
Per aprofundir:
Creaf: 20 anys
El Butlletí del CREAF
Articles de divulació del CREAF
Lluís Reales ha abordat els grans reptes ambientals amb Javier Retana, director del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), organisme que aquest any celebra el seu vintè aniversari. Al reportatge, hem conegut dos projectes del CREAF: un atles climàtic de la Península Ibèrica i uns camps experimentals per estudiar l’efecte hivernacle.Per aprofundir:
Creaf: 20 anys
El Butlletí del CREAF
Articles de divulació del CREAF
10.5.08
La bicicleta a Barcelona: una alternativa?
VIDEO: La bicicleta a Barcelona: una alternativa?
És la bicicleta una alternativa de mobilitat sostenible a Barcelona seguint el model d’altres ciutats europees? A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana Lluís Reales ha parlat amb Didac Ferrer, enginyer industrial i director de CITIES, el Centre de Sostenibilitat de la UPC. En el reportatge, hem visitat el taller de Mora Bike per veure com es dissenya una bici per a urbanites.
Per aprofundir:
"Barcelona es un punto emergente para el sector de la bicicleta" (La Vanguardia)
Bicicletas plegables, panorama de marcas y modelos (Terra)
EspaiBici, una fiesta de enamorados (Terra)
Video Mora Bike
És la bicicleta una alternativa de mobilitat sostenible a Barcelona seguint el model d’altres ciutats europees? A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana Lluís Reales ha parlat amb Didac Ferrer, enginyer industrial i director de CITIES, el Centre de Sostenibilitat de la UPC. En el reportatge, hem visitat el taller de Mora Bike per veure com es dissenya una bici per a urbanites.Per aprofundir:
"Barcelona es un punto emergente para el sector de la bicicleta" (La Vanguardia)
Bicicletas plegables, panorama de marcas y modelos (Terra)
EspaiBici, una fiesta de enamorados (Terra)
Video Mora Bike
3.5.08
DROGUES: CONÈIXER EL RISC
VIDEO: "DROGUES: CONÈIXER EL RISC"
Al programa d’aquesta setmana Lluís Reales ha parlat amb la Marta Torrens, psiquiatra i coordinadora de Toxicomanies de l’IAPS-Hospital del Mar, que ens ha explicat quins factors predisposen a l’addicció a les drogues i ha dibuixat el perfil del consumidor. En el reportatge, hem assistit a la representació teatral “No em ratllis”, una aposta de la oenegé Teatreacció per conscienciar als joves dels riscos del consum de drogues.
Per aprofundir:
Plan nacional sobre drogas
Los 20 mitos de las drogas (Público)
Al programa d’aquesta setmana Lluís Reales ha parlat amb la Marta Torrens, psiquiatra i coordinadora de Toxicomanies de l’IAPS-Hospital del Mar, que ens ha explicat quins factors predisposen a l’addicció a les drogues i ha dibuixat el perfil del consumidor. En el reportatge, hem assistit a la representació teatral “No em ratllis”, una aposta de la oenegé Teatreacció per conscienciar als joves dels riscos del consum de drogues.Per aprofundir:
Plan nacional sobre drogas
Los 20 mitos de las drogas (Público)
26.4.08
AIGUA: ESCASSETAT PER SEMPRE?
VIDEO: "AIGUA: ESCASSETAT PER SEMPRE?"
A l'"Einstein a la platja" d'aquesta setmana hem conversat amb Rafael Mujeriego, Catedràtic d’Enginyeria Ambiental dela UPC, i al reportatge hem visitat la planta de captació d’aigua de mar de La Tordera que abasteix l’àrea del Maresme Nord i la Costa Brava Sud.
Per aprofundir:
R.Mujeriego, "La reutilización, la regulación y la desalación de agua"
R.Mujeriego, "La gestión del agua en el sur de California"
R.Mujeriego, "La reutilización, la regulación y la desalación en la gestión integrada del agua"
Entrevista a R. Mujeriego (ABC):
«Hay que aprender la lección: el problema del agua requiere una atención especial»
«La reutilización del agua es clave de cara al futuro»
«Hay que preservar el medio ambiente, que es ya un partícipe de pleno derecho en este debate»
Manual d'urgència per entendre la pertinaç sequera (El Periódico)
Las claves de la 'nueva guerra del agua' (El Mundo)
A l'"Einstein a la platja" d'aquesta setmana hem conversat amb Rafael Mujeriego, Catedràtic d’Enginyeria Ambiental dela UPC, i al reportatge hem visitat la planta de captació d’aigua de mar de La Tordera que abasteix l’àrea del Maresme Nord i la Costa Brava Sud.Per aprofundir:
R.Mujeriego, "La reutilización, la regulación y la desalación de agua"
R.Mujeriego, "La gestión del agua en el sur de California"
R.Mujeriego, "La reutilización, la regulación y la desalación en la gestión integrada del agua"
Entrevista a R. Mujeriego (ABC):
«Hay que aprender la lección: el problema del agua requiere una atención especial»
«La reutilización del agua es clave de cara al futuro»
«Hay que preservar el medio ambiente, que es ya un partícipe de pleno derecho en este debate»
Manual d'urgència per entendre la pertinaç sequera (El Periódico)
Las claves de la 'nueva guerra del agua' (El Mundo)
16.3.08
[enigma]El cilindro y el DIN A4
Pregunta: Se parte de una hoja de papael DIN A4 con el que vamos aconstruir un cilindro. Podemos hacerlo a lo largo o a lo ancho. Obviamente, en cualquiera de los dos casos el área es la misma, ya que han sido construidos con el mismo trozo de papel, pero ¿serán también iguales los dos volúmenes?
Respuesta: Cuanto mayor es la altura del cilindro, menor es el volumen.
Respuesta: Cuanto mayor es la altura del cilindro, menor es el volumen.
[tema]Dissenyar ciutats accessibles
VIDEO: DISSENYAR CIUTATS ACCESSIBLES
canal*ACCESSIBLE: "40 persones discapacitades fotografien amb telèfons mòbils cada obstacle que troben pels carrers. Mitjançant missatges multimèdia dibuixen a internet la cartografia de la Barcelona inaccessible."
canal*ACCESSIBLE: "40 persones discapacitades fotografien amb telèfons mòbils cada obstacle que troben pels carrers. Mitjançant missatges multimèdia dibuixen a internet la cartografia de la Barcelona inaccessible."
4.3.08
[tema]Com influeix tenir germans?
VIDEO: COM INFLUEIX TENIR GERMANS?
Com influeix el nombre de germans en la configuració de la nostra personalitat adulta? A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana, Lluís Reales parlarà amb Roser Nadal, investigadora de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma que ha firmat una recerca sobre aquest tema.
I en el reportatge, coneixerem en què es basa la criança natural. Ens ho explicaran una família que la du a la pràctica, i la psicòloga infantil, Rosa Jové, que ha escrit més d’un llibre sobre el tema.
Com influeix el nombre de germans en la configuració de la nostra personalitat adulta? A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana, Lluís Reales parlarà amb Roser Nadal, investigadora de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma que ha firmat una recerca sobre aquest tema.
I en el reportatge, coneixerem en què es basa la criança natural. Ens ho explicaran una família que la du a la pràctica, i la psicòloga infantil, Rosa Jové, que ha escrit més d’un llibre sobre el tema.
[tema]Els tòxics entren a casa
VIDEO: ELS TÒXICS ENTREN A CASA
A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana descobrirem les alternatives més ecològiques perquè els tòxics no entrin a casa. Des del terrat d’una casa de Ciutat Vella, el director del programa, Lluís Reales, conversarà amb Eduard Rodríguez Farré, professor d’investigació de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona i especialista en Toxicologia. I en el reportatge, ens colarem a casa d’uns veïns per veure com posen bugades i netegen la llar la majoria dels barcelonins, mentre el periodista José Luís Gallego ens ensenya l’opció més ecològica per dur a terme aquestes tasques.
A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana descobrirem les alternatives més ecològiques perquè els tòxics no entrin a casa. Des del terrat d’una casa de Ciutat Vella, el director del programa, Lluís Reales, conversarà amb Eduard Rodríguez Farré, professor d’investigació de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona i especialista en Toxicologia. I en el reportatge, ens colarem a casa d’uns veïns per veure com posen bugades i netegen la llar la majoria dels barcelonins, mentre el periodista José Luís Gallego ens ensenya l’opció més ecològica per dur a terme aquestes tasques.
[enigma]El radio de la Luna
Pregunta: Si, medido en lunarios, se tiene que el volumen de la Luna en lunarios cúbicos tiene el mismo valor que la superficie medida en lunarios cuadrados ¿cuántos lunarios mide el radio de la Luna?.
Respuesta: R = 3 lunarios.
Respuesta: R = 3 lunarios.
[tema]Hi ha vida artificial a Bcn?
VIDEO: HI HA VIDA ARTIFICIAL A BCN?
Parlem sobre com i per què serveix crear vida artificial al laboratori i quines limitacions ètiques té. Des del Parc de la Ciutadella, el director del programa, Lluís Reales, conversa amb Ricard Solé, director del Laboratori Sistemes Complexos de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). I en el reportatge, anem al Centre de Regulació Genòmica del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), on visitem a l’equip de Luís Serrano, que està treballant a partir d’una bactèria amb només 600 gens.
Parlem sobre com i per què serveix crear vida artificial al laboratori i quines limitacions ètiques té. Des del Parc de la Ciutadella, el director del programa, Lluís Reales, conversa amb Ricard Solé, director del Laboratori Sistemes Complexos de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). I en el reportatge, anem al Centre de Regulació Genòmica del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), on visitem a l’equip de Luís Serrano, que està treballant a partir d’una bactèria amb només 600 gens.
[enigma]La letra del carnet
Pregunta: ¿Qué tienen en común todos los DNI con la misma letra de control?
Respuesta: La diferencia entre dos cualesquiera de ellos es siempre 23 o un múltiplo de 23.
LETRA T R W A G M Y F P D X B N J Z S Q V H L C K E
RESTO 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22
Respuesta: La diferencia entre dos cualesquiera de ellos es siempre 23 o un múltiplo de 23.
LETRA T R W A G M Y F P D X B N J Z S Q V H L C K E
RESTO 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22
[tema]Nens que no paren quiets
VIDEO: NENS QUE NO PAREN QUIETS
Des del Turo Parc, el director del programa, Lluís Reales, conversa amb Rosa Nicolau, codirectora de la Unitat de TDAH de l’Hospital Clínic, sobre nens amb TDAH o Trastorn per Dèficit de l’Atenció amb o sense Hiperactivitat. I en el reportatge, escoltm parlar a pares i terapeutes sobre estratègies psicopedagògiques per fer front a aquest trastorn.
Des del Turo Parc, el director del programa, Lluís Reales, conversa amb Rosa Nicolau, codirectora de la Unitat de TDAH de l’Hospital Clínic, sobre nens amb TDAH o Trastorn per Dèficit de l’Atenció amb o sense Hiperactivitat. I en el reportatge, escoltm parlar a pares i terapeutes sobre estratègies psicopedagògiques per fer front a aquest trastorn.
7.2.08
[enigma]El cuadrato mágico
Construir un cuadrado mágico de 5º orden, es decir, distribuir la sucesión de los 25 primeros números naturales en una tabla de 5x5 de manera que la suma de cualquier fila, columna o diagonal de la tabla de cómo resultado el mismo número (en este caso 65)
La solución para la tabla propuesta es:
17 24 1 8 15
23 5 7 14 16
4 6 13 20 22
10 12 19 21 3
11 18 25 2 9
Como fácilmente se puede comprobar la suma de las filas, las columnas (e incluso las diagonales) es igual a 15.
No existe un método general para construir este tipo de cuadrados, pero sí lo hay cuando se trata de cuadrados de orden impar y los números forman una progresión aritmética. Un método es el de Bachet, que ya comentamos en el programa. Otro es el llamado método hindú, que pasamos a describir a continuación.
El método consiste básicamente en ir colocando las cifras sucesivas en diagonal y en orden ascendente (cada cifra en la casilla superior derecha) En el caso en que se trate de un número que esté en la fila superior, el siguiente se coloca en la columna siguiente y en la fila inferior.
En el caso en que se nos salga por la derecha, el número lo situamos en la primera columna y en la fila superior.
En el caso de que la celda correspondiente ya esté ocupada por un número utilizaremos la casilla inmediatamente inferior a la del número correspondiente.
Siguiendo este método podemos construir por ejemplo un cuadrado de orden 5, cuya suma de filas o columnas es siempre 65. Empezaremos colocando el primer número en la casilla central de la primera columna y seguiremos las instrucciones anteriores.
La solución para la tabla propuesta es:
17 24 1 8 15
23 5 7 14 16
4 6 13 20 22
10 12 19 21 3
11 18 25 2 9
Como fácilmente se puede comprobar la suma de las filas, las columnas (e incluso las diagonales) es igual a 15.
No existe un método general para construir este tipo de cuadrados, pero sí lo hay cuando se trata de cuadrados de orden impar y los números forman una progresión aritmética. Un método es el de Bachet, que ya comentamos en el programa. Otro es el llamado método hindú, que pasamos a describir a continuación.
El método consiste básicamente en ir colocando las cifras sucesivas en diagonal y en orden ascendente (cada cifra en la casilla superior derecha) En el caso en que se trate de un número que esté en la fila superior, el siguiente se coloca en la columna siguiente y en la fila inferior.
En el caso en que se nos salga por la derecha, el número lo situamos en la primera columna y en la fila superior.
En el caso de que la celda correspondiente ya esté ocupada por un número utilizaremos la casilla inmediatamente inferior a la del número correspondiente.
Siguiendo este método podemos construir por ejemplo un cuadrado de orden 5, cuya suma de filas o columnas es siempre 65. Empezaremos colocando el primer número en la casilla central de la primera columna y seguiremos las instrucciones anteriores.
3.2.08
[tema]Creacionisme a casa nostra: com cal reaccionar?
VIDEO: ALLÒ QUE DARWIN SÍ SABIA
Les recents xerrades creacionistes han remarcat la presència a Espanya de posicions properes al disseny intel•ligent, que ja alguns polítics i mitjans de comunicació han abanderat. (Cròniques,2,3,4)
La presència del creacionisme “a casa nostra” planteja el problema de com reaccionar davant d’una visió obertament anticientífica, que en altres parts del món ha assolit una gran visibilitat. Una de les reaccions possibles és liderada per Richard Dawkins, que considera que el problema no és només el creacionisme, sinó la religió en general. La Sociedad para el Avance del Pensamiento Crítico és potser el grup més proper a la posició de Dawkins a Espanya. Aquesta reacció preten contrarrestar l’emergència de posicions anticientífiques en el món religiós (especialment cristià, pel que fa a Europa, 2,3).
Però més d’un ha alertat que aquesta posició pot promoure en el públic la percepció de la presència d’una “guerra” entre dues visions “religioses” igualment arbitràries o bé entre dues teories “cienífiques” igualment viables. Per exemple, l’argument de la llibertat de pensament i expressió s’ha ja fet servir a Espanya per defensar la propaganda creacionista. Per això, National Science Foundation han optat per una posició més “dialogant”, a través de la publicació del llibre “Science, evolution and creationism” que, segons sembla, preten promoure la visió científica entre la majoria de nordamericans que la rebutjen o dubten de la seva validesa. Però, no planteja aquesta actitud els mateixos riscos que la primera?
Mentrestant, han aparescut diverses “guies pràctiques” (2,3) per respondre a les fal•làcies argumentals dels creacionistes. Com sempre, tampoc s’ha d’oblidar que una eina poderosa és la ironia.
Les recents xerrades creacionistes han remarcat la presència a Espanya de posicions properes al disseny intel•ligent, que ja alguns polítics i mitjans de comunicació han abanderat. (Cròniques,2,3,4)La presència del creacionisme “a casa nostra” planteja el problema de com reaccionar davant d’una visió obertament anticientífica, que en altres parts del món ha assolit una gran visibilitat. Una de les reaccions possibles és liderada per Richard Dawkins, que considera que el problema no és només el creacionisme, sinó la religió en general. La Sociedad para el Avance del Pensamiento Crítico és potser el grup més proper a la posició de Dawkins a Espanya. Aquesta reacció preten contrarrestar l’emergència de posicions anticientífiques en el món religiós (especialment cristià, pel que fa a Europa, 2,3).
Però més d’un ha alertat que aquesta posició pot promoure en el públic la percepció de la presència d’una “guerra” entre dues visions “religioses” igualment arbitràries o bé entre dues teories “cienífiques” igualment viables. Per exemple, l’argument de la llibertat de pensament i expressió s’ha ja fet servir a Espanya per defensar la propaganda creacionista. Per això, National Science Foundation han optat per una posició més “dialogant”, a través de la publicació del llibre “Science, evolution and creationism” que, segons sembla, preten promoure la visió científica entre la majoria de nordamericans que la rebutjen o dubten de la seva validesa. Però, no planteja aquesta actitud els mateixos riscos que la primera?
Mentrestant, han aparescut diverses “guies pràctiques” (2,3) per respondre a les fal•làcies argumentals dels creacionistes. Com sempre, tampoc s’ha d’oblidar que una eina poderosa és la ironia.
31.1.08
[enigma]Enigma de los números primos
Distribuir la serie de números 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 entre los vértices de un cubo, de manera que la suma de números situados en una misma arista de siempre como resultado un número primo.
Una posible disposición de los números sería ésta
Una posible disposición de los números sería ésta
26.1.08
[tema]Els ciutadans han de pagar una taxa proporcional a les escombreries que llença cadascú?
VIDEO : LA BOSSA D’ESCOMBRARIES: RESIDU O RECURS?
RESIDUS. EINES PER ACTUAR (1,2)
L'experiència del Jaume
Fundació Prevenció de Residus i Consum
Catalunya lliure de bosses!
RESIDUS. EINES PER ACTUAR (1,2)L'experiència del Jaume
Fundació Prevenció de Residus i Consum
Catalunya lliure de bosses!
[enigma]El problema de las edades
Un tío y su sobrino, que cumplen años en la misma fecha, celebren juntos el día de su aniversario. El sobrino está esperando heredar de su tío un piso. En un momento dado de la fiesta le pregunta: “Tío Alfredo, cuando me vas a dejar tu piso. Pronto voy a casarme y me iría muy bien disponer de él.” Su tío, después de reflexionar un momento le responde: “Heredarás el piso el día en que mi edad sea justo el doble de la tuya.” La pregunta que nos planteamos es ¿Cuánto tiempo deberá esperar el sobrino para poder disponer del piso?
Lógicamente, la diferencia de edad entre tío y sobrino permanece siempre constante y es de 29 años. El tío doblará en edad al sobrino cuando éste tenga 2·29 = 58 años, es decir, dentro de 6 años, que es el tiempo que tardará en heredar el sobrino.
Lógicamente, la diferencia de edad entre tío y sobrino permanece siempre constante y es de 29 años. El tío doblará en edad al sobrino cuando éste tenga 2·29 = 58 años, es decir, dentro de 6 años, que es el tiempo que tardará en heredar el sobrino.
23.1.08
[tema]Perquè només un 5% dels parts resulten en una donació de sang del cordó?
VIDEO: CORDÓ UMBILICAL, SANG QUE SALVA VIDES
La donació de sang de cordó umbilical en el moment del part pot ser útil per a una vintena de malalties hematològiques i congènites. Els que més la necessiten són els malalts de leucèmia, perquè la sang de cordó constitueix la seva principal via terapèutica.
El cordó umbilical: font de vida
Banc de sang: donació de cordó
La donació de sang de cordó umbilical en el moment del part pot ser útil per a una vintena de malalties hematològiques i congènites. Els que més la necessiten són els malalts de leucèmia, perquè la sang de cordó constitueix la seva principal via terapèutica.El cordó umbilical: font de vida
Banc de sang: donació de cordó
18.1.08
[enigma]Enigma de la calculadora
LA CALCULADORA
Una calculadora de bolsillo tiene la mayoría de sus teclas estropeadas. Las únicas operativas son las que corresponden a
(,),-,X,=,1,2,3,4
En estas condiciones, encontrar la manera de escribir en la pantalla de la calculadora el número 35
SOLUCIÓN
Las operaciones que se han de realizar son las siguientes:
(2·4 – 1)(3·2- 1) = (8-1)(6 -1) = 7·5 = 35
Una calculadora de bolsillo tiene la mayoría de sus teclas estropeadas. Las únicas operativas son las que corresponden a(,),-,X,=,1,2,3,4
En estas condiciones, encontrar la manera de escribir en la pantalla de la calculadora el número 35
SOLUCIÓN
Las operaciones que se han de realizar son las siguientes:
(2·4 – 1)(3·2- 1) = (8-1)(6 -1) = 7·5 = 35
13.1.08
[tema]El cos humà és "obsolet"?
VIDEO: EL COS HUMÀ PER DINS
“Ha arribat el moment de qüestionar-se si un cos bíped, amb respiració, visió binocular i un cervell de 1400cc és una forma biològica adequada. No és capaç de gestionar la quantitat, complexitat i qualitat de la informació que ha acumulat; està intimidat per la precisió, la velocitat i el poder de la tecnologia i està mal equipat, des d’un punt de vista biològic, per sobreviure en el nou ecosistema extraterrèstre”. Així de contundent és la condemna del cos pronunciada per Stelarc, un dels més importants artistes electrònics contemporanis. Roger Malina, expert en Matèria Fosca i promotor de Leonardo, una iniciativa a la frontera entre ciència i art, va citar Stelarc entre els molts artistes i científics que estàn traballant per “eixamplar els sentits humans” en la seva visita a Barcelona, en l’àmbit de les trobades El(s) futur(s) de la Ciència(*)
Malina va afirmar que el descobriment científic és el resultat d’un eixamplament dels sentits mitjançant la tecnologia. Aquest mateix procés apareix també en la creació artística contemporània. Segons Malina, els sentits dels éssers humans són “dissenyats” per a la supervivència en el món, no per a la seva comprensió. Per entendre allò infinitament gran, allò infinitament petit, els fenòmens que duren milers de mil•lennis o poques fraccions de segon, no es pot fer una “extrapolació” de les experiències viscudes en dimensions i temps quotidians.
Per altra banda, el coneixement depèn del punt de vista de qui investiga. I la comprensió de la realitat és el resultat de la seva manipulació. Com es pot observar i manipular un objecte tan gran i d’evolució plurimil•lenària com per exemple una galàxia o el clima d’un planeta? L’expansió dels sentits mitjançant la tecnologia i les simulacions a l’ordinador en permeten una via d’accés a aquests objectes. Però es tracta sempre d’una comprensió mediata, que resulta en una explicació “a posteriori” de la història d’aquests objectes, més que en una veritable capacitat de predicció.
L’esforç d’expansió dels sentits apareix en moltes pràctiques artístiques contemporànies. Sterlac ha “implantat” en el seu cos un braç artificial (mogut per la musculatura de l’esquena) i una orella artificial (col•locada en un braç amb un micròfon incrustat). Char Davies ha creat un sistema que li permet moure un “avatar” en un entorn de realitat virtual amb el ritme del seu respir. Marcel•lí Antúnez Roca ha transportat el seu cos “híbrid” en situacions de falta de gravetat. Christa Sommerer ha ideat un sistema magnètic que permet als usuaris de tenir la sensació de jugar amb àtoms i molècules.
Tanmateix, cap d’aquests sistemes sembla assolir l’eficiència i la precisió de certs òrgans del cos humà. Projectes com e-Anatomy, el Visible Human Project, l’anatomia de MadlinePlus permeten viatjar gràficament i visualment dintre del cos humà, amb una percepció directa de la complexitat de l’organisme. Altres projectes més específics es concentren en l’entramat de les extremitats superiors i inferiors i del cor. Tanmateix, la fantasia sobre una anatomia diferent, una anatomia de somni, sembla haver acompanyat la humanitat des de fa molt temps.
(*=resum i gravació vídeo i audio disponibles a la web fins a finals de gener. Després es podràn consultar a la Biblioteca Sagrada Familia)
Un TEST per posar a prova el coneixement de l'anatomia
“Ha arribat el moment de qüestionar-se si un cos bíped, amb respiració, visió binocular i un cervell de 1400cc és una forma biològica adequada. No és capaç de gestionar la quantitat, complexitat i qualitat de la informació que ha acumulat; està intimidat per la precisió, la velocitat i el poder de la tecnologia i està mal equipat, des d’un punt de vista biològic, per sobreviure en el nou ecosistema extraterrèstre”. Així de contundent és la condemna del cos pronunciada per Stelarc, un dels més importants artistes electrònics contemporanis. Roger Malina, expert en Matèria Fosca i promotor de Leonardo, una iniciativa a la frontera entre ciència i art, va citar Stelarc entre els molts artistes i científics que estàn traballant per “eixamplar els sentits humans” en la seva visita a Barcelona, en l’àmbit de les trobades El(s) futur(s) de la Ciència(*)Malina va afirmar que el descobriment científic és el resultat d’un eixamplament dels sentits mitjançant la tecnologia. Aquest mateix procés apareix també en la creació artística contemporània. Segons Malina, els sentits dels éssers humans són “dissenyats” per a la supervivència en el món, no per a la seva comprensió. Per entendre allò infinitament gran, allò infinitament petit, els fenòmens que duren milers de mil•lennis o poques fraccions de segon, no es pot fer una “extrapolació” de les experiències viscudes en dimensions i temps quotidians.
Per altra banda, el coneixement depèn del punt de vista de qui investiga. I la comprensió de la realitat és el resultat de la seva manipulació. Com es pot observar i manipular un objecte tan gran i d’evolució plurimil•lenària com per exemple una galàxia o el clima d’un planeta? L’expansió dels sentits mitjançant la tecnologia i les simulacions a l’ordinador en permeten una via d’accés a aquests objectes. Però es tracta sempre d’una comprensió mediata, que resulta en una explicació “a posteriori” de la història d’aquests objectes, més que en una veritable capacitat de predicció.L’esforç d’expansió dels sentits apareix en moltes pràctiques artístiques contemporànies. Sterlac ha “implantat” en el seu cos un braç artificial (mogut per la musculatura de l’esquena) i una orella artificial (col•locada en un braç amb un micròfon incrustat). Char Davies ha creat un sistema que li permet moure un “avatar” en un entorn de realitat virtual amb el ritme del seu respir. Marcel•lí Antúnez Roca ha transportat el seu cos “híbrid” en situacions de falta de gravetat. Christa Sommerer ha ideat un sistema magnètic que permet als usuaris de tenir la sensació de jugar amb àtoms i molècules.
Tanmateix, cap d’aquests sistemes sembla assolir l’eficiència i la precisió de certs òrgans del cos humà. Projectes com e-Anatomy, el Visible Human Project, l’anatomia de MadlinePlus permeten viatjar gràficament i visualment dintre del cos humà, amb una percepció directa de la complexitat de l’organisme. Altres projectes més específics es concentren en l’entramat de les extremitats superiors i inferiors i del cor. Tanmateix, la fantasia sobre una anatomia diferent, una anatomia de somni, sembla haver acompanyat la humanitat des de fa molt temps.(*=resum i gravació vídeo i audio disponibles a la web fins a finals de gener. Després es podràn consultar a la Biblioteca Sagrada Familia)
Un TEST per posar a prova el coneixement de l'anatomia