Una massa gris de partícules nanotecnològiques que s’auto-repliquen, envaeixen el món i penetren en el nostre cos. Aquest podria ser l’escenari de la humanitat si la nanotecnologia escapés del seu control. La difusió del “
Grey Goo” la va imaginar Eric Drexler, l'enginyer que el 1986 va
preveure l’adveniment de la era de la
nanotecnologia. El 5 de desembre uns investigadors van
alertar que un tipus de partícules nanotecnològiques, els nanotubs de carboni, podrien ser altament contaminants si es dispersessin a l’aigua.
- Hi ha uns 300 productes nanotecnològics ja comercialitzats
- Els investigadors han proposat un full de ruta contra les “nano-malaties” i la “nano-contaminació”
Molt abans de Drexler, el físic i premi Nobel Richard Feynmann ja havia apuntat a les enormes possibilitats del món nanomètric. Avui en dia, ja no es tracta d’una línia d’investigació prometedora, sinó d’una sòlida realitat. Hi ha uns 300 productes nanotecnològics ja comercialitzats: des d’aliments fins a cremes solars. El 2005, el seu valor era de 32 mil milions de dòlars. La investigació en aquest camp és molt activa a Espanya i a tot el món.Tanmateix, segons els investigadors no cal preparar-nos per a l’arribada del "Grey Goo". Amb una correcta previsió i gestió dels riscos, les potencialitats de progrés de les nanotecnologies es podran desenvolupar sense efectes perillosos. El risc de les nanopartícules coincideix sovint amb la causa del seu èxit: la seva dimensió reduïda. Aquesta és comparable amb la de les proteïnes i dels elements de la cèl•lula i els permet travessar la membrana cel•lular. Gràcies a aquesta propietat i també a la seva forma i solubilitat, les nanopartícules podrien interaccionar amb els mecanismes bàsics de l’organisme com a agents tòxics i difondre’s en l’ambient com a contaminants.“Sovint la recerca en la comprensió i prevenció del risc té una prioritat baixa en el món competitiu de la propietat intel•lectual, del finançament de la recerca i del desenvolupament tecnològic”, explica l’expert mundial de nanotecnologia Andrew Maynard en un article publicat a Nature el 16 de novembre passat. L’equip de l'investigador ha proposat un full de ruta de prioritats per evitar que apareixin les “nano-malaties” o la “nano-contaminació”.- En 12 mesos: aprovació de projectes d’avaluació del risc a tot el món
- En 3-10 anys: mesurar l’exposició humana a nanomaterials dispersos a l’aigua o a l’aire
- En 5 anys: preveure els efectes a llarg termini dels nanomaterials en l’organisme
- En 10 anys: fer models de la difusió dels nanomaterials en l’ambient i en l’organisme
- En 5-15 anys: mesurar la toxicitat dels nanomaterials
El full de ruta de Maynard respon també a una sensació difusa a la comunitat científica. La nanotecnologia és la millor candidata a generar una nova polarització violenta de l’opinió pública semblant a la que envolta el món dels organismes genèticament modificats(OGM). Segons un estudi publicat el novembre a Nature Nanotechnology, l’opinió pública és relativament neutral respecte a aquest tema. La percepció de perillositat de les nanotecnologies està per sota de la dels OGM, dels pesticides i de l'enginyeria genètica. A més, els entrevistats minimitzen la perillositat d’una aplicació nanotecnològica si en veuen una utilitat evident. Els autors de l’estudi suggereixen que una política de transparència total per part de centres d’investigació i institucions és fonamental perquè la situació no es decanti cap a posicions més polaritzades.
