“hoang hoang” , “kyan kyan” , “gav gav” , “ham ham” ... hi ha
milers de maneres d'imitar el lladruc d’un gos. La diversitat lingüística és un
dret, especialment important per les persones que parlen llengües minoritàries. Pero el multilingüisme és sobre tot una
oportunitat per a tota la humanitat. Tanmateix, dels
milers de llengües que es parlen en el món, una bona part està en perill d’extinció. La UNESCO ha dedicat molts esforços a definir de manera objectiva i mesurable la vitalitat (i la mortalitat) de les llengües (
1,
2,
3). Uns dels resultats són l’
Atles de les llengües en perill (de moment la versió en línia inclou només les dades d’Àfrica), o el
Llibre vermell. Segons aquest últim, les llengües vives més febles a Espanya són, a mès del Basc i l’Aranès, l’Asturià, el Lleonès, l’Aragonès i el Mozàrab. La Unió Europea té una
convenció especialment dedicada a la defensa de les llengües minoritàries a dintre de les seves fronteres. Amb el mateix objectiu, la UNESCO está intentant definir unes
estratègies de referència, uns
“bons comportaments” que tots els estats haurien de posar a la pràctica. Una de les línies-guia en aquest sentit és afavorir el multilingüisme en el ciberespai (
1,
2). S’està escanejant la web per mesurar la diversitat lingüística d’Internet (
1,
2,
3,
4,
5,
6,
7,
8,) Un cas positiu en aquest àmbit és justament el del català (
1,
2,
3).
