Com s'innova a la Universitat?

VIDEO: Com s'innova a la Universitat?

Els parcs científics i de recerca que han creat les nostres universitats volen tenir una paper protagonista en el procés de la innovació. Son els que contribueixen a la creació de moltes empreses sortides de la seva recerca i que aspiren a consolidarse en el mercat amb tecnologia puntera i productes comercials. Veiem alguns exemples, i hem demanat a Jordi Marquet, vicerector de Projectes Estratègics de la UAB i director del Parc de Recerca de aquesta universitat, i a Jesús Purroy, director de Recerca i Innovació del Parc Científic de Barcelona i actiu divulgador científic, que facin una radiografia de la situació.

Adéu als gens omnipotents

VIDEO: “Adéu als gens omnipotents”

A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana parlem de com han evolucionat la genètica i el mateix concepte d’expressió gènica, que ha passat d’un absolut determinisme a jugar un paper molt més relatiu. Ho fem amb Miguel Beato, director del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona Al reportatge, veiem com les darreres recerques han modificat el determinisme genètic.

Per aprofundir
Matiana González Silva, Del factor sociológico al factor genético. Genes y enfermedad en las páginas de El País (1976-2002)

[tema]PASSIÓ PER LA LLUM

VIDEO: PASSIÓ PER LA LLUM

[tema]Dissenyar ciutats accessibles

VIDEO: DISSENYAR CIUTATS ACCESSIBLES

canal*ACCESSIBLE: "40 persones discapacitades fotografien amb telèfons mòbils cada obstacle que troben pels carrers. Mitjançant missatges multimèdia dibuixen a internet la cartografia de la Barcelona inaccessible."

[tema]Recerca científica-Innovació industrial

VIDEO: RECERCA CIENTÍFICA-INNOVACIÓ INDUSTRIAL

[tema]Com influeix tenir germans?

VIDEO: COM INFLUEIX TENIR GERMANS?

Com influeix el nombre de germans en la configuració de la nostra personalitat adulta? A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana, Lluís Reales parlarà amb Roser Nadal, investigadora de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma que ha firmat una recerca sobre aquest tema.
I en el reportatge, coneixerem en què es basa la criança natural. Ens ho explicaran una família que la du a la pràctica, i la psicòloga infantil, Rosa Jové, que ha escrit més d’un llibre sobre el tema.

[tema]Hi ha vida artificial a Bcn?

VIDEO: HI HA VIDA ARTIFICIAL A BCN?

Parlem sobre com i per què serveix crear vida artificial al laboratori i quines limitacions ètiques té. Des del Parc de la Ciutadella, el director del programa, Lluís Reales, conversa amb Ricard Solé, director del Laboratori Sistemes Complexos de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). I en el reportatge, anem al Centre de Regulació Genòmica del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), on visitem a l’equip de Luís Serrano, que està treballant a partir d’una bactèria amb només 600 gens.

[tema]CREIEU QUE SEGUEIXEN SENT PIONERS ELS CINETÍFICS QUE FAN RECERCA ALS POLS?

VIDEO: "INVESTIGADORS POLARS: ADDICTES AL GEL"

La ciència dels pols

[tema]LA INTEL·LIGÈNCIA ESTÀ ESCRITA EN ELS GENS?

VIDEO: ELS NEANDERTHALS, UNA ESPÈCIE ENIGMÀTICA

La presumpta "intel·ligència superior" dels homes respecte a les dones o dels blancs respecte als negres ja no es defensa amb les argumentacions racistes tradicionals. Alguns científics importants s'ha apuntat a aquesta visió fent servir tot el pes de la seva autoritat i a la vegada ignorant l'evidència científica al respecte. És el cas de Lawrence H. Summers, ex-rector d'Harvard que va defensar que el desequilibri de gènere al món de la ciència es podia explicar amb diferències cerebrals. O del descubridor de l'estructura de l'ADN, James Watson, que va afirmar que els negres serien genèticament inferiors.


Però que se sap veritablement sobre les basis genètiques i neurals de les facultats més refinades de l'ésser humà? La complexitat i la dificultat de reconstuir la cadena que va des dels gens fins a capacitat superiors (com el llenguatge), passant pel cervell, va se el tema central de la xerrada de Faraneh Vargha-Khadem, el dijous passat a Barcelona. Vargha-Khadem va descobrir el 2001 un gen fonamental per desenvolupar la facultat de la parla. A la pregunta de quina és la seva opinió sobre les declaracions de Summers i Watson, va contestar que la "capacitat de parlar" és innata i igual per a tothom. El seu desenvolupament i l'excel·lencia en l'ús del llenguatge es deu a factors ambientals (educatius, socials i culturals) i no genètics.

Neurogenètica del segle XXI: El do de la parla
(a càrrec de Faraneh Vargha-Khadem: resum i MP3)

[tema]CINC DÈCADES D'EXPLORACIÓ ESPACIAL

VIDEO: CINC DÈCADES D'EXPLORACIÓ ESPACIAL

[actualitat]DICCIOPRECA: les paraules de la precarietat a l'R+D

L’associació de joves investigadors Precarios ha penjat a la seva web el Dicciopreca , un vademecum per desenredar la troca de lleis, sigles, institucions i formes de contractes que embolica els investigadors al començar la seva carrera. Una eina molt útil també per a qui vulgui fer-se una idea de com funciona en la realitat el treball dels científics.

[actualitat]L'R+D de Catalunya creix per sota de la mitjana espanyola

L'R+D de Catalunya creix per sota de la mitjana espanyola

[actualitat]Quan la comissió rebutja el millor candidat

El 70% dels professors universitaris va obtenir la seva plaça éssent l’únic candidat. Aquesta només és una de les moltes dades i estudis que suggereixen que l'"endogàmia universitària" no és una llegenda.

Sobre aquest tema s'ha desenvolupat un interessant intercanvi d’experiències a les pàgines del diari El País. En un article on investiga les causes de l'endogàmia universitària, Miguel Delibes De Castro explica un episodi esgarrifós (ppgg.17-18): unes oposicions per a la plaça de professor universitari a la UCM, on el "millor" candidat (en termes d'impacte de les seves publicacions) va ser el menys votat per la comissió i el "pitjor" el que més.

A Delibes li contesta Juan Dolado, que treu un "receptari contra l'endogàmia" des d'un exemple que considera "virtuós". Es tracta del "jobmarket" que es desenvolupa en el Simposi d’Anàlisi Econòmica.

[actualitat]Innovadora estratègia contra la "fuga de cervells": negar-la.

En una entrevista al diari ADN, el director del CSIC Carlos Martínez Alonso s'ha expressat d'aquesta manera respecte a la "fuga de cervells":

MARTINEZ:"El drama no es la fuga de talentos, que desgraciadamente no tenemos. El drama es que no quieran venir aquí los mejores científicos del mundo. Se entiende con el fútbol. Para tener la mejor liga necesitas los mejores equipos. Es exactamente lo mismo, hay que fichar a los mejores. Se está creando un problema lejos de donde existe.[...]No nos podemos fijar sólo en los jóvenes españoles, sino traer lo mejor. Y después tenemos que crear el mejor de los entornos para garantizar que los que aquí salen son los mejores."
Aquestes declaracions, pronunciades en la mateixa entrevista en que Alonso expressava el desig de "convertir España en el Silicon Valley europeo" han enfurismat la Federació de joves investigadors precaris, que han contestat amb un comunicat de premsa:

PRECARIOS:"Carlos Martínez llega a declarar que en España no existe el problema de la fuga de cerebros, cuando hay estudios recientes que muestran que España es uno de los países donde hay un menor retorno de los científicos que han tenido que emigrar. [...] Si bien es cierto que el sistema de I+D+i español tiene que aspirar a tener los mejores investigadores, independientemente de su país de origen [...] no vale de nada plantearse fichar investigadores de prestigio si luego resulta que no hay sitio en el vestuario ni para la mitad de ellos. Tampoco parece sensato invertir en la cantera si los jugadores de talento que salen de allí tienen que acabar marchándose a otros clubes extranjeros que realmente los tratan como merecen. [...] Si el sistema español de I+D+i ha sido incapaz de asimilar a todos los 750 investigadores de la primera promoción del programa Ramón y Cajal, ¿Cómo creen que podemos crear las 60000 plazas de investigadores que se necesitan para el 2010 ¿Qué entidades se prestan a asumir ese incremento de personal?"

Els Precaris han subratllat que no és la primera vegada que Carlos Martínez Alonso opina que la situació laboral dels investigadors és un problema secundari.

[actualitat]R+D:LES POLÍTIQUES NO CANVIEN

L'Instituto Nacional d'Estadística ha publicat la despesa en I+D a Espanya el 2005: un 1,13% del PIB. Luis Sanz Menéndez, director de la Unitat de Polítiques Comparades del CSIC opina (http://www.madrimasd.org/noticias/podemos-esperar-futuro/28760) que, encara que l'inversió ha crescut, la "estratègia" política no canvia.