7.2.08

[enigma]El cuadrato mágico

Construir un cuadrado mágico de 5º orden, es decir, distribuir la sucesión de los 25 primeros números naturales en una tabla de 5x5 de manera que la suma de cualquier fila, columna o diagonal de la tabla de cómo resultado el mismo número (en este caso 65)

La solución para la tabla propuesta es:

17 24 1 8 15
23 5 7 14 16
4 6 13 20 22
10 12 19 21 3
11 18 25 2 9

Como fácilmente se puede comprobar la suma de las filas, las columnas (e incluso las diagonales) es igual a 15.

No existe un método general para construir este tipo de cuadrados, pero sí lo hay cuando se trata de cuadrados de orden impar y los números forman una progresión aritmética. Un método es el de Bachet, que ya comentamos en el programa. Otro es el llamado método hindú, que pasamos a describir a continuación.

El método consiste básicamente en ir colocando las cifras sucesivas en diagonal y en orden ascendente (cada cifra en la casilla superior derecha) En el caso en que se trate de un número que esté en la fila superior, el siguiente se coloca en la columna siguiente y en la fila inferior.

En el caso en que se nos salga por la derecha, el número lo situamos en la primera columna y en la fila superior.

En el caso de que la celda correspondiente ya esté ocupada por un número utilizaremos la casilla inmediatamente inferior a la del número correspondiente.


Siguiendo este método podemos construir por ejemplo un cuadrado de orden 5, cuya suma de filas o columnas es siempre 65. Empezaremos colocando el primer número en la casilla central de la primera columna y seguiremos las instrucciones anteriores.


3.2.08

[tema]Creacionisme a casa nostra: com cal reaccionar?

VIDEO: ALLÒ QUE DARWIN SÍ SABIA

Les recents xerrades creacionistes han remarcat la presència a Espanya de posicions properes al disseny intel•ligent, que ja alguns polítics i mitjans de comunicació han abanderat. (Cròniques,2,3,4)

La presència del creacionisme “a casa nostra” planteja el problema de com reaccionar davant d’una visió obertament anticientífica, que en altres parts del món ha assolit una gran visibilitat. Una de les reaccions possibles és liderada per Richard Dawkins, que considera que el problema no és només el creacionisme, sinó la religió en general. La Sociedad para el Avance del Pensamiento Crítico és potser el grup més proper a la posició de Dawkins a Espanya. Aquesta reacció preten contrarrestar l’emergència de posicions anticientífiques en el món religiós (especialment cristià, pel que fa a Europa, 2,3).

Però més d’un ha alertat que aquesta posició pot promoure en el públic la percepció de la presència d’una “guerra” entre dues visions “religioses” igualment arbitràries o bé entre dues teories “cienífiques” igualment viables. Per exemple, l’argument de la llibertat de pensament i expressió s’ha ja fet servir a Espanya per defensar la propaganda creacionista. Per això, National Science Foundation han optat per una posició més “dialogant”, a través de la publicació del llibre “Science, evolution and creationism” que, segons sembla, preten promoure la visió científica entre la majoria de nordamericans que la rebutjen o dubten de la seva validesa. Però, no planteja aquesta actitud els mateixos riscos que la primera?

Mentrestant, han aparescut diverses “guies pràctiques” (2,3) per respondre a les fal•làcies argumentals dels creacionistes. Com sempre, tampoc s’ha d’oblidar que una eina poderosa és la ironia.

31.1.08

[enigma]Enigma de los números primos

Distribuir la serie de números 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 entre los vértices de un cubo, de manera que la suma de números situados en una misma arista de siempre como resultado un número primo.

Una posible disposición de los números sería ésta



26.1.08

[tema]Els ciutadans han de pagar una taxa proporcional a les escombreries que llença cadascú?

VIDEO : LA BOSSA D’ESCOMBRARIES: RESIDU O RECURS?

RESIDUS. EINES PER ACTUAR (1,2)

L'experiència del Jaume

Fundació Prevenció de Residus i Consum

Catalunya lliure de bosses!


[enigma]El problema de las edades

Un tío y su sobrino, que cumplen años en la misma fecha, celebren juntos el día de su aniversario. El sobrino está esperando heredar de su tío un piso. En un momento dado de la fiesta le pregunta: “Tío Alfredo, cuando me vas a dejar tu piso. Pronto voy a casarme y me iría muy bien disponer de él.” Su tío, después de reflexionar un momento le responde: “Heredarás el piso el día en que mi edad sea justo el doble de la tuya.” La pregunta que nos planteamos es ¿Cuánto tiempo deberá esperar el sobrino para poder disponer del piso?

Lógicamente, la diferencia de edad entre tío y sobrino permanece siempre constante y es de 29 años. El tío doblará en edad al sobrino cuando éste tenga 2·29 = 58 años, es decir, dentro de 6 años, que es el tiempo que tardará en heredar el sobrino.

23.1.08

[tema]Perquè només un 5% dels parts resulten en una donació de sang del cordó?

VIDEO: CORDÓ UMBILICAL, SANG QUE SALVA VIDES


La donació de sang de cordó umbilical en el moment del part pot ser útil per a una vintena de malalties hematològiques i congènites. Els que més la necessiten són els malalts de leucèmia, perquè la sang de cordó constitueix la seva principal via terapèutica.

El cordó umbilical: font de vida

Banc de sang: donació de cordó




18.1.08

[enigma]Enigma de la calculadora

LA CALCULADORA

Una calculadora de bolsillo tiene la mayoría de sus teclas estropeadas. Las únicas operativas son las que corresponden a
(,),-,X,=,1,2,3,4

En estas condiciones, encontrar la manera de escribir en la pantalla de la calculadora el número 35

SOLUCIÓN

Las operaciones que se han de realizar son las siguientes:

(2·4 – 1)(3·2- 1) = (8-1)(6 -1) = 7·5 = 35

13.1.08

[tema]El cos humà és "obsolet"?

VIDEO: EL COS HUMÀ PER DINS

Ha arribat el moment de qüestionar-se si un cos bíped, amb respiració, visió binocular i un cervell de 1400cc és una forma biològica adequada. No és capaç de gestionar la quantitat, complexitat i qualitat de la informació que ha acumulat; està intimidat per la precisió, la velocitat i el poder de la tecnologia i està mal equipat, des d’un punt de vista biològic, per sobreviure en el nou ecosistema extraterrèstre”. Així de contundent és la condemna del cos pronunciada per Stelarc, un dels més importants artistes electrònics contemporanis. Roger Malina, expert en Matèria Fosca i promotor de Leonardo, una iniciativa a la frontera entre ciència i art, va citar Stelarc entre els molts artistes i científics que estàn traballant per “eixamplar els sentits humans” en la seva visita a Barcelona, en l’àmbit de les trobades El(s) futur(s) de la Ciència(*)

Malina va afirmar que el descobriment científic és el resultat d’un eixamplament dels sentits mitjançant la tecnologia. Aquest mateix procés apareix també en la creació artística contemporània. Segons Malina, els sentits dels éssers humans són “dissenyats” per a la supervivència en el món, no per a la seva comprensió. Per entendre allò infinitament gran, allò infinitament petit, els fenòmens que duren milers de mil•lennis o poques fraccions de segon, no es pot fer una “extrapolació” de les experiències viscudes en dimensions i temps quotidians.

Per altra banda, el coneixement depèn del punt de vista de qui investiga. I la comprensió de la realitat és el resultat de la seva manipulació. Com es pot observar i manipular un objecte tan gran i d’evolució plurimil•lenària com per exemple una galàxia o el clima d’un planeta? L’expansió dels sentits mitjançant la tecnologia i les simulacions a l’ordinador en permeten una via d’accés a aquests objectes. Però es tracta sempre d’una comprensió mediata, que resulta en una explicació “a posteriori” de la història d’aquests objectes, més que en una veritable capacitat de predicció.

L’esforç d’expansió dels sentits apareix en moltes pràctiques artístiques contemporànies. Sterlac ha “implantat” en el seu cos un braç artificial (mogut per la musculatura de l’esquena) i una orella artificial (col•locada en un braç amb un micròfon incrustat). Char Davies ha creat un sistema que li permet moure un “avatar” en un entorn de realitat virtual amb el ritme del seu respir. Marcel•lí Antúnez Roca ha transportat el seu cos “híbrid” en situacions de falta de gravetat. Christa Sommerer ha ideat un sistema magnètic que permet als usuaris de tenir la sensació de jugar amb àtoms i molècules.

Tanmateix, cap d’aquests sistemes sembla assolir l’eficiència i la precisió de certs òrgans del cos humà. Projectes com e-Anatomy, el Visible Human Project, l’anatomia de MadlinePlus permeten viatjar gràficament i visualment dintre del cos humà, amb una percepció directa de la complexitat de l’organisme. Altres projectes més específics es concentren en l’entramat de les extremitats superiors i inferiors i del cor. Tanmateix, la fantasia sobre una anatomia diferent, una anatomia de somni, sembla haver acompanyat la humanitat des de fa molt temps.

(*=resum i gravació vídeo i audio disponibles a la web fins a finals de gener. Després es podràn consultar a la Biblioteca Sagrada Familia)

Un TEST per posar a prova el coneixement de l'anatomia


24.12.07

[tema]Quin edifici de Barcelona evoca millor la relació entre arquitectura i natura?

VIDEO: L’ART IMITA LA NATURA?

Ciència i poesia: UNA CONVERSA ININTERROMPUDA

Ciència i art: “ARTÍFICS” I “CIENTISTES”





Un llibre recent sobre aquest tema:
"L'artista en el laboraori. Pinzellades sobre art i ciència".
Edicions Bromera
Col·lecció "Sense fronteres"

24.11.07

[tema]PER QUÈ TENEN ELS NENS UNA IMATGE DELS CIENTÍFICS TAN ESTEREOTIPADA?

VIDEO: TÉ FUTUR DEDICAR-SE A LA CIÈNCIA?

Gairebé una tercera part dels europeus creu que el sol dona la volta a la terra i gairebé una quarta part que els humans van conviure amb els dinosaures, segons l’Eurobaròmetre de 2005. Si aquesta és la imatge de la ciència al món desenvolupat no sorprèn que la imatge dels científics encara estigui plagada d’estereotips. Un home blanc, de mitjana edat (o més gran), amb bata blanca, ulleres i barba: aquesta és la imatge predominant als Estats Units, segons un estudi de 2002 de la US Science foundation(1,2).

El portal Recerca en acció, promogut per l’Agaur i la Direcció general de recerca de la Generalitat de Catalunya, ha investigat la imatge dels científics d’un grup de nens i nenes catalans, aprofitant la iniciativa “Dibuixa un científic”, realitzada durant la Festa de la Ciència. Els investigadors, coordinats per Teresa Escalas han fet servir el DAST(“Draw-a-scientist-test”)(1,2,3). Aquest protocol, inventat per Margaret Mead i Rhoda Métraux als anys ’50, va ser formalitzat per David Chambers als ’80 i des de llavors s’ha fet servir a tot el món amb algun precedent a Espanya.

Els resultats descoberts són preliminars i amb una precisió limitada, degut als biaixos en la tria dels nens que han dibuixat. Tanmateix, els dibuixos (1,2) revelen resultats interessants i en acord amb allò que s’ha observat en països amb les mateixes condicions culturals i socioeconòmiques de Catalunya. Els joves catalans tenen una imatge positiva dels científics, encara que també molt estereotipada: la gran majoria són homes, es dediquen a la química i treballen dins d'un laboratori. Els orígens d’aquests estereotips posen ser diversos: la influència del cine (1,2,3,4), de la televisió, de la literatura o fins i tot de la mitologia...

Vosaltres què en penseu: per què tenen els nens una imatge dels científics tan estereotipada?

19.11.07

[tema]LA INTEL·LIGÈNCIA ESTÀ ESCRITA EN ELS GENS?

VIDEO: ELS NEANDERTHALS, UNA ESPÈCIE ENIGMÀTICA

La presumpta "intel·ligència superior" dels homes respecte a les dones o dels blancs respecte als negres ja no es defensa amb les argumentacions racistes tradicionals. Alguns científics importants s'ha apuntat a aquesta visió fent servir tot el pes de la seva autoritat i a la vegada ignorant l'evidència científica al respecte. És el cas de Lawrence H. Summers, ex-rector d'Harvard que va defensar que el desequilibri de gènere al món de la ciència es podia explicar amb diferències cerebrals. O del descubridor de l'estructura de l'ADN, James Watson, que va afirmar que els negres serien genèticament inferiors.


Però que se sap veritablement sobre les basis genètiques i neurals de les facultats més refinades de l'ésser humà? La complexitat i la dificultat de reconstuir la cadena que va des dels gens fins a capacitat superiors (com el llenguatge), passant pel cervell, va se el tema central de la xerrada de Faraneh Vargha-Khadem, el dijous passat a Barcelona. Vargha-Khadem va descobrir el 2001 un gen fonamental per desenvolupar la facultat de la parla. A la pregunta de quina és la seva opinió sobre les declaracions de Summers i Watson, va contestar que la "capacitat de parlar" és innata i igual per a tothom. El seu desenvolupament i l'excel·lencia en l'ús del llenguatge es deu a factors ambientals (educatius, socials i culturals) i no genètics.

Neurogenètica del segle XXI: El do de la parla
(a càrrec de Faraneh Vargha-Khadem: resum i MP3)

3.11.07

[tema]HI HA MÉS BONS METGES QUE METGES BONS?

Metges estressats, metges que no escolten, metges que no saben comunicar. Molt sovint els pacients descriuen d’aquesta manera els professionals de la salut amb es quals entren en contacte. Segons alguns, aquesta situació es deu a la « falta » de metges. Es preveu una davallada en el nombre de facultatius a Espanya en els propers anys. I la situació catalana no és una excepció.

Els metges han expressat més d’una vegada el seu malestar i els pacients viuen les conseqüències d’aquesta situació sobre tot en les llargues llistes d’espera. Una situació especialment greu, considerant que el nombre de facultatius per habitant, a Espanya, és un dels més alts del món. Tanmateix, la seva distribució en el territori i per especialitat és molt desequilibrada. A més, la figura del professionals paramèdic que faci tasques avui encomanades al metge encara no està prou desenvolupada. Finalment, la demanda exagerada per part del pacient en una societat hipermedicalitzada també juga el seu paper.

L’equilibri numèric entre demanda i oferta és una qüestió fonamental per al futur del la sanitat pública. Però només és una part del problema. Segons alguns professionals, no només calen més metges, sinó metges “diferents”. És el problema que ha plantejat Ciril Rozman
al programa i que des de fa temps remarquen els metges humanistes (1,2,3). Calen més bons metges o més metges bons?

28.10.07

[tema]S'HA DE TAXAR LA RECOL•LECCIÓ DE BOLETS?

VIDEO: BOLETS, MANUAL D'INSTRUCCIONS

La recollida de bolets és una activitat de lleure o una agressió al bosc? Segons el Consorci Forestal de Catalunya (la associació que agrupa el propietaris de boscos familiars de la comunitat autònoma), molts boletaires aprofiten econòmicament dels fruits del bosc, que recullen gratuïtament, sense compartir les seves entrades amb els propietaris o les comunitats que han de pagar el cost del manteniment del bosc. A més a més, l’activitat boletaire implica la invasió dels espais naturals per part de cotxes i 4x4 i la seva contaminació amb residus i escombraries. El mateix departament de Medi Ambient de la Generalitat es va plantejar posar un impost per aquest ús del bosc, tal i com es fa en altres països (per exemple Itàlia), on els boletaires han de demanar una autorització, que costa una desena d’euros. Segons les estimacions econòmiques fetes per Medi Natural, els quilos de rovellons que es cullen anualment als Pirineus suposen un milió d'euros d’entrades. A Espanya, hi ha hagut més d’un cas de municipi que ha demanat un impost als boletaires, com ara Esterri de Cardós, a Catalunya i els municipis de la vall d’Ultzama, a Navarra. Aquestes mesures han desencadenat un fort rebuig (1,2) per part dels boletaires, que consideren que es tracta d’una privatització del bosc, que castiga el seu ús tradicional a favor d’un ús industrial molt més perillós. Els beneficis industrials dels productes forestals i la relació entre bosc i societat van ser un dels temes del 2n Congrés Forestal Català, el setembre de 2007. Se’n tornarà a parlar a desembre, a Còrdova, en l’àmbit de la trobada Worldfungi2007.

Enllaços relacionats:
Societat Catalana de Micologia

Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB (on treballa Josep Girbal)
Proyecto Flora Micológica Ibérica (1,2)
Noms populars de bolets
El canvi climàtic i els boscos: mitigació, vulnerabilitat, adaptació, de Jaume Terradas
Concurs fotogràfic de Wordlfungi2007

22.10.07

[tema]DAWKINS: UNA AJUDA PEL CREACIONISME?

VIDEO: CIÈNCIA I DÉU

Amb el seu llibre "The God delusion"(1,2,3), el biòleg Richard Dawkins (famós entre d'altres coses pels seus llibres de divulgació) declara guerra a la religió i molt especialment al pujant creacionisme. Però, li està fent un bon servei a la ciència? O potser el lobby creacionista li haurà d'agraïr l'ajuda? Vet aquí les ressenyes del llibre fetes per Nature i Science.