[tema]SI L’INSTITUT ES TRANSFORMA EN XARXA...

“Un recinte tancat on gent agrupada per franges d’edat rep coneixement des de persones dotades d'autoritat durant unes hores: aquest model d’escola està en agonia”. Amb aquestes paraules Enrique Gracián, matemàtic i divulgador científic, pronuncia la seva condemna de l’escola tradicional. “Aquest model s’assembla a una forma d’aquarterament. Podia funcionar quan a fora hi havia una societat jerarquitzada i disciplinada. Però la societat ha canviat.”

Gracián és tallant. Tanmateix, no hi ha cap dubte que el sistema està en crisi. L’ensenyament de les matemàtiques n’és un exemple. L’informe PISA 2003 ha revelat múltiples falles en el sistema espanyol. Els resultats en matemàtiques estan per sota de la mitjana de l’OCDE no només pel que fa la preparació dels estudiants sinó també pel que fa la forta correlació entre l’estatus econòmic de l’estudiant i els seus resultats (FIG 1: punt1: Espanya, Punt2: Catalunya, Punt3: Suecia, Línies: mitjana OCDE. Espanya i Catalunya es troben a sota de la mitjana pel que fa els resultats dels estudiants i a sobre pel que fa la correlació entre resultats i "background "econòmic dels estudiants). Així mateix, la diferència d’èxit entre sistema públic i privat (a favor del privat, com no) és més gran de la mitjana OCDE (FIG2: diferència de resultats entre escola pública i privada. A Espanya és negativa i a Suecia positiva). Es tracta només d’unes entre moltes dades significatives: l’OCDE té una web on els usuaris poden generar-se sols les gràfiques que més els interessen.

Encara que alguns resultats de l’informe indiquin que Catalunya manté una posició capdavantera entre les comunitats autònomes, també hi ha dades preocupants en el panorama de 2003, com les desigualtats socials en el sistema educatiu o la baixa despesa pública en educació. Pel que fa la matemàtica, s’evidencia una forta influència del “background” familiar .

L’informe ha despertat diverses crítiques, tant per la interpretació dels resultats com per la seva metodologia. Per altra banda, ha engegat un debat sobre les canvis que s’han d’incorporar al sistema educatiu. Entre d’altres, s’ha volgut ressaltar la importància d’incloure les noves tecnologies (1,2,3).

“Omplir les classes d’ordinadors no és la manera per comunicar el coneixement amb les noves tecnologies. Aquesta seria només una manera per allargar l’agonia del sistema.”, segueix Gracián. “El distanciament entre escola i societat no és degut a la falta de tecnologia a l’escola.” El punt clau, segons Gracián, és que les formes del coneixement han canviat. “Avui el coneixement no és la propietat de pocs individus savis que el transmeten en llocs concrets. Al contrari està distribuït entre els milions d’individus que el generen.” En la realitat, els estudiants accedeixen ja a aquest nou tipus de coneixement, per exemple mitjançant el Web. “Molts dels continguts que s’estudien a l’institut no necessiten ser impartits de forma presencial: ningú necessita veritablement passar-se totes aquelles hores a l’institut.”

Tanmateix, Internet no ho és tot. “El sistema decimal va trigar centenars d’anys des de la seva invenció fins al seu implantament. Tot i això, avui n’hi ha prou amb 4 o 5 anys per aprendre’l al col·legi i dominar-lo tota la vida. La fase on s’adquireixen aquests “paquets culturals”, de tres a dotze anys, sí que necessita l’ensenyament presencial. Almenys de moment, fins que també els nens d’aquelles edats interaccionaran de forma madura amb les noves tecnologies...”




Esteu d’acord amb l’Enrique Gracián? Penseu que el sistema tradicional s’ha de canviar radicalment? O potser els problemes reals són altres?

[tema]EL CAS PERELMAN: NOU PARADIGMA A LA VISTA PER A LA MATEMÀTICA?

L'agost de 2006 el matemàtic rus Grigori Perelman rebutjà la Medalla Field, el “premi Nobel dels matemàtics”, que se li havia de lliurar al Congrés de Matemàtica de Madrid – un acte que mai cap matemàtic havia gosat fer. El 2002, Perelman havia demostrat la conjectura de Poincaré (1,2), un dels problemes més famosos y més difícils de la matemàtica moderna, obert des de fa més d'un segle i relacionat amb la “forma geomètrica” de l'univers, entre d'altres coses. Les poques declaracions de Perelman respecte al rebuig son un acte d’acusació a la comunitat matemàtica i a la seva manera de funcionar. El 2003, Perelman va deixar la investigació i segons les ultimes noticies està sense feina.

“Mientras no era conocido tenía la posibilidad de decir cosas feas [sobre la profesión] o ser tratado como una mascota. Al pasar a ser conocido, no puedo ser una mascota y no decir nada. Por eso me he tenido que ir“[Los matemáticos]son más o menos honrados, pero toleran a los que no son honrados”"Ya sé que la autopromoción es algo corriente y si la gente quiere hacerla pues muy bien, pero no creo que sea positiva. Me di cuenta de ello hace mucho tiempo y nadie va a cambiar mi parecer""Si alguien está interesado en mi forma de resolver el problema, está todo ahí, que vayan y lo lean. He publicado todos mis cálculos, es lo que puedo ofrecer al público."“Desde el principio le dije que ... rechazaba [el premio]. Es completamente irrelevante para mí. Cualquiera puede entender que si la prueba es correcta no se necesita ningún otro reconocimiento”
(Des d'El Pais )

Les critiques de Perlman podrien marcar un punt d’inflexió en la manera de fer matemàtica? Un preconcepte molt difós és que la matemàtica és una disciplina immutable, que es fa igual avui que al temps de Pitàgores. Tanmateix, desde el càlcul a mà fins a la computació amb ordinador, la nostra relació amb els números ha passat per per moltíssimes mutacions. Els problemes matemàtics (1,2) interactuen amb la situació històrica, social, científica i tecnològica, com en el cas de la història de les matemàtiques a Catalunya i a Espanya.

Avui les noves tecnologies han donat una nova dimensió a la matemàtica. A la xarxa hi ha nous recursos per ensenyar (1,2,3,4,5), comunicar (1,2,3) i debatre (1,2,3) els temes matemàtics . Pero el web ha canviat la mateixa investigació matemàtica. “La possibilitat de penjar resultats a Internet pot posar en crisis el concepte de propietat del coneixement”, comenta Enrique Gracian, matemàtic i divulgador científic.

El 2002, Perelman va penjar a Internet sense preavís la seva demostració de la conjectura de Poincaré. Aquesta publicació no va passar pel peer-review, el filtre de qualitat de la publicació científica tradicional. El juny de 2006 els matemàtics xinesos Zhu Xiping y Cao Huaidong van publicar una demostració detallada dels passos fets servir per Perelman per demostrar el teorema a la prestigiosa revista Asian Journal of Mathematics, una operació que s'ha interpretat com un intent d’apropiar-se del resultat de Perelman (1,2,3).

“Les revistes científiques tradicionals es presenten com una eina per garantir la qualitat de la recerca”, segueix Gracian “pero a canvi posen un preu al coneixement i faciliten la formació de grups de poder. Fins al punt que poden acabar sent un obstacle enlloc d’un impuls pel desenvolupament científic”. Tanmateix, sense un filtre de qualitat per cada resultat bo se'n publicarien cent de dolents. “Això es diu selecció natural. La intel·ligència col·lectiva de la comunitat científica seria suficient per seleccionar els resultats fiables.”

De fet, ja ara comencen a sorgir models alternatius. La revista Plos One, que acaba de néixer, afegeix al procés clàssic de peer-review unes eines informàtiques de valoració i debat dels resultats per part dels internautes. Les indicacions cap a un canvi de paradigma no s'acaben així. Potser Perelman no rebutjarà el premi del Clay Insitute, un premi més coherent amb una nova visió de les matemàtiques, ja que no posa barreres professionals o d'edat als candidats.

[actualitat]Afegien nicotina al tabac: no és una llegenda urbana

L’anàlisi dels cigarrets venuts a Massachussets entre 1998 i 2005 ha confirmat que les tabacaleres més importants van incrementar la quantitat de nicotina per cigarret d'un 11% en dos anys. La nicotina és l'agent addictiu principal del tabac.

[actualitat]Moments estel·lars de la medicina

Vols fer-te una idea ràpida de la historia de la medicina durant l’últim segle? El British Medical Journal ha fet un sondeig i redactat un llista de les màximes fites de la disciplina des de 1840, amb una descripció de cadascuna d'elles. La que ha rebut més vots dels entrevistats ha sigut el sanejament.

[actualitat]Quan la comissió rebutja el millor candidat

El 70% dels professors universitaris va obtenir la seva plaça éssent l’únic candidat. Aquesta només és una de les moltes dades i estudis que suggereixen que l'"endogàmia universitària" no és una llegenda.

Sobre aquest tema s'ha desenvolupat un interessant intercanvi d’experiències a les pàgines del diari El País. En un article on investiga les causes de l'endogàmia universitària, Miguel Delibes De Castro explica un episodi esgarrifós (ppgg.17-18): unes oposicions per a la plaça de professor universitari a la UCM, on el "millor" candidat (en termes d'impacte de les seves publicacions) va ser el menys votat per la comissió i el "pitjor" el que més.

A Delibes li contesta Juan Dolado, que treu un "receptari contra l'endogàmia" des d'un exemple que considera "virtuós". Es tracta del "jobmarket" que es desenvolupa en el Simposi d’Anàlisi Econòmica.

[actualitat]Innovadora estratègia contra la "fuga de cervells": negar-la.

En una entrevista al diari ADN, el director del CSIC Carlos Martínez Alonso s'ha expressat d'aquesta manera respecte a la "fuga de cervells":

MARTINEZ:"El drama no es la fuga de talentos, que desgraciadamente no tenemos. El drama es que no quieran venir aquí los mejores científicos del mundo. Se entiende con el fútbol. Para tener la mejor liga necesitas los mejores equipos. Es exactamente lo mismo, hay que fichar a los mejores. Se está creando un problema lejos de donde existe.[...]No nos podemos fijar sólo en los jóvenes españoles, sino traer lo mejor. Y después tenemos que crear el mejor de los entornos para garantizar que los que aquí salen son los mejores."
Aquestes declaracions, pronunciades en la mateixa entrevista en que Alonso expressava el desig de "convertir España en el Silicon Valley europeo" han enfurismat la Federació de joves investigadors precaris, que han contestat amb un comunicat de premsa:

PRECARIOS:"Carlos Martínez llega a declarar que en España no existe el problema de la fuga de cerebros, cuando hay estudios recientes que muestran que España es uno de los países donde hay un menor retorno de los científicos que han tenido que emigrar. [...] Si bien es cierto que el sistema de I+D+i español tiene que aspirar a tener los mejores investigadores, independientemente de su país de origen [...] no vale de nada plantearse fichar investigadores de prestigio si luego resulta que no hay sitio en el vestuario ni para la mitad de ellos. Tampoco parece sensato invertir en la cantera si los jugadores de talento que salen de allí tienen que acabar marchándose a otros clubes extranjeros que realmente los tratan como merecen. [...] Si el sistema español de I+D+i ha sido incapaz de asimilar a todos los 750 investigadores de la primera promoción del programa Ramón y Cajal, ¿Cómo creen que podemos crear las 60000 plazas de investigadores que se necesitan para el 2010 ¿Qué entidades se prestan a asumir ese incremento de personal?"

Els Precaris han subratllat que no és la primera vegada que Carlos Martínez Alonso opina que la situació laboral dels investigadors és un problema secundari.

[tema]NADONS A L'AIGUA!

No tenir por a l'aigua i aprendre a surar pot salvar la vida a un nadó. Tanmateix, la "matronatació" no vol dir només aprendre a no ofegar-se. Al contrari, és sobretot una manera per contribuir al desenvolupament físic i cognitiu dels nadons i per augmentar la seva confiança en ells mateixos, així com l'autocontrol. A més, no és útil només pel nadó, sinó per a tota la família.

Però, el que no s’ha de fer és "llençar el nadó a l'aigua" i esperar que s’espavili. Els experts no es posen d’acord respecte a quina és l'edat en què un nen o una nena poden començar a nedar. A més, la piscina pot ser un ambient poc saludable per als més menuts.

A Barcelona, hi ha uns quants centres prestigiosos. El Lenoarmi va ser pioner i segueix sent una referència respecte a la natació per a nadons. També el Nabel ofereix cursos de qualitat. Els últims anys, s'han multiplicat els centres que ofereixen aquesta opció, tant els públics com els privats. Tanmateix, al moment de triar el centre de matronatació, cal seguir una llista de recomanacions per valorar la qualitat del centre.

Per al qui vulgui aprofundir sobre aquest tema, hi ha diversos llibres de qualitat al mercat:

• Bebés al aigua (de Noemí Suriol, directora del Lenoarmi)

• Teaching Swimming and Water Safety: The Australian Way

• Jugamos a nadar

[tema]UN “SAFARI” PER LA BARCELONA CIENTÍFICA

En el programa de dissabte vam fer plegats un “safari” per la naturalesa de Barcelona. Per a qui vulgui reveure i reviure la ciutat des d’un punt de vista científic, no falten els recursos. La Generalitat proposa uns recorreguts. Per als que més exigents, en l’àmbit de l’any de la ciència s’organitzen passejades guiades. Finalment, les Accions CAT proposen unes recreacions d’ història de la ciència a Barcelona.

[agenda]GÈNERE:IDENTITAT MULTIDIMENSIONAL

Aquesta setmana, experts de medicina i sociologia parlaran de diferents visions del gènere, en el marc del "Proyecto género". Carme Esteve explorarà la crisis de la producció de la seda en el documental "Del cuc al saree". Tot això i més coses a l'agenda d'aquesta setmana. Exploreu-la en la secció Ciència@BCN!

[actualitat]CANVI CLIMÀTIC: PROPERA PARADA, CATALUNYA?

Les temperatures anòmales d’ aquests díes han fet que es parlés de canvi climàtic als diaris. Alguns objecten que podria tractar-se només d’una fluctuació casual. John Lawton, premi Ramon Margalef d’aquest any, va dir que detectar el canvi climàtic és com jugar amb els daus. Un sis pot ser casualitat. Però una sèrie de sisos ha de fer sospitar que el dau està trucat. De la mateixa manera, un hivern especialment càlid és un espisodi aillat. Però una sèrie d’hiverns càlids poden aixecar sospites. Catalunya és un dels llocs del món (juntament amb California, el Gran Londres i els Alps) on s’ha fet un estudi de l’impacte “local” del canvi climàtic. Vet aquí les seves conclusions. Aquests altres enllaços (1,2) són uns resums fets pel Josep Enric Llebot, editor de l’estudi i col•laborador de l’Einstein a la platja.

[actualitat]R+D:LES POLÍTIQUES NO CANVIEN

L'Instituto Nacional d'Estadística ha publicat la despesa en I+D a Espanya el 2005: un 1,13% del PIB. Luis Sanz Menéndez, director de la Unitat de Polítiques Comparades del CSIC opina (http://www.madrimasd.org/noticias/podemos-esperar-futuro/28760) que, encara que l'inversió ha crescut, la "estratègia" política no canvia.

[opinió]CIENCIA O ENTRETENIMENT, A L'ESCOLA?

Menys ciència i més entreteniment. En això podria quedar la nova assignatura de Ciències per al Mon Contemporani, que tots els batxillers hauran de cursar a partir de 2008. Els seus continguts seran "els fonaments de les qüestions científiques rellevants en el mon d'avui", segons informa El Periodico. Ja feia temps que professors i investigadors demanaven que s'inclogués una assignatura científica en el conjunt de les obligatòries comunes a totes les branques de batxillerat. Una altra demanda era que es fes alguna cosa per augmentar la "cultura científica" dels espanyols, molt baixa segons totes les estadístiques.
La nova assignatura sembla respondre a aquestes exigències. Tanmateix, hi ha el risc que faci més mal que bé. Quins temes s'inclouran en el programa de la nova assignatura? Quines son "les qüestions científiques rellevants en el mon d'avui"? Gairebé segurament s'escolliran les nanotecnologies, les cèl·lules mare, la Sida, el càncer... És a dir, els temes estrella de la informació científica. I perquè no la condensació de Bose-Einstein o la proteomica? Es tracta de temes de gran importància en la ciència moderna. Però no gaire "sexy"... Si féssim una assignatura de literatura contemporània, no escolliríem les novel·les que surten a les revistes de moda. De la mateixa manera, és important que els temes de la nova assignatura no acabin sent els més mediatics.

Però, hi ha una qüestió més important. És l'escola el lloc on s'ha de desenvolupar aquest debat? Jo crec que no. Els investigadors, els mitjans d'informació, el mon de la divulgació, les associacions, el conjunt de la societat civil participen en la definició de que és la ciència avui i poden donar indicacions respecte a aquest tema. L'escola, al contrari, s'hauria de dedicar a passar la cultura de base. Òbviament, s'ha de motivar els estudiants. Els temes científics de base es poden encarar fent servir exemples d'actualitat. Però no s'ha de oblidar que l'escola serveix primordialment per donar una "alfabetització científica", sense la qual parlar de "cultura científica" és impossible. No podríem entendre plenament la literatura contemporània sense saber res de Cervantes o de Verdaguer. Així mateix, per entendre les nanotecnologies, abans cal tenir clar el principi de conservació de l'energia. Per comprendre el càncer, abans cal saber com funciona una cèl·lula. Potser, 17 anys no és massa tard per aprendre una mica més de ciència de base.

Però no es tracta només de coneixements. Les estadístiques diuen que la majoria dels coneixements apresos a l'escola s'obliden. El que queda son els "procediments": les maneres de fer i de pensar interioritzades. La cultura científica és important, però ho és encara més la "mentalitat" científica. En un país on el gènere informatiu predominant és la tertúlia, és important que el ciutadans tinguin al seu abast un model de pensament racional, rigorós, fonamentat en l'observació i l'experiència directa i no en l'opinió de personatges amb autoritat. Una escola que ensenyés només a llegir i no també a escriure no ens agradaria. Per la mateixa raó, no m'agradaria una escola que fomentés la contemplació dels resultats de la ciència i de la tecnologia, sense donar les eines bàsiques que han sigut necessàries per aconseguir-los.

De totes formes, l'assignatura s'haurà de fer: hem assumit que els estudiants de 17 anys ja no poden aprendre més ciència. Tanmateix, almenys podríem fer servir la nova assignatura per ensenyar-los "com funciona" la ciència. Una proposta per fer servir de manera intel·ligent la nova assignatura podria ser escollir un sol tema d'actualitat i disseccionar-lo a fons. Fent servir aquest exemple, es podria veure com neix una teoria, què és un experiment, com es comporten els científics, en que consisteix el seu treball en la realitat. I també ensenyar als estudiants a criticar la informació científica que reben, a fer-se preguntes sobre la seva rellevància i el seu rigor. I finalment donar-los eines per participar de manera democràtica i informada de la gestió de la ciència.

D'aquesta manera, encara que haurem renunciat a que els nostres estudiants sàpiguen més ciència, almenys tindran una idea millor del que és la ciència. Altrament, es passaran un any mirant un quadre de curioses invencions, màgiques tecnologies, perilloses eventualitats, sense entendre ni els principis científics ni els mecanismes socials que hi han al darrere. En aquest cas, el risc és que es quedin amb un regust de la ciència com d'una disciplina màgica i dels científics com una mags savis i inarrivables. I ja se sap que molt fàcilment la imatge d'un mag es pot convertir en la d'un bruixot.

(per: Michele Catanzaro)

Els articles d'opinió expressen exclusivament les idees del seus autors i no les de la redacció d'"Einstein a la platja". Us animem a enviar-nos els vostres articles d'opinió. La publicació es modera per part de la redacció.

AGENDA DE LES FESTES (25/12/'06-06/01/'07)

On s'amaguen els ocells a l'hivern? Qui eren els metges catalans a l'exili? Per què és important la diferència genètica entre els individus? La resposta a aquestes preguntes és en l'agenda de les festes. Us proposem també fer una immersió amb taurons i explorar le xarxes de Gego.

Divendres 29 de desembre

«Observació astronmica de la lluna»
Agrupacio Astronomica de Sabadell, a les 19h

Dissabte 30 de desembre

«Ocells hivernats»
Centre d'Informació del Parc de Collserola, de 10.30 a 12h.
Ctra. de l'Església, 92
www.parccollserola.net

Diumenge 31 de desembre

«Visca la diferencia.»
fins al 31 de desembre de 2006
Cosmocaixa
C Teodor Roviralta, 47
www.cosmocaixa.com

Dilluns 1 de gener

«Metges catalans a l'exili»
de l’1 de gener a l’1 de juliol
Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Pg Bonanova, 47
www.comb.cat

«Immersió amb taurons»
de l’1 de gener a l’1 de desembre
L'Aquàrium de Barcelona
Moll Espanya, 5
www.aquariumbcn.com

Exosicions

«Marte-Tierra, anatomía comparada»
des del 23 de desembre
CosmoCaixa
C/ Teodor Roviralta, 47-51

«Gego. Desafiant estructures»
fins al 14 de gener
Macba
Pl. dels Àngels, 1
www.macba.es

AGENDA 18/12-24/12

Què és la sobirania alimentària? I com es pot lluitar per defensar-la? Com funcionen les patents? Com puc fer música electrònica? I art electrònica? Què és l'evolució? La resposta a aquestes preguntes és en l'agenda s'aquesta setmana.

Dimarts 19 de desembre

«Vies, ponts i ports romans»
Museu d'Arqueologia de Catalunya, 19h.
www.mac.es

«Jornada Formativa sobre patents»
organitza Centre de Patents de la UB
i Oficina Española de Patentes y Marcas
aula N06G de la Facultat de Física, 9:30 h.

«Taller de creació de música electrònica»
B. Vila de Gràcia, 19 i 21/12, 19h.

«Incidència social i política en favor de la Sobirania Alimentària»
Sala de graus de la Facultat de Veterinària, UAB, 19-20/12, 9,30h.

Dimecres 20 de desembre

«Què és l'evolució?»
a càrrec de Stephen Stearns, Universitat de Yale
Sala d'actes de la Facultat de Ciències, UAB, 12,30h.

Dijous 21 de desembre

«Resfest»
Espacio Movistar (Fòrum Barcelona), 21-23/12, 18h.
www.resfest.es

NANOTECNOLOGIA: CAP "GREY GOO" A LA VISTA

Una massa gris de partícules nanotecnològiques que s’auto-repliquen, envaeixen el món i penetren en el nostre cos. Aquest podria ser l’escenari de la humanitat si la nanotecnologia escapés del seu control. La difusió del “Grey Goo” la va imaginar Eric Drexler, l'enginyer que el 1986 va preveure l’adveniment de la era de la nanotecnologia. El 5 de desembre uns investigadors van alertar que un tipus de partícules nanotecnològiques, els nanotubs de carboni, podrien ser altament contaminants si es dispersessin a l’aigua.

• Hi ha uns 300 productes nanotecnològics ja comercialitzats

• Els investigadors han proposat un full de ruta contra les “nano-malaties” i la “nano-contaminació”

Molt abans de Drexler, el físic i premi Nobel Richard Feynmann ja havia apuntat a les enormes possibilitats del món nanomètric. Avui en dia, ja no es tracta d’una línia d’investigació prometedora, sinó d’una sòlida realitat. Hi ha uns 300 productes nanotecnològics ja comercialitzats: des d’aliments fins a cremes solars. El 2005, el seu valor era de 32 mil milions de dòlars. La investigació en aquest camp és molt activa a Espanya i a tot el món.

Tanmateix, segons els investigadors no cal preparar-nos per a l’arribada del "Grey Goo". Amb una correcta previsió i gestió dels riscos, les potencialitats de progrés de les nanotecnologies es podran desenvolupar sense efectes perillosos. El risc de les nanopartícules coincideix sovint amb la causa del seu èxit: la seva dimensió reduïda. Aquesta és comparable amb la de les proteïnes i dels elements de la cèl•lula i els permet travessar la membrana cel•lular. Gràcies a aquesta propietat i també a la seva forma i solubilitat, les nanopartícules podrien interaccionar amb els mecanismes bàsics de l’organisme com a agents tòxics i difondre’s en l’ambient com a contaminants.

“Sovint la recerca en la comprensió i prevenció del risc té una prioritat baixa en el món competitiu de la propietat intel•lectual, del finançament de la recerca i del desenvolupament tecnològic”, explica l’expert mundial de nanotecnologia Andrew Maynard en un article publicat a Nature el 16 de novembre passat. L’equip de l'investigador ha proposat un full de ruta de prioritats per evitar que apareixin les “nano-malaties” o la “nano-contaminació”.

• En 12 mesos: aprovació de projectes d’avaluació del risc a tot el món

• En 3-10 anys: mesurar l’exposició humana a nanomaterials dispersos a l’aigua o a l’aire

• En 5 anys: preveure els efectes a llarg termini dels nanomaterials en l’organisme

• En 10 anys: fer models de la difusió dels nanomaterials en l’ambient i en l’organisme

• En 5-15 anys: mesurar la toxicitat dels nanomaterials

El full de ruta de Maynard respon també a una sensació difusa a la comunitat científica. La nanotecnologia és la millor candidata a generar una nova polarització violenta de l’opinió pública semblant a la que envolta el món dels organismes genèticament modificats(OGM). Segons un estudi publicat el novembre a Nature Nanotechnology, l’opinió pública és relativament neutral respecte a aquest tema. La percepció de perillositat de les nanotecnologies està per sota de la dels OGM, dels pesticides i de l'enginyeria genètica. A més, els entrevistats minimitzen la perillositat d’una aplicació nanotecnològica si en veuen una utilitat evident. Els autors de l’estudi suggereixen que una política de transparència total per part de centres d’investigació i institucions és fonamental perquè la situació no es decanti cap a posicions més polaritzades.

QUINA LLENGÜA PARLA INTERNET?

“hoang hoang” , “kyan kyan” , “gav gav” , “ham ham” ... hi ha milers de maneres d'imitar el lladruc d’un gos. La diversitat lingüística és un dret, especialment important per les persones que parlen llengües minoritàries. Pero el multilingüisme és sobre tot una oportunitat per a tota la humanitat. Tanmateix, dels milers de llengües que es parlen en el món, una bona part està en perill d’extinció. La UNESCO ha dedicat molts esforços a definir de manera objectiva i mesurable la vitalitat (i la mortalitat) de les llengües (1,2,3). Uns dels resultats són l’Atles de les llengües en perill (de moment la versió en línia inclou només les dades d’Àfrica), o el Llibre vermell. Segons aquest últim, les llengües vives més febles a Espanya són, a mès del Basc i l’Aranès, l’Asturià, el Lleonès, l’Aragonès i el Mozàrab. La Unió Europea té una convenció especialment dedicada a la defensa de les llengües minoritàries a dintre de les seves fronteres. Amb el mateix objectiu, la UNESCO está intentant definir unes estratègies de referència, uns “bons comportaments” que tots els estats haurien de posar a la pràctica. Una de les línies-guia en aquest sentit és afavorir el multilingüisme en el ciberespai (1,2). S’està escanejant la web per mesurar la diversitat lingüística d’Internet (1,2,3,4,5,6,7,8,) Un cas positiu en aquest àmbit és justament el del català (1,2,3).

AGENDA 10/12-16/12

Hem de pagar el 10% més per a l'energia elèctrica? Quins efectes té l'explotació petrolera en l'home? Reciclatge=art? Què han fet d'important els gunayadors dels premis Nobel de l'any 2006? Qui comunica ciència a Catalunya? I quina ciència han de conèixer els ciutadans? La resposta a aquestes preguntes és en l'agenda s'aquesta setmana.

Dilluns 11 desembre

«Els premis Nobel de l'any 2006»
11-13 i 18-19 de desembre, a les 19h
Institut d'Estudis Catalans
C. del Carme, 47
www.iec.cat

«Anorèxia i bulimia»
Cicle de conferències "Medicina i salut al segle XXI"
a càrrec de Lourdes Muñoz (Hospital Sant Joan de Déu)
a les 19 h.
Casa Golferichs
Gran Via 491

Dimarts 12 desembre

«Per un preu just de l’energia»
a cèrrec d’Ignasi Puig, ENT medi ambient i gestió
a les 19h
Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat
C/ Comte de Santa Clara, 8-10
www.bcn.es/biblioteques

« Dona, societat i ciència »
Dimarts 12 de desembre, a les 17h
CosmoCaixa
C. Teodor Roviralta, 47-51
www.fcri.es/jornadadona

« Els efectes de l'explotació petrolera en el medi i en l'home »
Tertúlies “El Club dels llunàtics”
a càrrec de Raúl Aguado, president de Medicus Mundi
12 de desembre, a les 19h.
Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella

«Una visió general de l'estat dels rius espanyols»
a càrrec de Miquel Alonso, URS Barcelona.
a les 19 h.
Institut d'Estudis Catalans
C. del Carme, 47
www.iec.cat

Dimecres 13 desembre

«Qui som? Un Mapa de la Comunicació Científica a Catalunya»
a les 16h
Institut d'Estudis Catalans
C. del Carme, 47
www.iec.cat

Dijous 14 desembre

« Medicina a l'antiga Roma »
(Cicle de conferències "Cicerone")
a càrrec d'Arturo Pérez, Universitat de Lleida
a les 19h.
Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC Barcelona)
Pg. de Santa Madrona, 39-41 (Parc de Montjuïc)
www.mac.es

«Els coneixaments científics de tots els ciutadans. Quins han de ser? La resposta dels professionals»
Plataforma Ciència i Societat
a càrrec d'Arturo Pérez, Universitat de Lleida
a les 18h.
Ateneu Barcelonès
C/ Canuda, 6

Divendres 15 desembre

« DRAP-ART’06 »
Festival de reciclatge artístic
del 15 al 17 de desembre
CCCB
C. de Montalegre, 5
www.drapart.org

«Ciencia, tecnologia e instrumentación: un modelo de aproximación histórica»
a càrrec de Víctor Guijarro, Universidad Rey Juan Carlos.
a les 19 hores
Institut d'Estudis Catalans
C. del Carme, 47
www.iec.cat

AGENDA 2/12-9/12

Des d'aquesta setmana, comencem a publicar al bloc una agenda de la setmana científica a Barcelona. Envieu-nos els events que voleu que surtin a la agenda!

El taller
«Que difícil és veure el cel»
Diumenge 3 de novembre, a les 12 i12.30h
Museu Marítim
Av. de les Drassanes, s/n
www.diba.es/mmaritim

L’obra de teatre
«Automàtics» de Javier Dualte
fins al 17 de desembre
Sala Muntaner
C. de Muntaner, 4
www.salamuntaner.com

El museu
Museu Agbar
dia de portes obertes
Diumenge 3 de desembre
Carretera de Sant Boi, 4-6
Cornellà de Llobregat
www.museuagbar.com

L’exposició
«Ràdio S.I.S. Sistemes d'Inoculació Sonora»
de David Armengol i José Antonio Delgado
fins al 17 de desembre
Espai E Art
C. de Torrijos, 68
www.hempreslaradio.net

QUINA ETIQUETA PER A LES ETIQUETES?

Niacina, rivoflavina, tiamina, folacina, ... l'etiqueta d'una senzilla caixa de cereals pot ser un autèntic misteri. Per altra banda, qui perd el temps llegint les etiquetes? Doncs, més d'una persona, segons aquest estudi del Centre de recerca sobre les relacions amb el consumidor en el sector alimentari danès. El estudi demostra que allò que un consumidor llegeix en una etiqueta pot arribar fins i tot a modificar les seves percepcions del producte.

En el programa del dissabte, Jesús Contreres ens ha parlat de la nostra relació amb les etiquetes des del punt de vista antropològic, un dels temes que s’investiguen en el centre de recerca del qual forma part. Per altra banda, Claudi Mans ens ha donat unes eines per desxifrarel misteri del les etiquetes . Aquí hi ha unes consideracions sobre aquest tema, que ell mateix ha penjat a la web.

• Penseu que les etiquetes ens enganyen?

• Esteu d’acord amb les etiquetes “bio” o “eco”?

• Què faríeu davant d’un producte amb l’etiqueta “ogm”?

Si voleu entrar en el debat, envieu-nos comentaris, experiències, documentació, etc. fent servir l’enllaç “comenta” aquí sota o l’enllaç “Escriu-nos!” (per enviar textos més llargs) a dalt a la dreta.

“ARTÍFICS” I “CIENTISTES”

Tan lluny, tan a prop. Art i tecnociència són avui dos extrems que es toquen. La pràctica profesional és totalment diferent en els dos sectors. Tanmateix, es mutlipliquen els punts de trobada. Orion, l'espectacle del coreògraf Cesc Gelabert, enllestit amb la col·laboració de l'expert de neurociències Oscar Vilarroya, és un d'aquests punts. Hi ha artistes que generen tota la seva creació a la frontera entre art, ciència i tecnología. Per aquests creadors no és una utopia que el coneixement científic i l'artístic estableixin un intercanvi. I que l'intercanvi vagi en les dues direccions. Per aquests exloradors, Espanya encara no és un habitat ideal.

• La Generalitat va premiar un projecte que l'ICAC havía descartat financiar, segons explica Roc Parés.

• Els objectius de la ciència? No els ha de fixar només la ciència, segons Stephen Wilson.

Un espai pensat perquè les persones autistes se sentin bé. És el projecte que va donar la volta a Europa el 2004, realitzat amb la participació de Roc Parés, artista i professor investigador de l'Intitut de l'Ausiovisual (IUA). “És una instal·lació que dóna estímuls visuals, tàctils i sonors als usuaris. Peró també detecta els seus moviments. I adapta els estímuls per evitar que els usuaris caiguin en un estat de moviments repetititus. La repetició obsessiva és típica de les persones autistes i és un símptoma de malestar. L'objectiu de la instal·lació no és curar. Sinó donar als usuaris un espai de benestar”. L'equip del projecte inclou, a més de l'artista, enginyers i psicòlegs de tota Europa, entre els cuals una experta en autisme, Francesca Happé. “Una evaluació científica externa va afirmar que efectivament els usuaris sortíen de l'intal·lació amb un nivell de benestar més alt”

No obstant això, el projecte de Roc Parés está a l'espera de trobar un espai definitiu. Parés va participar en la redacció del Llibre Blanc sobre Art, Ciència i Tecnología, promogut per la FECYT. “Espanya té un gran dèficit d'inversió en recerca científica: gairebé no hi ha recursos per fomentar l'interacció amb l'art. Un artista pot trobar grups de científics oberts al diàleg. Però difícilement es convertirà en un “client” per a aquells grups. Una empresa els hi pot encarregar un aparell. Un artista no, perquè no té recursos. L'estat hauria de reconeixer que també la investigació artística és una forma de coneixement. I donar els recursos perquè els projectes artístics tinguin un lloc a les universitats públiques i els artistes puguin interactuar amb els investigadors en condicions de paritat.” De moment no és així. Segons explica Parés, Antoni Abad va rebre el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat pel mateix projecte al cual l'ICAC havia rebutjat el finançament poc abans.

I pensar que la retroalimentació entre art i ciència no és una novetat. “És natural pensar en Leonardo Da Vinci”, comenta Pau Alsina, director d'ArtNodes, publicació de referència del sector que estrenará nou disseny i nous continguts dijous que vé. “Ernst Haeckel va juntar art i biología, Le Curbousier va ser influenciat per la matemàtica de Poincaré, Mondrian per la relativitat... Sense cap dubte, els resultats d'Einstein van ser una de les fonts d'inspiracó més fortes de l'art del segle XX.”
“Tant la teoria musical com la tecnología dels instruements es van desenvolupar en paral·lel amb la ciència: Bach va ser un gran tecnòleg”, explica Xavier Serra, de l'IUA. “Aquesta relació es va perdre amb el romanticisme. Ara és més viva en camps com l'arquitectura o el disseny, on la compentració és màxima. Però també en la música s'están reconstruint ponts”. “Avui la convergència s'està accelerant”, segueix Alsina, “perquè tots fan servir les mateixes eines per crear: l'ordinador i la xarxa”.

Pero l'intercanvi art-ciència no és unidireccional. “Quins són els objectius de la ciència? Aquesta és una pregunta que no ha de contestar només la ciència, sinó tota la societat”, explica Stephen Wilson, artista americà convidat a Now per parlar de creació i recerca. “La diversitat de visions és bona. Els ordinadors van ser inventats pels científics. Tanmateix, fa 25 anys cap científic tenia el mínim interés perquè es produís un microcomputer . Aquesta exigència va venir d'altres sectors. L'art pot aportar molt en aquest sentit”. La visualització de l'informació és un dels sectors científics on s'entan fent servir més eines de les arts visuals. Representar objectes complexos com una cel·lula o la xarxa internet en una imatge no és fàcil, pero és fonamental per fer-se'n una idea científica.

“La retroacció art-ciencia ja és una realitat en els MediaLabs”, explica Pau Alsina. “ Allí les preguntes de l'art i els avenços de la ciència generen noves aplicacions. Els més importants a Espanya són el MediaLabMadrid i l'Arteleku. “Però la situació és incomparable amb llocs com el ZKM de Karlsruhe o l'Ars Electrónica Center de Linz”, afegeix Parés. “Allí hi ha una inversió pública important, els projectes artístics passen una selecció anónima semblant al peer-review i les institucions no busquen només un retorn d'imatge, sinó també de continguts”.

• INFOMACIÓ I TEORIA
  • ArtNodes
  • Yasmin
  • Aminima
  • E-journal Mecad
  • ArtFutura
  • Mediaarthistory

• EVENTS I FESTIVALS
  • ArtFutura
  • Resfest
  • Now

• CENTRES I GRUPS
  • IUA
  
  
  • Hangar
  • Mecad
  • Phonos
  • Mosaic
  • Metrònom
  • OCaos