[tema]TENIU MÉS RECEPTES DELICIOSES CONTRA LA HIPERTENSIÓ?

El programa

Notícies sobre el cor

[tema]CREIEU QUE SEGUEIXEN SENT PIONERS ELS CINETÍFICS QUE FAN RECERCA ALS POLS?

VIDEO: "INVESTIGADORS POLARS: ADDICTES AL GEL"

La ciència dels pols

[tema]PER QUÈ POSEM POCS LÍMITS A L'HORA D'EDUCAR ELS FILLS?

VIDEO: ADOLESCÈNCIA, UNA ETAPA A CONTRARELLOTGE

[tema]PER QUÈ TENEN ELS NENS UNA IMATGE DELS CIENTÍFICS TAN ESTEREOTIPADA?

VIDEO: TÉ FUTUR DEDICAR-SE A LA CIÈNCIA?

Gairebé una tercera part dels europeus creu que el sol dona la volta a la terra i gairebé una quarta part que els humans van conviure amb els dinosaures, segons l’Eurobaròmetre de 2005. Si aquesta és la imatge de la ciència al món desenvolupat no sorprèn que la imatge dels científics encara estigui plagada d’estereotips. Un home blanc, de mitjana edat (o més gran), amb bata blanca, ulleres i barba: aquesta és la imatge predominant als Estats Units, segons un estudi de 2002 de la US Science foundation(1,2).

El portal Recerca en acció, promogut per l’Agaur i la Direcció general de recerca de la Generalitat de Catalunya, ha investigat la imatge dels científics d’un grup de nens i nenes catalans, aprofitant la iniciativa “Dibuixa un científic”, realitzada durant la Festa de la Ciència. Els investigadors, coordinats per Teresa Escalas han fet servir el DAST(“Draw-a-scientist-test”)(1,2,3). Aquest protocol, inventat per Margaret Mead i Rhoda Métraux als anys ’50, va ser formalitzat per David Chambers als ’80 i des de llavors s’ha fet servir a tot el món amb algun precedent a Espanya.

Els resultats descoberts són preliminars i amb una precisió limitada, degut als biaixos en la tria dels nens que han dibuixat. Tanmateix, els dibuixos (1,2) revelen resultats interessants i en acord amb allò que s’ha observat en països amb les mateixes condicions culturals i socioeconòmiques de Catalunya. Els joves catalans tenen una imatge positiva dels científics, encara que també molt estereotipada: la gran majoria són homes, es dediquen a la química i treballen dins d'un laboratori. Els orígens d’aquests estereotips posen ser diversos: la influència del cine (1,2,3,4), de la televisió, de la literatura o fins i tot de la mitologia...

Vosaltres què en penseu: per què tenen els nens una imatge dels científics tan estereotipada?

[tema]LA INTEL·LIGÈNCIA ESTÀ ESCRITA EN ELS GENS?

VIDEO: ELS NEANDERTHALS, UNA ESPÈCIE ENIGMÀTICA

La presumpta "intel·ligència superior" dels homes respecte a les dones o dels blancs respecte als negres ja no es defensa amb les argumentacions racistes tradicionals. Alguns científics importants s'ha apuntat a aquesta visió fent servir tot el pes de la seva autoritat i a la vegada ignorant l'evidència científica al respecte. És el cas de Lawrence H. Summers, ex-rector d'Harvard que va defensar que el desequilibri de gènere al món de la ciència es podia explicar amb diferències cerebrals. O del descubridor de l'estructura de l'ADN, James Watson, que va afirmar que els negres serien genèticament inferiors.


Però que se sap veritablement sobre les basis genètiques i neurals de les facultats més refinades de l'ésser humà? La complexitat i la dificultat de reconstuir la cadena que va des dels gens fins a capacitat superiors (com el llenguatge), passant pel cervell, va se el tema central de la xerrada de Faraneh Vargha-Khadem, el dijous passat a Barcelona. Vargha-Khadem va descobrir el 2001 un gen fonamental per desenvolupar la facultat de la parla. A la pregunta de quina és la seva opinió sobre les declaracions de Summers i Watson, va contestar que la "capacitat de parlar" és innata i igual per a tothom. El seu desenvolupament i l'excel·lencia en l'ús del llenguatge es deu a factors ambientals (educatius, socials i culturals) i no genètics.

Neurogenètica del segle XXI: El do de la parla
(a càrrec de Faraneh Vargha-Khadem: resum i MP3)

[tema]PODEN CONVIURE ELS OCELLS AMB ELS AVIONS?

VIDEO: COM S'EDITA UNA GUIA D'OCELLS?

Poden conviure els ocells amb els avions?

Una sèrie d'enllaços per fer-se una opinó:

Reserva Natural del Delta del Llobgat
Ocells rars del Delta del Llobregat
"Inmigrantes" con plumas
Un paraíso a las puertas de Barcelona
Un petit paradís al costat de Barcelona

Josep del Hoyo
Lynx Edicions
Institut Català d'Orintologia

SEO/Birdlife
Depana

The Internet Bird Collection
Important Bird Areas

[tema]HI HA MÉS BONS METGES QUE METGES BONS?

Metges estressats, metges que no escolten, metges que no saben comunicar. Molt sovint els pacients descriuen d’aquesta manera els professionals de la salut amb es quals entren en contacte. Segons alguns, aquesta situació es deu a la « falta » de metges. Es preveu una davallada en el nombre de facultatius a Espanya en els propers anys. I la situació catalana no és una excepció.

Els metges han expressat més d’una vegada el seu malestar i els pacients viuen les conseqüències d’aquesta situació sobre tot en les llargues llistes d’espera. Una situació especialment greu, considerant que el nombre de facultatius per habitant, a Espanya, és un dels més alts del món. Tanmateix, la seva distribució en el territori i per especialitat és molt desequilibrada. A més, la figura del professionals paramèdic que faci tasques avui encomanades al metge encara no està prou desenvolupada. Finalment, la demanda exagerada per part del pacient en una societat hipermedicalitzada també juga el seu paper.

L’equilibri numèric entre demanda i oferta és una qüestió fonamental per al futur del la sanitat pública. Però només és una part del problema. Segons alguns professionals, no només calen més metges, sinó metges “diferents”. És el problema que ha plantejat Ciril Rozman al programa i que des de fa temps remarquen els metges humanistes (1,2,3). Calen més bons metges o més metges bons?

[tema]S'HA DE TAXAR LA RECOL•LECCIÓ DE BOLETS?

VIDEO: BOLETS, MANUAL D'INSTRUCCIONS

La recollida de bolets és una activitat de lleure o una agressió al bosc? Segons el Consorci Forestal de Catalunya (la associació que agrupa el propietaris de boscos familiars de la comunitat autònoma), molts boletaires aprofiten econòmicament dels fruits del bosc, que recullen gratuïtament, sense compartir les seves entrades amb els propietaris o les comunitats que han de pagar el cost del manteniment del bosc. A més a més, l’activitat boletaire implica la invasió dels espais naturals per part de cotxes i 4x4 i la seva contaminació amb residus i escombraries. El mateix departament de Medi Ambient de la Generalitat es va plantejar posar un impost per aquest ús del bosc, tal i com es fa en altres països (per exemple Itàlia), on els boletaires han de demanar una autorització, que costa una desena d’euros. Segons les estimacions econòmiques fetes per Medi Natural, els quilos de rovellons que es cullen anualment als Pirineus suposen un milió d'euros d’entrades. A Espanya, hi ha hagut més d’un cas de municipi que ha demanat un impost als boletaires, com ara Esterri de Cardós, a Catalunya i els municipis de la vall d’Ultzama, a Navarra. Aquestes mesures han desencadenat un fort rebuig (1,2) per part dels boletaires, que consideren que es tracta d’una privatització del bosc, que castiga el seu ús tradicional a favor d’un ús industrial molt més perillós. Els beneficis industrials dels productes forestals i la relació entre bosc i societat van ser un dels temes del 2n Congrés Forestal Català, el setembre de 2007. Se’n tornarà a parlar a desembre, a Còrdova, en l’àmbit de la trobada Worldfungi2007.

Enllaços relacionats:
Societat Catalana de Micologia
Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB (on treballa Josep Girbal)
Proyecto Flora Micológica Ibérica (1,2)
Noms populars de bolets
El canvi climàtic i els boscos: mitigació, vulnerabilitat, adaptació, de Jaume Terradas
Concurs fotogràfic de Wordlfungi2007

[tema]DAWKINS: UNA AJUDA PEL CREACIONISME?

VIDEO: CIÈNCIA I DÉU

Amb el seu llibre "The God delusion"(1,2,3), el biòleg Richard Dawkins (famós entre d'altres coses pels seus llibres de divulgació) declara guerra a la religió i molt especialment al pujant creacionisme. Però, li està fent un bon servei a la ciència? O potser el lobby creacionista li haurà d'agraïr l'ajuda? Vet aquí les ressenyes del llibre fetes per Nature i Science.

[tema]ROBOTS, MITE I REALITAT

VIDEO: ROBOTS, MITE I REALITAT

[tema]LA MEDITACIÓ, A DEBAT

VIDEO: MEDITACIÓ I SALUT

Fer més eficient el processament de la informació en el cervell i alleugerir el dolor dels malalts d’artritis reumatoide. Aquest efectes sobre el pensament i la salut són els últims en incorporar-se a una llarga llista de virtuts de la meditació reconegudes com a plausibles pels científics. Les arrels de la meditació són a l’Orient però avui moltes persones la fan servir fora del seu context tradicional o religiós com a una forma de medicina fonamentada en la interacció ment-cos.

El passat juliol, el Centre Nacional de Medicina Complementària i Alternativa (que forma part del Institut Nacional de Salut nord-americà) va fer públics els resultats del estudi “Pràctiques de meditació per a la salut: estat de la recerca”. L’estudi investiga les evidències i les limitacions de la investigació sobre la meditació. Per un costat, mostra algunes evidències que suggereixen que la meditació s’associa a uns efectes potencialment benèfics sobre la salut. Per l’altre, afirma que “una conclusió definitiva sobre el paper de la meditació en la curació no es pot treure sobre la base de les evidències disponibles. En un futur, la investigació ha de ser més rigorosa”. Diversos investigadors han criticat l’enfocament de l’estudi, acusant els autors d’ignorar una part de les evidències.

[tema]CINC DÈCADES D'EXPLORACIÓ ESPACIAL

VIDEO: CINC DÈCADES D'EXPLORACIÓ ESPACIAL

[tema]BCN: CONTAMINACIÓ QUE MATA

VIDEO:"Tubs d'escapament, les altres cigarretes"

Més de mil morts cada any: és aquest el preu que paga l'Àrea Metropolitana de Barcelona per estar per sobre dels nivells de contaminació establerts per la Unió Europea. Aquest és un dels resultats més impactants d’un estudi coordinat per Nino Künzli, del CREAL, i promogut per la Generalitat.

Segons l’estudi, els nivells de contaminació atmosfèrica de Barcelona i de les 57 localitats del seu entorn són dels pitjors d'Europa. Són superiors als de Londres, però també als de Los Angeles, Mèxic o Nova York i només són superats per Nova Delhi, per Pequín i cinc metròpolis més de nivell socioeconòmic molt inferior a la capital catalana.

En la darrera dècada, nombrosos estudis han confirmat que l’exposició als nivells actuals de contaminació atmosfèrica provocada per l’home origina una àmplia gamma d’efectes perjudicials per a la salut, des de malalties diverses fins la mort.

Si els nivells mitjans anuals de partícules en suspensió a l'ambient es reduïssin a l'estàndard de la Unió Europea (40ug/m3), hi haurien aproximadament 1200 morts menys cada any i l'esperança de vida augmentaria cinc mesos. A més, s’evitarien 600 hospitalitzacions cada any relacionades amb malalties cardiorespiratòries, hi haurien 1.900 casos menys de bronquitis crònica en adults, 12.100 casos menys de símptomes de bronquitis aguda en nens i 18.700 atacs d'asma menys en adults i nens cada any.

Els contaminants emesos pels automòbils i els camions són un motiu de preocupació especial pel que fa a la salut. En particular, ho són les partícules en suspensió inhalables (PM10) –partícules minúscules, de 10 micròmetres o menys, d’origen sòlid o líquid suspeses a l’aire– i el gas diòxid de nitrogen (NO2). Totes dues substàncies, principalment originades pel trànsit, sobrepassen sovint els estàndards actuals fixats per protegir la salut.

Crònica d’El País

Crònica d’El Periódico

[participació]Ecologia per estalviar

I TU, QUÈ FAS CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC?

Jo proposo la web www.ecoestalvi.cat ja que ofereix a tots els que no siguin ecologistes una bona raó per respectar el medi: l'estalvi econòmic.

Albert

[tema]LA "LLEI DEL SEXE"

VIDEO: "El món fora d'equilibri"

“Si l’activitat sexual de les persones es reflectís en alguna característica física seva, per exemple l’alçada, veuríem nans i gegants passejar pel carrer”. Ho diu Eugene Stanley, entre el 100 físics del món més citats pels seus treballs, guardonat amb la prestigiosa Medalla Boltzmann. Stanley, que va donar una xerrada en l’àmbit del festival “Fora de l’equilibri”, sap del que parla. El 2001, va estudiar les relacions sexuals d’ una comunitat d’estudiants suecs. D’aquesta anàlisi va descobrir que hi ha una llei amagada, però molt clara matemàticament, que determina el nombre d’intercanvis sexuals entre les persones. Per què un físic es dedica a aquests temes? “Primer de tot, per curiositat”, contesta Stanley. “En segon lloc, perquè es poden fer servir les eines matemàtiques i la mentalitat de la física també per estudiar problemes socials. Finalment, perquè entendre com funciona els sexe ens pot ajudar a lluitar contra les malalties que es difonen per aquest canal”.

Els « gegants » del sexe

“L’alçada de les persones és una quantitat molt homogènia”, explica Stanley. Si la mitjana és 1,70 m, serà difícil trobar persones molt més altes (o més baixes). Trobar algú que tingui el doble d’aquesta alçada (3,40 metres!) és molt rar. El triple, impossible. En altres paraules, qualsevol persona del planeta no serà ni molt més alta ni molt més baixa d’1,70. Per aquesta raó, es poden fer cadires, cotxes, habitacions etc. de mida estándar i estar segurs de que gairebé tots els individus hi cabran.

“Ara fem el mateix raonament per les relacions sexuals ”, continua el científic. Es pot pensar que passa el mateix que amb l’alçada : la majoria de la població té més o menys el mateix nombre de parelles sexuals al llarg de la seva vida, tret d’uns pocs individus hiperactius (o que es guanyen la vida amb el sexe). “Doncs, l’anàlisi de les dades revela que aquesta imatge és completament equivocada”, replica Stanley. Primer de tot, els “gegants” del sexe són uns veritables titans. És a dir, poden tenir al llarg de la seva vida un nombre de parelles no només dos o tres, sinó 100 o 1000 vegades superior a la mitjana. Si això es reflectís en la seva alçada, podrien tocar la punta de l’Everest amb un dit. En segon lloc, no és veritat que hi ha una élit hiperactiva. Al contrari, entre els “nans” i els “gegants” del sexe, hi hauria individus de totes les « alçades ». És cert que la majoria de les persones té un nombre de parelles aproximadament igual a la mitjana. Però són molts els que en tenen el doble. Els que en tenen el triple són menys, però són tanmateix un bon grup. Els que quadrupliquen la mitjana són potser una quarta part dels primers: però això en una població gran vol dir molta gent. Per arribar a un conjunt de pocs individus, s’ha de considerar només els que tenen un nombre de parelles milers de vegades superior a la mitjana.

Una llei universal

“El que més conta”, explica Stanley, “és que el nombre d’individus que tenen un cert nombre de parelles segueix una llei matemàtica concreta: la llei de potència. Això vol dir que si enlloc dels estudiants suecs considerem qualsevol altra mostra (suposem, els habitants d’un país on es pot difondre el SIDA), podem estimar quantes persones en aquella població tindran un cert nombre de relacions sexuals. El conjunt d’individus amb un alt nombre de relacions (per exemple, els treballadors del sexe) s’hauran de cuidar més per evitar que l’epidèmia es difongui”.

Stanley és un dels científics que han descobert que la llei de potència s’amaga darrere d’altres fenòmens caracteritzats per una gran complexitat. “Processos naturals com els terratrèmols o econòmics com les crisis financeres, obeeixen a la mateixa llei”. La majoria dels sismes són petites vibracions. Però entre aquestes i els grans cataclismes hi ha una àmplia gamma de sismes d’intensitat intermèdia, distribuïts segons una llei de potència. Així mateix, les crisis financeres només són la « punta de l’iceberg » d'un conjunt de davallades o fluctuacions de totes les dimensions que es produeixen cada dia.


Un aparell contra l’infart

Els estudis de Stanley poden semblar molt abstractes. En realitat són tan pràctics que ja han portat a desenvolupar una màquina contra l’infart. “Nosaltres estudiem les fluctuacions de certes quantitats (el nombre de parelles, la magnitud dels terratrèmols, la intensitat de les crisis…) al voltant del seu valor mitjà. Amb aquest mètode hem descobert que unes fluctuacions anòmales al voltant del temps mitjà entre un batec del cor i el següent revelen que l’òrgan està malalt.” Aquesta observació s’ha concretat en un aparell que està començant a comercialitzar una empresa nord-americana. Consisteix en una banda que embolica el tòrax, mesura els temps dels batecs amb gran precisió i revela si hi ha desviacions anòmales al voltant la mitjana.

[tema]TERRITORI EN XARXA (II)

Aquesta setmana, seguim explorant el món de les entitats compromeses amb la defensa i l'estudi del paisatge a Catalunya.

Pero, si després d'haver vist el reportatge teniu ganes d'anar d'excursió pels Aiguamolls de l'Empordà us reenviem primer a una magnífica ruta pel parc i a l'Associació d'Amics dels Aiguamolls.

Us racomanem de llegir, abans de partir, aquest "glossari del paisatge".


Fundacions i associacions:


Fundació Territori i Paisatge

Xarxa de custòdia del territori

Eurosite


Centres de recerca:


Societat Catalana d'Ordinació del Territori

Laboratori d'Anàlisi i Gestió del Paisatge

Institut d'Estudis Territorials


Institucions:


Departament de Política Territorial

Territori, Paisatge i Urbanisme a la Web de la Generalitat

Pàgina d'Urbanisme i Terriori de la Diputació

Institut del Paisatge Urbà de l'Ajuntament de Bcn

[tema]La Col·lecció Sabater Pi

La Col·lecció Sabater Pi, a la Bibliotèca de la UB

Buscador de la col·lecció

Dibuixos de Sabater Pi en la col·lecció

"El dibuix botànic de Jordi Sabater Pi"

Entrevista d'El Mundo

Entrevista d'Omnium Cultural

La pàgina-web de Floquet de Neu, a la UAB

L'estupenda "Primate Gallery"

El grup HOMINID, de la UB

La Unitat de Paleo-etologia Homínida, de la UB

El Projecte Gran Simi

L'associació Darwin per a la preservació de titis i tamarins

[tema]LA SALUT, EN FEMENÍ

"Histèria". Així es van classificar els símptomes d'una intoxicació que va afectar desenes de treballadores de l'hospital Vall d'Hebron, el 1994. El sexe de les pacients va reduir les possibilitats d'una diagnosis precoç, segons Carme Valls, que va presentar una moció al Parlament de Catalunya sobre aquest cas. La medicina s'ha fet majoritàriament per homes i per a homes i en casos com aquests s'en veuen clarament les conseqüències.

El cor de les dones batega més ràpidament que el dels homes. Les neurones consumeixen quantitats diferents de dopamina. El metabolisme processa l'alcohol de manera diferent. El sistema immunitari és més eficient contra els virus. El risc d'atac de cor després de la menopausa és quatre vegades més gran. Dades com aquestes i moltes altres posen en evidència la importància de la nova "medicina basada en el gènere".

Per una banda, les desigualtats socials entre homes i dones produeixen situacions patològiques. Per l'altra, les patologies que afecten les dones són sistemàticament infravalorades. L'aspirina es prescrivia com a remei i mesura de prevenció contra l'infart. Recentment, però, es va descobrir que aquests efectes són més limitats en les dones. La raó del descuit? Els assaigs s'havien fet majoritàriament amb homes. En general, es poden detectar uns importants biaixos de gènere a l'assistència sanitària.

Aquests temes es van tractar a Barcelona durant la trobada "Mujeres y hombres: salud, ciencia y tecnología" (es poden descarregar uns articles divulgatius inspirats en les ponències), es poden veure a l'exposició "Dona: un cos, una vida", de la qual hem parlat al programa, i es tractaran de manera científica al proper congrés de la Sociedad Española de Salud Pública.

La investigació en aquest àmbit és molt activa. La "Red Género y Salud" reuneix la majoria dels investigadors, entre els quals grups de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, de la Universitat de Girona, i del Centre d´Anàlisi i Programes Sanitaris. El "Grupo de Género y Salud Pública" del SESPAS reuneix professionals de tot Espanya. Finalment, l'Organització Mundial de la Salut promou el programa "Dona, gènere i salut".

Per a qui es vulgui mantenir informat, el SESPAS publica un butlletí i el Centre d´Anàlisi i Programes Sanitaris una revista, "Mujer y Salud". Eleusis, la ciutat de les dones a la xarxa, té un apartat sobre salut. Finalment, la pàgina GineWeb, de la Universitat de Saragossa, promou el GineBlog. Els professionals poden consultar informació especialitzada posada a disposició per la Junta d'Andalusia i una col·lecció de "bones pràctiques" de medicina de gènere.

Entre les institucions actives en aquest front hi ha l'Institut Català de la Dona, el Centre Municipal de Recursos i Informació per a les dones (CIRD), i l'Observatori Salut i Dona. Entre les associacions (moltes llistades a la web del CIRD), es poden destacar Dones en Xarxa i Xarxa de dones per la salut.

Per concloure, un petit "test" per a qui vulgui comprovar las seva "consciència de gènere" per al que fa la salut.

[tema]PAISATGE EN XARXA

Aquesta setmana us animem a enviar-nos enllaços de persones, iniciatives i associacions compromeses amb la defensa del paisatge de Catalunya. Comencem nosaltres, donant els enllaços d'alguns dels convidats al programa. Le imatges que acompanyen aquesta entrada són de l'escola de paisatge d'Olot i Terrassa.

Observatori del Paisatge

Toni Sala

[tema]UNA CONVERSA ININTERROMPUDA

La comunicació entre ciència i poesia s’ha tallat? No, segons Eugene Garfield. L’inventor del “Web on knowledge”, l’eina informàtica principal per explorar les publicacions tècniques, apunta a que el nombre de cites entre articles científics i humanístics és sorprenentment gran. Garfileld ha reflexionat més d’una vegada sobre la connexió entre poesia i ciència. El paper de la metàfora en les dues disciplines i la relació entre creativitat poètica i creativitat matemàtica són algunes de les connexions més importants.

Ciència i poesia, totalment compenetrades a l’Edat Mitjana, no han deixat mai de parlar-se. Un dels exemples més famosos, en el passat recent, és el poema d’Erasmus Darwin sobre la teoria científica del seu nebot, el famós Charles. Durant la passada Setmana de la Poesia de Barcelona, hi va haver diversos moments de trobada entre les dues disciplines. (1,2).Alguns recursos imprescindibles per tenir un panorama de la “poesia/ciència” en català i en castellà i sobretot per llegir una selecció molt acurada de textos són:

• El número 62-63 de la revista “Reduccions”, editat per David Jou
• El projecte Ciencia y Sugerencia
• El recull de poesia i ciència de Madri+d
• El projecte QuarkPoesia

I per als que no en tenen prou, els “Cent milions de milions de poesies” de Raymond Queneau.