18.5.07

[tema]QUAN LA CONTAMINACIÓ ATACA EL CERVELL

Per eliminar una plaga de formigues van provocar danys permanents al sistema nerviós d'una vintena de persones. Va passar a l'hospital de la Vall d'Hebron,a Barcelona, el 1994. Poc després d'una fumigació anti-formigues, alguns treballadors van acusar malestar. Però no va ser fins el 1996 que se'ls hi va diagnosticar una intoxicació química múltiple, que implicava, entre d'altres coses, la incapacitat de concentrar-se i la pèrdua de memòria.

Després d'aquest episodi, va augmentar el control de les fumigacions, que van afectar més de 200 persones a tot Catalunya. Tanmateix, això no vol dir que l'exposició a contaminants químics s'hagi reduït en general. "Aquell va ser una cas extrem. Però la contaminació ens exposa cada dia a substàncies químiques de tot tipus" diu Eduard Rodríguez Farré, membre de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona i del CiMA. "No és exagerat afirmar que la contaminació incrementa la incidència de trastorns neuropsiquiàtrics". No es tracta de malalties específiques, sinó de síndromes o quadres clínics caracteritzats per situacions psicològiques com ansietat, insomni i depressió, però també per trastorns del moviment i de la visió o veritables psicopatologies. "La disciplina que estudia aquests fenòmens, la neurotoxicologia, és molt jove. L'Associació Internacional de Neurotoxicologia té poc més de vint anys".

L'últim treball de Rodríguez Farré és un estudi dels efectes del mercuri orgànic sobre la salut. Una dona embarassada espanyola que mengi tonyina no pot saber amb seguretat si la quantitat de mercuri orgànic que conté està per sota del llindar perillós. "Quan les tonyines entren al Mediterrani per Gibraltar, els pescadors espanyols les pesquen i les venen. El compradors japonesos mesuren la quantitat de metilmercuri del peix i se l'emporten només si està per sota dels seus estandars. La resta va al mercat espanyol i europeu. A Espanya només s'analitzen unes quantes mostres", explica Farré.

El metilmercuri pot generar trastorns de l'aprenentatge i del llenguatge en el nen o nena que ha de néixer. En quantitat més altes, arriba a causar trastorns motors. Finalment, si la quantitat és molt alta, pot provocar trastorns psicòtics. L'origen de la substància és el mercuri inorgànic industrial, abundant en rius com l'Ebre(1,2), per exemple. Aquesta substància no només no desapareix al mar, sinó que el plàncton i les algues la transformen en una substància orgànica, el metilmercuri, que s'acumula en el cos dels grans predadors com les tonyines o els peixos espasa. Així es tanca el cercle que ens porta a menjar les nostres mateixes deixalles.

El metilmercuri i les fumigacions amb organofosforats no són les úniques causes de neurotoxicitat. Són nombroses les substàncies perilloses (els pesticides, els metalls pesats...) que poden causar malalties (fatiga crònica, intoxicacions vàries...). Diversos estudis han apuntat també a que entre les causes del Parkinson hi podrien haver algunes substàncies tòxiques.

En un article publicat el 1998 per l'investigador Dominique Grandgean a Lancet, es van llistar 200 substàncies químiques normalment utilitzades que tenen efectes tòxics de tot tipus (incloent-hi els neuropsiquàtrics). Entre d'altres, les que formen part dels pesticides urbans, de les emissions d'incineradores i centrals nuclears i els estrògens ambientals,

"Actualment hi ha unes 100.000 substàncies químiques al mercat. De 80.000 no se'n coneix la toxicitat, perquè no s'ha fet cap estudi sobre els seus efectes". Davant d'aquesta situació, la Unió Europea va llançar el programa REACH. "Però al cap de cinc anys de discussions, la indústria química ha aconseguit gairebé neutralitzar el projecte". La idea original era imposar el principi de substitució dels materials sospitosos. "Però finalment les empreses han aconseguit que això es dugui a terme només en el cas que sigui "factible i viable"".

6 comentarios:

Fernando Sánchez Santed dijo...

La exposición a sustancias neurotóxicas es un problema de salud pública real, pero poco reconocido. Hasta ahora no ha habido un verdadero esfuerzo público y privado para estudiar, prevenir y tratar los distintos efectos sobre el cerebro. Las afectaciones del cerebro, sea este adulto o en desarrollo, tendrán siempre un reflejo sobre el comportamiento del organismo: sobre sus habilidades motoras, sobre sus capacidades sensoriales, el procesamiento cognitivo o los procesoso sensoriales; incluso algunas psicopatologías parecen estar relacionadas epidemiológicamente con la exposición a tóxicos ambientales.
El tipo de efecto concreto, psicomotor o neurocognitivo, etc, dependerá del tipo de tóxico, del momento y duración de la exposición, de la dosis real, de la susceptibilidad del organismo, etc.
Es necesaria mucho más esfuerzo investigador, desde una perspectiva multidisciplinar, para poder tener un control adecuado de los riesgos de la población ante los diferentes neurotóxicos, potenciales, a los que nos enfrentamos cada día.

michele dijo...

ERRATA:

L'article que lista les duescentes sustàncies tòxiques presents al mercat és de Philippe Grandjean i és de 2006. Vet aquí la referència:

Developmental neurotoxicity of industrial chemicals
Grandjean P, Landrigan P
The Lancet - Vol. 368, Issue 9553, 16 December 2006, Pages 2167-2178

Es pot llegir un resum de l'article fent una registració gratuita en aquesta pàgina:

http://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140673606696657/abstract

michele dijo...

És possible, fonamentant-se en les evidències científiques actuals, redactar dues "llistes negres" 1)dels tòxics més susceptibles de desencadenar psicopatologies i 2)dels trastorns neuropsiquàtrics més estrictament connectats amb agents contaminants?

Jordi Llorens (Dept. Ciències Fisiologiques, UB) dijo...

Per a l'el·laboració d'una llista negra, tenim encara poca informació, però si que tenim alguns candidats. A hores d'ara és absolutament indiscutible l'efecte desencadenant de malalties
psiquiatriques de diverses drogues d'abús, evidentment l'alcohol, també en especial la cocaïna i l'èxtasi i similars, pero també d'una droga que popularment es considera poc perillosa, el cannabis. Pel que fa a contaminants, destaquen algunes exposicions a dosis altes, en particular en ambients laborals: està bastant clara la capacitat d'induir psicosi del mercuri inorgànic (el barreter boig d'Alicia al pais de les meravelles: els barreters eren "gent especial" per l'us de vapors de mercuri en el tractament del feltre) i el disulfur de carboni (emprat en la síntesi de raió i cel·lofana). En intoxicacions per insecticides organofosforats, com en casos similars als de l'Hospital de la Vall d'Hebron, es comença a veure que alguns d'ells poden causar no només els efectes aguts transitoris, característics d'aquesta classe de substàncies o la neuropatia retardada, amb paràlisi, induïda només per alguns d'ells, sino també un tercer
síndrome, amb predomini d'efectes psicopatològics, amb alteracions de la personalitat i les funcions mentals superiors. Un altre gran tema és fins a quin punt l'exposició a determinades substàncies durant el desenvolupament pot afectar la salut mental en l'adult. En estudis animals s'ha cridat l'atenció sobre alguns contaminants persistents, el DDT, els PCBs i altres. Fa
poc s'ha publicat un article d'un estudi epidemiològic a Israel indicant una major incidència d'esquizofrènia en fills de pares tintorers, suggerint un efecte psicopatològic del tetracloroetilè, el dissolvent principal de la neteja en sec (Schizophr Res. 2007 Feb;90(1-3):251-4).

La segona llista que em demanes és molt menys factible amb rigor científic. Podem dir que totes, però que de fet no en sabem cap del cert. En moltes malalties psiquiàtriques es considera que l'ambient i les circumstàncies de l'individu poden contribuir a desencadenar-les sobre una base
genètica, i aquí l'exposició a determinades substàncies sempre pot ser un dels factors. En principi, qualsevol funció cerebral es pot espatllar, i tenim molts exemples de tòxics que alteren funcions específiques per una acció neurotòxica selectiva sobre determinades cèl·lules o circuits neuronals. Però com més complexa és la funció, més complexa és la comprensió. Una degeneració de cèl·lules sensorials de l'oïda causarà sordesa, però l'esquizofrènia o la depressió son malalties molt poc compreses, per a les quals és més difícil que en poguem fer una associació tan diàfana. Probablement, tenim quadres psicòtics o quadres depressius causats per tòxics, però potser seran psicosis o depressions atípiques des del punt de vista clínic. En fi, que tenim molta feina per fer.

jaime dijo...

Os agradezco la información. Lástima que estas advertencias no lleguen a toda la población. Permanecemos en la ignorancia mientras nuestra salud está en peligro.

Un saludo

michele dijo...

Tóxicos que dañan la salud mental, El País, 14/07/2007