[tema]QUAN LA CONTAMINACIÓ ATACA EL CERVELL

Per eliminar una plaga de formigues van provocar danys permanents al sistema nerviós d'una vintena de persones. Va passar a l'hospital de la Vall d'Hebron,a Barcelona, el 1994. Poc després d'una fumigació anti-formigues, alguns treballadors van acusar malestar. Però no va ser fins el 1996 que se'ls hi va diagnosticar una intoxicació química múltiple, que implicava, entre d'altres coses, la incapacitat de concentrar-se i la pèrdua de memòria.

Després d'aquest episodi, va augmentar el control de les fumigacions, que van afectar més de 200 persones a tot Catalunya. Tanmateix, això no vol dir que l'exposició a contaminants químics s'hagi reduït en general. "Aquell va ser una cas extrem. Però la contaminació ens exposa cada dia a substàncies químiques de tot tipus" diu Eduard Rodríguez Farré, membre de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona i del CiMA. "No és exagerat afirmar que la contaminació incrementa la incidència de trastorns neuropsiquiàtrics". No es tracta de malalties específiques, sinó de síndromes o quadres clínics caracteritzats per situacions psicològiques com ansietat, insomni i depressió, però també per trastorns del moviment i de la visió o veritables psicopatologies. "La disciplina que estudia aquests fenòmens, la neurotoxicologia, és molt jove. L'Associació Internacional de Neurotoxicologia té poc més de vint anys".

L'últim treball de Rodríguez Farré és un estudi dels efectes del mercuri orgànic sobre la salut. Una dona embarassada espanyola que mengi tonyina no pot saber amb seguretat si la quantitat de mercuri orgànic que conté està per sota del llindar perillós. "Quan les tonyines entren al Mediterrani per Gibraltar, els pescadors espanyols les pesquen i les venen. El compradors japonesos mesuren la quantitat de metilmercuri del peix i se l'emporten només si està per sota dels seus estandars. La resta va al mercat espanyol i europeu. A Espanya només s'analitzen unes quantes mostres", explica Farré.

El metilmercuri pot generar trastorns de l'aprenentatge i del llenguatge en el nen o nena que ha de néixer. En quantitat més altes, arriba a causar trastorns motors. Finalment, si la quantitat és molt alta, pot provocar trastorns psicòtics. L'origen de la substància és el mercuri inorgànic industrial, abundant en rius com l'Ebre(1,2), per exemple. Aquesta substància no només no desapareix al mar, sinó que el plàncton i les algues la transformen en una substància orgànica, el metilmercuri, que s'acumula en el cos dels grans predadors com les tonyines o els peixos espasa. Així es tanca el cercle que ens porta a menjar les nostres mateixes deixalles.

El metilmercuri i les fumigacions amb organofosforats no són les úniques causes de neurotoxicitat. Són nombroses les substàncies perilloses (els pesticides, els metalls pesats...) que poden causar malalties (fatiga crònica, intoxicacions vàries...). Diversos estudis han apuntat també a que entre les causes del Parkinson hi podrien haver algunes substàncies tòxiques.

En un article publicat el 1998 per l'investigador Dominique Grandgean a Lancet, es van llistar 200 substàncies químiques normalment utilitzades que tenen efectes tòxics de tot tipus (incloent-hi els neuropsiquàtrics). Entre d'altres, les que formen part dels pesticides urbans, de les emissions d'incineradores i centrals nuclears i els estrògens ambientals,

"Actualment hi ha unes 100.000 substàncies químiques al mercat. De 80.000 no se'n coneix la toxicitat, perquè no s'ha fet cap estudi sobre els seus efectes". Davant d'aquesta situació, la Unió Europea va llançar el programa REACH. "Però al cap de cinc anys de discussions, la indústria química ha aconseguit gairebé neutralitzar el projecte". La idea original era imposar el principi de substitució dels materials sospitosos. "Però finalment les empreses han aconseguit que això es dugui a terme només en el cas que sigui "factible i viable"".