5.11.06

L’AMOR? UNA QÜESTIÓ COMPLEXA …

Quin és el secret de les parelles estables? Fins quan dura l’enamorament ? Per què les parelles entren en crisi ? En el programa de dissabte, l’Antoni Bolinches ens ha donat una visió de l’amor des del punt de vista de la psicologia, tal i com l'ha explicada en el seu últim llibre Amor al segundo intento. Bolinches és un dels introductors a Espanya de la psicologia humanista, una corrent que fa cap a les teories d’Abraham Maslow i Carl Rogers sobre la capacitat d’autoajuda de les persones . Però, l’amor no és un fenomen exclusivament psicològic. Tant el funcionament del nostre cos com el de la nostra societat condicionen la nostra manera de viure en parella.

  • La monogàmia és una característica genètica dels ratolins del prat, uns dels pocs mamífers monògams.
  • De mitjana, una tercera part de les persones està casada amb persones que fan la mateixa feina.



L’enamorament i l’atracció sexual son dos estats molts diferents del nostre cervell, segons un estudi de 2005. El primer activaria principalment la part dreta del cervell i el segon l’esquerra. Segons l’estudi, l’enamorament generaria un estat semblant a l’addicció. La investigació la va fer un equip de neuròlegs coordinats per l’antropòloga Helen Fisher, autora de Per què estimem i El primer sexe. Els investigadors van seleccionar 18 voluntaris “profundament enamorats” mitjançant un qüestionari i els van sotmetre a ressonància magnètica tot ensenyant-los fotos dels seus estimats o estimades. La reacció més comuna va ser l’activació de l’àrea tegmental ventral i del nucli caudat, amb descàrregues de dopamina al centre del cervell. Una reacció molt semblant al mecanisme associat a la dependència obsessiva d’una cosa o d’una persona. L’atracció sexual es pot experimentar envers més d’un individu. Al contrari, l’enamorament seria un mecanisme diferent. La seva utilitat evolutiva seria concentrar el festeig en una sola persona, al fi d’accelerar l’acoblament.

Els investigadors van detectar també un canvi d’activació en les persones que portaven més temps juntes amb les seves parelles. En les persones amb relacions més madures, s’activa una zona anomenada pàl•lid ventral. Es tracta justament de la mateixa àrea que s’activa quan es forma una parella de ratolins del prat. Els ratolins són una de les poques espècies de mamífers monògams, com els éssers humans. Quan un mascle i una femella copulen, permaneixen junts fins que un dels dos mor. El 2006, un estudi va comprovar que aquest comportament està associat a la secreció en el cervell de vasopresina pels mascles i oxitocina per les femelles. Efectivament, només cal suprimir l’expressió del gen que codifica aquestes substàncies perquè els ratolins es tornin polígams.

Vasopresina i oxitocina actuen també en el cervell humà, però és improbable que les coses siguin tan senzilles com en els ratolins. Efectivament, encara que dintre d’un marc fisiològic comú, les expressions culturals de l’amor varien enormement passant d’una societat a l’altra. El paper de la gelosia en la relació de parella era molt variable entre les diferents tribus de Polinèsia, segons l’antropòloga Margaret Mead, que hi va viatjar als anys vint. Anava des dels Dobuans, exageradament possessius, fins al Samoans, pels quals la poligàmia era una pràctica normal. Els anys vuitanta, es va comprovar que els estudis de Mead no eren prou rigorosos. Tanmateix, van ser l’origen de la sociologia de la gelosia. Des de llavors, es van trobar molts altres exemples de com els valors considerats imprescindibles pel benestar de les parelles varien àmpliament entre les diferents societats.

Per altra banda, pràctiques socials diferents poden amagar criteris semblants. A Espanya ja ha desaparegut la pràctica del matrimoni concertat amb l’objectiu de mantenir el patrimoni. Tanmateix, les dades de l’Institut nacional d’estadística revelen que encara avui hi ha un biaix social molt fort en la formació de les parelles. El 70% de les dones que treballa en l’àmbit de les feines de producció està casada amb homes que fan la mateixa feina. Aquesta proporció és del 50% en l’àmbit de les forces armades i de les feines tècniques, del 40% en l’agricultura i no baixa del 20-25% en gairebé tots els altres sectors. Si el treball és un indicador de la classe social, evidentment hi ha encara una forta endogàmia entre persones del mateix nivell social.

Des de la xarxa de les neurones fins a la xarxa de les relacions socials, l’amor es manifesta com un fenomen complex, el resultat de processos que actuen a molts nivells diferents i entrellaçats.

Si teniu comentaris sobre l’entrevista al Bolinches o sobre els temes d’aquesta entrada, si us plau feu servir l’enllaç “comenta”, aquí sota.

Si voleu fer un comentari o una intervenció més extensa, sisplau envieu-la a "Escriu-nos!", a la portada del bloc.