Mostrando entradas con la etiqueta medi ambient. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta medi ambient. Mostrar todas las entradas

11.6.09

El cotxe elèctric, aire fresc per Barcelona?

VIDEO: El cotxe elèctric, aire fresc per Barcelona?

Barcelona és una ciutat massa contaminada i massa sorollosa, segons tots els indicadors de la Unió Europea. Però la millora del model de mobilitat és complexa i té moltes vessants. L?aposta decidida pel cotxe elèctric pot ser el primer pas per donar suport a una indústria en crisi i alhora millorar la vida a la ciutat. Per analitzar tot això, hem convocat a Francesc Dorca, enginyer de telecomunicacions i expert en cotxes elèctrics, i a Antoni Sudrià, professor de la UPC i en l'actualitat responsable de l'àrea elèctrica i electrònica de l'Institut de Recerca de l'Energia de Catalunya. I també sortim de passeig amb un cotxe elèctric per veure realment les diferències.

Jordi Sabater Pi, el científic-artista

VIDEO: Jordi Sabater Pi, el científic-artista

Ara fa uns dies el Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona acollia el lliurament dels premis Jordi Sabater Pi a tres instituts de secundària de Barcelona. L'atorgament d'aquests guardons és una oportunitat per explorar la vida i les aportacions científiques i artístiques d'aquest destacat etòleg català. Persones properes a Jordi Sabater Pi ens expliquen moltes coses i desvetllen algunes anècdotes, i també revivim els millors moments d'una conversa anterior amb el Jordi Sabater Pi.

10.3.09

Habitatges que estalvien

VIDEO: “Habitatges que estalvien”

L’edificació i l’habitatge sostenible són possibles: ho veiem en experiències pioneres com el Centre Esplai, a San Cosme o la casa particular de Tomás García Risquez, a Caldetes. Parlem amb l’arquitecte Joan Sabaté i l’ enginyer industrial Iván Capdevila dels passos que cal fer per a un canvi de paradigma, cap a la sostenibilitat.

2.10.08

Espais naturals: conservació o desenvolupament?

VIDEO: Espais naturals: conservació o desenvolupament?

Aquesta setmana analitzem la complexa relació entre conservació i desenvolupament dels espais naturals. En parlem amb la Puri Canals, biòloga, presidenta de Depana i també vicepresidenta de l’UICN, l’Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. Al reportatge, visitem el Parc Natural del Cadí-Moixeró, un entorn que es vol desenvolupar sense trencar l’equilibri.

Per aprofundir:

Parc Natural del Cadí-Moixeró
IUCN World Conservation Congress

16.6.08

Biocombustibles: una alternativa sostenible?

VIDEO: "Biocombustibles: una alternativa sostenible?"

A l'"Einstein a la platja" d'aquesta setmana veiem quines alternatives energètiques tenim davant l'escassetat i encariment dels combustibles fòssils. El director del programa Lluís Reales parla amb Henk Hobbelink, director de Grain, una fundació que treballa per promoure una agricultura sostenible. I en el reportatge coneixem el funcionament de l'"Amboli", un vehicle creat per tècnics de l'escola Universitària de Igualada que funciona amb oli de colza (permet un transport net i autogestionat des de la collita fins carregar el dipòsit.)

Per aprofundir:

Revista Biodiversidad

Stop-Agrocombustibles


4.3.08

[tema]Els tòxics entren a casa

VIDEO: ELS TÒXICS ENTREN A CASA

A l’”Einstein a la platja” d’aquesta setmana descobrirem les alternatives més ecològiques perquè els tòxics no entrin a casa. Des del terrat d’una casa de Ciutat Vella, el director del programa, Lluís Reales, conversarà amb Eduard Rodríguez Farré, professor d’investigació de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona i especialista en Toxicologia. I en el reportatge, ens colarem a casa d’uns veïns per veure com posen bugades i netegen la llar la majoria dels barcelonins, mentre el periodista José Luís Gallego ens ensenya l’opció més ecològica per dur a terme aquestes tasques.

28.10.07

[tema]S'HA DE TAXAR LA RECOL•LECCIÓ DE BOLETS?

VIDEO: BOLETS, MANUAL D'INSTRUCCIONS

La recollida de bolets és una activitat de lleure o una agressió al bosc? Segons el Consorci Forestal de Catalunya (la associació que agrupa el propietaris de boscos familiars de la comunitat autònoma), molts boletaires aprofiten econòmicament dels fruits del bosc, que recullen gratuïtament, sense compartir les seves entrades amb els propietaris o les comunitats que han de pagar el cost del manteniment del bosc. A més a més, l’activitat boletaire implica la invasió dels espais naturals per part de cotxes i 4x4 i la seva contaminació amb residus i escombraries. El mateix departament de Medi Ambient de la Generalitat es va plantejar posar un impost per aquest ús del bosc, tal i com es fa en altres països (per exemple Itàlia), on els boletaires han de demanar una autorització, que costa una desena d’euros. Segons les estimacions econòmiques fetes per Medi Natural, els quilos de rovellons que es cullen anualment als Pirineus suposen un milió d'euros d’entrades. A Espanya, hi ha hagut més d’un cas de municipi que ha demanat un impost als boletaires, com ara Esterri de Cardós, a Catalunya i els municipis de la vall d’Ultzama, a Navarra. Aquestes mesures han desencadenat un fort rebuig (1,2) per part dels boletaires, que consideren que es tracta d’una privatització del bosc, que castiga el seu ús tradicional a favor d’un ús industrial molt més perillós. Els beneficis industrials dels productes forestals i la relació entre bosc i societat van ser un dels temes del 2n Congrés Forestal Català, el setembre de 2007. Se’n tornarà a parlar a desembre, a Còrdova, en l’àmbit de la trobada Worldfungi2007.

Enllaços relacionats:
Societat Catalana de Micologia

Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB (on treballa Josep Girbal)
Proyecto Flora Micológica Ibérica (1,2)
Noms populars de bolets
El canvi climàtic i els boscos: mitigació, vulnerabilitat, adaptació, de Jaume Terradas
Concurs fotogràfic de Wordlfungi2007

22.9.07

[tema]BCN: CONTAMINACIÓ QUE MATA

VIDEO:"Tubs d'escapament, les altres cigarretes"

Més de mil morts cada any: és aquest el preu que paga l'Àrea Metropolitana de Barcelona per estar per sobre dels nivells de contaminació establerts per la Unió Europea. Aquest és un dels resultats més impactants d’un estudi coordinat per Nino Künzli, del CREAL, i promogut per la Generalitat.

Segons l’estudi, els nivells de contaminació atmosfèrica de Barcelona i de les 57 localitats del seu entorn són dels pitjors d'Europa. Són superiors als de Londres, però també als de Los Angeles, Mèxic o Nova York i només són superats per Nova Delhi, per Pequín i cinc metròpolis més de nivell socioeconòmic molt inferior a la capital catalana.

En la darrera dècada, nombrosos estudis han confirmat que l’exposició als nivells actuals de contaminació atmosfèrica provocada per l’home origina una àmplia gamma d’efectes perjudicials per a la salut, des de malalties diverses fins la mort.

Si els nivells mitjans anuals de partícules en suspensió a l'ambient es reduïssin a l'estàndard de la Unió Europea (40ug/m3), hi haurien aproximadament 1200 morts menys cada any i l'esperança de vida augmentaria cinc mesos. A més, s’evitarien 600 hospitalitzacions cada any relacionades amb malalties cardiorespiratòries, hi haurien 1.900 casos menys de bronquitis crònica en adults, 12.100 casos menys de símptomes de bronquitis aguda en nens i 18.700 atacs d'asma menys en adults i nens cada any.

Els contaminants emesos pels automòbils i els camions són un motiu de preocupació especial pel que fa a la salut. En particular, ho són les partícules en suspensió inhalables (PM10) –partícules minúscules, de 10 micròmetres o menys, d’origen sòlid o líquid suspeses a l’aire– i el gas diòxid de nitrogen (NO2). Totes dues substàncies, principalment originades pel trànsit, sobrepassen sovint els estàndards actuals fixats per protegir la salut.

Crònica d’El País

Crònica d’El Periódico

[participació]Ecologia per estalviar

I TU, QUÈ FAS CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC?

Jo proposo la web www.ecoestalvi.cat ja que ofereix a tots els que no siguin ecologistes una bona raó per respectar el medi: l'estalvi econòmic.

Albert

23.6.07

[tema]TERRITORI EN XARXA (II)

Aquesta setmana, seguim explorant el món de les entitats compromeses amb la defensa i l'estudi del paisatge a Catalunya.

Pero, si després d'haver vist el reportatge teniu ganes d'anar d'excursió pels Aiguamolls de l'Empordà us reenviem primer a una magnífica ruta pel parc i a l'Associació d'Amics dels Aiguamolls.

Us racomanem de llegir, abans de partir, aquest "glossari del paisatge".


Fundacions i associacions:


Fundació Territori i Paisatge

Xarxa de custòdia del territori

Eurosite


Centres de recerca:


Societat Catalana d'Ordinació del Territori

Laboratori d'Anàlisi i Gestió del Paisatge

Institut d'Estudis Territorials


Institucions:


Departament de Política Territorial

Territori, Paisatge i Urbanisme a la Web de la Generalitat

Pàgina d'Urbanisme i Terriori de la Diputació

Institut del Paisatge Urbà de l'Ajuntament de Bcn

2.6.07

[tema]PAISATGE EN XARXA

Aquesta setmana us animem a enviar-nos enllaços de persones, iniciatives i associacions compromeses amb la defensa del paisatge de Catalunya. Comencem nosaltres, donant els enllaços d'alguns dels convidats al programa. Le imatges que acompanyen aquesta entrada són de l'escola de paisatge d'Olot i Terrassa.

Observatori del Paisatge

Toni Sala




18.5.07

[tema]QUAN LA CONTAMINACIÓ ATACA EL CERVELL

Per eliminar una plaga de formigues van provocar danys permanents al sistema nerviós d'una vintena de persones. Va passar a l'hospital de la Vall d'Hebron,a Barcelona, el 1994. Poc després d'una fumigació anti-formigues, alguns treballadors van acusar malestar. Però no va ser fins el 1996 que se'ls hi va diagnosticar una intoxicació química múltiple, que implicava, entre d'altres coses, la incapacitat de concentrar-se i la pèrdua de memòria.

Després d'aquest episodi, va augmentar el control de les fumigacions, que van afectar més de 200 persones a tot Catalunya. Tanmateix, això no vol dir que l'exposició a contaminants químics s'hagi reduït en general. "Aquell va ser una cas extrem. Però la contaminació ens exposa cada dia a substàncies químiques de tot tipus" diu Eduard Rodríguez Farré, membre de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona i del CiMA. "No és exagerat afirmar que la contaminació incrementa la incidència de trastorns neuropsiquiàtrics". No es tracta de malalties específiques, sinó de síndromes o quadres clínics caracteritzats per situacions psicològiques com ansietat, insomni i depressió, però també per trastorns del moviment i de la visió o veritables psicopatologies. "La disciplina que estudia aquests fenòmens, la neurotoxicologia, és molt jove. L'Associació Internacional de Neurotoxicologia té poc més de vint anys".

L'últim treball de Rodríguez Farré és un estudi dels efectes del mercuri orgànic sobre la salut. Una dona embarassada espanyola que mengi tonyina no pot saber amb seguretat si la quantitat de mercuri orgànic que conté està per sota del llindar perillós. "Quan les tonyines entren al Mediterrani per Gibraltar, els pescadors espanyols les pesquen i les venen. El compradors japonesos mesuren la quantitat de metilmercuri del peix i se l'emporten només si està per sota dels seus estandars. La resta va al mercat espanyol i europeu. A Espanya només s'analitzen unes quantes mostres", explica Farré.

El metilmercuri pot generar trastorns de l'aprenentatge i del llenguatge en el nen o nena que ha de néixer. En quantitat més altes, arriba a causar trastorns motors. Finalment, si la quantitat és molt alta, pot provocar trastorns psicòtics. L'origen de la substància és el mercuri inorgànic industrial, abundant en rius com l'Ebre(1,2), per exemple. Aquesta substància no només no desapareix al mar, sinó que el plàncton i les algues la transformen en una substància orgànica, el metilmercuri, que s'acumula en el cos dels grans predadors com les tonyines o els peixos espasa. Així es tanca el cercle que ens porta a menjar les nostres mateixes deixalles.

El metilmercuri i les fumigacions amb organofosforats no són les úniques causes de neurotoxicitat. Són nombroses les substàncies perilloses (els pesticides, els metalls pesats...) que poden causar malalties (fatiga crònica, intoxicacions vàries...). Diversos estudis han apuntat també a que entre les causes del Parkinson hi podrien haver algunes substàncies tòxiques.

En un article publicat el 1998 per l'investigador Dominique Grandgean a Lancet, es van llistar 200 substàncies químiques normalment utilitzades que tenen efectes tòxics de tot tipus (incloent-hi els neuropsiquàtrics). Entre d'altres, les que formen part dels pesticides urbans, de les emissions d'incineradores i centrals nuclears i els estrògens ambientals,

"Actualment hi ha unes 100.000 substàncies químiques al mercat. De 80.000 no se'n coneix la toxicitat, perquè no s'ha fet cap estudi sobre els seus efectes". Davant d'aquesta situació, la Unió Europea va llançar el programa REACH. "Però al cap de cinc anys de discussions, la indústria química ha aconseguit gairebé neutralitzar el projecte". La idea original era imposar el principi de substitució dels materials sospitosos. "Però finalment les empreses han aconseguit que això es dugui a terme només en el cas que sigui "factible i viable"".

28.4.07

[tema]La ciència dels pols

L'Any Polar Internacional, que se celebra el 2007-2008 a Espanya i a tot el món, ofereix un gran nombre d'activitats, moltes de les quals a Barcelona, per conèixer i apreciar la importància de les regions polars. L'Institut de Ciències del Mar(ICM), del qual forma part Carlos Pedrós-Alió, participa activament en aquesta tasca divulgativa.

L'Institut posa a disposició de qui tingui curiositat pel món dels pols una pàgina divulgativa. Per altra banda, els organitzadors de l'Any Polar Internacional han redactat un informe actualitzat sobre els principals coneixements de la ciència sobre els pols. Per a qui vulgui aprofundir, l'ICM proposa un recull de referències de llibres i pàgines-web. Un recurs molt interessant són els blocs dels investigadors que viuen i treballen als pols.

20.4.07

[tema]AL·LÒCTONS A L'ATAC (II)

Són cada vegada més nombroses les espècies invasores que infesten els ecosistemes i la causa d'aquest creixement és principalment humana. Aquesta és la situació dibuixada pels experts del sector. A l'entrada "Al·loctons a l'atac" vam plantejar el problema. Però alguns dels espectadors van expressar un cert escepticisme. És cert que el fenòmen dels al·lòctons està experimentant un creixement? Hi ha una correlació entre aquest creixement i l'increment de les comunicacions (transport, comerç, turisme, etc..)?

"Moltissims estudis confirmen el creixement de les invasions", explica Piero Genovesi, investigador de l'IUCN-ISSG. "És veritat que les invasions sempre han existit: per exemple totes les espècies endèmiques de les illes mediterrànies es van extingir a causa de la introducció de noves espècies per part de l'home entre el 8000 i el 3000 a.C.". A la figura 1, es veu l'increment de les espècies introduides i la reducció de les endèmiques(1)."Tanmateix, el nombre de "nouvinguts" ha crescut de manera explosiva els últims decennis". A la figura 2 es veu el creixement exponencial de plantes al·lòctones a les illes Galápagos(2), mentre a la figura 3 es veu l'increment d'al.lòctons a les aigües de Dinamarca(3).

"La correlació d'aquest fenòmen amb la globalització de l'economia és més difícil de provar.", explica Geoffrey Howard, coordinador de la secció d'espècies invasores d'IUCN-ISSG. "Tanmateix, hi ha moltes evidències que recolzen aquesta idea". El treball de Sandra Duran, biòloga de la UB i guanyadora del premi Joan Oró 2003, demostra el paper de les aigües de llast de les naus en la difusió del crambe-crambe a la Mediterrània. "Hi ha un grapat d'estudis que demostren que moltes plantes al·lòctones venen dels sector de l'horticulura, un àmbit en creixement exponencial-com molts altres sectors econòmics", explica Genovesi. "Fins a começaments del segle vint, els invasors viatjaven lentament, sobretot per nau", afegeix Howard. "Amb la globalització, s'han obert molts altres camins".

Howard aconsella també una text de referència per aquest sector d'investigació:

"Invasive Alien Species: A New Synthesis"
Editors: Harold Mooney,Richard Mack, Jeffrey McNeely,Laurie Neville, Peter Johan Schei i Jeffrey Waage
Island Press
2005
(paperback: 368 ppgg.)





(1)Vigne, J.D., 1992. Zooarchaeology and the biogeographical history of the mammals of Corsica and Sardinia since the last ice age. Mammal Review 22(2): 87-96.
(2)Tye A. 2001 Invasive plant problems and requirements for weed risk assessment in the Galapagos Islands. In R. H. Groves, F. D. Panetta, and J. G. Virtue [eds.], Weed Risk Assessment, 153–175. CSIRO, Collingwood, Australia
(3)Gollash (no publicat)

18.4.07

[participació]Estalvi energètic: una guia

I TU, QUÈ FAS CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC?

Aquí tenéis una guia de ahorro energético estupenda para descargaros.

Marta

17.4.07

[participació]L'experiència del Jaume

I TU, QUÈ FAS CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC?

A més de fer servir sempre els transports públics, la bici (bicing.com) i els peus per desplaçar-me, d'un temps ençà aplico a casa meva algunes mesures d'estalvi molt senzilles:

-bombetes de baix consum allà on el llum ha d'estar molta estona encès, apagar tots els stand by,
rentadora en fred i preferiblement al vespre (en horari de tarifa nocturna), un recarregador solar per a les piles, desendollar el carregador del mòbil, no ficar estris calents a la nevera, cuinar amb una olla exprés ràpida, abrigar-me una mica en comptes d'engegar la calefacció a la primera de canvi, tenir a mà un vano a l'estiu...;

-ficar una ampolla dins de la cisterna del vàter, boquilles airejadores en les aixetes i les dutxes, reutilitzar l'aigua de rentar vegetals i la que la rentadora expulsa en les darreres fases de la bugada, recollir aigua de pluja per regar, substituir la banyera per la dutxa...;

-separar la brossa, regalar els estris encara útils que ja no vull (reutil.net), no llençar el mòbil vell a les escombraries (donatumovil.org), portar les coses inservibles al Punt Verd del barri (bombetes, piles, petits electrodomèstics, cartutxos de tòner, a més de l'oli de fregir per fer biodièsel-, roba estripada, matèria orgànica, etc.).

Tot això em permet estalviar cada mes un bon grapat d'euros en aigua, gas i electricitat (us en
sorprendríeu, de debò). A més, com que he demanat la targeta d'Usuari de Deixalleria, cada cop que faig ús d'un punt verd m'apliquen un descompte en la Taxa Metropolitana de Tractament de Residus del rebut de l'aigua (w10.bcn.es).

Els calers estalviats els dedico a comprar productes d'agricultura ecològica i comerç just (xarxaconsum.net), i també a fer algun donatiu a les ONG (hacesfalta.org). Amb això es tanca un cercle perfecte d'estalvi i solidaritat que beneficia el medi ambient, la meva butxaca, l'agricultura neta i els productors del Tercer Món. Fantàstic!

Jaume