24.12.07

[tema]Quin edifici de Barcelona evoca millor la relació entre arquitectura i natura?

VIDEO: L’ART IMITA LA NATURA?

Ciència i poesia: UNA CONVERSA ININTERROMPUDA

Ciència i art: “ARTÍFICS” I “CIENTISTES”





Un llibre recent sobre aquest tema:
"L'artista en el laboraori. Pinzellades sobre art i ciència".
Edicions Bromera
Col·lecció "Sense fronteres"

24.11.07

[tema]PER QUÈ TENEN ELS NENS UNA IMATGE DELS CIENTÍFICS TAN ESTEREOTIPADA?

VIDEO: TÉ FUTUR DEDICAR-SE A LA CIÈNCIA?

Gairebé una tercera part dels europeus creu que el sol dona la volta a la terra i gairebé una quarta part que els humans van conviure amb els dinosaures, segons l’Eurobaròmetre de 2005. Si aquesta és la imatge de la ciència al món desenvolupat no sorprèn que la imatge dels científics encara estigui plagada d’estereotips. Un home blanc, de mitjana edat (o més gran), amb bata blanca, ulleres i barba: aquesta és la imatge predominant als Estats Units, segons un estudi de 2002 de la US Science foundation(1,2).

El portal Recerca en acció, promogut per l’Agaur i la Direcció general de recerca de la Generalitat de Catalunya, ha investigat la imatge dels científics d’un grup de nens i nenes catalans, aprofitant la iniciativa “Dibuixa un científic”, realitzada durant la Festa de la Ciència. Els investigadors, coordinats per Teresa Escalas han fet servir el DAST(“Draw-a-scientist-test”)(1,2,3). Aquest protocol, inventat per Margaret Mead i Rhoda Métraux als anys ’50, va ser formalitzat per David Chambers als ’80 i des de llavors s’ha fet servir a tot el món amb algun precedent a Espanya.

Els resultats descoberts són preliminars i amb una precisió limitada, degut als biaixos en la tria dels nens que han dibuixat. Tanmateix, els dibuixos (1,2) revelen resultats interessants i en acord amb allò que s’ha observat en països amb les mateixes condicions culturals i socioeconòmiques de Catalunya. Els joves catalans tenen una imatge positiva dels científics, encara que també molt estereotipada: la gran majoria són homes, es dediquen a la química i treballen dins d'un laboratori. Els orígens d’aquests estereotips posen ser diversos: la influència del cine (1,2,3,4), de la televisió, de la literatura o fins i tot de la mitologia...

Vosaltres què en penseu: per què tenen els nens una imatge dels científics tan estereotipada?

19.11.07

[tema]LA INTEL·LIGÈNCIA ESTÀ ESCRITA EN ELS GENS?

VIDEO: ELS NEANDERTHALS, UNA ESPÈCIE ENIGMÀTICA

La presumpta "intel·ligència superior" dels homes respecte a les dones o dels blancs respecte als negres ja no es defensa amb les argumentacions racistes tradicionals. Alguns científics importants s'ha apuntat a aquesta visió fent servir tot el pes de la seva autoritat i a la vegada ignorant l'evidència científica al respecte. És el cas de Lawrence H. Summers, ex-rector d'Harvard que va defensar que el desequilibri de gènere al món de la ciència es podia explicar amb diferències cerebrals. O del descubridor de l'estructura de l'ADN, James Watson, que va afirmar que els negres serien genèticament inferiors.


Però que se sap veritablement sobre les basis genètiques i neurals de les facultats més refinades de l'ésser humà? La complexitat i la dificultat de reconstuir la cadena que va des dels gens fins a capacitat superiors (com el llenguatge), passant pel cervell, va se el tema central de la xerrada de Faraneh Vargha-Khadem, el dijous passat a Barcelona. Vargha-Khadem va descobrir el 2001 un gen fonamental per desenvolupar la facultat de la parla. A la pregunta de quina és la seva opinió sobre les declaracions de Summers i Watson, va contestar que la "capacitat de parlar" és innata i igual per a tothom. El seu desenvolupament i l'excel·lencia en l'ús del llenguatge es deu a factors ambientals (educatius, socials i culturals) i no genètics.

Neurogenètica del segle XXI: El do de la parla
(a càrrec de Faraneh Vargha-Khadem: resum i MP3)

3.11.07

[tema]HI HA MÉS BONS METGES QUE METGES BONS?

Metges estressats, metges que no escolten, metges que no saben comunicar. Molt sovint els pacients descriuen d’aquesta manera els professionals de la salut amb es quals entren en contacte. Segons alguns, aquesta situació es deu a la « falta » de metges. Es preveu una davallada en el nombre de facultatius a Espanya en els propers anys. I la situació catalana no és una excepció.

Els metges han expressat més d’una vegada el seu malestar i els pacients viuen les conseqüències d’aquesta situació sobre tot en les llargues llistes d’espera. Una situació especialment greu, considerant que el nombre de facultatius per habitant, a Espanya, és un dels més alts del món. Tanmateix, la seva distribució en el territori i per especialitat és molt desequilibrada. A més, la figura del professionals paramèdic que faci tasques avui encomanades al metge encara no està prou desenvolupada. Finalment, la demanda exagerada per part del pacient en una societat hipermedicalitzada també juga el seu paper.

L’equilibri numèric entre demanda i oferta és una qüestió fonamental per al futur del la sanitat pública. Però només és una part del problema. Segons alguns professionals, no només calen més metges, sinó metges “diferents”. És el problema que ha plantejat Ciril Rozman
al programa i que des de fa temps remarquen els metges humanistes (1,2,3). Calen més bons metges o més metges bons?

28.10.07

[tema]S'HA DE TAXAR LA RECOL•LECCIÓ DE BOLETS?

VIDEO: BOLETS, MANUAL D'INSTRUCCIONS

La recollida de bolets és una activitat de lleure o una agressió al bosc? Segons el Consorci Forestal de Catalunya (la associació que agrupa el propietaris de boscos familiars de la comunitat autònoma), molts boletaires aprofiten econòmicament dels fruits del bosc, que recullen gratuïtament, sense compartir les seves entrades amb els propietaris o les comunitats que han de pagar el cost del manteniment del bosc. A més a més, l’activitat boletaire implica la invasió dels espais naturals per part de cotxes i 4x4 i la seva contaminació amb residus i escombraries. El mateix departament de Medi Ambient de la Generalitat es va plantejar posar un impost per aquest ús del bosc, tal i com es fa en altres països (per exemple Itàlia), on els boletaires han de demanar una autorització, que costa una desena d’euros. Segons les estimacions econòmiques fetes per Medi Natural, els quilos de rovellons que es cullen anualment als Pirineus suposen un milió d'euros d’entrades. A Espanya, hi ha hagut més d’un cas de municipi que ha demanat un impost als boletaires, com ara Esterri de Cardós, a Catalunya i els municipis de la vall d’Ultzama, a Navarra. Aquestes mesures han desencadenat un fort rebuig (1,2) per part dels boletaires, que consideren que es tracta d’una privatització del bosc, que castiga el seu ús tradicional a favor d’un ús industrial molt més perillós. Els beneficis industrials dels productes forestals i la relació entre bosc i societat van ser un dels temes del 2n Congrés Forestal Català, el setembre de 2007. Se’n tornarà a parlar a desembre, a Còrdova, en l’àmbit de la trobada Worldfungi2007.

Enllaços relacionats:
Societat Catalana de Micologia

Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB (on treballa Josep Girbal)
Proyecto Flora Micológica Ibérica (1,2)
Noms populars de bolets
El canvi climàtic i els boscos: mitigació, vulnerabilitat, adaptació, de Jaume Terradas
Concurs fotogràfic de Wordlfungi2007

22.10.07

[tema]DAWKINS: UNA AJUDA PEL CREACIONISME?

VIDEO: CIÈNCIA I DÉU

Amb el seu llibre "The God delusion"(1,2,3), el biòleg Richard Dawkins (famós entre d'altres coses pels seus llibres de divulgació) declara guerra a la religió i molt especialment al pujant creacionisme. Però, li està fent un bon servei a la ciència? O potser el lobby creacionista li haurà d'agraïr l'ajuda? Vet aquí les ressenyes del llibre fetes per Nature i Science.



7.10.07

[tema]LA MEDITACIÓ, A DEBAT

VIDEO: MEDITACIÓ I SALUT

Fer més eficient el processament de la informació en el cervell i alleugerir el dolor dels malalts d’artritis reumatoide. Aquest efectes sobre el pensament i la salut són els últims en incorporar-se a una llarga llista de virtuts de la meditació reconegudes com a plausibles pels científics. Les arrels de la meditació són a l’Orient però avui moltes persones la fan servir fora del seu context tradicional o religiós com a una forma de medicina fonamentada en la interacció ment-cos.

El passat juliol, el Centre Nacional de Medicina Complementària i Alternativa (que forma part del Institut Nacional de Salut nord-americà) va fer públics els resultats del estudi “Pràctiques de meditació per a la salut: estat de la recerca”. L’estudi investiga les evidències i les limitacions de la investigació sobre la meditació. Per un costat, mostra algunes evidències que suggereixen que la meditació s’associa a uns efectes potencialment benèfics sobre la salut. Per l’altre, afirma que “una conclusió definitiva sobre el paper de la meditació en la curació no es pot treure sobre la base de les evidències disponibles. En un futur, la investigació ha de ser més rigorosa”. Diversos investigadors han criticat l’enfocament de l’estudi, acusant els autors d’ignorar una part de les evidències.

22.9.07

[tema]BCN: CONTAMINACIÓ QUE MATA

VIDEO:"Tubs d'escapament, les altres cigarretes"

Més de mil morts cada any: és aquest el preu que paga l'Àrea Metropolitana de Barcelona per estar per sobre dels nivells de contaminació establerts per la Unió Europea. Aquest és un dels resultats més impactants d’un estudi coordinat per Nino Künzli, del CREAL, i promogut per la Generalitat.

Segons l’estudi, els nivells de contaminació atmosfèrica de Barcelona i de les 57 localitats del seu entorn són dels pitjors d'Europa. Són superiors als de Londres, però també als de Los Angeles, Mèxic o Nova York i només són superats per Nova Delhi, per Pequín i cinc metròpolis més de nivell socioeconòmic molt inferior a la capital catalana.

En la darrera dècada, nombrosos estudis han confirmat que l’exposició als nivells actuals de contaminació atmosfèrica provocada per l’home origina una àmplia gamma d’efectes perjudicials per a la salut, des de malalties diverses fins la mort.

Si els nivells mitjans anuals de partícules en suspensió a l'ambient es reduïssin a l'estàndard de la Unió Europea (40ug/m3), hi haurien aproximadament 1200 morts menys cada any i l'esperança de vida augmentaria cinc mesos. A més, s’evitarien 600 hospitalitzacions cada any relacionades amb malalties cardiorespiratòries, hi haurien 1.900 casos menys de bronquitis crònica en adults, 12.100 casos menys de símptomes de bronquitis aguda en nens i 18.700 atacs d'asma menys en adults i nens cada any.

Els contaminants emesos pels automòbils i els camions són un motiu de preocupació especial pel que fa a la salut. En particular, ho són les partícules en suspensió inhalables (PM10) –partícules minúscules, de 10 micròmetres o menys, d’origen sòlid o líquid suspeses a l’aire– i el gas diòxid de nitrogen (NO2). Totes dues substàncies, principalment originades pel trànsit, sobrepassen sovint els estàndards actuals fixats per protegir la salut.

Crònica d’El País

Crònica d’El Periódico

[participació]Ecologia per estalviar

I TU, QUÈ FAS CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC?

Jo proposo la web www.ecoestalvi.cat ja que ofereix a tots els que no siguin ecologistes una bona raó per respectar el medi: l'estalvi econòmic.

Albert

15.9.07

[tema]LA "LLEI DEL SEXE"

VIDEO: "El món fora d'equilibri"

Si l’activitat sexual de les persones es reflectís en alguna característica física seva, per exemple l’alçada, veuríem nans i gegants passejar pel carrer”. Ho diu Eugene Stanley, entre el 100 físics del món més citats pels seus treballs, guardonat amb la prestigiosa Medalla Boltzmann. Stanley, que va donar una xerrada en l’àmbit del festival “Fora de l’equilibri”, sap del que parla. El 2001, va estudiar les relacions sexuals d’ una comunitat d’estudiants suecs. D’aquesta anàlisi va descobrir que hi ha una llei amagada, però molt clara matemàticament, que determina el nombre d’intercanvis sexuals entre les persones. Per què un físic es dedica a aquests temes? “Primer de tot, per curiositat”, contesta Stanley. “En segon lloc, perquè es poden fer servir les eines matemàtiques i la mentalitat de la física també per estudiar problemes socials. Finalment, perquè entendre com funciona els sexe ens pot ajudar a lluitar contra les malalties que es difonen per aquest canal”.

Els « gegants » del sexe

L’alçada de les persones és una quantitat molt homogènia”, explica Stanley. Si la mitjana és 1,70 m, serà difícil trobar persones molt més altes (o més baixes). Trobar algú que tingui el doble d’aquesta alçada (3,40 metres!) és molt rar. El triple, impossible. En altres paraules, qualsevol persona del planeta no serà ni molt més alta ni molt més baixa d’1,70. Per aquesta raó, es poden fer cadires, cotxes, habitacions etc. de mida estándar i estar segurs de que gairebé tots els individus hi cabran.

Ara fem el mateix raonament per les relacions sexuals ”, continua el científic. Es pot pensar que passa el mateix que amb l’alçada : la majoria de la població té més o menys el mateix nombre de parelles sexuals al llarg de la seva vida, tret d’uns pocs individus hiperactius (o que es guanyen la vida amb el sexe). “Doncs, l’anàlisi de les dades revela que aquesta imatge és completament equivocada”, replica Stanley. Primer de tot, els “gegants” del sexe són uns veritables titans. És a dir, poden tenir al llarg de la seva vida un nombre de parelles no només dos o tres, sinó 100 o 1000 vegades superior a la mitjana. Si això es reflectís en la seva alçada, podrien tocar la punta de l’Everest amb un dit. En segon lloc, no és veritat que hi ha una élit hiperactiva. Al contrari, entre els “nans” i els “gegants” del sexe, hi hauria individus de totes les « alçades ». És cert que la majoria de les persones té un nombre de parelles aproximadament igual a la mitjana. Però són molts els que en tenen el doble. Els que en tenen el triple són menys, però són tanmateix un bon grup. Els que quadrupliquen la mitjana són potser una quarta part dels primers: però això en una població gran vol dir molta gent. Per arribar a un conjunt de pocs individus, s’ha de considerar només els que tenen un nombre de parelles milers de vegades superior a la mitjana.

Una llei universal

El que més conta”, explica Stanley, “és que el nombre d’individus que tenen un cert nombre de parelles segueix una llei matemàtica concreta: la llei de potència. Això vol dir que si enlloc dels estudiants suecs considerem qualsevol altra mostra (suposem, els habitants d’un país on es pot difondre el SIDA), podem estimar quantes persones en aquella població tindran un cert nombre de relacions sexuals. El conjunt d’individus amb un alt nombre de relacions (per exemple, els treballadors del sexe) s’hauran de cuidar més per evitar que l’epidèmia es difongui”.

Stanley és un dels científics que han descobert que la llei de potència s’amaga darrere d’altres fenòmens caracteritzats per una gran complexitat. “Processos naturals com els terratrèmols o econòmics com les crisis financeres, obeeixen a la mateixa llei”. La majoria dels sismes són petites vibracions. Però entre aquestes i els grans cataclismes hi ha una àmplia gamma de sismes d’intensitat intermèdia, distribuïts segons una llei de potència. Així mateix, les crisis financeres només són la « punta de l’iceberg » d'un conjunt de davallades o fluctuacions de totes les dimensions que es produeixen cada dia.


Un aparell contra l’infart


Els estudis de Stanley poden semblar molt abstractes. En realitat són tan pràctics que ja han portat a desenvolupar una màquina contra l’infart. “Nosaltres estudiem les fluctuacions de certes quantitats (el nombre de parelles, la magnitud dels terratrèmols, la intensitat de les crisis…) al voltant del seu valor mitjà. Amb aquest mètode hem descobert que unes fluctuacions anòmales al voltant del temps mitjà entre un batec del cor i el següent revelen que l’òrgan està malalt.” Aquesta observació s’ha concretat en un aparell que està començant a comercialitzar una empresa nord-americana. Consisteix en una banda que embolica el tòrax, mesura els temps dels batecs amb gran precisió i revela si hi ha desviacions anòmales al voltant la mitjana.

23.6.07

[tema]TERRITORI EN XARXA (II)

Aquesta setmana, seguim explorant el món de les entitats compromeses amb la defensa i l'estudi del paisatge a Catalunya.

Pero, si després d'haver vist el reportatge teniu ganes d'anar d'excursió pels Aiguamolls de l'Empordà us reenviem primer a una magnífica ruta pel parc i a l'Associació d'Amics dels Aiguamolls.

Us racomanem de llegir, abans de partir, aquest "glossari del paisatge".


Fundacions i associacions:


Fundació Territori i Paisatge

Xarxa de custòdia del territori

Eurosite


Centres de recerca:


Societat Catalana d'Ordinació del Territori

Laboratori d'Anàlisi i Gestió del Paisatge

Institut d'Estudis Territorials


Institucions:


Departament de Política Territorial

Territori, Paisatge i Urbanisme a la Web de la Generalitat

Pàgina d'Urbanisme i Terriori de la Diputació

Institut del Paisatge Urbà de l'Ajuntament de Bcn

8.6.07

[tema]LA SALUT, EN FEMENÍ

"Histèria". Així es van classificar els símptomes d'una intoxicació que va afectar desenes de treballadores de l'hospital Vall d'Hebron, el 1994. El sexe de les pacients va reduir les possibilitats d'una diagnosis precoç, segons Carme Valls, que va presentar una moció al Parlament de Catalunya sobre aquest cas. La medicina s'ha fet majoritàriament per homes i per a homes i en casos com aquests s'en veuen clarament les conseqüències.

El cor de les dones batega més ràpidament que el dels homes. Les neurones consumeixen quantitats diferents de dopamina. El metabolisme processa l'alcohol de manera diferent. El sistema immunitari és més eficient contra els virus. El risc d'atac de cor després de la menopausa és quatre vegades més gran. Dades com aquestes i moltes altres posen en evidència la importància de la nova "medicina basada en el gènere".

Per una banda, les desigualtats socials entre homes i dones produeixen situacions patològiques. Per l'altra, les patologies que afecten les dones són sistemàticament infravalorades. L'aspirina es prescrivia com a remei i mesura de prevenció contra l'infart. Recentment, però, es va descobrir que aquests efectes són més limitats en les dones. La raó del descuit? Els assaigs s'havien fet majoritàriament amb homes. En general, es poden detectar uns importants biaixos de gènere a l'assistència sanitària.

Aquests temes es van tractar a Barcelona durant la trobada "Mujeres y hombres: salud, ciencia y tecnología" (es poden descarregar uns articles divulgatius inspirats en les ponències), es poden veure a l'exposició "Dona: un cos, una vida", de la qual hem parlat al programa, i es tractaran de manera científica al proper congrés de la Sociedad Española de Salud Pública.

La investigació en aquest àmbit és molt activa. La "Red Género y Salud" reuneix la majoria dels investigadors, entre els quals grups de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, de la Universitat de Girona, i del Centre d´Anàlisi i Programes Sanitaris. El "Grupo de Género y Salud Pública" del SESPAS reuneix professionals de tot Espanya. Finalment, l'Organització Mundial de la Salut promou el programa "Dona, gènere i salut".

Per a qui es vulgui mantenir informat, el SESPAS publica un butlletí i el Centre d´Anàlisi i Programes Sanitaris una revista, "Mujer y Salud". Eleusis, la ciutat de les dones a la xarxa, té un apartat sobre salut. Finalment, la pàgina GineWeb, de la Universitat de Saragossa, promou el GineBlog. Els professionals poden consultar informació especialitzada posada a disposició per la Junta d'Andalusia i una col·lecció de "bones pràctiques" de medicina de gènere.

Entre les institucions actives en aquest front hi ha l'Institut Català de la Dona, el Centre Municipal de Recursos i Informació per a les dones (CIRD), i l'Observatori Salut i Dona. Entre les associacions (moltes llistades a la web del CIRD), es poden destacar Dones en Xarxa i Xarxa de dones per la salut.

Per concloure, un petit "test" per a qui vulgui comprovar las seva "consciència de gènere" per al que fa la salut.

2.6.07

[tema]PAISATGE EN XARXA

Aquesta setmana us animem a enviar-nos enllaços de persones, iniciatives i associacions compromeses amb la defensa del paisatge de Catalunya. Comencem nosaltres, donant els enllaços d'alguns dels convidats al programa. Le imatges que acompanyen aquesta entrada són de l'escola de paisatge d'Olot i Terrassa.

Observatori del Paisatge

Toni Sala




26.5.07

[tema]UNA CONVERSA ININTERROMPUDA

La comunicació entre ciència i poesia s’ha tallat? No, segons Eugene Garfield. L’inventor del “Web on knowledge”, l’eina informàtica principal per explorar les publicacions tècniques, apunta a que el nombre de cites entre articles científics i humanístics és sorprenentment gran. Garfileld ha reflexionat més d’una vegada sobre la connexió entre poesia i ciència. El paper de la metàfora en les dues disciplines i la relació entre creativitat poètica i creativitat matemàtica són algunes de les connexions més importants.

Ciència i poesia, totalment compenetrades a l’Edat Mitjana, no han deixat mai de parlar-se. Un dels exemples més famosos, en el passat recent, és el poema d’Erasmus Darwin sobre la teoria científica del seu nebot, el famós Charles. Durant la passada Setmana de la Poesia de Barcelona, hi va haver diversos moments de trobada entre les dues disciplines. (1,2).Alguns recursos imprescindibles per tenir un panorama de la “poesia/ciència” en català i en castellà i sobretot per llegir una selecció molt acurada de textos són:


I per als que no en tenen prou, els “Cent milions de milions de poesies” de Raymond Queneau.

18.5.07

[tema]QUAN LA CONTAMINACIÓ ATACA EL CERVELL

Per eliminar una plaga de formigues van provocar danys permanents al sistema nerviós d'una vintena de persones. Va passar a l'hospital de la Vall d'Hebron,a Barcelona, el 1994. Poc després d'una fumigació anti-formigues, alguns treballadors van acusar malestar. Però no va ser fins el 1996 que se'ls hi va diagnosticar una intoxicació química múltiple, que implicava, entre d'altres coses, la incapacitat de concentrar-se i la pèrdua de memòria.

Després d'aquest episodi, va augmentar el control de les fumigacions, que van afectar més de 200 persones a tot Catalunya. Tanmateix, això no vol dir que l'exposició a contaminants químics s'hagi reduït en general. "Aquell va ser una cas extrem. Però la contaminació ens exposa cada dia a substàncies químiques de tot tipus" diu Eduard Rodríguez Farré, membre de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona i del CiMA. "No és exagerat afirmar que la contaminació incrementa la incidència de trastorns neuropsiquiàtrics". No es tracta de malalties específiques, sinó de síndromes o quadres clínics caracteritzats per situacions psicològiques com ansietat, insomni i depressió, però també per trastorns del moviment i de la visió o veritables psicopatologies. "La disciplina que estudia aquests fenòmens, la neurotoxicologia, és molt jove. L'Associació Internacional de Neurotoxicologia té poc més de vint anys".

L'últim treball de Rodríguez Farré és un estudi dels efectes del mercuri orgànic sobre la salut. Una dona embarassada espanyola que mengi tonyina no pot saber amb seguretat si la quantitat de mercuri orgànic que conté està per sota del llindar perillós. "Quan les tonyines entren al Mediterrani per Gibraltar, els pescadors espanyols les pesquen i les venen. El compradors japonesos mesuren la quantitat de metilmercuri del peix i se l'emporten només si està per sota dels seus estandars. La resta va al mercat espanyol i europeu. A Espanya només s'analitzen unes quantes mostres", explica Farré.

El metilmercuri pot generar trastorns de l'aprenentatge i del llenguatge en el nen o nena que ha de néixer. En quantitat més altes, arriba a causar trastorns motors. Finalment, si la quantitat és molt alta, pot provocar trastorns psicòtics. L'origen de la substància és el mercuri inorgànic industrial, abundant en rius com l'Ebre(1,2), per exemple. Aquesta substància no només no desapareix al mar, sinó que el plàncton i les algues la transformen en una substància orgànica, el metilmercuri, que s'acumula en el cos dels grans predadors com les tonyines o els peixos espasa. Així es tanca el cercle que ens porta a menjar les nostres mateixes deixalles.

El metilmercuri i les fumigacions amb organofosforats no són les úniques causes de neurotoxicitat. Són nombroses les substàncies perilloses (els pesticides, els metalls pesats...) que poden causar malalties (fatiga crònica, intoxicacions vàries...). Diversos estudis han apuntat també a que entre les causes del Parkinson hi podrien haver algunes substàncies tòxiques.

En un article publicat el 1998 per l'investigador Dominique Grandgean a Lancet, es van llistar 200 substàncies químiques normalment utilitzades que tenen efectes tòxics de tot tipus (incloent-hi els neuropsiquàtrics). Entre d'altres, les que formen part dels pesticides urbans, de les emissions d'incineradores i centrals nuclears i els estrògens ambientals,

"Actualment hi ha unes 100.000 substàncies químiques al mercat. De 80.000 no se'n coneix la toxicitat, perquè no s'ha fet cap estudi sobre els seus efectes". Davant d'aquesta situació, la Unió Europea va llançar el programa REACH. "Però al cap de cinc anys de discussions, la indústria química ha aconseguit gairebé neutralitzar el projecte". La idea original era imposar el principi de substitució dels materials sospitosos. "Però finalment les empreses han aconseguit que això es dugui a terme només en el cas que sigui "factible i viable"".

12.5.07

[tema]ISLAM I CIÈNCIA, AVUI

“Els coneixements moderns sobre l’evolució del fetus ja estaven implicitament escrits a l’Alcorà: aquesta és la visió que comparteixen molts metges creients en l’Islam”. Acceptar els resultats científics i justificar-los a la llum de l’Alcorà és l’estratègia de concicliació entre fe i ciència que l’Islam ha propugnat en la majoria dels casos, explica Mònica Rius, del Grup d’Història de la Ciència Àrab de la UB. “Els països de religió islàmica, com a països colonitzats, van rebutjar molts aspectes de la cultura dels dominadors occidentals. Tanmateix, aquest rebuig no va incloure els avenços científics, en general”. No falten les excepcions. “La introducció de la televisió va desencadenar una crisis política a l'Aràbia Saudí. Tanmateix, l'“instrument del diable” va ser ràpidament aceptat cuan la classe dirigent d’aquell pais va tenir prou control sobre els seus continguts”.

A l’últim programa, vam veure que durant l’Edat mitjana l’Imperi Islàmic va ser el promotor dels principals avenços científics. L’herència d’aquella època consisteix, entre d’altre coses, en milers d’invencions. Aquest tema va centrar el congrés “Un llegat compartit. Ciència Islàmica a Orient i Occident”, que es va celebrar a l’abril a la UB, amb motiu del 75è aniversari de la publicació del llibre “Assaig d’història de les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya medieval”. En efecte, la influència de la cultura islàmica sobre la ciència a la Catalunya medieval va assolir un gran abast.

Però quina ha sigut la relació entre Islam i ciència després d’aquella edat d’or? I quina és avui en dia? “Fins al segle XV, senyors islàmics locals van seguir promovent iniciatives científiques importants, com ara l’Observatori de Samarcanda”. Les raons del declivi científic posterior són molt complexes. “És cert que les condicions socials, econòmiques i polítiques que van portar a la revolució industrial a Europa, no es van produir en cap altre lloc del món, incloent-hi els països islámics”. Tanmateix, segons asegura Rius, la recepció de la ciència i de la tècnica modernes no va ser un problema pel món islàmic i no representa cap problema cultural avui en dia.

La revista Nature va dedicar un ampli reportatge a la situació de la ciència al món islàmic contemporani (disponible també en Àrab), on destacava l’escassa inversió en investigació no militar per part de molts dels governs. El paper cada vegada més important dels moviments islamistes, que propugnen la presència de la religió a la política, tindria efectes contradictoris sobre la ciència, segons els comentaristes de la revista. Per una banda, alguns d’aquests moviments podrien fomentar l’educació i la investigació. Per altra banda “les condicions en les quals el coneixement va florir fa mil anys són molt allunyades de les que proposen els Islamistes. Llavors, el suport de la investigació científica es conjugava amb l’obertura a les altres cultures i fonts de coneixement”, segons l’editorial de la revista.

Són hores baixes no només i no tant pel coneixement científic en sí mateix, sinó també per una forma de pensament que s’inspiri en l’esperit crític i en el racionalisme de la ciència. “Per a la interpretació de l’Alcorà i dels textos de la tradició, l’Islam preveu diverses eines”, explica Mònica Rius. “El Taqlid consisteix en la imitació cega dels models del passat i dels mestres. Això pot ser útil en àmbits dels quals no es té coneixement. Per altra banda la Ijtihad consisteix en l’esforç d’interpretació crítica”. Aquestes tendències s’han anat alternant a la història de l’Islam. . “A l’edat mitjana alguns mestres van dir: “s’han tancat les portes de la Ijtihad”Avui hi ha intel•lectuals que opinen que s’haurien de reobrir, per què l’Islam s’adapti a la modernitat”. Als anys seixanta, a bona part del món islàmic predominàven els moviments progressistes. Avui s’han enfeblit. Però, opina Rius, això és molt semblant al que ha passat a Occident: dels moviments anti-vietnam als neoconservadors, del maig del seixanta-vuit a la victoria de Sarkosy...

5.5.07

[tema]NOTÍCIES SOBRE EL COR

Els pacients amb problemes cardiovasculars disposen de molts recursos tant per informar-se sobre les seves malalties, com per viure millor. L’Institut Català de Ciències Cardiovascular-CSIC(si teniu Windows, podeu baixar-vos una presentació-video del centre aquí) organitza els tallers “En què consisteix la investigació cardiovascular?". L’ICCC és dirigit per Lina Badimon, la convidada del programa del dissabte, que també és directora de la Càtedra UAB-HSP-Catalana Occident.

El Club del Hipertenso, és una entitat dedicada a la difusió del coneixement de la hipertensió arterial dirigida al propi pacient, de forma gratuita i auspicada per la Societat Espanyola d' Hipertensió. La Fundación Hipercolesterolemia disposa, a la seva web, d’una introducció divulgativa sobre la salut cardiovascular. Per a qui vulgui aprofundir, existeix el portal de la Fundación del Corazón, el Health Disease Center del Massachussets General Hospital, i la informació al pacient de la European Society of Cardiology .

Pel que fa als centres de recerca, moltes de les institucions espanyoles que treballen en aquest àmbit s’agrupen en la Xarxa temàtica d’investigacions cardiovasculars. En aquesta xarxa, cal destacar el CNIC, dirigit per Valentí Fuster, a Madrid.

28.4.07

[tema]La ciència dels pols

L'Any Polar Internacional, que se celebra el 2007-2008 a Espanya i a tot el món, ofereix un gran nombre d'activitats, moltes de les quals a Barcelona, per conèixer i apreciar la importància de les regions polars. L'Institut de Ciències del Mar(ICM), del qual forma part Carlos Pedrós-Alió, participa activament en aquesta tasca divulgativa.

L'Institut posa a disposició de qui tingui curiositat pel món dels pols una pàgina divulgativa. Per altra banda, els organitzadors de l'Any Polar Internacional han redactat un informe actualitzat sobre els principals coneixements de la ciència sobre els pols. Per a qui vulgui aprofundir, l'ICM proposa un recull de referències de llibres i pàgines-web. Un recurs molt interessant són els blocs dels investigadors que viuen i treballen als pols.

20.4.07

[tema]APRENDRE (VIDEO)JUGANT

És possible combinar l'educació i la tecnología? Saturnino de la Torre, del Grup Consolidat d'Innovació Docent de la UB ens ha donat el seu punt de vista sobre aquest tema durant el programa. La tecnología és al centre del debat sobre l'educació. Ja en vam parlar al bloc. Però no es limita a l'àmbit de la investigació. Per exemple, ja hi ha més d'una experiència d'aplicació dels videojocs a l'aprenentatge als instituts.


La reflexió sobre aquestes experiències centrarà un curs dels Juliols de la UB i una trobada al Caixaforum. Una experiència de referència en aquest àmbit és el progecte britànnic FutureLab. Però també als instituts espanyols hi ha més d'una experiència pionera, com ara el Grup Gipi, el Grup F9, el projecte Aulamedia

Els pares que vulguin orientar-se per triar els videojocs més educatius, disposen de la "Guia Multimèdia" elaborada per Silvia Morón i Jordi Busquet i promoguda per la Càtedra Ethos de la URL, la Fundació Balnquerna i la cooperativa Abacus, i de la guia "Qui posa les regles del joc?" editada pel projecte educatiu de l'Ajuntament de Barcelona.

Un tema important per aprofundir és l'addicció als videojocs.

Finalment, vet aquí alguns dels investigadors que estudien la relació videojocs-educació:

Begoña Gros Salvat
Carles Freixa Pàmpols
Daniel Cassany
Isidro Moreno
Josep Blat Gimeno
Daniel Sánchez-Crespo
Javier Jaén Martínez
Irene Castellón Masalles

[tema]AL·LÒCTONS A L'ATAC (II)

Són cada vegada més nombroses les espècies invasores que infesten els ecosistemes i la causa d'aquest creixement és principalment humana. Aquesta és la situació dibuixada pels experts del sector. A l'entrada "Al·loctons a l'atac" vam plantejar el problema. Però alguns dels espectadors van expressar un cert escepticisme. És cert que el fenòmen dels al·lòctons està experimentant un creixement? Hi ha una correlació entre aquest creixement i l'increment de les comunicacions (transport, comerç, turisme, etc..)?

"Moltissims estudis confirmen el creixement de les invasions", explica Piero Genovesi, investigador de l'IUCN-ISSG. "És veritat que les invasions sempre han existit: per exemple totes les espècies endèmiques de les illes mediterrànies es van extingir a causa de la introducció de noves espècies per part de l'home entre el 8000 i el 3000 a.C.". A la figura 1, es veu l'increment de les espècies introduides i la reducció de les endèmiques(1)."Tanmateix, el nombre de "nouvinguts" ha crescut de manera explosiva els últims decennis". A la figura 2 es veu el creixement exponencial de plantes al·lòctones a les illes Galápagos(2), mentre a la figura 3 es veu l'increment d'al.lòctons a les aigües de Dinamarca(3).

"La correlació d'aquest fenòmen amb la globalització de l'economia és més difícil de provar.", explica Geoffrey Howard, coordinador de la secció d'espècies invasores d'IUCN-ISSG. "Tanmateix, hi ha moltes evidències que recolzen aquesta idea". El treball de Sandra Duran, biòloga de la UB i guanyadora del premi Joan Oró 2003, demostra el paper de les aigües de llast de les naus en la difusió del crambe-crambe a la Mediterrània. "Hi ha un grapat d'estudis que demostren que moltes plantes al·lòctones venen dels sector de l'horticulura, un àmbit en creixement exponencial-com molts altres sectors econòmics", explica Genovesi. "Fins a começaments del segle vint, els invasors viatjaven lentament, sobretot per nau", afegeix Howard. "Amb la globalització, s'han obert molts altres camins".

Howard aconsella també una text de referència per aquest sector d'investigació:

"Invasive Alien Species: A New Synthesis"
Editors: Harold Mooney,Richard Mack, Jeffrey McNeely,Laurie Neville, Peter Johan Schei i Jeffrey Waage
Island Press
2005
(paperback: 368 ppgg.)





(1)Vigne, J.D., 1992. Zooarchaeology and the biogeographical history of the mammals of Corsica and Sardinia since the last ice age. Mammal Review 22(2): 87-96.
(2)Tye A. 2001 Invasive plant problems and requirements for weed risk assessment in the Galapagos Islands. In R. H. Groves, F. D. Panetta, and J. G. Virtue [eds.], Weed Risk Assessment, 153–175. CSIRO, Collingwood, Australia
(3)Gollash (no publicat)

18.4.07

[participació]Estalvi energètic: una guia

I TU, QUÈ FAS CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC?

Aquí tenéis una guia de ahorro energético estupenda para descargaros.

Marta

17.4.07

[participació]L'experiència del Jaume

I TU, QUÈ FAS CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC?

A més de fer servir sempre els transports públics, la bici (bicing.com) i els peus per desplaçar-me, d'un temps ençà aplico a casa meva algunes mesures d'estalvi molt senzilles:

-bombetes de baix consum allà on el llum ha d'estar molta estona encès, apagar tots els stand by,
rentadora en fred i preferiblement al vespre (en horari de tarifa nocturna), un recarregador solar per a les piles, desendollar el carregador del mòbil, no ficar estris calents a la nevera, cuinar amb una olla exprés ràpida, abrigar-me una mica en comptes d'engegar la calefacció a la primera de canvi, tenir a mà un vano a l'estiu...;

-ficar una ampolla dins de la cisterna del vàter, boquilles airejadores en les aixetes i les dutxes, reutilitzar l'aigua de rentar vegetals i la que la rentadora expulsa en les darreres fases de la bugada, recollir aigua de pluja per regar, substituir la banyera per la dutxa...;

-separar la brossa, regalar els estris encara útils que ja no vull (reutil.net), no llençar el mòbil vell a les escombraries (donatumovil.org), portar les coses inservibles al Punt Verd del barri (bombetes, piles, petits electrodomèstics, cartutxos de tòner, a més de l'oli de fregir per fer biodièsel-, roba estripada, matèria orgànica, etc.).

Tot això em permet estalviar cada mes un bon grapat d'euros en aigua, gas i electricitat (us en
sorprendríeu, de debò). A més, com que he demanat la targeta d'Usuari de Deixalleria, cada cop que faig ús d'un punt verd m'apliquen un descompte en la Taxa Metropolitana de Tractament de Residus del rebut de l'aigua (w10.bcn.es).

Els calers estalviats els dedico a comprar productes d'agricultura ecològica i comerç just (xarxaconsum.net), i també a fer algun donatiu a les ONG (hacesfalta.org). Amb això es tanca un cercle perfecte d'estalvi i solidaritat que beneficia el medi ambient, la meva butxaca, l'agricultura neta i els productors del Tercer Món. Fantàstic!

Jaume

[participació]I TU, QUÈ FAS CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC?

Aquest és el títol d'un nou apartat del bloc de l'Einstein. L'objectiu de la nova secció és comparir experiències sobre com cadascú de nosaltres pot contribuir a respectar el planeta. La idea del nou apartat és de Jaume, un espectador del programa i lector del bloc que ens ha contactat per proposar-la. Ens ha enviat també la seva interessant experiència. Us animem a enviar-nos per correu electrònic les vostres!

12.4.07

[tema]AL·LÒCTONS A L'ATAC


Només un 10% de les espècies transportades per l'home fora del seu hàbitat sobreviu en el nou ambient. I només el 10% d'aquest 10% prospera i es transforma en una espècie al•lòctona. Plantes "típicament" mediterrànies, com el castanyer o la figuera de moro, en realitat van ser introduïdes per l'home. Venen respectivament de l'Àsia i de Mèxic.

Tanmateix, amb el creixement dels intercanvis comercials, les espècies invasores s'estan transformant en un problema global. A la península ibèrica, els casos més famosos són el mosquit tigre, que acaba d'arribar a Barcelona, el musclo zebrat, que s'està endinsant al riu Ebre i la Caulerpa Taxifolia, una alga fugida de l’aquari de Mònaco que està posant en perill d’autòctona posidònia. Però hi ha molts més casos: els mosquits blancs a Canàries, el cranc vermell americà al Delta de l'Ebre, el crambe crambe a la costa mediterrània, i moltes altres.

A nivell mundial, entre les espècies més temibles hi ha una formiga "boja", una planta que forma una catifa aquàtica, una serp que viatja als avions i el peix protagonista de la pel•lícula "El malson de Darwin". La IUCN ha publicat el rànquing de les 100 espècies invasores més perilloses.

Però, què es pot fer davant l'amenaça de les espècies invasores? El GISP ha elaborat una estratègia de reacció (enllaços que pengen de "About invasive species"). A molts països del món hi ha centres d'investigació sobre aquest problema. Es poden destacar l'ISSG, el GISI i el CREAF, de la UAB.

3.4.07

[tema]ENLLAÇOS DE COMPLEXITAT

“El segle passat va ser el secle de la Mecànica Cuàntica. Jo crec que el proper segle serà el segle de la complexitat”. Aquesta va ser la profecia de Stephen Hawking, el gener de 2000. Però que s'enten quan es fa servir la paraula complexitat en l'àmbit de les ciències? En realitat, ni els propis científics es troben d'acord sobre una definició única. L'estudi dels sistemes complexos no és una “nova ciència”, però sí un canvi en la forma mentis dels científics. Per entendre millor de què es tracta, us proposem un recull d'enllaços a pàgines d'investigadors que treballen en l'àmbit de les ciències de la complexitat a les universitats catalanes.


Romualdo Pastor Satorras (UPC)
Internet, epidèmies...

Ricard Solé (UPF)
Xarxes biològiques, Cadenes alimentàries...

Ramon Ferrer i Cancho (UB)
Llenguatge...

Albert Díaz Guilera (UB)
Sincronització...

Alex Arenas (URV)
Comunitats...

Josep Perelló (UB)
Econosociofísica...

Ramon Sangüesa (UPC)
Informació...

Joaquin Fort (UDG)
Migració...

Jordi García Ojalvo (UPC)
Sistemes biològics...



Un bloc sobre la complexitat (del Miguel Sanjuán)

24.3.07

[tema]LA REALITAT. VARIACIONS SOBRE UN TEMA

Mantenir una conversa amb una persona que ha begut massa no és fàcil (per a una persona sòbria, naturalment). L’interlocutor no es concentra, canvia de tema contínuament, s’excita i es distreu fàcilment. Si poguéssim veure a dintre del seu cap, observaríem una tempesta de senyals incoherents. El seu cervell percep una realitat mutable i inestable. Per això, la seva atenció es desvia contínuament.

Risto Näätänen ha aconseguit veure “en directe” dintre del cap de persones en situacions com aquesta. Aquest psicòleg finlandès va ser investit doctor honoris causa el divendres passat a la UB. Näätänen va descobrir que la nostra percepció de la realitat és qüestió de “variacions sobre un tema”. Per comprendre el món, el nostre cervell ha de saber reconèixer les diferències en un rerafons de senyals regulars.

El mecanisme responsable d’aquest procés s’anomena “potencial de disparitat”. Quan s’espatlla, poden aparèixer malalties com la dislèxia, l’afàsia o l’esquizofrènia, segons diu Näätänen. En aquests casos, com en el cas de l’alcoholisme, la percepció de la realitat es deforma, a causa d’una percepció o bé exagerada o bé deficient dels estímuls reals.

El 1978, Risto Näätänen va publicar un treball on interpretava el sentit d’una petita ona cerebral que es presenta quan un individu rep un estímul acústic. En resposta a sons regulars, el cervell emet un senyal revelat per magneto-encefalogràfia. Un so diferent per duració, intensitat o freqüència genera una deformació d’aquest senyal cerebral. Sembla que el cervell tingui “memòria” dels senyals rebut precedentment i que detecti el canvi. Näätänen va anomenar el senyal deformat “potencial de disparitat” o “mismatch negativity”.

El treball de Näätänen ha rebut fins avui 500 cites d’altres investigadors. El potencial de disparitat s’ha revelat com a un mecanisme fonamental de la percepció auditiva de la realitat. El mecanisme actua encara que no estiguem concentrats en escoltar, fins i tot quan dormim.

Aquest procés de “comparació” entre senyals memoritzats y senyals nous és central per a l’aprenentatge de la llengua i per a la sensibilitat musical, segons diuen estudis successius. Alguns trastorns de l’atenció es podrien interpretar a la llum d’aquest procés. Finalment, es tracta d’un dels pocs mecanismes coneguts gràcies al qual el cervell es forma una representació de la realitat.