[tema]PER QUÈ TENEN ELS NENS UNA IMATGE DELS CIENTÍFICS TAN ESTEREOTIPADA?

VIDEO: TÉ FUTUR DEDICAR-SE A LA CIÈNCIA?

Gairebé una tercera part dels europeus creu que el sol dona la volta a la terra i gairebé una quarta part que els humans van conviure amb els dinosaures, segons l’Eurobaròmetre de 2005. Si aquesta és la imatge de la ciència al món desenvolupat no sorprèn que la imatge dels científics encara estigui plagada d’estereotips. Un home blanc, de mitjana edat (o més gran), amb bata blanca, ulleres i barba: aquesta és la imatge predominant als Estats Units, segons un estudi de 2002 de la US Science foundation(1,2).

El portal Recerca en acció, promogut per l’Agaur i la Direcció general de recerca de la Generalitat de Catalunya, ha investigat la imatge dels científics d’un grup de nens i nenes catalans, aprofitant la iniciativa “Dibuixa un científic”, realitzada durant la Festa de la Ciència. Els investigadors, coordinats per Teresa Escalas han fet servir el DAST(“Draw-a-scientist-test”)(1,2,3). Aquest protocol, inventat per Margaret Mead i Rhoda Métraux als anys ’50, va ser formalitzat per David Chambers als ’80 i des de llavors s’ha fet servir a tot el món amb algun precedent a Espanya.

Els resultats descoberts són preliminars i amb una precisió limitada, degut als biaixos en la tria dels nens que han dibuixat. Tanmateix, els dibuixos (1,2) revelen resultats interessants i en acord amb allò que s’ha observat en països amb les mateixes condicions culturals i socioeconòmiques de Catalunya. Els joves catalans tenen una imatge positiva dels científics, encara que també molt estereotipada: la gran majoria són homes, es dediquen a la química i treballen dins d'un laboratori. Els orígens d’aquests estereotips posen ser diversos: la influència del cine (1,2,3,4), de la televisió, de la literatura o fins i tot de la mitologia...

Vosaltres què en penseu: per què tenen els nens una imatge dels científics tan estereotipada?

[tema]LA INTEL·LIGÈNCIA ESTÀ ESCRITA EN ELS GENS?

VIDEO: ELS NEANDERTHALS, UNA ESPÈCIE ENIGMÀTICA

La presumpta "intel·ligència superior" dels homes respecte a les dones o dels blancs respecte als negres ja no es defensa amb les argumentacions racistes tradicionals. Alguns científics importants s'ha apuntat a aquesta visió fent servir tot el pes de la seva autoritat i a la vegada ignorant l'evidència científica al respecte. És el cas de Lawrence H. Summers, ex-rector d'Harvard que va defensar que el desequilibri de gènere al món de la ciència es podia explicar amb diferències cerebrals. O del descubridor de l'estructura de l'ADN, James Watson, que va afirmar que els negres serien genèticament inferiors.


Però que se sap veritablement sobre les basis genètiques i neurals de les facultats més refinades de l'ésser humà? La complexitat i la dificultat de reconstuir la cadena que va des dels gens fins a capacitat superiors (com el llenguatge), passant pel cervell, va se el tema central de la xerrada de Faraneh Vargha-Khadem, el dijous passat a Barcelona. Vargha-Khadem va descobrir el 2001 un gen fonamental per desenvolupar la facultat de la parla. A la pregunta de quina és la seva opinió sobre les declaracions de Summers i Watson, va contestar que la "capacitat de parlar" és innata i igual per a tothom. El seu desenvolupament i l'excel·lencia en l'ús del llenguatge es deu a factors ambientals (educatius, socials i culturals) i no genètics.

Neurogenètica del segle XXI: El do de la parla
(a càrrec de Faraneh Vargha-Khadem: resum i MP3)