Menys ciència i més entreteniment. En això podria quedar la nova assignatura de Ciències per al Mon Contemporani, que tots els batxillers hauran de cursar a partir de 2008. Els seus continguts seran "els fonaments de les qüestions científiques rellevants en el mon d'avui", segons informa El Periodico. Ja feia temps que professors i investigadors demanaven que s'inclogués una assignatura científica en el conjunt de les obligatòries comunes a totes les branques de batxillerat. Una altra demanda era que es fes alguna cosa per augmentar la "cultura científica" dels espanyols, molt baixa segons totes les estadístiques.
La nova assignatura sembla respondre a aquestes exigències. Tanmateix, hi ha el risc que faci més mal que bé. Quins temes s'inclouran en el programa de la nova assignatura? Quines son "les qüestions científiques rellevants en el mon d'avui"? Gairebé segurament s'escolliran les nanotecnologies, les cèl·lules mare, la Sida, el càncer... És a dir, els temes estrella de la informació científica. I perquè no la condensació de Bose-Einstein o la proteomica? Es tracta de temes de gran importància en la ciència moderna. Però no gaire "sexy"... Si féssim una assignatura de literatura contemporània, no escolliríem les novel·les que surten a les revistes de moda. De la mateixa manera, és important que els temes de la nova assignatura no acabin sent els més mediatics.
Però, hi ha una qüestió més important. És l'escola el lloc on s'ha de desenvolupar aquest debat? Jo crec que no. Els investigadors, els mitjans d'informació, el mon de la divulgació, les associacions, el conjunt de la societat civil participen en la definició de que és la ciència avui i poden donar indicacions respecte a aquest tema. L'escola, al contrari, s'hauria de dedicar a passar la cultura de base. Òbviament, s'ha de motivar els estudiants. Els temes científics de base es poden encarar fent servir exemples d'actualitat. Però no s'ha de oblidar que l'escola serveix primordialment per donar una "alfabetització científica", sense la qual parlar de "cultura científica" és impossible. No podríem entendre plenament la literatura contemporània sense saber res de Cervantes o de Verdaguer. Així mateix, per entendre les nanotecnologies, abans cal tenir clar el principi de conservació de l'energia. Per comprendre el càncer, abans cal saber com funciona una cèl·lula. Potser, 17 anys no és massa tard per aprendre una mica més de ciència de base.
Però no es tracta només de coneixements. Les estadístiques diuen que la majoria dels coneixements apresos a l'escola s'obliden. El que queda son els "procediments": les maneres de fer i de pensar interioritzades. La cultura científica és important, però ho és encara més la "mentalitat" científica. En un país on el gènere informatiu predominant és la tertúlia, és important que el ciutadans tinguin al seu abast un model de pensament racional, rigorós, fonamentat en l'observació i l'experiència directa i no en l'opinió de personatges amb autoritat. Una escola que ensenyés només a llegir i no també a escriure no ens agradaria. Per la mateixa raó, no m'agradaria una escola que fomentés la contemplació dels resultats de la ciència i de la tecnologia, sense donar les eines bàsiques que han sigut necessàries per aconseguir-los.
De totes formes, l'assignatura s'haurà de fer: hem assumit que els estudiants de 17 anys ja no poden aprendre més ciència. Tanmateix, almenys podríem fer servir la nova assignatura per ensenyar-los "com funciona" la ciència. Una proposta per fer servir de manera intel·ligent la nova assignatura podria ser escollir un sol tema d'actualitat i disseccionar-lo a fons. Fent servir aquest exemple, es podria veure com neix una teoria, què és un experiment, com es comporten els científics, en que consisteix el seu treball en la realitat. I també ensenyar als estudiants a criticar la informació científica que reben, a fer-se preguntes sobre la seva rellevància i el seu rigor. I finalment donar-los eines per participar de manera democràtica i informada de la gestió de la ciència.
D'aquesta manera, encara que haurem renunciat a que els nostres estudiants sàpiguen més ciència, almenys tindran una idea millor del que és la ciència. Altrament, es passaran un any mirant un quadre de curioses invencions, màgiques tecnologies, perilloses eventualitats, sense entendre ni els principis científics ni els mecanismes socials que hi han al darrere. En aquest cas, el risc és que es quedin amb un regust de la ciència com d'una disciplina màgica i dels científics com una mags savis i inarrivables. I ja se sap que molt fàcilment la imatge d'un mag es pot convertir en la d'un bruixot.
(per: Michele Catanzaro)
Els articles d'opinió expressen exclusivament les idees del seus autors i no les de la redacció d'"Einstein a la platja". Us animem a enviar-nos els vostres articles d'opinió. La publicació es modera per part de la redacció.