[tema]HI HA MÉS BONS METGES QUE METGES BONS?

Metges estressats, metges que no escolten, metges que no saben comunicar. Molt sovint els pacients descriuen d’aquesta manera els professionals de la salut amb es quals entren en contacte. Segons alguns, aquesta situació es deu a la « falta » de metges. Es preveu una davallada en el nombre de facultatius a Espanya en els propers anys. I la situació catalana no és una excepció.

Els metges han expressat més d’una vegada el seu malestar i els pacients viuen les conseqüències d’aquesta situació sobre tot en les llargues llistes d’espera. Una situació especialment greu, considerant que el nombre de facultatius per habitant, a Espanya, és un dels més alts del món. Tanmateix, la seva distribució en el territori i per especialitat és molt desequilibrada. A més, la figura del professionals paramèdic que faci tasques avui encomanades al metge encara no està prou desenvolupada. Finalment, la demanda exagerada per part del pacient en una societat hipermedicalitzada també juga el seu paper.

L’equilibri numèric entre demanda i oferta és una qüestió fonamental per al futur del la sanitat pública. Però només és una part del problema. Segons alguns professionals, no només calen més metges, sinó metges “diferents”. És el problema que ha plantejat Ciril Rozman al programa i que des de fa temps remarquen els metges humanistes (1,2,3). Calen més bons metges o més metges bons?

[tema]S'HA DE TAXAR LA RECOL•LECCIÓ DE BOLETS?

VIDEO: BOLETS, MANUAL D'INSTRUCCIONS

La recollida de bolets és una activitat de lleure o una agressió al bosc? Segons el Consorci Forestal de Catalunya (la associació que agrupa el propietaris de boscos familiars de la comunitat autònoma), molts boletaires aprofiten econòmicament dels fruits del bosc, que recullen gratuïtament, sense compartir les seves entrades amb els propietaris o les comunitats que han de pagar el cost del manteniment del bosc. A més a més, l’activitat boletaire implica la invasió dels espais naturals per part de cotxes i 4x4 i la seva contaminació amb residus i escombraries. El mateix departament de Medi Ambient de la Generalitat es va plantejar posar un impost per aquest ús del bosc, tal i com es fa en altres països (per exemple Itàlia), on els boletaires han de demanar una autorització, que costa una desena d’euros. Segons les estimacions econòmiques fetes per Medi Natural, els quilos de rovellons que es cullen anualment als Pirineus suposen un milió d'euros d’entrades. A Espanya, hi ha hagut més d’un cas de municipi que ha demanat un impost als boletaires, com ara Esterri de Cardós, a Catalunya i els municipis de la vall d’Ultzama, a Navarra. Aquestes mesures han desencadenat un fort rebuig (1,2) per part dels boletaires, que consideren que es tracta d’una privatització del bosc, que castiga el seu ús tradicional a favor d’un ús industrial molt més perillós. Els beneficis industrials dels productes forestals i la relació entre bosc i societat van ser un dels temes del 2n Congrés Forestal Català, el setembre de 2007. Se’n tornarà a parlar a desembre, a Còrdova, en l’àmbit de la trobada Worldfungi2007.

Enllaços relacionats:
Societat Catalana de Micologia
Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB (on treballa Josep Girbal)
Proyecto Flora Micológica Ibérica (1,2)
Noms populars de bolets
El canvi climàtic i els boscos: mitigació, vulnerabilitat, adaptació, de Jaume Terradas
Concurs fotogràfic de Wordlfungi2007