20.12.06

AGENDA DE LES FESTES (25/12/'06-06/01/'07)

On s'amaguen els ocells a l'hivern? Qui eren els metges catalans a l'exili? Per què és important la diferència genètica entre els individus? La resposta a aquestes preguntes és en l'agenda de les festes. Us proposem també fer una immersió amb taurons i explorar le xarxes de Gego.



Divendres 29 de desembre

«Observació astronmica de la lluna»
Agrupacio Astronomica de Sabadell, a les 19h

Dissabte 30 de desembre

«Ocells hivernats»
Centre d'Informació del Parc de Collserola, de 10.30 a 12h.
Ctra. de l'Església, 92
www.parccollserola.net

Diumenge 31 de desembre

«Visca la diferencia.»
fins al 31 de desembre de 2006
Cosmocaixa
C Teodor Roviralta, 47
www.cosmocaixa.com

Dilluns 1 de gener

«Metges catalans a l'exili»
de l’1 de gener a l’1 de juliol
Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Pg Bonanova, 47
www.comb.cat

«Immersió amb taurons»
de l’1 de gener a l’1 de desembre
L'Aquàrium de Barcelona
Moll Espanya, 5
www.aquariumbcn.com

Exosicions

«Marte-Tierra, anatomía comparada»
des del 23 de desembre
CosmoCaixa
C/ Teodor Roviralta, 47-51

«Gego. Desafiant estructures»
fins al 14 de gener
Macba
Pl. dels Àngels, 1
www.macba.es

18.12.06

AGENDA 18/12-24/12

Què és la sobirania alimentària? I com es pot lluitar per defensar-la? Com funcionen les patents? Com puc fer música electrònica? I art electrònica? Què és l'evolució? La resposta a aquestes preguntes és en l'agenda s'aquesta setmana.



Dimarts 19 de desembre

«Vies, ponts i ports romans»
Museu d'Arqueologia de Catalunya, 19h.
www.mac.es

«Jornada Formativa sobre patents»
organitza Centre de Patents de la UB
i Oficina Española de Patentes y Marcas
aula N06G de la Facultat de Física, 9:30 h.

«Taller de creació de música electrònica»
B. Vila de Gràcia, 19 i 21/12, 19h.

«Incidència social i política en favor de la Sobirania Alimentària»
Sala de graus de la Facultat de Veterinària, UAB, 19-20/12, 9,30h.

Dimecres 20 de desembre

«Què és l'evolució?»
a càrrec de Stephen Stearns, Universitat de Yale
Sala d'actes de la Facultat de Ciències, UAB, 12,30h.

Dijous 21 de desembre

«Resfest»
Espacio Movistar (Fòrum Barcelona), 21-23/12, 18h.
www.resfest.es

17.12.06

NANOTECNOLOGIA: CAP "GREY GOO" A LA VISTA

Una massa gris de partícules nanotecnològiques que s’auto-repliquen, envaeixen el món i penetren en el nostre cos. Aquest podria ser l’escenari de la humanitat si la nanotecnologia escapés del seu control. La difusió del “Grey Goo” la va imaginar Eric Drexler, l'enginyer que el 1986 va preveure l’adveniment de la era de la nanotecnologia. El 5 de desembre uns investigadors van alertar que un tipus de partícules nanotecnològiques, els nanotubs de carboni, podrien ser altament contaminants si es dispersessin a l’aigua.
  • Hi ha uns 300 productes nanotecnològics ja comercialitzats
  • Els investigadors han proposat un full de ruta contra les “nano-malaties” i la “nano-contaminació”
Molt abans de Drexler, el físic i premi Nobel Richard Feynmann ja havia apuntat a les enormes possibilitats del món nanomètric. Avui en dia, ja no es tracta d’una línia d’investigació prometedora, sinó d’una sòlida realitat. Hi ha uns 300 productes nanotecnològics ja comercialitzats: des d’aliments fins a cremes solars. El 2005, el seu valor era de 32 mil milions de dòlars. La investigació en aquest camp és molt activa a Espanya i a tot el món.

Tanmateix, segons els investigadors no cal preparar-nos per a l’arribada del "Grey Goo". Amb una correcta previsió i gestió dels riscos, les potencialitats de progrés de les nanotecnologies es podran desenvolupar sense efectes perillosos. El risc de les nanopartícules coincideix sovint amb la causa del seu èxit: la seva dimensió reduïda. Aquesta és comparable amb la de les proteïnes i dels elements de la cèl•lula i els permet travessar la membrana cel•lular. Gràcies a aquesta propietat i també a la seva forma i solubilitat, les nanopartícules podrien interaccionar amb els mecanismes bàsics de l’organisme com a agents tòxics i difondre’s en l’ambient com a contaminants.

“Sovint la recerca en la comprensió i prevenció del risc té una prioritat baixa en el món competitiu de la propietat intel•lectual, del finançament de la recerca i del desenvolupament tecnològic”, explica l’expert mundial de nanotecnologia Andrew Maynard en un article publicat a Nature el 16 de novembre passat. L’equip de l'investigador ha proposat un full de ruta de prioritats per evitar que apareixin les “nano-malaties” o la “nano-contaminació”.

  • En 12 mesos: aprovació de projectes d’avaluació del risc a tot el món
  • En 3-10 anys: mesurar l’exposició humana a nanomaterials dispersos a l’aigua o a l’aire
  • En 5 anys: preveure els efectes a llarg termini dels nanomaterials en l’organisme
  • En 10 anys: fer models de la difusió dels nanomaterials en l’ambient i en l’organisme
  • En 5-15 anys: mesurar la toxicitat dels nanomaterials


El full de ruta de Maynard respon també a una sensació difusa a la comunitat científica. La nanotecnologia és la millor candidata a generar una nova polarització violenta de l’opinió pública semblant a la que envolta el món dels organismes genèticament modificats(OGM). Segons un estudi publicat el novembre a Nature Nanotechnology, l’opinió pública és relativament neutral respecte a aquest tema. La percepció de perillositat de les nanotecnologies està per sota de la dels OGM, dels pesticides i de l'enginyeria genètica. A més, els entrevistats minimitzen la perillositat d’una aplicació nanotecnològica si en veuen una utilitat evident. Els autors de l’estudi suggereixen que una política de transparència total per part de centres d’investigació i institucions és fonamental perquè la situació no es decanti cap a posicions més polaritzades.

8.12.06

QUINA LLENGÜA PARLA INTERNET?

“hoang hoang” , “kyan kyan” , “gav gav” , “ham ham” ... hi ha milers de maneres d'imitar el lladruc d’un gos. La diversitat lingüística és un dret, especialment important per les persones que parlen llengües minoritàries. Pero el multilingüisme és sobre tot una oportunitat per a tota la humanitat. Tanmateix, dels milers de llengües que es parlen en el món, una bona part està en perill d’extinció. La UNESCO ha dedicat molts esforços a definir de manera objectiva i mesurable la vitalitat (i la mortalitat) de les llengües (1,2,3). Uns dels resultats són l’Atles de les llengües en perill (de moment la versió en línia inclou només les dades d’Àfrica), o el Llibre vermell. Segons aquest últim, les llengües vives més febles a Espanya són, a mès del Basc i l’Aranès, l’Asturià, el Lleonès, l’Aragonès i el Mozàrab. La Unió Europea té una convenció especialment dedicada a la defensa de les llengües minoritàries a dintre de les seves fronteres. Amb el mateix objectiu, la UNESCO está intentant definir unes estratègies de referència, uns “bons comportaments” que tots els estats haurien de posar a la pràctica. Una de les línies-guia en aquest sentit és afavorir el multilingüisme en el ciberespai (1,2). S’està escanejant la web per mesurar la diversitat lingüística d’Internet (1,2,3,4,5,6,7,8,) Un cas positiu en aquest àmbit és justament el del català (1,2,3).

7.12.06

AGENDA 10/12-16/12

Hem de pagar el 10% més per a l'energia elèctrica? Quins efectes té l'explotació petrolera en l'home? Reciclatge=art? Què han fet d'important els gunayadors dels premis Nobel de l'any 2006? Qui comunica ciència a Catalunya? I quina ciència han de conèixer els ciutadans? La resposta a aquestes preguntes és en l'agenda s'aquesta setmana.



Dilluns 11 desembre

«Els premis Nobel de l'any 2006»
11-13 i 18-19 de desembre, a les 19h
Institut d'Estudis Catalans
C. del Carme, 47
www.iec.cat

«Anorèxia i bulimia»
Cicle de conferències "Medicina i salut al segle XXI"
a càrrec de Lourdes Muñoz (Hospital Sant Joan de Déu)
a les 19 h.
Casa Golferichs
Gran Via 491

Dimarts 12 desembre

«Per un preu just de l’energia»
a cèrrec d’Ignasi Puig, ENT medi ambient i gestió
a les 19h
Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat
C/ Comte de Santa Clara, 8-10
www.bcn.es/biblioteques

« Dona, societat i ciència »
Dimarts 12 de desembre, a les 17h
CosmoCaixa
C. Teodor Roviralta, 47-51
www.fcri.es/jornadadona

« Els efectes de l'explotació petrolera en el medi i en l'home »
Tertúlies “El Club dels llunàtics”
a càrrec de Raúl Aguado, president de Medicus Mundi
12 de desembre, a les 19h.
Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella

«Una visió general de l'estat dels rius espanyols»
a càrrec de Miquel Alonso, URS Barcelona.
a les 19 h.
Institut d'Estudis Catalans
C. del Carme, 47
www.iec.cat

Dimecres 13 desembre

«Qui som? Un Mapa de la Comunicació Científica a Catalunya»
a les 16h
Institut d'Estudis Catalans
C. del Carme, 47
www.iec.cat

Dijous 14 desembre

« Medicina a l'antiga Roma »
(Cicle de conferències "Cicerone")
a càrrec d'Arturo Pérez, Universitat de Lleida
a les 19h.
Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC Barcelona)
Pg. de Santa Madrona, 39-41 (Parc de Montjuïc)
www.mac.es

«Els coneixaments científics de tots els ciutadans. Quins han de ser? La resposta dels professionals»
Plataforma Ciència i Societat
a càrrec d'Arturo Pérez, Universitat de Lleida
a les 18h.
Ateneu Barcelonès
C/ Canuda, 6

Divendres 15 desembre

« DRAP-ART’06 »
Festival de reciclatge artístic
del 15 al 17 de desembre
CCCB
C. de Montalegre, 5
www.drapart.org

«Ciencia, tecnologia e instrumentación: un modelo de aproximación histórica»
a càrrec de Víctor Guijarro, Universidad Rey Juan Carlos.
a les 19 hores
Institut d'Estudis Catalans
C. del Carme, 47
www.iec.cat

3.12.06

AGENDA 2/12-9/12

Des d'aquesta setmana, comencem a publicar al bloc una agenda de la setmana científica a Barcelona. Envieu-nos els events que voleu que surtin a la agenda!

El taller
«Que difícil és veure el cel»
Diumenge 3 de novembre, a les 12 i12.30h
Museu Marítim
Av. de les Drassanes, s/n
www.diba.es/mmaritim

L’obra de teatre
«Automàtics» de Javier Dualte
fins al 17 de desembre
Sala Muntaner
C. de Muntaner, 4
www.salamuntaner.com

El museu
Museu Agbar
dia de portes obertes
Diumenge 3 de desembre
Carretera de Sant Boi, 4-6
Cornellà de Llobregat
www.museuagbar.com

L’exposició
«Ràdio S.I.S. Sistemes d'Inoculació Sonora»
de David Armengol i José Antonio Delgado
fins al 17 de desembre
Espai E Art
C. de Torrijos, 68
www.hempreslaradio.net

2.12.06

QUINA ETIQUETA PER A LES ETIQUETES?

Niacina, rivoflavina, tiamina, folacina, ... l'etiqueta d'una senzilla caixa de cereals pot ser un autèntic misteri. Per altra banda, qui perd el temps llegint les etiquetes? Doncs, més d'una persona, segons aquest estudi del Centre de recerca sobre les relacions amb el consumidor en el sector alimentari danès. El estudi demostra que allò que un consumidor llegeix en una etiqueta pot arribar fins i tot a modificar les seves percepcions del producte.

En el programa del dissabte, Jesús Contreres ens ha parlat de la nostra relació amb les etiquetes des del punt de vista antropològic, un dels temes que s’investiguen en el centre de recerca del qual forma part. Per altra banda, Claudi Mans ens ha donat unes eines per desxifrarel misteri del les etiquetes . Aquí hi ha unes consideracions sobre aquest tema, que ell mateix ha penjat a la web.

  • Penseu que les etiquetes ens enganyen?
  • Esteu d’acord amb les etiquetes “bio” o “eco”?
  • Què faríeu davant d’un producte amb l’etiqueta “ogm”?


Si voleu entrar en el debat, envieu-nos comentaris, experiències, documentació, etc. fent servir l’enllaç “comenta” aquí sota o l’enllaç “Escriu-nos!” (per enviar textos més llargs) a dalt a la dreta.

25.11.06

“ARTÍFICS” I “CIENTISTES”

Tan lluny, tan a prop. Art i tecnociència són avui dos extrems que es toquen. La pràctica profesional és totalment diferent en els dos sectors. Tanmateix, es mutlipliquen els punts de trobada. Orion, l'espectacle del coreògraf Cesc Gelabert, enllestit amb la col·laboració de l'expert de neurociències Oscar Vilarroya, és un d'aquests punts. Hi ha artistes que generen tota la seva creació a la frontera entre art, ciència i tecnología. Per aquests creadors no és una utopia que el coneixement científic i l'artístic estableixin un intercanvi. I que l'intercanvi vagi en les dues direccions. Per aquests exloradors, Espanya encara no és un habitat ideal.

  • La Generalitat va premiar un projecte que l'ICAC havía descartat financiar, segons explica Roc Parés.
  • Els objectius de la ciència? No els ha de fixar només la ciència, segons Stephen Wilson.

Un espai pensat perquè les persones autistes se sentin bé. És el projecte que va donar la volta a Europa el 2004, realitzat amb la participació de Roc Parés, artista i professor investigador de l'Intitut de l'Ausiovisual (IUA). “És una instal·lació que dóna estímuls visuals, tàctils i sonors als usuaris. Peró també detecta els seus moviments. I adapta els estímuls per evitar que els usuaris caiguin en un estat de moviments repetititus. La repetició obsessiva és típica de les persones autistes i és un símptoma de malestar. L'objectiu de la instal·lació no és curar. Sinó donar als usuaris un espai de benestar”. L'equip del projecte inclou, a més de l'artista, enginyers i psicòlegs de tota Europa, entre els cuals una experta en autisme, Francesca Happé. “Una evaluació científica externa va afirmar que efectivament els usuaris sortíen de l'intal·lació amb un nivell de benestar més alt”

No obstant això, el projecte de Roc Parés está a l'espera de trobar un espai definitiu. Parés va participar en la redacció del Llibre Blanc sobre Art, Ciència i Tecnología, promogut per la FECYT. “Espanya té un gran dèficit d'inversió en recerca científica: gairebé no hi ha recursos per fomentar l'interacció amb l'art. Un artista pot trobar grups de científics oberts al diàleg. Però difícilement es convertirà en un “client” per a aquells grups. Una empresa els hi pot encarregar un aparell. Un artista no, perquè no té recursos. L'estat hauria de reconeixer que també la investigació artística és una forma de coneixement. I donar els recursos perquè els projectes artístics tinguin un lloc a les universitats públiques i els artistes puguin interactuar amb els investigadors en condicions de paritat.” De moment no és així. Segons explica Parés, Antoni Abad va rebre el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat pel mateix projecte al cual l'ICAC havia rebutjat el finançament poc abans.

I pensar que la retroalimentació entre art i ciència no és una novetat. “És natural pensar en Leonardo Da Vinci”, comenta Pau Alsina, director d'ArtNodes, publicació de referència del sector que estrenará nou disseny i nous continguts dijous que vé. “Ernst Haeckel va juntar art i biología, Le Curbousier va ser influenciat per la matemàtica de Poincaré, Mondrian per la relativitat... Sense cap dubte, els resultats d'Einstein van ser una de les fonts d'inspiracó més fortes de l'art del segle XX.”
“Tant la teoria musical com la tecnología dels instruements es van desenvolupar en paral·lel amb la ciència: Bach va ser un gran tecnòleg”, explica Xavier Serra, de l'IUA. “Aquesta relació es va perdre amb el romanticisme. Ara és més viva en camps com l'arquitectura o el disseny, on la compentració és màxima. Però també en la música s'están reconstruint ponts”. “Avui la convergència s'està accelerant”, segueix Alsina, “perquè tots fan servir les mateixes eines per crear: l'ordinador i la xarxa”.

Pero l'intercanvi art-ciència no és unidireccional. “Quins són els objectius de la ciència? Aquesta és una pregunta que no ha de contestar només la ciència, sinó tota la societat”, explica Stephen Wilson, artista americà convidat a Now per parlar de creació i recerca. “La diversitat de visions és bona. Els ordinadors van ser inventats pels científics. Tanmateix, fa 25 anys cap científic tenia el mínim interés perquè es produís un microcomputer . Aquesta exigència va venir d'altres sectors. L'art pot aportar molt en aquest sentit”. La visualització de l'informació és un dels sectors científics on s'entan fent servir més eines de les arts visuals. Representar objectes complexos com una cel·lula o la xarxa internet en una imatge no és fàcil, pero és fonamental per fer-se'n una idea científica.

“La retroacció art-ciencia ja és una realitat en els MediaLabs”, explica Pau Alsina. “ Allí les preguntes de l'art i els avenços de la ciència generen noves aplicacions. Els més importants a Espanya són el MediaLabMadrid i l'Arteleku. “Però la situació és incomparable amb llocs com el ZKM de Karlsruhe o l'Ars Electrónica Center de Linz”, afegeix Parés. “Allí hi ha una inversió pública important, els projectes artístics passen una selecció anónima semblant al peer-review i les institucions no busquen només un retorn d'imatge, sinó també de continguts”.


18.11.06

FENT NÚMEROS SOBRE LA SALUT

Els últims 8 anys, el nombre de fàrmacs consumits a Espanya ha augmentat el 50%. La medicina és cada vegada més protagonista del nostre imaginari. Les series de televisió amb més èxit es diuen “Hospital Central” o “El doctor House”. La batalla entre salut i malaltia és la versió actual del clàssic conflicte entre el bé i el mal, segons l’escriptora Rosa Pereda.

La medicalització de la vida(*) és al centre de l’informe Malalts de salut?, del Camfic. N’hem parlat dissabte a l’Einstein a la platja amb dos dels seus autors, els metges de capçalera Miquel Reguant i Francesca Zapater. Segons l’informe, entre les causes d’aquest procés hi ha la por a qualsevol tipus de risc, la pressa, que impedeix esperar el recorregut natural de la malaltia, la visió de la medicina com a una ciència omnipotent i el consumisme.

  • Entre 1990 i 2002 la indústria ha invertit uns 20 mil milions d’euros en fàrmacs de l’estil de vida
  • Espanya és el país de la UE-15 que dedica a la despesa pública sanitària un percentatge menor del seu PIB

“Consumir tants fàrmacs és primer de tot un perill per a la salut” comenta Jaume Puig Junoy, economista de la salut de la Universitat Pompeu Fabra. Però també per als diners públics. “Espanya és el país de la UE-15 on els medicaments són més barats”, continua Puig. “Alguns pacients s’emporten gratuïtament de la farmàcia medicaments que no faran servir. Les farmacioles de les cases estan plenes de caixes de pastilles caducades mig plenes. Tot això ho paga el sistema sanitari públic”.

Innovació hospitalària i atenció primària

“La innovació tecnològica i els nous fàrmacs, que s’incorporen al sistema sanitari en un règim de barra lliure afegeixen costos a canvi d’un benefici que no sempre compensa”, comenta Vicente Ortún, del mateix grup de Puig, en una entrevista a El Periódico de Catalunya el 23 d’octubre 2006. “La tecnologia mèdica més efectiva és la que tracta les malalties cardiovasculars.Per exemple, el vell by pass. Al contrari, en càncer s’ha introduit molta tecnologia, però la mortalitat és ara gairebé la mateixa que fa 90 anys. No és possible afegir al sistema tot el que és nou, automàticament. Als EUA, han calculat que hi ha un 30% de la factura sanitària que, si no es gastés, la gent estaria igual de bé de salut i qualitat de vida”.

“L’atenció hospitalària creix molt més de pressa que l’atenció primària”, apunta Puig. “S’hi posen molt més recursos. Al contrari, s’hauria de potenciar l’atenció primària de manera que a l’hospital hi arribin només les patologies hospitalàries”. “Quan un pacient rep un tractament desequilibrat, això comporta un cost d’oportunitat que paguen altres malalts”. És el cas de la prevenció: “A vegades es tracten més els riscos que les malalties. Així, es converteixen tots els pacients en “pre-malalts””. O de la receptació : “Moltes malaties no es curen amb un fàrmac, sinó parlant amb el pacient i intentant que canviï d'estil de vida”. En conclusió, “cal que els pacients es corresponsabilitzin. Que els metges rebin formació sobre aquests temes. Que l’atenció primària rebi més recursos. I que es facin servir criteris científics per establir les prioritats i els riscos reals que ha de tractar el sistema sanitari”

Les farmacèutiques i l’estat

Però no tot es decideix durant la consulta amb el metge. “La indústria farmacèutica”, explica Puig, “està contínuament buscant àrees de mercat per explotar, aprofitant les inquietuds de les persones”. Així neixen les malalties inventades: menopausa masculina, fills inquiets, timidesa malaltissa... La salut es transforma en un estat que ningú pot assolir. Processos normals de la vida, com el naixement, la vellesa, la sexualitat, la infelicitat o la mort, es presenten com a patologies. Entre 1990 i 2002 la indústria ha invertit uns 20 mil milions d’euros en fàrmacs de l’estil de vida, pensats per ralentitzar l’envelliment, millorar la ment, reduir el pes i millorar les prestacions sexuals: Viagra, Botox, Prozac...

Però també els fàrmacs normals es poden renovar. “L’estat està pagant a les farmacèutiques les anomenades “innovacions incrementals””, explica Puig. “Enlloc de comprar un fàrmac genèric que es pren dues vegades al dia, s’en compra un “de disseny”, que és el mateix, però modificat perquè es prengui només una vegada, que costa 3 o 4 vegades més”. “La despesa farmacèutica anuals als EUA és de 300.000 milions de dòlars”, explica(**) Vicenç Navarro catedràtic de ciències polítiques de la Universitat Pompeu Fabra. “Però, la inversió anual de les farmacèutiques en investigació és de 30.000 milions de dòlars. El 75% d’aquest despesa s'en va en innovacions incrementals. Els 9.000 milions d’euros d’inversió real en investigació són menys del 3% del balanç del Institut Nacional de la Salut Americà. L’economista Dean Baker ha proposat que l’estat absorbeixi aquesta despesa i elimini totalment les patents. Aquesta inversió seria compensada per l’enorme estalvi de no haver de comprar els productes de les farmacèutiques”. “No és una solució immediata. Però, per què cap dels governs que està estalviant en el sistema sanitari no ha intentat estalviar també reduint el monopoli de les farmacèutiques?”

Tanmateix, no tot se soluciona amb l’estalvi. “Espanya és el país de la UE-15 que dedica a la despesa pública sanitària un percentatge menor del seu PIB”, explica Navarro. Catalunya no és una excepció. "El dèficit sanitari català és tan gran que, encara que es resolgués el dèficit fiscal, el dèficit sanitari continuaria sense resoldre’s”. “La falta de serveis es correspon a una pressió fiscal molt baixa. L'IRPF espanyol recapta el 10,7% del PIB, mentre el percentatge mitjà europeu és del 13%”. Segons Navarro, no hi ha alternativa: cal pujar les taxes per financiar un sistema millor, com fan països com Suècia.

(*)veure editorial de Ricard Meneu
(*)pagg. 8-10

5.11.06

L’AMOR? UNA QÜESTIÓ COMPLEXA …

Quin és el secret de les parelles estables? Fins quan dura l’enamorament ? Per què les parelles entren en crisi ? En el programa de dissabte, l’Antoni Bolinches ens ha donat una visió de l’amor des del punt de vista de la psicologia, tal i com l'ha explicada en el seu últim llibre Amor al segundo intento. Bolinches és un dels introductors a Espanya de la psicologia humanista, una corrent que fa cap a les teories d’Abraham Maslow i Carl Rogers sobre la capacitat d’autoajuda de les persones . Però, l’amor no és un fenomen exclusivament psicològic. Tant el funcionament del nostre cos com el de la nostra societat condicionen la nostra manera de viure en parella.

  • La monogàmia és una característica genètica dels ratolins del prat, uns dels pocs mamífers monògams.
  • De mitjana, una tercera part de les persones està casada amb persones que fan la mateixa feina.



L’enamorament i l’atracció sexual son dos estats molts diferents del nostre cervell, segons un estudi de 2005. El primer activaria principalment la part dreta del cervell i el segon l’esquerra. Segons l’estudi, l’enamorament generaria un estat semblant a l’addicció. La investigació la va fer un equip de neuròlegs coordinats per l’antropòloga Helen Fisher, autora de Per què estimem i El primer sexe. Els investigadors van seleccionar 18 voluntaris “profundament enamorats” mitjançant un qüestionari i els van sotmetre a ressonància magnètica tot ensenyant-los fotos dels seus estimats o estimades. La reacció més comuna va ser l’activació de l’àrea tegmental ventral i del nucli caudat, amb descàrregues de dopamina al centre del cervell. Una reacció molt semblant al mecanisme associat a la dependència obsessiva d’una cosa o d’una persona. L’atracció sexual es pot experimentar envers més d’un individu. Al contrari, l’enamorament seria un mecanisme diferent. La seva utilitat evolutiva seria concentrar el festeig en una sola persona, al fi d’accelerar l’acoblament.

Els investigadors van detectar també un canvi d’activació en les persones que portaven més temps juntes amb les seves parelles. En les persones amb relacions més madures, s’activa una zona anomenada pàl•lid ventral. Es tracta justament de la mateixa àrea que s’activa quan es forma una parella de ratolins del prat. Els ratolins són una de les poques espècies de mamífers monògams, com els éssers humans. Quan un mascle i una femella copulen, permaneixen junts fins que un dels dos mor. El 2006, un estudi va comprovar que aquest comportament està associat a la secreció en el cervell de vasopresina pels mascles i oxitocina per les femelles. Efectivament, només cal suprimir l’expressió del gen que codifica aquestes substàncies perquè els ratolins es tornin polígams.

Vasopresina i oxitocina actuen també en el cervell humà, però és improbable que les coses siguin tan senzilles com en els ratolins. Efectivament, encara que dintre d’un marc fisiològic comú, les expressions culturals de l’amor varien enormement passant d’una societat a l’altra. El paper de la gelosia en la relació de parella era molt variable entre les diferents tribus de Polinèsia, segons l’antropòloga Margaret Mead, que hi va viatjar als anys vint. Anava des dels Dobuans, exageradament possessius, fins al Samoans, pels quals la poligàmia era una pràctica normal. Els anys vuitanta, es va comprovar que els estudis de Mead no eren prou rigorosos. Tanmateix, van ser l’origen de la sociologia de la gelosia. Des de llavors, es van trobar molts altres exemples de com els valors considerats imprescindibles pel benestar de les parelles varien àmpliament entre les diferents societats.

Per altra banda, pràctiques socials diferents poden amagar criteris semblants. A Espanya ja ha desaparegut la pràctica del matrimoni concertat amb l’objectiu de mantenir el patrimoni. Tanmateix, les dades de l’Institut nacional d’estadística revelen que encara avui hi ha un biaix social molt fort en la formació de les parelles. El 70% de les dones que treballa en l’àmbit de les feines de producció està casada amb homes que fan la mateixa feina. Aquesta proporció és del 50% en l’àmbit de les forces armades i de les feines tècniques, del 40% en l’agricultura i no baixa del 20-25% en gairebé tots els altres sectors. Si el treball és un indicador de la classe social, evidentment hi ha encara una forta endogàmia entre persones del mateix nivell social.

Des de la xarxa de les neurones fins a la xarxa de les relacions socials, l’amor es manifesta com un fenomen complex, el resultat de processos que actuen a molts nivells diferents i entrellaçats.

Si teniu comentaris sobre l’entrevista al Bolinches o sobre els temes d’aquesta entrada, si us plau feu servir l’enllaç “comenta”, aquí sota.

Si voleu fer un comentari o una intervenció més extensa, sisplau envieu-la a "Escriu-nos!", a la portada del bloc.