NANOTECNOLOGIA: CAP "GREY GOO" A LA VISTA
Una massa gris de partícules nanotecnològiques que s’auto-repliquen, envaeixen el món i penetren en el nostre cos. Aquest podria ser l’escenari de la humanitat si la nanotecnologia escapés del seu control. La difusió del “Grey Goo” la va imaginar Eric Drexler, l'enginyer que el 1986 va preveure l’adveniment de la era de la nanotecnologia. El 5 de desembre uns investigadors van alertar que un tipus de partícules nanotecnològiques, els nanotubs de carboni, podrien ser altament contaminants si es dispersessin a l’aigua.
Tanmateix, segons els investigadors no cal preparar-nos per a l’arribada del "Grey Goo". Amb una correcta previsió i gestió dels riscos, les potencialitats de progrés de les nanotecnologies es podran desenvolupar sense efectes perillosos. El risc de les nanopartícules coincideix sovint amb la causa del seu èxit: la seva dimensió reduïda. Aquesta és comparable amb la de les proteïnes i dels elements de la cèl•lula i els permet travessar la membrana cel•lular. Gràcies a aquesta propietat i també a la seva forma i solubilitat, les nanopartícules podrien interaccionar amb els mecanismes bàsics de l’organisme com a agents tòxics i difondre’s en l’ambient com a contaminants.
“Sovint la recerca en la comprensió i prevenció del risc té una prioritat baixa en el món competitiu de la propietat intel•lectual, del finançament de la recerca i del desenvolupament tecnològic”, explica l’expert mundial de nanotecnologia Andrew Maynard en un article publicat a Nature el 16 de novembre passat. L’equip de l'investigador ha proposat un full de ruta de prioritats per evitar que apareixin les “nano-malaties” o la “nano-contaminació”.
El full de ruta de Maynard respon també a una sensació difusa a la comunitat científica. La nanotecnologia és la millor candidata a generar una nova polarització violenta de l’opinió pública semblant a la que envolta el món dels organismes genèticament modificats(OGM). Segons un estudi publicat el novembre a Nature Nanotechnology, l’opinió pública és relativament neutral respecte a aquest tema. La percepció de perillositat de les nanotecnologies està per sota de la dels OGM, dels pesticides i de l'enginyeria genètica. A més, els entrevistats minimitzen la perillositat d’una aplicació nanotecnològica si en veuen una utilitat evident. Els autors de l’estudi suggereixen que una política de transparència total per part de centres d’investigació i institucions és fonamental perquè la situació no es decanti cap a posicions més polaritzades.
Molt abans de Drexler, el físic i premi Nobel Richard Feynmann ja havia apuntat a les enormes possibilitats del món nanomètric. Avui en dia, ja no es tracta d’una línia d’investigació prometedora, sinó d’una sòlida realitat. Hi ha uns 300 productes nanotecnològics ja comercialitzats: des d’aliments fins a cremes solars. El 2005, el seu valor era de 32 mil milions de dòlars. La investigació en aquest camp és molt activa a Espanya i a tot el món.
- Hi ha uns 300 productes nanotecnològics ja comercialitzats
- Els investigadors han proposat un full de ruta contra les “nano-malaties” i la “nano-contaminació”
Tanmateix, segons els investigadors no cal preparar-nos per a l’arribada del "Grey Goo". Amb una correcta previsió i gestió dels riscos, les potencialitats de progrés de les nanotecnologies es podran desenvolupar sense efectes perillosos. El risc de les nanopartícules coincideix sovint amb la causa del seu èxit: la seva dimensió reduïda. Aquesta és comparable amb la de les proteïnes i dels elements de la cèl•lula i els permet travessar la membrana cel•lular. Gràcies a aquesta propietat i també a la seva forma i solubilitat, les nanopartícules podrien interaccionar amb els mecanismes bàsics de l’organisme com a agents tòxics i difondre’s en l’ambient com a contaminants.
“Sovint la recerca en la comprensió i prevenció del risc té una prioritat baixa en el món competitiu de la propietat intel•lectual, del finançament de la recerca i del desenvolupament tecnològic”, explica l’expert mundial de nanotecnologia Andrew Maynard en un article publicat a Nature el 16 de novembre passat. L’equip de l'investigador ha proposat un full de ruta de prioritats per evitar que apareixin les “nano-malaties” o la “nano-contaminació”.
- En 12 mesos: aprovació de projectes d’avaluació del risc a tot el món
- En 3-10 anys: mesurar l’exposició humana a nanomaterials dispersos a l’aigua o a l’aire
- En 5 anys: preveure els efectes a llarg termini dels nanomaterials en l’organisme
- En 10 anys: fer models de la difusió dels nanomaterials en l’ambient i en l’organisme
- En 5-15 anys: mesurar la toxicitat dels nanomaterials
El full de ruta de Maynard respon també a una sensació difusa a la comunitat científica. La nanotecnologia és la millor candidata a generar una nova polarització violenta de l’opinió pública semblant a la que envolta el món dels organismes genèticament modificats(OGM). Segons un estudi publicat el novembre a Nature Nanotechnology, l’opinió pública és relativament neutral respecte a aquest tema. La percepció de perillositat de les nanotecnologies està per sota de la dels OGM, dels pesticides i de l'enginyeria genètica. A més, els entrevistats minimitzen la perillositat d’una aplicació nanotecnològica si en veuen una utilitat evident. Els autors de l’estudi suggereixen que una política de transparència total per part de centres d’investigació i institucions és fonamental perquè la situació no es decanti cap a posicions més polaritzades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario