15.1.07

[opinió]CIENCIA O ENTRETENIMENT, A L'ESCOLA?

Menys ciència i més entreteniment. En això podria quedar la nova assignatura de Ciències per al Mon Contemporani, que tots els batxillers hauran de cursar a partir de 2008. Els seus continguts seran "els fonaments de les qüestions científiques rellevants en el mon d'avui", segons informa El Periodico. Ja feia temps que professors i investigadors demanaven que s'inclogués una assignatura científica en el conjunt de les obligatòries comunes a totes les branques de batxillerat. Una altra demanda era que es fes alguna cosa per augmentar la "cultura científica" dels espanyols, molt baixa segons totes les estadístiques.
La nova assignatura sembla respondre a aquestes exigències. Tanmateix, hi ha el risc que faci més mal que bé. Quins temes s'inclouran en el programa de la nova assignatura? Quines son "les qüestions científiques rellevants en el mon d'avui"? Gairebé segurament s'escolliran les nanotecnologies, les cèl·lules mare, la Sida, el càncer... És a dir, els temes estrella de la informació científica. I perquè no la condensació de Bose-Einstein o la proteomica? Es tracta de temes de gran importància en la ciència moderna. Però no gaire "sexy"... Si féssim una assignatura de literatura contemporània, no escolliríem les novel·les que surten a les revistes de moda. De la mateixa manera, és important que els temes de la nova assignatura no acabin sent els més mediatics.

Però, hi ha una qüestió més important. És l'escola el lloc on s'ha de desenvolupar aquest debat? Jo crec que no. Els investigadors, els mitjans d'informació, el mon de la divulgació, les associacions, el conjunt de la societat civil participen en la definició de que és la ciència avui i poden donar indicacions respecte a aquest tema. L'escola, al contrari, s'hauria de dedicar a passar la cultura de base. Òbviament, s'ha de motivar els estudiants. Els temes científics de base es poden encarar fent servir exemples d'actualitat. Però no s'ha de oblidar que l'escola serveix primordialment per donar una "alfabetització científica", sense la qual parlar de "cultura científica" és impossible. No podríem entendre plenament la literatura contemporània sense saber res de Cervantes o de Verdaguer. Així mateix, per entendre les nanotecnologies, abans cal tenir clar el principi de conservació de l'energia. Per comprendre el càncer, abans cal saber com funciona una cèl·lula. Potser, 17 anys no és massa tard per aprendre una mica més de ciència de base.

Però no es tracta només de coneixements. Les estadístiques diuen que la majoria dels coneixements apresos a l'escola s'obliden. El que queda son els "procediments": les maneres de fer i de pensar interioritzades. La cultura científica és important, però ho és encara més la "mentalitat" científica. En un país on el gènere informatiu predominant és la tertúlia, és important que el ciutadans tinguin al seu abast un model de pensament racional, rigorós, fonamentat en l'observació i l'experiència directa i no en l'opinió de personatges amb autoritat. Una escola que ensenyés només a llegir i no també a escriure no ens agradaria. Per la mateixa raó, no m'agradaria una escola que fomentés la contemplació dels resultats de la ciència i de la tecnologia, sense donar les eines bàsiques que han sigut necessàries per aconseguir-los.

De totes formes, l'assignatura s'haurà de fer: hem assumit que els estudiants de 17 anys ja no poden aprendre més ciència. Tanmateix, almenys podríem fer servir la nova assignatura per ensenyar-los "com funciona" la ciència. Una proposta per fer servir de manera intel·ligent la nova assignatura podria ser escollir un sol tema d'actualitat i disseccionar-lo a fons. Fent servir aquest exemple, es podria veure com neix una teoria, què és un experiment, com es comporten els científics, en que consisteix el seu treball en la realitat. I també ensenyar als estudiants a criticar la informació científica que reben, a fer-se preguntes sobre la seva rellevància i el seu rigor. I finalment donar-los eines per participar de manera democràtica i informada de la gestió de la ciència.

D'aquesta manera, encara que haurem renunciat a que els nostres estudiants sàpiguen més ciència, almenys tindran una idea millor del que és la ciència. Altrament, es passaran un any mirant un quadre de curioses invencions, màgiques tecnologies, perilloses eventualitats, sense entendre ni els principis científics ni els mecanismes socials que hi han al darrere. En aquest cas, el risc és que es quedin amb un regust de la ciència com d'una disciplina màgica i dels científics com una mags savis i inarrivables. I ja se sap que molt fàcilment la imatge d'un mag es pot convertir en la d'un bruixot.

(per: Michele Catanzaro)

Els articles d'opinió expressen exclusivament les idees del seus autors i no les de la redacció d'"Einstein a la platja". Us animem a enviar-nos els vostres articles d'opinió. La publicació es modera per part de la redacció.


4 comentarios:

Toni dijo...

***comentari penjat a la llista de la ACCC***

Com a científic i docent sóc dels que vaig demanar -fa anys- una major presència de la ciència a l'ensenyament secundari postobligatori (batxillerat), parlant sobre la 'asimetria educativa' en el sentit en el que els estudiants 'de lletres' no feien res de ciències a batxillerat, mentre que el 'de ciències' sí feien filosofía, història i llengües. I potser la matèria plantejada no sigui 'la canya' o la solució a aquesta marcada assimetria educativa, però crec que mereix un respecte previ. Demanaria al Sr.Catanzaro i a la resta de gent interessada en un debat constructiu, tres coses:

1.- Miri's el temari publicat pel ministeri.
2.- Com a coautor d'un dels llibres de text de "Ciències per al món contemporani" (Pearson), defenso la nostra obra i li recomano una revisió dels dos primers capítols -en premsa-, en els que es parla extensament de les distincions entre ciència/pseudociència, astrologia/astronomia... i es planteja clarament (amb el reduit espai d'un apartat) la distinció entre coneixement oridinari i científic (mètode científic, esquemes mentals propis, etc.).
3.- Malgrat que no tenim un programa televisiu, molts docents fem la lluita quotidiana de la ciència a la secundària i mereixem, si més no, un respecte. Vull dir que les lleis disposen i després nosaltres impartim...

Sr.Catanzaro i collistaires, potser val la pena patir pel que està pasant amb la divulgació científica a la tele. Els xavals i la gent la veuen molt. A l'escola ho fem el millor que sabem/es pot, i crec que assignatures com la nova 'ciències per al món contemporani' són un gra de sorra més que intenta millorar la formació present a una bona part de la població(la que fa batxillerat). La ciència obligatoria es fa a la ESO, recorde'm.

Resto a la disposició de qui vulgui per comentar més extensament els continguts de la nostra obra.

Atentament,

Toni Hernández

michele dijo...

Toni, moltes gràcies pel teu comentari. Tinc unes preguntes i unes observacions al respecte:
1)Interessant el tema de l'"asimetria educativa". De què es tracta? Com s'ha produït?
2)El temari no l'he trobat (si tu tens l'enllaç, ho podries copiar en un comentari, sisplu?). Però sí he trobat la nota de premsa més recent sobre els continguts de la assignatura (http://www.mec.es/multimedia/00003197.pdf). La veritat és que ha reforçat els meus dubtes. Després d'una genèrica referència a "aumentar la capacidad para comprender y expresar informaciones con contenido científico, manejar conceptos, leyes y teorías útiles para formarse opiniones fundamentadas sobre cuestiones científicas y tecnológicas socialmente relevantes, argumentar, debatir y evaluar propuestas y aplicaciones de los conocimientos científicos, etc.", passa al llistat dels "temes estrella" (Big Bang, Revolució Genética, Desenvolupament Sostenible, Nanotecnologia, Internet etc.), molts dels quals, per cert, ja s'haurien d'abordar en les disciplines "estàndard". Pel que dius, el vostre text aborda de manera extensa el primer aspecte (per cert, si vols, podriem penjar al bloc alguna porció dels primers dos capítols), però segons el temari que fixa el ministeri l'assignatura se sembla més a una ressenya de temes mediàtics.
3)La meva reflexió no pretendia faltar-li de respecte als docents: més aviat el contrari (estic segur de que molts docents trobaran la manera d'impartir constructivament aquesta asignatura). I tampoc era un elogi de la comunicació que es fa en televisió i premsa: més aviat el contrari. Una part de la comunicació científica vehicula la imatge de la ciència com a una disciplina màgica. La cosa que em preocupa és que aquesta manera d'encarar la ciència pugui penetrar també en el món de l'educació.

Toni dijo...

Hola Michele,

Primer de tot, encantat de 'ciberconeixe't' :-).

1) L'asimetria educativa és un concepte que vaig desenvolupar en un article de divulgació fa uns anys, quan es debatia què es volia a l'ensenyament secundari postobligatori. La qüestió és que a Espanya tradicionalment, i també a d'altres païssos, la ciència no s'ha considerat part de la 'cultura que ha de tenir un individu' i ha quedat relegada a un segon ordre, 'per la seva dificultat'. Això va fer, en un moment donat, que els alumnes que fan batxillerat estudiin obligatòriament llengües, filosofia i història. La pregunta era, llavors, perquè no una matèria de ciències generalista per a tothom?

2) T'adjunto un arxiu amb el document a desenvolupar per les comunitats autònomes, que em sembla que tens. T'he de dir que fins el teu missatge/de la Mercè Piqueras (hi havia un anterior meu) a la llista de la ACCC, ningú havia comentat res al respecte, el que, als docents, ens sorpren...potser la majoria dels 'divulgadors professionals' no veuen l'ensenyament com el principal punt de divulgació científica...



La veritat és que l'assignatura no ha quedat com a molts ens agradaria. Ara bé, una cosa són les quatre frases del ministeri (mira-te-les de d'altres assignatures...) i després els llibres de text i finalment el que s'explica!



2)Ho consultaré amb l'editorial. Gràcies per l'oferiment.



3)Dir això és desconfiar dels docents, perdona'm si sóc massa clar... La docència, per sort, encara és lluny del que es fa als mitjans de comunicació. Sí és cert que hi ha un punt d'exigència important pel que fa a la motivació de l'alumnat. Però les classes no són circs. Una cosa que també has de tenir clara és que l'ensenyament de tot el que comentas TEORICAMENT ja es fa a la ESO. La ESO és l'ensenyament obligatori i aquesta materia es fa a Batxillerat (on no tots els alumnes van).
Gràcies per reflexionar sobre aquests temes, atentament,



Toni

- Mostrar texto citado -



Post a comment.

Unsubscribe to comments on this post.

Publicado por michele para einstein a la platja a las 7/11/07 11:36




--
Toni Hernández Fernández
Departament de Lingüística General
Universitat de Barcelona

michele dijo...

Més debat sobre la asignatura de Ciència per al món contemporani: hi ha qui diu que ajudarà a que més nois i noies s'apuntin a estudis científics i qui observa que serà una assignatura "decorativa" que cubrirà temes propis de l'assignatura de filosofia.