[tema]AL·LÒCTONS A L'ATAC
Només un 10% de les espècies transportades per l'home fora del seu hàbitat sobreviu en el nou ambient. I només el 10% d'aquest 10% prospera i es transforma en una espècie al•lòctona. Plantes "típicament" mediterrànies, com el castanyer o la figuera de moro, en realitat van ser introduïdes per l'home. Venen respectivament de l'Àsia i de Mèxic.
Tanmateix, amb el creixement dels intercanvis comercials, les espècies invasores s'estan transformant en un problema global. A la península ibèrica, els casos més famosos són el mosquit tigre, que acaba d'arribar a Barcelona, el musclo zebrat, que s'està endinsant al riu Ebre i la Caulerpa Taxifolia, una alga fugida de l’aquari de Mònaco que està posant en perill d’autòctona posidònia. Però hi ha molts més casos: els mosquits blancs a Canàries, el cranc vermell americà al Delta de l'Ebre, el crambe crambe a la costa mediterrània, i moltes altres.
A nivell mundial, entre les espècies més temibles hi ha una formiga "boja", una planta que forma una catifa aquàtica, una serp que viatja als avions i el peix protagonista de la pel•lícula "El malson de Darwin". La IUCN ha publicat el rànquing de les 100 espècies invasores més perilloses.
Però, què es pot fer davant l'amenaça de les espècies invasores? El GISP ha elaborat una estratègia de reacció (enllaços que pengen de "About invasive species"). A molts països del món hi ha centres d'investigació sobre aquest problema. Es poden destacar l'ISSG, el GISI i el CREAF, de la UAB.
Tanmateix, amb el creixement dels intercanvis comercials, les espècies invasores s'estan transformant en un problema global. A la península ibèrica, els casos més famosos són el mosquit tigre, que acaba d'arribar a Barcelona, el musclo zebrat, que s'està endinsant al riu Ebre i la Caulerpa Taxifolia, una alga fugida de l’aquari de Mònaco que està posant en perill d’autòctona posidònia. Però hi ha molts més casos: els mosquits blancs a Canàries, el cranc vermell americà al Delta de l'Ebre, el crambe crambe a la costa mediterrània, i moltes altres.
A nivell mundial, entre les espècies més temibles hi ha una formiga "boja", una planta que forma una catifa aquàtica, una serp que viatja als avions i el peix protagonista de la pel•lícula "El malson de Darwin". La IUCN ha publicat el rànquing de les 100 espècies invasores més perilloses.
Però, què es pot fer davant l'amenaça de les espècies invasores? El GISP ha elaborat una estratègia de reacció (enllaços que pengen de "About invasive species"). A molts països del món hi ha centres d'investigació sobre aquest problema. Es poden destacar l'ISSG, el GISI i el CREAF, de la UAB.
4 comentarios:
Fa alguns anys vaig anar al centre que l'Ajuntament té a Collserola, on els caps de setmana organtizen (suposo que deuen continuar fent-ho) passejades pel bosc per observar diferents aspectes de la natura.
Vaig anar-hi un dissabte en què la passejada va centrar-se en les
espècies vegetals que en el seu moment van ser invasores, però que hem acabat considerant-les ja nostres, com a part del paisatge mediterrani, i molta gent desconeix que no són espècies autòctones. La majoria de la gent que va fer aquella passejada va tenir alguna sopresa en descobrir que algunes espècies de plantes que havien vist aquí tota la vida --i no a la ciutat, sinó pel camp i la muntanya-- eren "immigrants".
Potser d'aquí a cent anys la gent tampoc no sabrà que les cotorres, el musclo zebrat o el mosquit tigre que s'estan escampant per Catalunya van ser espècies invasores en el seu moment.
M'agrada el comentari de la Merce. Pero em temo que l'actual fenomen de les bioinvasions te tal velocitat i magnitud que no pot comparar-se amb el que ha succeit fins ara. En aquests moments assistim a l'arribada massiva d'especies de tots els filums possibles procedents de qualsevol latitud i longitud. I alhora tambe nosaltres n'exportem massivament envers altres contrades. El meu amic Albert Mallol m'explica que la flora sudafricana es plena d'especies invasores que venen de la nostre Mediterrania! El cert es que aquests desplaçaments es fan a una velocitat enorme, afecten a una quantitat molt gran d'especies, en un moment en que els ecosistemes començen a trontollar pel canvi climatic i, sobretot, en un moment que estem alterant profundament els usos i cobertes del sol a tot el planeta, la qual cosa crea enormes espais oberts a la colonitzacio del primer que arriba.
Tant de bo la merce tingues rao, pero em temo que la cosa te un altre caire...
En Jaume Terrades diu que estem creant un mon de plagues, microbis i males herbes. En el seu llibre Biografia del mon fa un analisi molt interessant al respecte. El recomeno a tothom.
Todos esos nuevos o acelerados riesgos se deben a la veloz y frecuente movilidad de los habitantes humanos de estas áreas?
No m'hi he pogut resistir ;). Primer de tot felicitats, és un bloc interessant.
En realitat el castanyer no és espècie al·lòctona. Al terciari ja hi era i després dels successius períodes glaciars va estar a punt de desapareixer, quedant restringit en certes zones, llavors els romans van portar més castanyer (però ja n'hi havia) perquè en feien molt bon aprofitament.
El problema del castanyer és que tenia la tinta (i força més malalties) , com que era un arbre molt apreciat i que donava molts beneficis econòmics, es va obtar per portar castanyers de l'Àsia resistents a la tinta.
El resultat de la introducció va ser que va entrar un fong anomenat cryphonectria parasitica molt pitjor que la tinta i que causa el xancre del castanyer, aquest fong mata totalment els castanyers europeus i no tant al Asiàtic (però també).
Respecte al concepte d'al·lòcton, hi ha casos claríssims com el roure americà, el pollancre america, l'avet douglas o el pi insigne però hi ha casos en que és més difícil, a partir de quan es considera al·lòcton o autòcton???
Publicar un comentario