3.11.07

[tema]HI HA MÉS BONS METGES QUE METGES BONS?

Metges estressats, metges que no escolten, metges que no saben comunicar. Molt sovint els pacients descriuen d’aquesta manera els professionals de la salut amb es quals entren en contacte. Segons alguns, aquesta situació es deu a la « falta » de metges. Es preveu una davallada en el nombre de facultatius a Espanya en els propers anys. I la situació catalana no és una excepció.

Els metges han expressat més d’una vegada el seu malestar i els pacients viuen les conseqüències d’aquesta situació sobre tot en les llargues llistes d’espera. Una situació especialment greu, considerant que el nombre de facultatius per habitant, a Espanya, és un dels més alts del món. Tanmateix, la seva distribució en el territori i per especialitat és molt desequilibrada. A més, la figura del professionals paramèdic que faci tasques avui encomanades al metge encara no està prou desenvolupada. Finalment, la demanda exagerada per part del pacient en una societat hipermedicalitzada també juga el seu paper.

L’equilibri numèric entre demanda i oferta és una qüestió fonamental per al futur del la sanitat pública. Però només és una part del problema. Segons alguns professionals, no només calen més metges, sinó metges “diferents”. És el problema que ha plantejat Ciril Rozman
al programa i que des de fa temps remarquen els metges humanistes (1,2,3). Calen més bons metges o més metges bons?

4 comentarios:

michele dijo...

Beatriz González: "El sistema ya peligra por la falta de médicos":

http://tinyurl.com/2km37j

Anónimo dijo...

A una entrevista a El País 25/09/2007 i sota el titol: "Podemos llegar a
ser líderes mundiales de investigación clínica en oncología" en Josep
Baselga, President de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica, a la darrera
pregunta de Milagros P. Oliva de si ¿Habrá suficientes oncólogos?, responia
el següent: "No, y es una auténtica tragedia porque para formar un buen
oncólogo se necesitan 15 años. Constantemente me llaman desde hospitales
para preguntarme si tenemos residentes a los que contratar. No puede ser
que estemos importando médicos de otros países con un nivel de formación a
veces más bajo, y dejemos en la calle a estudiantes con vocación y buenas
notas porque no hay suficientes plazas en las facultades. Conozco el caso
de una chica con una enorme vocación, que sacó un 8,1 en la selectividad y
no pudo entrar en Medicina. Luego no ha tenido ningún problema para ser
admitida en la facultad de Medicina de la Sorbona de París, pero no todos
pueden ir al extranjero. Esto no tiene sentido."

A mi m'agrada donar crèdit a persones con en Josep Baselga i tal sols vull
afegir que em consta que entre l'allau de sol.licituts per magisteri que hi
ha hagut aquest any hi ha molts intents frustrats d'altres carreres com ara
Medicina i que han fet pujar la nota de tall desplaçant a altres alumnes
menys brillants, pero amb vocació pedagògica, a no sé on.

Joan Barrios dijo...

Quin descobriment de bloc! Estic apasssionat ja que el tema de la excessiva medicalització i la manera com s'entén la salut majoritàriament és un tema clau per mi. Crec que fem a les persones massa depenents del sistema sanitari, no els ajudem a ser autònoms, solidaris i joiosos com diu em Jordi Gol.
Felicitats!!

Anónimo dijo...

http://www.diariomedico.com/edicion/diario_medico/profesion/es/desarrollo/1073700.html