13.1.08

[tema]El cos humà és "obsolet"?

VIDEO: EL COS HUMÀ PER DINS

Ha arribat el moment de qüestionar-se si un cos bíped, amb respiració, visió binocular i un cervell de 1400cc és una forma biològica adequada. No és capaç de gestionar la quantitat, complexitat i qualitat de la informació que ha acumulat; està intimidat per la precisió, la velocitat i el poder de la tecnologia i està mal equipat, des d’un punt de vista biològic, per sobreviure en el nou ecosistema extraterrèstre”. Així de contundent és la condemna del cos pronunciada per Stelarc, un dels més importants artistes electrònics contemporanis. Roger Malina, expert en Matèria Fosca i promotor de Leonardo, una iniciativa a la frontera entre ciència i art, va citar Stelarc entre els molts artistes i científics que estàn traballant per “eixamplar els sentits humans” en la seva visita a Barcelona, en l’àmbit de les trobades El(s) futur(s) de la Ciència(*)

Malina va afirmar que el descobriment científic és el resultat d’un eixamplament dels sentits mitjançant la tecnologia. Aquest mateix procés apareix també en la creació artística contemporània. Segons Malina, els sentits dels éssers humans són “dissenyats” per a la supervivència en el món, no per a la seva comprensió. Per entendre allò infinitament gran, allò infinitament petit, els fenòmens que duren milers de mil•lennis o poques fraccions de segon, no es pot fer una “extrapolació” de les experiències viscudes en dimensions i temps quotidians.

Per altra banda, el coneixement depèn del punt de vista de qui investiga. I la comprensió de la realitat és el resultat de la seva manipulació. Com es pot observar i manipular un objecte tan gran i d’evolució plurimil•lenària com per exemple una galàxia o el clima d’un planeta? L’expansió dels sentits mitjançant la tecnologia i les simulacions a l’ordinador en permeten una via d’accés a aquests objectes. Però es tracta sempre d’una comprensió mediata, que resulta en una explicació “a posteriori” de la història d’aquests objectes, més que en una veritable capacitat de predicció.

L’esforç d’expansió dels sentits apareix en moltes pràctiques artístiques contemporànies. Sterlac ha “implantat” en el seu cos un braç artificial (mogut per la musculatura de l’esquena) i una orella artificial (col•locada en un braç amb un micròfon incrustat). Char Davies ha creat un sistema que li permet moure un “avatar” en un entorn de realitat virtual amb el ritme del seu respir. Marcel•lí Antúnez Roca ha transportat el seu cos “híbrid” en situacions de falta de gravetat. Christa Sommerer ha ideat un sistema magnètic que permet als usuaris de tenir la sensació de jugar amb àtoms i molècules.

Tanmateix, cap d’aquests sistemes sembla assolir l’eficiència i la precisió de certs òrgans del cos humà. Projectes com e-Anatomy, el Visible Human Project, l’anatomia de MadlinePlus permeten viatjar gràficament i visualment dintre del cos humà, amb una percepció directa de la complexitat de l’organisme. Altres projectes més específics es concentren en l’entramat de les extremitats superiors i inferiors i del cor. Tanmateix, la fantasia sobre una anatomia diferent, una anatomia de somni, sembla haver acompanyat la humanitat des de fa molt temps.

(*=resum i gravació vídeo i audio disponibles a la web fins a finals de gener. Després es podràn consultar a la Biblioteca Sagrada Familia)

Un TEST per posar a prova el coneixement de l'anatomia