[tema]MEDICINA "ALTERNATIVA"?

El 50% dels europeus han fet servir les teràpies naturals almenys una vegada a la vida. Els nordamericans s'han gastat en remeis naturals 17 mil milions de dòlars només durant el 2000. Més de dos milions de catalans han fet servir la medicina complementària almenys una vegada. Amb aquestes xifres a la mà, encara es poden definir les teràpies naturals com a "medicina alternativa"?

En realitat, el mercat de la medicina no convencional ja ha igualat el de la medicina científica. I la seva expansió sembla imparable. A meitat dels anys vuitanta a Barcelona hi havia només dues farmàcies que dispensaven productes homeopàtics. Avui, el 75% de les farmàcies espanyoles en tenen, amb un volum de negoci de 45 milions d'euros, el 0.5% de tot el mercat farmacèutic del país.

La "medicina tradicional" és encara predominant avui en dia en els contextos on s'ha originat. A l’Àfrica, fins al 80% de la població la fa servir com a primera (i sovint única) teràpia. A la Xina aquest percentatge és del 30-50%. La seguretat i l'eficàcia de les teràpies tradicionals en aquests països és qüestió de vida o de mort. Per això, l'Organització Mundial de la Salut està impulsant la seva reglamentació i inclusió en el sistema sanitari públic.

Però la novetat principal en aquest àmbit és que en els últims decennis la medicina tradicional s'ha tornat extraordinàriament popular també a Occident. La medicina xinesa es va introduir a Occident després de la visita de Nixon a la Xina: el cap de premsa del president va ser operat amb anestesia acupuntural. Avui, els usuaris de la medicina tradicional busquen en ella un complement a la medicina convencional, una forma d'actuar menys agressiva o un tracte més humà.

Però els efectes de la difusió de la medicina tradicional a Occident comencen a fer-se sentir a escala global. Alguns investigadors han alertat que la recollida de plantes i herbes per alimentar el mercat dels països desenvolupats podria afectar els hàbitats naturals dels seus llocs d'origen. Per altra banda, la legislació sobre patents de la majoria dels estats no contemplen la protecció dels coneixements tradicionals. Per això, les comunitats que els fan servir es troben desprotegides quan les empreses que comercialitzen remeis en base d’herbes se n'apropien.

Els remeis tradicionals a vegades s'han comercialitzat a Occident amb prescripcions equivocades. L’ herba Ma Huang (ephedra) es fa servir tradicionalment a la Xina com a remei puntual pel refredat. Als Estats Units es va comercialitzar com a un producte dietètic d'us continuat. Aquest mal ús va provocar una dotzena d'infarts.

Foc a l’estómac o càncer?

"Com es pot avaluar amb criteris científics una activitat que no es considera científica?". "L'àmbit d'actuació de les teràpies naturals és la salut, no la medicina". "El món de les teràpies naturals és fet d'experiències, i aquestes són personals... com es poden avaluar?" Els diaris han recollit comentaris d'aquest tipus per part d'una bona part del col•lectiu de terapeutes naturals sobre la recent reglamentació promoguda per la Generalitat de Catalunya.

Isabel Giralt, de la secció d’acupuntors del Col•legi de Metges de Catalunya va contestar amb un exemple: ""Foc a l’estómac" és una sensació de cremor, de dolor epigàstric que es diagnostica amb la medicina tradicional xinesa. Però també pot ser símptoma d'un càncer d’estómac. Tractar-lo sense coneixements mèdics previs és un risc que no mereix la pena córrer".

L'Organització Mundial de la Salut està impulsant la investigació científica sobre les teràpies tradicionals i la seva reglamentació com a mesura de protecció de la salut pública. A la Xina, Corea, Vietnam i Austràlia hi ha centres universitaris i hospitalaris acreditats per l'OMS on s'investiguen i s'ensenyen els coneixements tradicionals. L'Institut Nacional de la Salut d'Estats Units impulsa una pàgina web d'informació amb fitxes sobre tot tipus de teràpies no convencionals, amb una descripció dels coneixements científics sobre la seva efectivitat i les seves contraindicacions.

Eficàcia comprovada

Els remeis a base d’herbes són els més efectius entre els medicaments tradicionals. De fet, el 25% de les medicines modernes deriven de plantes que ja es feien servir tradicionalment. L’Arthemisia Annua, que s'ha fet servir a la Xina des de fa 2000 anys, és actualment la font del principi actiu més eficaç contra la malària. Entre les pràctiques, l’acupuntura té efectes comprovats de reducció del dolor postoperatori, dels marejos de l’embaràs o de la quimioteràpia, del mal de queixal, de l’ansietat, del pànic i de l'insomni. També el Yoga i el Tai-Chi tenen efectes saludables comprovats. El primer per a la reducció dels atacs d'asma i el segon per controlar la por de la gent gran a caure.


(Fonts de les dades sobre Espanya: La Vanguardia)