[tema]LA REALITAT. VARIACIONS SOBRE UN TEMA
Mantenir una conversa amb una persona que ha begut massa no és fàcil (per a una persona sòbria, naturalment). L’interlocutor no es concentra, canvia de tema contínuament, s’excita i es distreu fàcilment. Si poguéssim veure a dintre del seu cap, observaríem una tempesta de senyals incoherents. El seu cervell percep una realitat mutable i inestable. Per això, la seva atenció es desvia contínuament.
Risto Näätänen ha aconseguit veure “en directe” dintre del cap de persones en situacions com aquesta. Aquest psicòleg finlandès va ser investit doctor honoris causa el divendres passat a la UB. Näätänen va descobrir que la nostra percepció de la realitat és qüestió de “variacions sobre un tema”. Per comprendre el món, el nostre cervell ha de saber reconèixer les diferències en un rerafons de senyals regulars.
El mecanisme responsable d’aquest procés s’anomena “potencial de disparitat”. Quan s’espatlla, poden aparèixer malalties com la dislèxia, l’afàsia o l’esquizofrènia, segons diu Näätänen. En aquests casos, com en el cas de l’alcoholisme, la percepció de la realitat es deforma, a causa d’una percepció o bé exagerada o bé deficient dels estímuls reals.
El 1978, Risto Näätänen va publicar un treball on interpretava el sentit d’una petita ona cerebral que es presenta quan un individu rep un estímul acústic. En resposta a sons regulars, el cervell emet un senyal revelat per magneto-encefalogràfia. Un so diferent per duració, intensitat o freqüència genera una deformació d’aquest senyal cerebral. Sembla que el cervell tingui “memòria” dels senyals rebut precedentment i que detecti el canvi. Näätänen va anomenar el senyal deformat “potencial de disparitat” o “mismatch negativity”.
El treball de Näätänen ha rebut fins avui 500 cites d’altres investigadors. El potencial de disparitat s’ha revelat com a un mecanisme fonamental de la percepció auditiva de la realitat. El mecanisme actua encara que no estiguem concentrats en escoltar, fins i tot quan dormim.
Aquest procés de “comparació” entre senyals memoritzats y senyals nous és central per a l’aprenentatge de la llengua i per a la sensibilitat musical, segons diuen estudis successius. Alguns trastorns de l’atenció es podrien interpretar a la llum d’aquest procés. Finalment, es tracta d’un dels pocs mecanismes coneguts gràcies al qual el cervell es forma una representació de la realitat.
Risto Näätänen ha aconseguit veure “en directe” dintre del cap de persones en situacions com aquesta. Aquest psicòleg finlandès va ser investit doctor honoris causa el divendres passat a la UB. Näätänen va descobrir que la nostra percepció de la realitat és qüestió de “variacions sobre un tema”. Per comprendre el món, el nostre cervell ha de saber reconèixer les diferències en un rerafons de senyals regulars.
El mecanisme responsable d’aquest procés s’anomena “potencial de disparitat”. Quan s’espatlla, poden aparèixer malalties com la dislèxia, l’afàsia o l’esquizofrènia, segons diu Näätänen. En aquests casos, com en el cas de l’alcoholisme, la percepció de la realitat es deforma, a causa d’una percepció o bé exagerada o bé deficient dels estímuls reals.
El 1978, Risto Näätänen va publicar un treball on interpretava el sentit d’una petita ona cerebral que es presenta quan un individu rep un estímul acústic. En resposta a sons regulars, el cervell emet un senyal revelat per magneto-encefalogràfia. Un so diferent per duració, intensitat o freqüència genera una deformació d’aquest senyal cerebral. Sembla que el cervell tingui “memòria” dels senyals rebut precedentment i que detecti el canvi. Näätänen va anomenar el senyal deformat “potencial de disparitat” o “mismatch negativity”.El treball de Näätänen ha rebut fins avui 500 cites d’altres investigadors. El potencial de disparitat s’ha revelat com a un mecanisme fonamental de la percepció auditiva de la realitat. El mecanisme actua encara que no estiguem concentrats en escoltar, fins i tot quan dormim.
Aquest procés de “comparació” entre senyals memoritzats y senyals nous és central per a l’aprenentatge de la llengua i per a la sensibilitat musical, segons diuen estudis successius. Alguns trastorns de l’atenció es podrien interpretar a la llum d’aquest procés. Finalment, es tracta d’un dels pocs mecanismes coneguts gràcies al qual el cervell es forma una representació de la realitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario