[tema]SI L’INSTITUT ES TRANSFORMA EN XARXA...

“Un recinte tancat on gent agrupada per franges d’edat rep coneixement des de persones dotades d'autoritat durant unes hores: aquest model d’escola està en agonia”. Amb aquestes paraules Enrique Gracián, matemàtic i divulgador científic, pronuncia la seva condemna de l’escola tradicional. “Aquest model s’assembla a una forma d’aquarterament. Podia funcionar quan a fora hi havia una societat jerarquitzada i disciplinada. Però la societat ha canviat.”

Gracián és tallant. Tanmateix, no hi ha cap dubte que el sistema està en crisi. L’ensenyament de les matemàtiques n’és un exemple. L’informe PISA 2003 ha revelat múltiples falles en el sistema espanyol. Els resultats en matemàtiques estan per sota de la mitjana de l’OCDE no només pel que fa la preparació dels estudiants sinó també pel que fa la forta correlació entre l’estatus econòmic de l’estudiant i els seus resultats (FIG 1: punt1: Espanya, Punt2: Catalunya, Punt3: Suecia, Línies: mitjana OCDE. Espanya i Catalunya es troben a sota de la mitjana pel que fa els resultats dels estudiants i a sobre pel que fa la correlació entre resultats i "background "econòmic dels estudiants). Així mateix, la diferència d’èxit entre sistema públic i privat (a favor del privat, com no) és més gran de la mitjana OCDE (FIG2: diferència de resultats entre escola pública i privada. A Espanya és negativa i a Suecia positiva). Es tracta només d’unes entre moltes dades significatives: l’OCDE té una web on els usuaris poden generar-se sols les gràfiques que més els interessen.

Encara que alguns resultats de l’informe indiquin que Catalunya manté una posició capdavantera entre les comunitats autònomes, també hi ha dades preocupants en el panorama de 2003, com les desigualtats socials en el sistema educatiu o la baixa despesa pública en educació. Pel que fa la matemàtica, s’evidencia una forta influència del “background” familiar .

L’informe ha despertat diverses crítiques, tant per la interpretació dels resultats com per la seva metodologia. Per altra banda, ha engegat un debat sobre les canvis que s’han d’incorporar al sistema educatiu. Entre d’altres, s’ha volgut ressaltar la importància d’incloure les noves tecnologies (1,2,3).

“Omplir les classes d’ordinadors no és la manera per comunicar el coneixement amb les noves tecnologies. Aquesta seria només una manera per allargar l’agonia del sistema.”, segueix Gracián. “El distanciament entre escola i societat no és degut a la falta de tecnologia a l’escola.” El punt clau, segons Gracián, és que les formes del coneixement han canviat. “Avui el coneixement no és la propietat de pocs individus savis que el transmeten en llocs concrets. Al contrari està distribuït entre els milions d’individus que el generen.” En la realitat, els estudiants accedeixen ja a aquest nou tipus de coneixement, per exemple mitjançant el Web. “Molts dels continguts que s’estudien a l’institut no necessiten ser impartits de forma presencial: ningú necessita veritablement passar-se totes aquelles hores a l’institut.”

Tanmateix, Internet no ho és tot. “El sistema decimal va trigar centenars d’anys des de la seva invenció fins al seu implantament. Tot i això, avui n’hi ha prou amb 4 o 5 anys per aprendre’l al col·legi i dominar-lo tota la vida. La fase on s’adquireixen aquests “paquets culturals”, de tres a dotze anys, sí que necessita l’ensenyament presencial. Almenys de moment, fins que també els nens d’aquelles edats interaccionaran de forma madura amb les noves tecnologies...”




Esteu d’acord amb l’Enrique Gracián? Penseu que el sistema tradicional s’ha de canviar radicalment? O potser els problemes reals són altres?