[tema]EL CAS WAKEFIELD: VACUNES NO, LLET DE CABRA SÍ
“Nuestra hija Naturaleza, tiene 9 meses y vive crudiveganamente, se alimenta de crudos de origen vegetal. Su madre y yo también somos vegetarianos-crudivoristas. No hemos querido vacunarla (debido a lo perjudiciales que son las vacunas para la salud). Los productos cárnicos de origen animal, no los consumimos porque no son sanos. Una alimentación frugívora es perfecta...”
El prejudici anti-vacunes s’ha tornat a posar de moda. No és difícil trobar declaracions com aquesta a pàgines web de medicina natural. Amb l’auge de les teràpies alternatives, s’han tornat a plantejar les mateixes sospites que van acompanyar els primers experiments de Pasteur. No falten veritables centres de propaganda anti-immunització, com el National Vaccine Information Center. Malgrat el solemne nom, es tracta d’una organització privada. La seva web, s’obre amb uns primers plans de nens somrients. Però, picant sobre les imatges, es veu la foto completa: al minyonet li penetren dos grans tubs a la gola, la nena camina amb crosses... Tot per culpa d’unes vacunes que li van subministrar.
Però el joc dels anti-vacunes no és sempre net. És el cas d’Andrew Wakefield(*). Aquest investigador propugna actualment l’ús de la llet de cabra contra l’autisme, amb l’autoritat que li dona el càrrec de director de l’International Child Development Resource Center, a Florida. El 1998, quan treballava al Royal Free Hospital de Londres, va aconseguir publicar un estudi sobre la vacuna MMR a la revista The Lancet. En el treball acusava la vacuna contra el xarampió, galteres i rubèola de poder provocar autisme. A la roda de premsa, Wakefield va desaconsellar explícitament als pares l’ús de la vacuna. Naturalment, la premsa, especialment britànica, va donar la noticia amb el màxim de rebombori. En el set anys següents el nombre de nens vacunats amb MMR al Regne Unit va baixar en picat, fins a arribar al 83% el 2005, any en que es va produir un rebrot de galteres.
Pocs mesos abans, el febrer de 2004, una investigació havia demostrat que el treball de Wakefield no tenia cap fonament científic. El mateix director de The Lancet havia reconegut que publicar-lo havia sigut un error. Quines eren les motivacions de Wakefield? No se sap. Però el 1997, nou mesos abans de l’article , l’investigador va patentar un producte pel tractament de l’autisme. I el 1998, pocs mesos després de la publicació, va anunciar el descobriment d’una nova cura del xarampió. Aquestes informacions, descobertes per Brian Deer del Sunday Times, potser expliquen alguna cosa de les motivacions de Wakefield.
No hi ha cap dubte que a cada vacuna hi va associada una extremadament petita probabilitat d’emmalaltir. Tanmateix, moltes idees que circulen sobre les vacunes no tenen cap fonament. Des dels primers experiments d’Edward Jenner amb les malalties provinents de les vaques (d’aquí el nom vacuna), fins a la immunització contra el papilomavirus, les vacunes han salvat centenars de milers de vides i han esborrat malalties, com la verola, els anys 70.
Avui, l’objectiu no és eliminar les vacunes, sinó difondre-les. Mentre la Naturaleza es mou sense immunització en el context d’un país on moltes malalties han sigut eradicades (de moment) , al tercer món la falta de vacunes mata cada any 2.5 milions de nens.
(* he descobert aquesta història a al pàgina del grup Laser).
El prejudici anti-vacunes s’ha tornat a posar de moda. No és difícil trobar declaracions com aquesta a pàgines web de medicina natural. Amb l’auge de les teràpies alternatives, s’han tornat a plantejar les mateixes sospites que van acompanyar els primers experiments de Pasteur. No falten veritables centres de propaganda anti-immunització, com el National Vaccine Information Center. Malgrat el solemne nom, es tracta d’una organització privada. La seva web, s’obre amb uns primers plans de nens somrients. Però, picant sobre les imatges, es veu la foto completa: al minyonet li penetren dos grans tubs a la gola, la nena camina amb crosses... Tot per culpa d’unes vacunes que li van subministrar. Però el joc dels anti-vacunes no és sempre net. És el cas d’Andrew Wakefield(*). Aquest investigador propugna actualment l’ús de la llet de cabra contra l’autisme, amb l’autoritat que li dona el càrrec de director de l’International Child Development Resource Center, a Florida. El 1998, quan treballava al Royal Free Hospital de Londres, va aconseguir publicar un estudi sobre la vacuna MMR a la revista The Lancet. En el treball acusava la vacuna contra el xarampió, galteres i rubèola de poder provocar autisme. A la roda de premsa, Wakefield va desaconsellar explícitament als pares l’ús de la vacuna. Naturalment, la premsa, especialment britànica, va donar la noticia amb el màxim de rebombori. En el set anys següents el nombre de nens vacunats amb MMR al Regne Unit va baixar en picat, fins a arribar al 83% el 2005, any en que es va produir un rebrot de galteres.
Pocs mesos abans, el febrer de 2004, una investigació havia demostrat que el treball de Wakefield no tenia cap fonament científic. El mateix director de The Lancet havia reconegut que publicar-lo havia sigut un error. Quines eren les motivacions de Wakefield? No se sap. Però el 1997, nou mesos abans de l’article , l’investigador va patentar un producte pel tractament de l’autisme. I el 1998, pocs mesos després de la publicació, va anunciar el descobriment d’una nova cura del xarampió. Aquestes informacions, descobertes per Brian Deer del Sunday Times, potser expliquen alguna cosa de les motivacions de Wakefield.No hi ha cap dubte que a cada vacuna hi va associada una extremadament petita probabilitat d’emmalaltir. Tanmateix, moltes idees que circulen sobre les vacunes no tenen cap fonament. Des dels primers experiments d’Edward Jenner amb les malalties provinents de les vaques (d’aquí el nom vacuna), fins a la immunització contra el papilomavirus, les vacunes han salvat centenars de milers de vides i han esborrat malalties, com la verola, els anys 70.
Avui, l’objectiu no és eliminar les vacunes, sinó difondre-les. Mentre la Naturaleza es mou sense immunització en el context d’un país on moltes malalties han sigut eradicades (de moment) , al tercer món la falta de vacunes mata cada any 2.5 milions de nens.
(* he descobert aquesta història a al pàgina del grup Laser).
2 comentarios:
sobre això de les vacunes, t'has informat be?? intenta contactar amb xavier uriarte,naturopata de girona i un dels primers investigadors dels efectes de les vacunes, en el seu llibre el peligro de las vacunes, ple de cites bibliografiques...no et basis nomes en un estudi...qui el va desmentir...un dels principals assessors de la farmaceutica que mou mes diners en les vacunacions??? contacta amb la lliga pel dret de vacunació i també amb la pagina web del dr michel odent o birthworks on recull
totes les investigacions cientifiques que tenen relació amb embaras part i criança i on també hi ha referencies a vacunes... no facis seguidisme...investiga
L'objectiu del meu article no era tant recolzar la posició compartida per la gran majoria de la comunitat científica, sinó passar un altre missatge. Hi ha una tendència a pensar que el paradigma vigent de la medicina està "contaminat" per interessos econòmics, mentre les posicions més crítiques i alternatives són sempre honestes. Doncs, la veritat és que també el món de la medicina natural està avui en día àmpliament compenetrat per interessos econòmics. El cas de Wakefield demostra que certs discursos propis de la medicina natural, com ara el rebuig a les vacunes, ja han perdut la seva "innocència". El mercat de la salut ha trobat la manera de fer-los servir per lucrar-se. Les farmacèutiques ja no es lucren només de medicaments químics, sinó també de productes de medicina natural. I cada nova pràctica que s'incorpora és una nova àrea de mercat per explotar. Als Estats Units el negoci de la medicina natural ja ha igualat en volum d'ingressos el de la medicina tradicional. En conclusió, crec que ja no té sentit la contraposició medicina tradicional/natural. Als dos àmbits, hi ha pràctiques "honestes" i pràctiques "deshonestes" i cal concentrar-se en
els criteris per discriminar les unes de les altres.
Publicar un comentario