[tema]UNA CONVERSA ININTERROMPUDA

La comunicació entre ciència i poesia s’ha tallat? No, segons Eugene Garfield. L’inventor del “Web on knowledge”, l’eina informàtica principal per explorar les publicacions tècniques, apunta a que el nombre de cites entre articles científics i humanístics és sorprenentment gran. Garfileld ha reflexionat més d’una vegada sobre la connexió entre poesia i ciència. El paper de la metàfora en les dues disciplines i la relació entre creativitat poètica i creativitat matemàtica són algunes de les connexions més importants.

Ciència i poesia, totalment compenetrades a l’Edat Mitjana, no han deixat mai de parlar-se. Un dels exemples més famosos, en el passat recent, és el poema d’Erasmus Darwin sobre la teoria científica del seu nebot, el famós Charles. Durant la passada Setmana de la Poesia de Barcelona, hi va haver diversos moments de trobada entre les dues disciplines. (1,2).Alguns recursos imprescindibles per tenir un panorama de la “poesia/ciència” en català i en castellà i sobretot per llegir una selecció molt acurada de textos són:

• El número 62-63 de la revista “Reduccions”, editat per David Jou
• El projecte Ciencia y Sugerencia
• El recull de poesia i ciència de Madri+d
• El projecte QuarkPoesia

I per als que no en tenen prou, els “Cent milions de milions de poesies” de Raymond Queneau.

[tema]QUAN LA CONTAMINACIÓ ATACA EL CERVELL

Per eliminar una plaga de formigues van provocar danys permanents al sistema nerviós d'una vintena de persones. Va passar a l'hospital de la Vall d'Hebron,a Barcelona, el 1994. Poc després d'una fumigació anti-formigues, alguns treballadors van acusar malestar. Però no va ser fins el 1996 que se'ls hi va diagnosticar una intoxicació química múltiple, que implicava, entre d'altres coses, la incapacitat de concentrar-se i la pèrdua de memòria.

Després d'aquest episodi, va augmentar el control de les fumigacions, que van afectar més de 200 persones a tot Catalunya. Tanmateix, això no vol dir que l'exposició a contaminants químics s'hagi reduït en general. "Aquell va ser una cas extrem. Però la contaminació ens exposa cada dia a substàncies químiques de tot tipus" diu Eduard Rodríguez Farré, membre de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona i del CiMA. "No és exagerat afirmar que la contaminació incrementa la incidència de trastorns neuropsiquiàtrics". No es tracta de malalties específiques, sinó de síndromes o quadres clínics caracteritzats per situacions psicològiques com ansietat, insomni i depressió, però també per trastorns del moviment i de la visió o veritables psicopatologies. "La disciplina que estudia aquests fenòmens, la neurotoxicologia, és molt jove. L'Associació Internacional de Neurotoxicologia té poc més de vint anys".

L'últim treball de Rodríguez Farré és un estudi dels efectes del mercuri orgànic sobre la salut. Una dona embarassada espanyola que mengi tonyina no pot saber amb seguretat si la quantitat de mercuri orgànic que conté està per sota del llindar perillós. "Quan les tonyines entren al Mediterrani per Gibraltar, els pescadors espanyols les pesquen i les venen. El compradors japonesos mesuren la quantitat de metilmercuri del peix i se l'emporten només si està per sota dels seus estandars. La resta va al mercat espanyol i europeu. A Espanya només s'analitzen unes quantes mostres", explica Farré.

El metilmercuri pot generar trastorns de l'aprenentatge i del llenguatge en el nen o nena que ha de néixer. En quantitat més altes, arriba a causar trastorns motors. Finalment, si la quantitat és molt alta, pot provocar trastorns psicòtics. L'origen de la substància és el mercuri inorgànic industrial, abundant en rius com l'Ebre(1,2), per exemple. Aquesta substància no només no desapareix al mar, sinó que el plàncton i les algues la transformen en una substància orgànica, el metilmercuri, que s'acumula en el cos dels grans predadors com les tonyines o els peixos espasa. Així es tanca el cercle que ens porta a menjar les nostres mateixes deixalles.

El metilmercuri i les fumigacions amb organofosforats no són les úniques causes de neurotoxicitat. Són nombroses les substàncies perilloses (els pesticides, els metalls pesats...) que poden causar malalties (fatiga crònica, intoxicacions vàries...). Diversos estudis han apuntat també a que entre les causes del Parkinson hi podrien haver algunes substàncies tòxiques.

En un article publicat el 1998 per l'investigador Dominique Grandgean a Lancet, es van llistar 200 substàncies químiques normalment utilitzades que tenen efectes tòxics de tot tipus (incloent-hi els neuropsiquàtrics). Entre d'altres, les que formen part dels pesticides urbans, de les emissions d'incineradores i centrals nuclears i els estrògens ambientals,

"Actualment hi ha unes 100.000 substàncies químiques al mercat. De 80.000 no se'n coneix la toxicitat, perquè no s'ha fet cap estudi sobre els seus efectes". Davant d'aquesta situació, la Unió Europea va llançar el programa REACH. "Però al cap de cinc anys de discussions, la indústria química ha aconseguit gairebé neutralitzar el projecte". La idea original era imposar el principi de substitució dels materials sospitosos. "Però finalment les empreses han aconseguit que això es dugui a terme només en el cas que sigui "factible i viable"".

[tema]ISLAM I CIÈNCIA, AVUI

“Els coneixements moderns sobre l’evolució del fetus ja estaven implicitament escrits a l’Alcorà: aquesta és la visió que comparteixen molts metges creients en l’Islam”. Acceptar els resultats científics i justificar-los a la llum de l’Alcorà és l’estratègia de concicliació entre fe i ciència que l’Islam ha propugnat en la majoria dels casos, explica Mònica Rius, del Grup d’Història de la Ciència Àrab de la UB. “Els països de religió islàmica, com a països colonitzats, van rebutjar molts aspectes de la cultura dels dominadors occidentals. Tanmateix, aquest rebuig no va incloure els avenços científics, en general”. No falten les excepcions. “La introducció de la televisió va desencadenar una crisis política a l'Aràbia Saudí. Tanmateix, l'“instrument del diable” va ser ràpidament aceptat cuan la classe dirigent d’aquell pais va tenir prou control sobre els seus continguts”.

A l’últim programa, vam veure que durant l’Edat mitjana l’Imperi Islàmic va ser el promotor dels principals avenços científics. L’herència d’aquella època consisteix, entre d’altre coses, en milers d’invencions. Aquest tema va centrar el congrés “Un llegat compartit. Ciència Islàmica a Orient i Occident”, que es va celebrar a l’abril a la UB, amb motiu del 75è aniversari de la publicació del llibre “Assaig d’història de les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya medieval”. En efecte, la influència de la cultura islàmica sobre la ciència a la Catalunya medieval va assolir un gran abast.

Però quina ha sigut la relació entre Islam i ciència després d’aquella edat d’or? I quina és avui en dia? “Fins al segle XV, senyors islàmics locals van seguir promovent iniciatives científiques importants, com ara l’Observatori de Samarcanda”. Les raons del declivi científic posterior són molt complexes. “És cert que les condicions socials, econòmiques i polítiques que van portar a la revolució industrial a Europa, no es van produir en cap altre lloc del món, incloent-hi els països islámics”. Tanmateix, segons asegura Rius, la recepció de la ciència i de la tècnica modernes no va ser un problema pel món islàmic i no representa cap problema cultural avui en dia.

La revista Nature va dedicar un ampli reportatge a la situació de la ciència al món islàmic contemporani (disponible també en Àrab), on destacava l’escassa inversió en investigació no militar per part de molts dels governs. El paper cada vegada més important dels moviments islamistes, que propugnen la presència de la religió a la política, tindria efectes contradictoris sobre la ciència, segons els comentaristes de la revista. Per una banda, alguns d’aquests moviments podrien fomentar l’educació i la investigació. Per altra banda “les condicions en les quals el coneixement va florir fa mil anys són molt allunyades de les que proposen els Islamistes. Llavors, el suport de la investigació científica es conjugava amb l’obertura a les altres cultures i fonts de coneixement”, segons l’editorial de la revista.

Són hores baixes no només i no tant pel coneixement científic en sí mateix, sinó també per una forma de pensament que s’inspiri en l’esperit crític i en el racionalisme de la ciència. “Per a la interpretació de l’Alcorà i dels textos de la tradició, l’Islam preveu diverses eines”, explica Mònica Rius. “El Taqlid consisteix en la imitació cega dels models del passat i dels mestres. Això pot ser útil en àmbits dels quals no es té coneixement. Per altra banda la Ijtihad consisteix en l’esforç d’interpretació crítica”. Aquestes tendències s’han anat alternant a la història de l’Islam. . “A l’edat mitjana alguns mestres van dir: “s’han tancat les portes de la Ijtihad”Avui hi ha intel•lectuals que opinen que s’haurien de reobrir, per què l’Islam s’adapti a la modernitat”. Als anys seixanta, a bona part del món islàmic predominàven els moviments progressistes. Avui s’han enfeblit. Però, opina Rius, això és molt semblant al que ha passat a Occident: dels moviments anti-vietnam als neoconservadors, del maig del seixanta-vuit a la victoria de Sarkosy...

[tema]NOTÍCIES SOBRE EL COR

Els pacients amb problemes cardiovasculars disposen de molts recursos tant per informar-se sobre les seves malalties, com per viure millor. L’Institut Català de Ciències Cardiovascular-CSIC(si teniu Windows, podeu baixar-vos una presentació-video del centre aquí) organitza els tallers “En què consisteix la investigació cardiovascular?". L’ICCC és dirigit per Lina Badimon, la convidada del programa del dissabte, que també és directora de la Càtedra UAB-HSP-Catalana Occident.

El Club del Hipertenso, és una entitat dedicada a la difusió del coneixement de la hipertensió arterial dirigida al propi pacient, de forma gratuita i auspicada per la Societat Espanyola d' Hipertensió. La Fundación Hipercolesterolemia disposa, a la seva web, d’una introducció divulgativa sobre la salut cardiovascular. Per a qui vulgui aprofundir, existeix el portal de la Fundación del Corazón, el Health Disease Center del Massachussets General Hospital, i la informació al pacient de la European Society of Cardiology .

Pel que fa als centres de recerca, moltes de les institucions espanyoles que treballen en aquest àmbit s’agrupen en la Xarxa temàtica d’investigacions cardiovasculars. En aquesta xarxa, cal destacar el CNIC, dirigit per Valentí Fuster, a Madrid.

[tema]La ciència dels pols

L'Any Polar Internacional, que se celebra el 2007-2008 a Espanya i a tot el món, ofereix un gran nombre d'activitats, moltes de les quals a Barcelona, per conèixer i apreciar la importància de les regions polars. L'Institut de Ciències del Mar(ICM), del qual forma part Carlos Pedrós-Alió, participa activament en aquesta tasca divulgativa.

L'Institut posa a disposició de qui tingui curiositat pel món dels pols una pàgina divulgativa. Per altra banda, els organitzadors de l'Any Polar Internacional han redactat un informe actualitzat sobre els principals coneixements de la ciència sobre els pols. Per a qui vulgui aprofundir, l'ICM proposa un recull de referències de llibres i pàgines-web. Un recurs molt interessant són els blocs dels investigadors que viuen i treballen als pols.

[tema]APRENDRE (VIDEO)JUGANT

És possible combinar l'educació i la tecnología? Saturnino de la Torre, del Grup Consolidat d'Innovació Docent de la UB ens ha donat el seu punt de vista sobre aquest tema durant el programa. La tecnología és al centre del debat sobre l'educació. Ja en vam parlar al bloc. Però no es limita a l'àmbit de la investigació. Per exemple, ja hi ha més d'una experiència d'aplicació dels videojocs a l'aprenentatge als instituts.


La reflexió sobre aquestes experiències centrarà un curs dels Juliols de la UB i una trobada al Caixaforum. Una experiència de referència en aquest àmbit és el progecte britànnic FutureLab. Però també als instituts espanyols hi ha més d'una experiència pionera, com ara el Grup Gipi, el Grup F9, el projecte Aulamedia

Els pares que vulguin orientar-se per triar els videojocs més educatius, disposen de la "Guia Multimèdia" elaborada per Silvia Morón i Jordi Busquet i promoguda per la Càtedra Ethos de la URL, la Fundació Balnquerna i la cooperativa Abacus, i de la guia "Qui posa les regles del joc?" editada pel projecte educatiu de l'Ajuntament de Barcelona.

Un tema important per aprofundir és l'addicció als videojocs.

Finalment, vet aquí alguns dels investigadors que estudien la relació videojocs-educació:

Begoña Gros Salvat
Carles Freixa Pàmpols
Daniel Cassany
Isidro Moreno
Josep Blat Gimeno
Daniel Sánchez-Crespo
Javier Jaén Martínez
Irene Castellón Masalles

[tema]AL·LÒCTONS A L'ATAC (II)

Són cada vegada més nombroses les espècies invasores que infesten els ecosistemes i la causa d'aquest creixement és principalment humana. Aquesta és la situació dibuixada pels experts del sector. A l'entrada "Al·loctons a l'atac" vam plantejar el problema. Però alguns dels espectadors van expressar un cert escepticisme. És cert que el fenòmen dels al·lòctons està experimentant un creixement? Hi ha una correlació entre aquest creixement i l'increment de les comunicacions (transport, comerç, turisme, etc..)?

"Moltissims estudis confirmen el creixement de les invasions", explica Piero Genovesi, investigador de l'IUCN-ISSG. "És veritat que les invasions sempre han existit: per exemple totes les espècies endèmiques de les illes mediterrànies es van extingir a causa de la introducció de noves espècies per part de l'home entre el 8000 i el 3000 a.C.". A la figura 1, es veu l'increment de les espècies introduides i la reducció de les endèmiques(1)."Tanmateix, el nombre de "nouvinguts" ha crescut de manera explosiva els últims decennis". A la figura 2 es veu el creixement exponencial de plantes al·lòctones a les illes Galápagos(2), mentre a la figura 3 es veu l'increment d'al.lòctons a les aigües de Dinamarca(3).

"La correlació d'aquest fenòmen amb la globalització de l'economia és més difícil de provar.", explica Geoffrey Howard, coordinador de la secció d'espècies invasores d'IUCN-ISSG. "Tanmateix, hi ha moltes evidències que recolzen aquesta idea". El treball de Sandra Duran, biòloga de la UB i guanyadora del premi Joan Oró 2003, demostra el paper de les aigües de llast de les naus en la difusió del crambe-crambe a la Mediterrània. "Hi ha un grapat d'estudis que demostren que moltes plantes al·lòctones venen dels sector de l'horticulura, un àmbit en creixement exponencial-com molts altres sectors econòmics", explica Genovesi. "Fins a começaments del segle vint, els invasors viatjaven lentament, sobretot per nau", afegeix Howard. "Amb la globalització, s'han obert molts altres camins".

Howard aconsella també una text de referència per aquest sector d'investigació:

"Invasive Alien Species: A New Synthesis"
Editors: Harold Mooney,Richard Mack, Jeffrey McNeely,Laurie Neville, Peter Johan Schei i Jeffrey Waage
Island Press
2005
(paperback: 368 ppgg.)




(1)Vigne, J.D., 1992. Zooarchaeology and the biogeographical history of the mammals of Corsica and Sardinia since the last ice age. Mammal Review 22(2): 87-96.
(2)Tye A. 2001 Invasive plant problems and requirements for weed risk assessment in the Galapagos Islands. In R. H. Groves, F. D. Panetta, and J. G. Virtue [eds.], Weed Risk Assessment, 153–175. CSIRO, Collingwood, Australia
(3)Gollash (no publicat)

[participació]Estalvi energètic: una guia

I TU, QUÈ FAS CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC?

Aquí tenéis una guia de ahorro energético estupenda para descargaros.

Marta

[participació]L'experiència del Jaume

I TU, QUÈ FAS CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC?

A més de fer servir sempre els transports públics, la bici (bicing.com) i els peus per desplaçar-me, d'un temps ençà aplico a casa meva algunes mesures d'estalvi molt senzilles:

-bombetes de baix consum allà on el llum ha d'estar molta estona encès, apagar tots els stand by, rentadora en fred i preferiblement al vespre (en horari de tarifa nocturna), un recarregador solar per a les piles, desendollar el carregador del mòbil, no ficar estris calents a la nevera, cuinar amb una olla exprés ràpida, abrigar-me una mica en comptes d'engegar la calefacció a la primera de canvi, tenir a mà un vano a l'estiu...;

-ficar una ampolla dins de la cisterna del vàter, boquilles airejadores en les aixetes i les dutxes, reutilitzar l'aigua de rentar vegetals i la que la rentadora expulsa en les darreres fases de la bugada, recollir aigua de pluja per regar, substituir la banyera per la dutxa...;

-separar la brossa, regalar els estris encara útils que ja no vull (reutil.net), no llençar el mòbil vell a les escombraries (donatumovil.org), portar les coses inservibles al Punt Verd del barri (bombetes, piles, petits electrodomèstics, cartutxos de tòner, a més de l'oli de fregir per fer biodièsel-, roba estripada, matèria orgànica, etc.).

Tot això em permet estalviar cada mes un bon grapat d'euros en aigua, gas i electricitat (us en sorprendríeu, de debò). A més, com que he demanat la targeta d'Usuari de Deixalleria, cada cop que faig ús d'un punt verd m'apliquen un descompte en la Taxa Metropolitana de Tractament de Residus del rebut de l'aigua (w10.bcn.es).

Els calers estalviats els dedico a comprar productes d'agricultura ecològica i comerç just (xarxaconsum.net), i també a fer algun donatiu a les ONG (hacesfalta.org). Amb això es tanca un cercle perfecte d'estalvi i solidaritat que beneficia el medi ambient, la meva butxaca, l'agricultura neta i els productors del Tercer Món. Fantàstic!

Jaume

[participació]I TU, QUÈ FAS CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC?

Aquest és el títol d'un nou apartat del bloc de l'Einstein. L'objectiu de la nova secció és comparir experiències sobre com cadascú de nosaltres pot contribuir a respectar el planeta. La idea del nou apartat és de Jaume, un espectador del programa i lector del bloc que ens ha contactat per proposar-la. Ens ha enviat també la seva interessant experiència. Us animem a enviar-nos per correu electrònic les vostres!

[tema]AL·LÒCTONS A L'ATAC

Només un 10% de les espècies transportades per l'home fora del seu hàbitat sobreviu en el nou ambient. I només el 10% d'aquest 10% prospera i es transforma en una espècie al•lòctona. Plantes "típicament" mediterrànies, com el castanyer o la figuera de moro, en realitat van ser introduïdes per l'home. Venen respectivament de l'Àsia i de Mèxic.

Tanmateix, amb el creixement dels intercanvis comercials, les espècies invasores s'estan transformant en un problema global. A la península ibèrica, els casos més famosos són el mosquit tigre, que acaba d'arribar a Barcelona, el musclo zebrat, que s'està endinsant al riu Ebre i la Caulerpa Taxifolia, una alga fugida de l’aquari de Mònaco que està posant en perill d’autòctona posidònia. Però hi ha molts més casos: els mosquits blancs a Canàries, el cranc vermell americà al Delta de l'Ebre, el crambe crambe a la costa mediterrània, i moltes altres.

A nivell mundial, entre les espècies més temibles hi ha una formiga "boja", una planta que forma una catifa aquàtica, una serp que viatja als avions i el peix protagonista de la pel•lícula "El malson de Darwin". La IUCN ha publicat el rànquing de les 100 espècies invasores més perilloses.

Però, què es pot fer davant l'amenaça de les espècies invasores? El GISP ha elaborat una estratègia de reacció (enllaços que pengen de "About invasive species"). A molts països del món hi ha centres d'investigació sobre aquest problema. Es poden destacar l'ISSG, el GISI i el CREAF, de la UAB.

[tema]ENLLAÇOS DE COMPLEXITAT

“El segle passat va ser el secle de la Mecànica Cuàntica. Jo crec que el proper segle serà el segle de la complexitat”. Aquesta va ser la profecia de Stephen Hawking, el gener de 2000. Però que s'enten quan es fa servir la paraula complexitat en l'àmbit de les ciències? En realitat, ni els propis científics es troben d'acord sobre una definició única. L'estudi dels sistemes complexos no és una “nova ciència”, però sí un canvi en la forma mentis dels científics. Per entendre millor de què es tracta, us proposem un recull d'enllaços a pàgines d'investigadors que treballen en l'àmbit de les ciències de la complexitat a les universitats catalanes.

Romualdo Pastor Satorras (UPC)
Internet, epidèmies...

Ricard Solé (UPF)
Xarxes biològiques, Cadenes alimentàries...

Ramon Ferrer i Cancho (UB)
Llenguatge...

Albert Díaz Guilera (UB)
Sincronització...

Alex Arenas (URV)
Comunitats...

Josep Perelló (UB)
Econosociofísica...

Ramon Sangüesa (UPC)
Informació...

Joaquin Fort (UDG)
Migració...

Jordi García Ojalvo (UPC)
Sistemes biològics...



Un bloc sobre la complexitat (del Miguel Sanjuán)

[tema]METEORECURSOS

Aquesta setmana pengem uns recursos per orientar-se en el món de la metereologia i de la climatologia.



Informació
Meteocat
Institut Nacional de Meteorologia
Infomet UB
Meteo TV3
MeteoRed
Meteo El País
Spain Severe Weather

Blocs
El temps del Picó
CatMeteo
El blog del temps
La gota fría
Nubes y Claros
PacoMet

Per als principisnts
Curs Meteo Raig
Història de la Meteorologia
Paraules de la meteorologia
Instruments
Meteo a l'institut

Associacions
Associació Catalana de Meteorologia
Associació Catalana de Climatologia
Associació Espanyola de Meteorologia
Associació Espanyola de Climatologia

Universitat
Grup de climatologia UB
Departament d'Astronomia i Meteorologia UB
Grup d'anàlisis de situacions meteorològiques adverses UB

Barcelona i rodalies
Dades Barcelona
Comando Tibidabo
MeteoSants
Sant Andreu
Parc Güell
Clot
El mar a Bcn
Badalona 1
Badalona 2
Badalona 3

Revista
Revista del Aficionado a la Metorología

Recursos
Vocabulari meteorològic català
Conversió automàtica unitats
Utilitats 1
Utilitats 2
El temps al mòbil
Programari 1
Programari 2

Instruments
Instruments 1
Instruments 2

Museu
Museu del vent

[tema]LA REALITAT. VARIACIONS SOBRE UN TEMA

Mantenir una conversa amb una persona que ha begut massa no és fàcil (per a una persona sòbria, naturalment). L’interlocutor no es concentra, canvia de tema contínuament, s’excita i es distreu fàcilment. Si poguéssim veure a dintre del seu cap, observaríem una tempesta de senyals incoherents. El seu cervell percep una realitat mutable i inestable. Per això, la seva atenció es desvia contínuament.

Risto Näätänen ha aconseguit veure “en directe” dintre del cap de persones en situacions com aquesta. Aquest psicòleg finlandès va ser investit doctor honoris causa el divendres passat a la UB. Näätänen va descobrir que la nostra percepció de la realitat és qüestió de “variacions sobre un tema”. Per comprendre el món, el nostre cervell ha de saber reconèixer les diferències en un rerafons de senyals regulars.

El mecanisme responsable d’aquest procés s’anomena “potencial de disparitat”. Quan s’espatlla, poden aparèixer malalties com la dislèxia, l’afàsia o l’esquizofrènia, segons diu Näätänen. En aquests casos, com en el cas de l’alcoholisme, la percepció de la realitat es deforma, a causa d’una percepció o bé exagerada o bé deficient dels estímuls reals.

El 1978, Risto Näätänen va publicar un treball on interpretava el sentit d’una petita ona cerebral que es presenta quan un individu rep un estímul acústic. En resposta a sons regulars, el cervell emet un senyal revelat per magneto-encefalogràfia. Un so diferent per duració, intensitat o freqüència genera una deformació d’aquest senyal cerebral. Sembla que el cervell tingui “memòria” dels senyals rebut precedentment i que detecti el canvi. Näätänen va anomenar el senyal deformat “potencial de disparitat” o “mismatch negativity”.

El treball de Näätänen ha rebut fins avui 500 cites d’altres investigadors. El potencial de disparitat s’ha revelat com a un mecanisme fonamental de la percepció auditiva de la realitat. El mecanisme actua encara que no estiguem concentrats en escoltar, fins i tot quan dormim.

Aquest procés de “comparació” entre senyals memoritzats y senyals nous és central per a l’aprenentatge de la llengua i per a la sensibilitat musical, segons diuen estudis successius. Alguns trastorns de l’atenció es podrien interpretar a la llum d’aquest procés. Finalment, es tracta d’un dels pocs mecanismes coneguts gràcies al qual el cervell es forma una representació de la realitat.

[tema]BORRATXERA D'ELEFANT

Els elefants també consumeixen alcohol. Mengen fruits de palma que passen per un procés de fermentació alcohòlica al seu estómac, produint una reacció semblant a una borratxera. Com s'explica aquest comportament en termes evolutius? No se sap. El que és cert és que no es tracta d'un cas aïllat al regne animal.

Segons l'etnobotànic Giorgio Samorini hi ha gairebé 400 animals que fan ús de substàncies estupefaents. Les formigues capturen un tipus de coleòpter per embriagar-se amb el líquid que aquest exsuda del ventre. Les rates gaudeixen amb el fum de l'opi. Els gats s'exciten amb la planta nébeda. Segons explica l'etnobotànic, el descobriment del cafè es deuria a les cabres, les primeres en consumir amb passió les baies d'aquesta planta.

Al llibre "Animales que se drogan"(2003), Salmorani explica molts altres casos. La seva hipòtesi és que els costos associats al consum de certes dosis de substàncies tòxiques serien compensats per l'obertura de possibilitats adaptatives noves. Llavors, el "fenòmen-droga" no seria només un element omnipresent en les diverses cultures humanes, sinó també un fenomen comú a altres espècies animals.

Altra cosa seria, segons l'etnobotànic, el "problema-droga". L'abús de substàncies tòxiques pot adquirir la magnitud i la legalitat d'una epidèmia. L’alcoholisme n'és un exemple. Actualment, Espanya és un dels països de la Unió Europea amb indicadors de consum més elevats, especialment entre els joves. Un problema difícil de resoldre, com s'ha vist amb el debat aixecat per la Llei antialcohol promoguda pel Govern central.

"Quins són els factors que transformen un "fenomen" relativament comú en un "problema"? Com cal reaccionar quan l'abús d'una substància es difon? Què opineu de la línia d'acció empresa i després abandonada pel Govern central?"

[tema]EL VI: ENTRE L'ALIMENT I LA DROGA

A l'”Einstein a la platja” de dissabte emetrem el reportatge "El vi: entre l’aliment i la droga". Entrevistem a Rafael Maldonado, catedràtic de Farmacologia de la Pompeu Fabra, per trencar alguns tòpics sobre el consum d’alcohol. Al reportatge, seguirem el procés d’elaboració del vi, de la vinya a la taula, i sentirem l’opinió d’experts sobre els efectes del seu consum. A la secció “El científic respon”, la neuròloga Mercè Boada ens parlarà d’alimentació i Alzheimer.

Borratxera d'elefant

[tema]BUSCANT LA “TERCERA CULTURA”

Als Estats Units, llibres sobre genètica, física quàntica i teoria de les xarxes figuren normalment a les llistes d’assajos bestsellers. Segons l’escriptor John Brockman, aquests textos són la part visible d’una “tercera cultura”, a mig camí entre les ciències i les humanitats. A la producció editorial en català i en castellà, la tercera cultura encara no s’ha consolidat.

El 1959, el científic i novel•lista C. P. Snow va publicar el llibre “Les dues cultures”, on lamentava l’incomunicació entre humanistes i científics. El 1992, John Brockman, un intel•lectual capaç de compartir interessos tant amb artistes com Andy Warhol com amb científics com Richard Dawkins, va publicar el llibre “La tercera cultura emergent”. Així definia aquest concepte:

"La tercera cultura consiste en aquellos científicos y otros pensadores del mundo empírico que, a través de su trabajo y de sus escritos expositivos, ocupan el lugar de los intelectuales tradicionales al hacer visibles los significados más profundos de nuestra vida y redefinir quién y qué somos.”

En un article publicat al diari El País, Brockman diu de la tercera cultura que

“[és] un distante y temprano sistema de aviso que puede decir a la vieja cultura lo qué está empezando a ocurrir, interpretar lo que los científicos están haciendo. El valor no está en la explicación o en la popularización de la ciencia; más bien reside en la descripción, en hacer visibles las preguntas que formulaban los científicos.”

“Está naciendo de la tercera cultura una nueva filosofía natural, cimentada en la comprensión de la importancia de la complejidad, de la evolución. Los sistemas muy complejos -ya sean organismos, cerebros, la biosfera o el propio universo- no se construyeron siguiendo un diseño; todos han evolucionado. Existe una nueva serie de metáforas para describirnos, a nuestra mente, al universo y a todas las cosas que conocemos, y son los intelectuales con estas nuevas ideas e imágenes los que impulsan nuestros tiempos.”

Autors com Richard Dawkins, Daniel C. Dennett, Jared Diamond, Brian Greene, Stephen Pinker, Roger Penrose, Martin Rees y E. O. Wilson són els que millor encarnen l’esperit de la tercera cultura. I l’èxit dels seus textos al món de parla anglesa ho confirma. L’escenari no és tan encoratjador pel que fa el mercat del llibre en català i castellà. Segons van declarar els editors durant l’ultima Fira del Llibre de Madrid (dedicada justament al llibre científic), si un text d’aquest tipus arriba a vendre 3000 exemplars, ja es pot considerar un superventes.

Però, com podem assabentar-nos de les novetats en l’àmbit de la literatura científica pel públic general? A l’Amazon, s’hi poden trobar els títols més importants en llengua anglesa. Pel que fa la producció en català i castellà, aquests són uns enllaços útils:


La Central
Casa del Llibre (1,2)
Laie
Tematika
Paradigma
Alibri
Diaz de Santos
El Corte Inglés
Fnac


Pel que fa especialment a la producció en català, un bon recurs és llibres.cat aquestes són algunes de les editorials que van presentar els seus llibres a l’apartat d’assaig científic de la Setmana del Llibre en Català d’aquest any:


Bromera
Eumo
Proa
Pòrtic
Columna
Mina
Rubes
Rosa dels Vents
UOC
Arallibres
OmnisCellula

[tema]ERRATA: RESIDUS. EINES PER ACTUAR

Les dades contingudes en l'introducció de l'article "Residus. Eines per actuar" no són actualitzades. Les noves dades respecte a la distribució dels residus a Barcelona es poden veure a la web de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

[tema]RESIDUS. EINES PER ACTUAR

ERRATA relacionada amb aquest article.

Menys del 5%. Aquest és el desolador percentatge de residus recuperats a la ciutat de Barcelona, segons diu la pàgina del Centre de Recursos Barcelona Sostenible. Dels altres, el 10% s’incineren i el 85% acaba directament a l’abocador del Garraf. Dels residus aprofitats, una part sobre cinc es redueix a compost i la resta es recicla.


La recollida selectiva i l’aprofitament dels residus són aspectes crucials de la sostenibilitat de les ciutats contemporànies. Per a qui vulgui fer-se una cultura sobre el tema, a la Web hi ha una bibliografia que inclou tant textos divulgatius com obres més tècniques.

Però, el que conta en aquest àmbit és "posar-se les piles" i actuar. Els recursos a la Web són nombrosos. Com, on i quan reciclar a Barcelona? Només cal picar l’enllaç per saber com s’ha d’actuar amb cada tipus de producte. També és important saber quins són els productes reciclats i on es poden comprar. El programa "Hogares verdes" i el seu bloc informen sobre com gestionar la llar de manera sostenible. Finalment qui té exigències especials pot demanar els serveis del Laboratori d’anàlisis dels residus de l'Àrea metropolitana de Barcelona.

Per acabar, una sèrie de recursos institucionals sobre el tema dels residus:

• BCNNeta

• ECOPARCS de l'Àrea metropolitana de Barcelona

• TERSA, gestor de les plantes de triatge de recollida selectiva de Barcelona.

• Agència de Residus de Catalunya

• Centre Català de reciclatge

• Estadístiques sobre residus a Catalunya

• Informe anual de residus

• Perfil Ambiental de España:Residuos

• Estratègia temàtica Unió Europea

[tema]MEDICINA "ALTERNATIVA"?

El 50% dels europeus han fet servir les teràpies naturals almenys una vegada a la vida. Els nordamericans s'han gastat en remeis naturals 17 mil milions de dòlars només durant el 2000. Més de dos milions de catalans han fet servir la medicina complementària almenys una vegada. Amb aquestes xifres a la mà, encara es poden definir les teràpies naturals com a "medicina alternativa"?

En realitat, el mercat de la medicina no convencional ja ha igualat el de la medicina científica. I la seva expansió sembla imparable. A meitat dels anys vuitanta a Barcelona hi havia només dues farmàcies que dispensaven productes homeopàtics. Avui, el 75% de les farmàcies espanyoles en tenen, amb un volum de negoci de 45 milions d'euros, el 0.5% de tot el mercat farmacèutic del país.

La "medicina tradicional" és encara predominant avui en dia en els contextos on s'ha originat. A l’Àfrica, fins al 80% de la població la fa servir com a primera (i sovint única) teràpia. A la Xina aquest percentatge és del 30-50%. La seguretat i l'eficàcia de les teràpies tradicionals en aquests països és qüestió de vida o de mort. Per això, l'Organització Mundial de la Salut està impulsant la seva reglamentació i inclusió en el sistema sanitari públic.

Però la novetat principal en aquest àmbit és que en els últims decennis la medicina tradicional s'ha tornat extraordinàriament popular també a Occident. La medicina xinesa es va introduir a Occident després de la visita de Nixon a la Xina: el cap de premsa del president va ser operat amb anestesia acupuntural. Avui, els usuaris de la medicina tradicional busquen en ella un complement a la medicina convencional, una forma d'actuar menys agressiva o un tracte més humà.

Però els efectes de la difusió de la medicina tradicional a Occident comencen a fer-se sentir a escala global. Alguns investigadors han alertat que la recollida de plantes i herbes per alimentar el mercat dels països desenvolupats podria afectar els hàbitats naturals dels seus llocs d'origen. Per altra banda, la legislació sobre patents de la majoria dels estats no contemplen la protecció dels coneixements tradicionals. Per això, les comunitats que els fan servir es troben desprotegides quan les empreses que comercialitzen remeis en base d’herbes se n'apropien.

Els remeis tradicionals a vegades s'han comercialitzat a Occident amb prescripcions equivocades. L’ herba Ma Huang (ephedra) es fa servir tradicionalment a la Xina com a remei puntual pel refredat. Als Estats Units es va comercialitzar com a un producte dietètic d'us continuat. Aquest mal ús va provocar una dotzena d'infarts.

Foc a l’estómac o càncer?

"Com es pot avaluar amb criteris científics una activitat que no es considera científica?". "L'àmbit d'actuació de les teràpies naturals és la salut, no la medicina". "El món de les teràpies naturals és fet d'experiències, i aquestes són personals... com es poden avaluar?" Els diaris han recollit comentaris d'aquest tipus per part d'una bona part del col•lectiu de terapeutes naturals sobre la recent reglamentació promoguda per la Generalitat de Catalunya.

Isabel Giralt, de la secció d’acupuntors del Col•legi de Metges de Catalunya va contestar amb un exemple: ""Foc a l’estómac" és una sensació de cremor, de dolor epigàstric que es diagnostica amb la medicina tradicional xinesa. Però també pot ser símptoma d'un càncer d’estómac. Tractar-lo sense coneixements mèdics previs és un risc que no mereix la pena córrer".

L'Organització Mundial de la Salut està impulsant la investigació científica sobre les teràpies tradicionals i la seva reglamentació com a mesura de protecció de la salut pública. A la Xina, Corea, Vietnam i Austràlia hi ha centres universitaris i hospitalaris acreditats per l'OMS on s'investiguen i s'ensenyen els coneixements tradicionals. L'Institut Nacional de la Salut d'Estats Units impulsa una pàgina web d'informació amb fitxes sobre tot tipus de teràpies no convencionals, amb una descripció dels coneixements científics sobre la seva efectivitat i les seves contraindicacions.

Eficàcia comprovada

Els remeis a base d’herbes són els més efectius entre els medicaments tradicionals. De fet, el 25% de les medicines modernes deriven de plantes que ja es feien servir tradicionalment. L’Arthemisia Annua, que s'ha fet servir a la Xina des de fa 2000 anys, és actualment la font del principi actiu més eficaç contra la malària. Entre les pràctiques, l’acupuntura té efectes comprovats de reducció del dolor postoperatori, dels marejos de l’embaràs o de la quimioteràpia, del mal de queixal, de l’ansietat, del pànic i de l'insomni. També el Yoga i el Tai-Chi tenen efectes saludables comprovats. El primer per a la reducció dels atacs d'asma i el segon per controlar la por de la gent gran a caure.


(Fonts de les dades sobre Espanya: La Vanguardia)